Descriure s.cugat 5.11.2014

Expressió escrita Seminari intercentres, internivells Sant Cugat Curs 2014-2015
Dolors Quinquer Vilamitjana
1
DESCRIURE
1. Clarificació conceptual a partir de tres eixos:
1.1. L’habilitat cognitivolingüística de descriure
1.2. Organitzadors diferenciats segons els continguts
1.3. El text descriptiu
2. Bastides, suports, eines per dissenyar activitats didàctiques:
2.1. Bases d’orientació
2.2. Organitzadors gràfics
2.3. Vocabulari de suport
2.4. Rúbriques per a traspassar els criteris d’avaluació
3. Propostes per als centres
Per començar:
Segur que els vostres alumnes han escrit textos descriptius en moltes
situacions. Poseu alguns exemples indicant el curs de primària o de
secundària.
Exemple: Descripció d’un dinosaure a tercer de primària

2
1. Clarificació conceptual a partir de tres eixos:
1.1. L’habilitat cognitivolingüística de descriure
Què és descriure?
a. Un joc com a primera aproximació:
Tothom es posa en cercle amb les mans al darrera. El professor/a posa a la
mà de cada membre un objecte.
1) Sense canviar de posició, un membre del grup descriu el seu objecte
sense anomenar-lo. D’altres que creuen que tenen a la seva mà el
mateix objecte ajuden a descriure’l.
2) Es demana a algú altre que no identifica el seu objecte amb la
descripció que s’ha fet, que faci la seva pròpia descripció i així fins que
tothom s’identifiqui amb descripció d’un o altre objecte.
3) Es van formant tants grups com objectes diferents apareixen.
4) Finalment, el grup contesta la pregunta següent:
Què és descriure?
b. Segona aproximació: Descriure música
Escolteu atentament el fragment de música que us proposem i feu-ne la
descripció individualment.
Per grups poseu en comú les possibles dificultats que heu trobat per a
descriure-la.

c. Tercera aproximació: Descriure una flor des de perspectives
diferents.
3
Dins de cada grup:
Una parella fa la descripció de la flor com ho faria un científic.
Una altra parella fa la descripció de la flor com ho faria un/a escriptor/a
o un/a artista.
Un cop enllestides les dues descripcions, es comparen i, després, es fa una
llista del que cal per fer una descripció científica i del que cal fer per fer una
descripció literària:
UNA FLOR
Per fer una descripció científica cal…
Per fer una descripció literària cal .
Descriure és igual des de qualsevol àrea?

4
Habilitat cognitivolingüística. Materials de suport de Jorba, J. i altres:
Parlar i escriure per aprendre,1998)
Document 1. MAPA CONCEPTUAL
Document 2. LA COMPLEXITAT DE LA DESCRIPCIÓ (concret /
abstracte; presencial / no presencial; viscut / no viscut, etc.)
Document 3. DESCRIURE
Què vol dir Què s’ha de fer El resultat és Com és el text
Enumerar qualitats,
Observar
propietats,
Identificar el que és
característiques, d’un
essencial, comparar,
objecte, fenomen o
definir, ordenar....
procés.
Un text que permeti
fer-se una idea d’allò
que es descriu.
Proporcionar un
nombre suficient de
propietats o
característiques.
Un títol.
Una presentació
que després es
desenvolupa.
Frases curtes.
Coordinades,
juxtaposades.

1.2. Els continguts: organitzadors diferenciats
La descripció cal situar-la en un context científic, literari, artístic, etc. En
cada cas els organitzadors són diferents.
Descriure una flor
- Què és? A quina categoria pertany?
- Quines propietats o característiques són les
més importants?
- Qualificar les propietats: és de color groc
(adjectius) i quantificar sempre que sigui
possible amb precisió (mesura ….)
- Relacionar una acció amb algun canvi: quan es
mira amb la lupa binocular... Si es parteix per la
meitat….
5
Descriure un animal, una persona /personatge
Montcada. Valentina.
2011. 2º Primària.

Descripció del personatge: Com era E. Shackleton?
fortitudine vincimus (resistir és vèncer)
Trets físics
Trets psicològics
Relacions amb els altres
expedicionaris
6
Descriure matemàtiques
IES Mimó, Cerdanyola
2011. ESO.
Físic agradable,
simpàtic,
carismàtic,
constant, sòlid,
tranquil, obstinat,
irreductible,
aventurer,
impertorbable,
optimista,
entusiasta, dots de
comandament i de
lideratge,
autoritat...
Descriure és enumerar
qualitats, propietats,
característiques ....

Descriure pintura.
Les obres d'art pictòriques són una forma d'expressió visual que utilitza una
superfície plana. El suport pot ser paper, una paret, fusta, tela o un altre
element. Les tècniques són diverses dibuix, fresc, oli, aquarel·la… L'artista
empra el pigment mitjançant elements com a punts, línies, taques, o altres ..
La qüestió dels organitzadors:
En paraules d’un professor: “No han aprés a descriure música, han
aprés música” (Perquè han aprés els organitzadors)
Heu de fixar-vos en:
- composició: Com organitzen els elements de manera simètrica o
asimètrica; centrípeta o centrífuga? Domina l'estabilitat o el moviment?
Destaca la verticalitat o l'horitzontalitat? Hi ha línies corbes? Podeu identificar
l'esquelet estructural o esquema? Podeu distingir el primer pla del segon pla, i
el centre del quadre? Utilitza la perspectiva per donar sensació de profunditat?
- línies i colors: Predomina la línia o el color? Quins colors utilitza: colors
primaris o secundaris; colors càlids /freds; monocroma / policroma; contrast o
harmonia; objectiu o subjectiu? Quines sensacions provoquen els colors? Com
és el traç?
- llum: Quina sensació predomina, la claredat o la foscor? com s'il·lumina la
pintura? Hi ha contrast molt marcat? Com es relacionen llum i color? La
il·luminació et sembla real o irreal?
- figuració o abstracció: les figures tenen formes reals, estan
distorsionades, o bé no hi ha figures?
- el tema? De què tracta?
- valoració: Com el valores? Que pretenia l'autor? Què m'aporta que no sabia
o que no m'havia fixat? Quins mèrits li trobo? He vist altres imatges semblants
a aquesta? A mi que em diu? Quines sensacions provoca?
7

8
1.3. La tipologia textual: el text descriptiu.
Document 4. EL TEXT DESCRIPTIU
Tipus de text Característiques gramaticals
- Informa sobre l’estat de les
coses
- Produeix proposicions o
enunciats que enumeren
qualitats, propietats,
característiques d’allò que
descriu
- Descriu persones,
paisatges, imatges, objectes,
processos, conceptes, etc.
- En podem trobar en textos
orals i escrits: discursos,
notícies, cartes, textos
escolars
-Les definicions són un
exemple paradigmàtic
d’aquest tipus de text
Morfologia i sintaxi:
- Adjectius qualificatius
- Verbs en present i
imperfet
-Enllaços: Adverbis
(tanmateix, igualment,
davant, darrera, sota,
sobre, primer,
primerament, abans,
després ...); locucions
(en primer lloc,
d’antuvi, d’entrada, ...)
- Oracions de predicat
nominal
- Coordinades,
juxtaposades
Estructura del text:
- De més general a
més concret
- Ordre en l’espai:
De dalt a baix,
d’esquerra a dreta
sempre segons
l’objecte o procés
que es descriu
Exemples de textos descriptius:
La portada del monestir de Ripoll: La decoració de la portada es divideix
en set franges horitzontals, on es desenvolupen diverses escenes bíbliques i
al·legòriques; la part superior, sobre l’arc del portal, representa l’església
triomfant entorn del Pantocràtor o Deu Omnipotent, envoltat dels símbols dels
evangelistes (...); al centre, en les tres franges següents, hi ha escenificats
diversos exemples que cal seguir a la terra per arribar a Déu, i a la part
inferior hi ha personatges destacats que simbolitzen l’església militant. A sota,
a les dues últimes franges, hi ha representacions d’animals fantàstics i dels set
pecats capitals. (Pladevall, A.: Gran Geografia Comarcal de Catalunya)
Població de l`Àfrica: Descripció d’un mapa A l’Àfrica, en primer lloc la
població es concentra majoritàriament a les costes: al nord prop de la
Mediterrània (Marroc, Algèria, Tunísia, etc.); a l’oest al Golf de Guinea
(Nigèria, Ghana, Costa d’Ivori, etc.); al sud a la República de Sud-Àfrica. En
segon lloc la població també es situa a l’interior a la zona dels grans llacs
(Zaire, Uganda, Kenya, Malawi, etc.) i seguint el curs dels grans rius africans:
Nil, Níger i Congo. També hi ha grans espais buits, on no hi ha gaire població
que es troben on falta l’aigua (els grans deserts del Sàhara, Kalahari, etc.,) a
les zones on hi ha muntanyes i on hi ha selves (zona equatorial). (Producció
d’alumne de 1er. d’ESO)
Donatello David de Donatello és una obra escultòrica del segle XV, que
actualment es troba a Florència. És la figura masculina d’un adolescent amb

formes encara infantils, el material és el bronze. És una figura a escala
humana i pot ser observada des de diferents punts de vista. L’artista ha captat
el moment en el qual David ja ha guanyat Goliat i reposa amb indolència i
arrogància. (Producció d’alumne de batxillerat).
La tècnica de la pintura al fresc de murals El fresc és una tècnica molt
utilitzada des de l’antiguitat en pintures murals. L’aglutinant és la calç, i el
suport el mur. Damunt de la paret s’estén una capa de morter format per una
part de calç morta i tres de sorra. Abans que s’endureixi, s’hi apliquen els
pigments diluïts amb aigua. Quan la calç s’asseca, forma damunt de la
superfície una finíssima capa cristal·lina insoluble en aigua que evita que els
pigments se’n desprenguin. Hem de diferenciar la pintura mural de la pintura
al fresc. La primera és tota pintura que té com a suport un mur; la segona, en
canvi, és exclusivament aquella que utilitza el procediment descrit més amunt”
(llibre de text).
El cor El cor és un òrgan format pel múscul cardíac, encarregat d’impulsar la
sang i mantenir-la en moviment. Forma part del sistema circulatori humà
juntament amb les artèries, les venes i els capil·lars. Internament està dividit
en quatre cavitats. Dues superiors o aurícules i dues inferiors o ventricles. A la
dreta, l’aurícula i el ventricle estan comunicats per una vàlvula anomenada
tricúspide. A l’esquerra, estan comunicats per la vàlvula bicúspide o mitral...
(Producció d’alumne de 1er. d’ESO)
El bucaner:
El recordo encara com si fos ahir. Aparegué pesadament al llindar d'entrada, i
rere seu un carretó, carregat amb el seu cofre mariner:
Un home gegantí, fort i bronzejat; la cua dels cabells, embreada, li queia fins
a l'esquena, sobre el tabard d'un blau brut. Tenia les mans clivellades, plenes
de cicatrius, amb les ungles irregulars i negres. A la galta, el cop de sabre li
havia deixat un xiribec blanquinós, repugnant.
Recordo que, tot mirant la cala, xiulava baixet; i després es posà a entonar la
vella cançó marinera que tan sovint li havia de sentir:
Quinze són que volen el cofre del mort, quinze són, oh, oh, i una ampolla de
rom! (Fragment de L'illa del tresor, de R.L. Stevenson)
9
Fixeu-vos com estan organitzats aquests textos:
- Ordre en l’espai: De dalt a baix, d’esquerra a dreta segon l’objecte o procés
que es descriu
- De més general a més concret..
- .....

2. Bastides, suports, eines per a dissenyar activitats didàctiques
Com procedir? Es recomana:
Procés:
4. Practica
independent
3. Pràctica guiada amb bastides
2. Modelatge
1. Compartir els objectius
1) Compartir objectius amb l’alumnat, ajudar-lo a representar-se la tasca.
2) Proporcionar models per visualitzar la demanda i per analitzar-ne
10
l’estructura.
3) Fer una pràctica guiada amb bastides que ajudin a comprendre com
hauran de procedir quan ho facin sols (anticipar, planificar, apropiar-se
dels criteris d’avaluació, fer esborranys, revisar....). És important
compartir criteris amb l’alumnat, fer-los identificar els criteris, negociar
significats, pensar la planificació.... No es tracta de donar-los graelles i
plantilles ja fetes que només han de seguir o aplicar. Es proposa fer-los
pensar, parlar-ne a la classe més que aplicar mecànicament.
4) Finalment, fer una segona pràctica autònoma
Les bastides són “estructures temporals que proporcionen ajudes en punts
específics del procés d’aprenentatge”.
En el cas de la descripció (i d’altres tipus de text) proposem:

Les$bases$d’orientació$són$instruments$que$ajuden$a$la$
an5cipació$i$planificació$de$l’acció.$
$
• $Presenten$de$manera$gràfica$les$accions$que$cal$fer$i$
l’ordre$a$seguir$
• $Les$han$d’elaborar$els$propis$alumnes$amb$les$seves$
paraules.$
• Poden$anar$variant$al$llarg$dels$cursos,$ampliantAlos,$
ma5sant$afirmacions…$
• $Se’n$dedueixen$els$criteris$d’avaluació!!!
11
2.1. Base d’orientació per fer descripcions
Què$és?$
Dir$amb$precisió$el$grup$
al$qual$pertany$
Enumerar$les$
caracterís:ques$
Redactar$amb$
coherència,$
cohesionant$el$text$
Tenir$cura$amb$el$
vocabulari:$precís,$variat,$
sense$interferències$ni$
repe:cions$
Vigilar$l’ortografia,$la$
lletra$i$la$presentació$
CONTINGUT$
$$$$$$$$$
FORMA$
$ $$$$$$$$$$$$$$$$

12
Institut de Badia del Vallès: Competència lingüística a l’ESO

2.2. Organitzadors gràfics
(Estructures de pensament + continguts Swartz y Perkins 1992, Swartz y
Parks 1994)
Són útils perquè:
1.#Què#és?#Com#es#
diu?#Origen.#
TÍTOL#
EL#MEU#ANIMAL#
PREFERIT#
3.##Quin#caràcter#té?#
Alegre,#amigable,#
bellugadís,#content,#
diver;t,#dolç,#dolent,#
esquerp,#infan;l,#llest,#
nerviós,#rialler,#Gmid,#
tossut....#
#
# # # # # #
13
Proporcionen estructures d’organització del pensament
Permeten visualitzar la informació organitzada
Fan surar el pensament dels alumnes
Fomenten l’autonomia
2.#Com#és#5sicament?#
Cos#rodonet,#cap#pe;t,#ulls#
tristos,#potes#curtes#i#
fortes,#pèl#aspre....#
4.#Què#fa?#
Rossega#sabates#
http://www.pinterest.com/pin/49750770854093981/

14
2.3. Vocabulari de suport
Millor si és l’alumnat qui proposa vocabulari, si es comenta a classe...
Vocabulari*per*a*descriure*objectes*
PRESENTACIÓ+ UTILITAT+ FORMA++ MATERIAL+ COLOR+
Eina*
Contenidor*
Ovalat*
Instrument*
Transportar*
Allargat*
Recipient*
Teixir*
Pla*
Peça*de*
Menjar*
Rodó*
ves9r*
Mesurar*
Rectangular*
Aliment*
*
Fang*
Ferro*
Fusta*
Metall*
Pell*
Plàs9c*
Roba*
Blanc*com*
Blau**
Verd*
Fosc*com*
Lluent*
Lluminós*
Opac**
Translúcid*
Transparent*
* * * * * *

http://blocs.xtec.cat/miralletesmitja/files/2013/02/ADJECTIUS-I-EXPRESSIONS-PER-DESCRIURE-
15
UNA-PERSONA1.pdf

2.3. Les rúbriques: Eines per al traspàs dels criteris d’avaluació
16
Criteris'd’avaluació:'
Criteri'és'la'norma'que's’u6litza'per'interpretar/valorar'
la'informació'recollida'en'una'ac6vitat'd’avaluació.'
Criteriderealització:'Anomena'les'accions'concretes'
que's’espera'que'l’alumne'6ngui'en'consideració.'
Criterid’èxitoderesultats:'Fixa'el'grau'
d’acceptabilitat.'Contemplen'aspectes'com'
per6nència,'completesa,'precisió,'volum'de'
coneixements.'
' ''''''''''''''''

17
CRITERIS PER AVALUAR UNA DESCRIPCIÓ ESCRITA
Criteris de realització Criteris de resultats
Està bé si..... (nivell d’expert)
ADEQUACIÓ:
El text respon a las
característiques de la
situació comunicativa
- Entén la demanda i s’adequa al propòsit comunicatiu
de descriure, escriu tenint en compte els requisits d’un
text descriptiu.
- Permet fer-se una idea d’allò que es descriu.
COHERÈNCIA:
És la propietat per la qual
un text s’organitza
globalment
de contingut (coherència
interna).
de forma (coherència
externa)
- Identifica l’objecte o el procés que es descriu (diu què
és)
- Enumera les característiques o els elements més
importants
- Les característiques són pertinents i suficients
- La descripció segueix un ordre (del tot a les parts),
temps (primer, després), espai...
COHESIÓ:
Es refereix a l’estructura
interna del text. La
connexió entre frases i
entre paràgrafs. També a
les referències internes que
enllacen el discurs i eviten
repeticions
El text està cohesionat internament
També enllaçat entre paràgrafs: Empra enllaços /
connectors adients: adverbis -tanmateix, igualment,
davant, darrera, sota, sobre, primer, primerament,
abans, després ...; locucions -en primer lloc, d’antuvi,
d’entrada.
CORRECCIÓ
MORFOSINTÀCTICA
Utilitza frases curtes. Verbs en present o imperfet.
Les oracions són predicatives, coordinades o
juxtaposades Oracions ben construïdes (ordre
adequat)
Concordança subjecte/predicat
Temps verbals adequats que concorden entre ells
VOCABULARI Utilitza termes adequats (paraules precises,
especialitzades...).
Utilitza els adjectius necessaris.
Si escau qualifica i o quantifica les característiques amb
qualitats, quantitats, unitats adequades. No repeteix
paraules..
Variat, sense repeticions
Sense interferències del castellà
CORRECCIÓ
ORTOGRÀFICA
Paraules escrites sense faltes (fins a 4: B; de 5 a 8: R;
més de 9 M. S’inclou accents i majúscules)
ASPECTES FORMALS Identificació: Nom, cognoms, data, curs...
Control de l’espai, bona presentació, línies rectes
Visualment el text respon a la tipologia emprada
Lletra llegible. Mida adequada

18
2.4. Tenir el procés de composició al punt de mira:
COMPRENSIÓ
DEMANDA
ANTICIPACIÓ PLANIFICACIÓ TEXTUALIT-ZACIÓ
REVISIÓ TEXT
FINAL
!Millorar!l’expressió!escrita!vol!dir!ajudar!
a!l’alumnat!a:!
!
Escriure!textos!amb!con9ngut!
adient,!ben!organitzats!i!
enllaçats!i!amb!plena!
correcció!lèxica,!
morfosintàc9ca!i!ortogràfica!
! ! !
Adequació!
Coherència!!
Cohesió!
Vocabulari!
Frases!ben!construïdes!
Sense!faltes!d’ortografia!
!

3. Propostes per als centres
Ara per ara, tant a primària com a secundària dominen les descripcions des de
la perspectiva de les llengües:
- Retrats i autoretrats de persones, personatges, d’animals,
19
objectes……
- Paisatges
Mentre que disposem de menys exemples dels àmbits científic, social, artístic,
matemàtic, etc.
Propostes per als centres:
1) Implicar a tot el professorat de totes les àrees (secundària) o tenir en
compte les mirades científica, literària, social, etc. (primària)
2) Identificar les tasques que requereixen descriure a matemàtiques,
educació física, música, ciències, socials, .....
Per exemple, en l’àmbit de les CCSS es descriuen:
- mapes
- gràfics
- imatges (fotografies, pintures, escultures, cartells, còmics, etc.)
- edificis
- objectes
- paisatges
- processos
- personatges
- ...
3) L’activitat ha d’estar contextualitzada: Ha de formar part d’un projecte
o una lliçó que requereixi fer alguna tasca de descripció.
4) Els objectius clars, explicitats i compartits
5) Proposar situacions didàctiques engrescadores per apropiar-se alhora de
la forma (requeriments lingüístics) i del contingut (organitzadors).
6) Contemplar diverses perspectives en un mateix objecte de descripció:
Per exemple: Descriure un animal i/o un paisatge des de la perspectiva
literària i des de la perspectiva científica.
Lola Quinquer
5.11.2014

Descriure s.cugat 5.11.2014

Empfohlen

Empfohlen

Weitere ähnliche Inhalte

Andere mochten auch

Andere mochten auch (20)

Ähnlich wie Descriure s.cugat 5.11.2014

Ähnlich wie Descriure s.cugat 5.11.2014 (20)

Mehr von esperanto2

Mehr von esperanto2 (20)

Kürzlich hochgeladen

Kürzlich hochgeladen (8)

Descriure s.cugat 5.11.2014