Presentació dels diferents àmbits educatius en els quals emmarcar un projecte d'atenció a la infància

1. PROJECTE
D’ATENCIÓ A LA
INFÀNCIA

2. EMPRESES DEL SECTOR
EDUCATIU
MODALITATS TIPUS CENTRES O
D’EDUCACIÓ D’INTERVENCIÓ SERVEIS
ESCOLES
INFANTILS:
FORMAL EDUCATIVA
o PÚBLIQUES
o PRIVADES

3. EMPRESES DEL SECTOR
EDUCATIU
MODALITATS TIPUS CENTRES O
D’EDUCACIÓ D’INTERVENCIÓ SERVEIS
o Ludoteques
o Serveis d’atenció
primerenca
o Centres de temps
lliure
NO FORMAL SOCIOEDUCATIVA o Cases de colònies
o Aules hospitalàries
o Espais familiars
o Escola de pares
o Centres culturals
o../..

4. EMPRESES DEL SECTOR
EDUCATIU
MODALITATS TIPUS CENTRES O
D’EDUCACIÓ D’INTERVENCIÓ SERVEIS
o Centres d’acollida
SOCIOEDUCATIVA o CRAE
o Centres oberts
NO FORMAL DE CARÀCTER
o Centres
ASSISTENCIAL maternoinfantils
o../..

5. Institucionalitat: Sistema Educatiu
Reglat
MODALITAT FORMAL Intencionalitat: Es pretén educar
INTERVENCIÓ EDUCATIVA: Pretén aconseguir que els
nens vagin incorporant progressivament habilitats, hàbits
i continguts en general per tal que vagin adquirint
coneixement i la seva pròpia autonomia.
ESCOLES INFANTILS: Escoles que acullen el primer nivell
educatiu formal al nostre país

6. MODALITAT NO FORMAL: Intencionalitat: Es pretén educar
INTERVENCIÓ SOCIOEDUCATIVA: Atén aspectes
educatius i alhora, i fins i tot prioritàriament, necessitats
socials.
INTERVENCIÓ SOCIOEDUCATIVA DE CARÀCTER
ASSISTENCIAL: Dirigida a infància en risc d’exclusió,
conflicte o desavantatge social. Pretén la prevenció i
detecció del risc social per tal d’aplicar les solucions més
òptimes per al desenvolupament integral de l’infant.

7. LUDOTEQUES I
Institucions socioeducatives dissenyades per facilitar el
desenvolupament dels nens i les nenes a través dels jocs i
les joguines.
Els professionals que hi treballen, els ludotecaris, poden
tenir la titulació de mestre, educador social, animador
sociocultural o tècnic superior en educació infantil.
L’accés és lliure, i normalment és la mateixa família qui
porta al nen. En horari de matí les escoles també hi tenen
accés.

8. LUDOTEQUES II
TIPUS DE LUDOTEQUES:
 En funció de la permanència en el temps: fixes o
temporals (itinerants, firals,..)
 En funció dels destinataris: infantils, juvenils, d’adults o
intergeneracionals.
 En funció de la ubicació: institucions independents o
vinculades a centres d’animació, escoles, hospitals,
biblioteques,..
 En funció de la modalitat de gestió i organització:
titularitat i gestió públiques, titularitat pública i gestió
privada, associacions o fundacions en conveni amb
l’Administració,..

9. LUDOTEQUES III
ACTIVITATS MÉS
IMPORTANTS:
 Disposició de joguines i
orientacions per la seva
utilització.
 Préstec de joguines.
 Activitats d’animació.
 Tallers relacionats amb els
jocs i joguines (reparació,
fabricació,..)
 Exposicions, xerrades, taules
rodones,..
 Participació en investigacions
pedagògiques, sociològiques,
estadístiques,..

10. SERVEIS D’ATENCIÓ
PRIMERENCA I
Es tracta de centres que realitzen un seguit d’intervencions
adreçades a infants fins a 6 anys, a les seves famílies i
l’entorn. Tenen l’objectiu de donar resposta el més aviat
possible a les necessitats transitòries o permanents que
presenten els nens i les nenes amb trastorns en el seu
desenvolupament o que tenen el risc de patir-los.
Nivells d’intervenció:
 Prevenció: dirigida a la població en general. Pretén
sensibilitzar en temes com: prevenció d’accidents
domèstics, planificació familiar, seguiment de l’embaràs,
drogoaddicció,...
 Detecció inicial i diagnòstic que permetrà una intervenció
terapèutica més eficaç.
 Intervenció terapèutica coordinada amb l’escola infantil i
la família per donar continuïtat i reforç al procés terapèutic
específic.

11. SERVEIS D’ATENCIÓ
PRIMERENCA II
CENTRES ESPECÍFICS:
 CDIAP (Centres de Desenvolupament I
Atenció Precoç): Orientació i suport, avaluació
i atenció psicoterapèutica als infants. El
tractament pot ser individual o en grup,
també es fa el seguiment i l’assessorament a
la família.
 Altres centres relacionats amb dèficits de
salut: CREDA (Centre de Recursos Educatius
per Deficients Auditius), CSMIJ (Centre de
Salut Mental Infantil i Juvenil)

12. CENTRES DE TEMPS
LLIURE I
Amb aquesta denominació, s’inclou una àmplia diversitat de
centres que tenen com a característica comuna la
realització d’activitats socioeducatives en el temps lliure
adreçades al públic infantil.
Algun tipus de centres de temps lliure són:
 ESPLAIS
 CASALS
 ESPAIS DE JOC D’INICIATIVA PRIVADA

13. CENTRES DE TEMPS
LLIURE II
ELS ESPLAIS
Pretenen educar a nens i joves
en el temps lliure, des d’un
enfocament lúdic, amb
l’objectiu de transmetre valors
com la solidaritat, la tolerància,
el respecte per la natura, la
cooperació,..
Solen funcionar sense ànim de
lucre, tot i que també n’hi ha
amb monitors Poden funcionar
professionalitzats que tenen un només dissabte o
sou. cada dia per les
tardes després de
l’horari escolar.

14. CENTRES DE TEMPS
LLIURE III
ELS CASALS
Són propostes de lleure en períodes vacacionals (estiu, Nadal,
Setmana Santa,..). S’ofereixen des de diferents institucions:
empreses de serveis en el lleure, parròquies, clubs esportius,
Ampa de les escoles,.. Els professionals que atenen als infants
són monitors professionals.

15. CENTRES DE TEMPS
LLIURE IV
ELS ESPAIS DE JOC D’INICIATIVA PRIVADA
Són una nova tipologia de parc infantil privat.
Consisteixen en espais de joc lliure per
infants, bàsicament estructures
psicomotores, situades en espais tancats i
diferenciats per edats. També ofereixen
serveis com celebració de festes d’aniversari,
bar, atenció per escoles,...

16. CASES DE COLÒNIES I
Es tracta de centres
socioeducatius que proporcionen
allotjament i estada als visitants i
ofereixen propostes d’activitats
no reglades d’oci i temps lliure.
Tant poden acollir colònies
escolars o convivències com
també colònies d’estiu al marge
de l’escola. La Secretaria General
de Joventut, mitjançant la
normativa vigent regula les
característiques i requisits
mínims que ha de complir
aquestes instal·lacions. Els
professionals que hi treballen són
el director de lleure, monitors de
lleure i altres professionals
relacionats amb tallers i
temàtiques oferides per la casa.

17. CASES DE COLÒNIES II
Les granges escola, són propostes similars a les cases de
colònies. En aquest cas les instal·lacions se centren en horts i
granges, on es permet el contacte directe dels infants amb els
animals i plantes. Aprenen i practiquen tasques bàsiques de
l’agricultura i la ramaderia i també algun procés senzill de
transformació dels aliments. Habitualment es poden fer
estades d’un sol dia a la granja i en altres casos es pot
combinar amb una estada de colònies.

18. AULES HOSPITALÀRIES I
Juntament amb
l’espai de
l’aula-escola,
també
acostuma a
haver-hi una
Són aules escolars ludoteca
ubicades a hospitals,
que disposen de serveis pediàtrics
permanents i que atenen als infants i
joves malalts hospitalitzats en la seva
necessitat educativa d’acord amb el
temps d’estada i l’estat clínic de cadascú,
per tal de prevenir i evitar la marginació
del procés educatiu.
L’atenció es pot rebre tant a l’aula com a
la pròpia habitació.

19. AULES HOSPITALÀRIES II
EIXOS D’INTERVENCIÓ:
 Psicològic: afavorir la integració de l’infant a l’entorn
hospitalari i ajudar-lo a entendre i assumir la seva pròpia
realitat. Crear un ambient d’acceptació mútua i cooperació.
 Pedagògic: compensar, des del punt de vista de
l’aprenentatge, la falta d’assistència a l’escola. Aquesta tasca
cal fer-la coordinadament amb el professorat del centre
d'origen.
 D’animació: fer més agradable la presència al medi
hospitalari. Promoure la creativitat i l’ocupacionalitat del
temps lliure.
Els professionals que desenvolupen aquest servei són
mestres, però també educadors i animadors infantils.

20. ESPAIS FAMILIARS
Espai de trobada i Tipus d’activitat:
d’intercanvi entre les  Activitats conjuntes de
famílies, els infants i les mares i els pares amb
els professionals els fills per tal
pertinents (psicòlegs, d’incrementar el vincle
educadors, assistents familiar i ajustar
socials, pediatres,..) mecanismes de
com a suport per les comportament.
famílies en la cura, la  Activitats per als menors
criança i l’educació amb l’objectiu principal de
dels fills. contribuir a la
Estan dirigits, socialització.
bàsicament, a infants  Activitats destinades a
de 0-3 anys, tot i que les mares i els pares per
també existeix l’espai tal d’escoltar-los, orientar-
nadó adreçat a la los i proporcionar
franja 0-1. recursos.

21. ESCOLES DE PARES I
L'objectiu principal és el de reforçar i augmentar les
competències educatives dels pares i mares: d'observació,
d'anàlisi, de reflexió i d'intervenció, per tal que adquireixin o
recuperin confiança en la seva capacitat per dur a terme la seva
tasca com a pares i mares.
Aquest objectiu general implica:
 Posar al seu abast coneixements bàsics sobre el procés evolutiu
i d'aprenentatge dels infants, per tal de poder entendre millor els
seus fills.
 Acompanyar-los en l'anàlisi i reflexió sobre les seves relacions
amb ells, sobre el paper que hi juguen les emocions, sobre la
coherència de les actituds amb els valors que es volen
transmetre…,
 Aportar-los recursos i estratègies d'intervenció educatives,
alternatives a les clàssiques, ja que moltes han quedat
desfasades o inadequades tant pels canvis socials, com per la
millora del coneixement psicològic i pedagògic dels darrers
temps.

22. ESCOLES DE PARES II
En resum, no es tracta tant d'aprofundir en el coneixement del
comportament dels infants en general, sinó en conèixer i
entendre cadascú millor els seus fills i a si mateix per poder
augmentar la qualitat de la relació i de la intervenció educativa
de cadascú amb els seus fills i filles.
Els professionals que orientin a les famílies en les escoles de
pares han de tenir una bona preparació psicopedagògica, han de
ser capaços d’orientar i desangoixar, han de tenir capacitat de
comunicació.
L'escola és un lloc idoni per
realitzar aquesta tasca (encara
que no l'únic), perquè és on
podem trobar-hi la totalitat de
pares i mares quan les seves
criatures estan en edat escolar
obligatòria.

23. CENTRES CULTURALS
Amb aquest nom genèric ens referim a una
gran varietat d’espais que ofereixen
productes i serveis culturals, tallers,
activitats, ús lliure de les instal·lacions,...
pensats per la infància en particular i el
públic familiar en general.
Podem trobar exemples a les biblioteques,
centres cívics, centres d’art, tallers de
teatre, escoles de música i dansa,...
Els professional poden ser de molt
diversos camps en funció de la tipologia de
centre i producte que s’ofereixen.

24. CENTRES
D’ACOLLIDA
Els centres d’acolliment formen part de la xarxa de recursos
residencials de la Direcció General d’Atenció a la Infància i
l’Adolescència (DGAIA) de la Secretaria d’Infància i
Adolescència.
Es tracta d’un servei residencial d’estada limitada per fer
l’observació, el diagnòstic, la guarda i l’educació en casos
d’atenció immediata i transitòria de situacions greus que
afecten a menors en alt risc social.
Un cop fet l’estudi, l’equip proposa la mesura de protecció
més adient: retorn a la família biològica, acolliment familiar
simple o preadoptiu, o acolliment en un centre residencial de
llarga durada.
Altres serveis que complementen els centres d’acollida són:
centres residencials d’acció educativa (CRAE), els centres de
primera acollida i els pisos assistits.

25. El CRAE (Centre Residencial d’Acció
CRAE Educativa) és un servei que neix de la
necessitat d’atendre infants i joves menors
d’edat tutelats per la DGAIA(Direcció General
d’Atenció a la Infància) i que cal separar del
seu àmbit familiar de forma temporal. La seva
estada al CRAE s’estendrà fins que deixin de
concórrer els elements de risc que van
provocar l'ingrés, bé fins que es trobi una
família acollidora, bé perquè disposi de prou
recursos personals per iniciar un projecte de
vida autònom fora del CRAE.
El CRAE doncs, més enllà de garantir les
necessitats bàsiques materials, ha de
contribuir al procés de socialització i
creixement dels infants que atén en tots els àmbits i fer-ho de
forma individualitzada, promovent la seva autonomia de forma
progressiva i adequada a les seves capacitats. El CRAE es regeix
per un projecte educatiu, un reglament de règim intern i una
programació anual. L’equip humà està format per educadors/es
socials, TEI i un director que assumeix les guardes i comanda el
projecte juntament amb el personal de servei necessari. El CRAE
resta obert les 24h. i 365 dies l’any.

26. CENTRES OBERTS
Centres diürns, fora d’horari
escolar, adreçats a infants i
adolescents de 5 a 16 anys
derivats de Serveis Socials.
El seu objectiu fonamental és la
prevenció i l’atenció dels menors
en risc social, tot estimulant
l’estructuració de la seva
personalitat, la socialització,
l’adquisició d’aprenentatges
bàsics. Té una funció clarament
compensatòria de les deficiències
socioeducatives.
Els professionals que hi treballen són educadors socials i pedagogs,
mestres i educadors, i ho fan de manera personalitzada i
individualitzada amb diferents activitats: reforç escolar, tutories,
espai de jocs, berenars, dutxes, sopars, colònies,..

27. CENTRES
MATERNOINFANTILS I
Centres
dependents de
Serveis Socials,
on es treballa
amb famílies de
risc social amb
l’objectiu de fer-
les autònomes i
que assimilin les
seves tasques i
habilitats
familiars.
S’hi realitzen
activitats
concretes
relacionades amb
la vida quotidiana
i la promoció
laboral.

28. CENTRES
MATERNOINFANTILS II
L’horari de centre
acostuma a ser
de 9:00 a 17:00 i
es limita com a
màxim a 9 mesos
per evitar
l’acomodació de
les famílies. Els
professionals que
hi treballen
poden ser
diversos:
personal mèdic,
talleristes,
educadors,
psicòlegs,..

29. -FI-
Núria Girbau
Angel López
Montse Silvestre