Visita, dins del projecte Intergeneracional entre l'EJI i el Casal de la Gent Gra, a casa de les Sres. Montserrat Claramunt i Antonieta Guillaumet per cuinar panadons.
Visita a les Sres. Montserrat Claramunt i Antonieta Guillaumet
1.
2. GASTRONOMIA TRADICIONAL
Gastronomia nom. Femení.
És l’art i la tècnica de preparar els aliments
per tal que siguin nutritius, agradables de
menjar, atractius i desitjables.
Tradicional adj.
Relatiu o pertanyent a la tradició. Tradició
nom. Femení. Costum que ha prevalgut de
generació en generació.
3. GASTRONOMIA TRADICIONAL
Darrere aquest nom i adjectiu, hi vam trobar la Sra. Montserrat
Claramunt que ens va obrir les portes de casa seva,
juntament amb la Sra. Antonieta Guillaumet, per tal que ens
endinséssim en el món de la gastronomia tradicional.
La voluntat, actitud i ganes d’ensenyar tant de la Montserrat
com de l’Antonieta ens han permès reviure el passat i fer-lo
present.
Amb l’atenció, l’afecte i l’estima que ens van acollir, els hi hem
d’agrair l’oportunitat que ens han brindat de descobrir dues
grans persones que s’estimen la seva ciutat.
4. TROBADA
El dia 24 d’abril del 2017 ens trobem un grup de
joves de l’EJI amb un grup de persones del Casal
Municipal de la Gent Gran, per fer una visita a la Sra.
Montserrat Claramunt i la Sra. Antonieta Guillaumet.
La Sra. Montserrat ens va rebre a les portes de casa
seva, acompanyada per la Sra. Antonieta. De camí a la
cuina, no vam perdre l’oportunitat d’observar la
col·lecció de clauers i botelles que ens va fascinar!
Sense saber ben be quina seria la feina d’aquell dia
ens vam trobar una cuina plena d’ingredients....
5. De camí a casa de la Sra. Montserrat on ens esperava
acompanyada de la Sra. Antonieta
6. Les Sres. Montserrat Claramunt i Antonieta Guillaumet
introduint-nos al a cuina tradicional
7. QUE HAVÍEM DE CUINAR?
Quan vam veure aquella taula plena de menjar i tots
aquells ingredients a sobre de la taula la nostra panxa es
va preparar per la que podia ser una gran tarda !
I llavors ens van explicar que cuinaríem panadons, des del
principi fins al final !
Amb moltes ganes d’aprendre ens vam posar mans a la
massa….
PANADONS!
9. Per començar, vam fer volcans amb la farina i vam afegir oli i aigua
dins. Vam amassar fins tenir les mans netes. Ens ho vam passar
molt bé fent-ho i alguns van trobar la massa deliciosa.
Quan vam tenir la massa feta, la vam deixar reposar 1 hora tapada
amb un drap.
PROCES D’ELABORACIÓ
10. Com podeu veure la massa estava... per llepar-se’n els
dits!!
11. Els vam tallar a la paella i hi vam afegir la sal,
els pinyons i les panses.
Al mateix temps,
alguns de
nosaltres ens vam
posar a preparar
els espinacs amb
les panses i els
pinyons i una
miqueta d’all.
12. Vam haver de fer treball en cadena, i estar
molt atents a la paella! S’havia de vigilar
que els espinacs es quedessin a mig fer, per
acabar de fer-se al forn i vigilar que no es
cremessin!
13. Un altre grup es
va encarregar de
tallar la massa en
porcions iguals
(10g) i la va
estirar amb els
corrons. I un cop
estirada la massa
vam ficar els
espinacs dins.
14. Vam tancar la massa, tal
i com ens van ensenyar
i... ja estaven preparats
per coure!
Alguns els vam ficar a la
paella amb oli calent per
fregir-los i els altres els
vam ficar al forn.
17. LES TRADICIONS....
Les tradicions són el conjunt de
coneixements, costums i creences que es
transmeten de generació en generació…
I així va ser a la visita que vam realitzar,
doncs se’ns van transmetre els
coneixements i les costums relacionades
amb la setmana santa i la gastronomia
tradicional.
18. Període de 40 dies abans de Pasqua que
marca l’inici de la Setmana Santa.
Comença el dimecres de cendra i
acaba el diumenge de Pasqua.
Tradicionalment, als Països Catalans, la
Quaresma es representava
gràficament amb una imatge d’una
dona vella amb set cames que agafava
amb la mà un bacallà.
QUARESMA
19. És el diumenge que inicia la Setmana Santa.
Tots els infants, nens i nenes, sortien a
beneir la palma o el palmó.
La palma o palmó es decorava amb dolços,
un llaç i un rosari.
Aquest dia, tothom estrenava un vestit, que
l’havia pogut fer la mare, la modista o
sastre o bé s’havia comprat.
DIUMENGE DE RAMS
20. DIUMENGE DE RAMS
Fernando de Visa Mallol i
germans
Pasqua de resurrecció “La Palma” en
1959 en els carrers propers a l'església
de Mollerussa
22. És una manifestació religiosa popular,
que amb la desfilada de passos o
misteris, armats i penitents omplen
els carrers de moltes localitats.
El grup de gent gran ens va explicar
que una de les processons que es
feien era la de les paraules, en la que
es pronunciaven les set frases que va
dir Jesús a la creu.
I, ens van dir que una de les processons
més boniques era la de Corpus
Christi
PROCESSONS
23. Commemora el Sant Sopar.
Abans, era un dia de silenci, en el que
la gent no sortia de casa, no
s’encenia la televisió, es practicava
el dejuni, les campanes no tocaven
les hores i els Sants eren tapats. Tot
això es feia com a mostra de
respecte.
Aquest dia, es menjava panadons
d’espinacs. Actualment, en podem
menjar durant tot l’any, però abans
només era tradició menjar-ne en
aquesta època.
DIJOUS SANT
24. Commemora la mort de Jesucrist a la creu.
Era el dia que es respectava no menjar carn. Per tant, a
Catalunya era típic cuinar una cassola d’espinacs,
bacallà, truita amb trampa, patates i ou dur. Com a
postres s’elaborava un braç de gitano acompanyat de
codonyat. Al sud, era típic les “torrijas de leche”
Al berenar se’ns va explicar el que es menjava aquell dia:
cassola de bacallà, patates viudes, olla amb congre…
També es preparaven les mones, i es portaven a les
pastisseries a coure-les: A Cal Capellades (al costat de la
llibreria Dalmases) i a Cal Pere pastisser (actual Guiu)
DIVENDRES SANT
25. La gent gran ens van explicar que un cop
acabada la Quaresma, aquí a Catalunya, era
tradicional dinar canalons.
La gent ballava i s’ho passava d'allò més bé.
DIUMENGE DE RESURRECCIÓ
26. És el dia que es coneix popularment com “dia de la Mona”
La tradició era que es reunien família, amics i veïns, i
tothom anava a dinar i menjar-se la mona a l’aire
lliure.
A Mollerussa, la gent es reunia a la Serra, a la torre del
Capità i al Salt del Duran
Però, de què està feta la Mona? De farina, ous, sucre i
melmelada...i coberta de mantega, fruita, ametlles i ous
de xocolata. I decorada amb plomalls i pollets petits.
Cal recordar que abans les mones es feien amb massa de
brioix i el número d’ous que es posava anava en funció
de l’edat del fillol. Abans no es posaven ous de xocolata
sinó ous durs pintats de colors.
DILLUNS DE PASQUA
28. Durant la setmana santa, al cine, totes les pel·lícules
eren de Romans, i tallaven les escenes de petons.
Hi havia una famosa dita que deia:
Per Pasqua i per Nadal cada ovella al seu corral.
Que significava que tota la família estava a casa unida,
a diferència d’avui en dia que el jovent sempre està al
carrer amb els amics.
ALGUNES CURIOSITATS...
Per divendres sant... no es podia fer res, ni tan sols
escombrar. A algunes cases es deia que sortirien
formigues si escombraves quan Déu era al sepulcre.
29. El grup de gent gran i joves de l’EJI al pati
de casa de la Sra. Montserrat Claramunt.