Conèixer els principals monuments històrics de la ciutat

1. Escola Pia de Tàrrega © Josep Mª Vendrell Nogué
Visita a la ciutat de Tàrrega
Tàrrega, capital de la comarca de l'Urgell, és situada a la plana de Lleida a uns 100
quilòmetres de Barcelona. És un centre comercial i de serveis destacat de l'àrea oriental
de les Terres de Ponent. La ciutat compta amb 15.400 habitants i el seu terme
municipal, de 88 km2, fa de llaç d'unió entre els altiplans de la Segarra i l'Urgell i
comprèn a la vegada els pobles d'Altet, Claravalls, la Figuerosa, el Talladell,
Riudovelles i Santa Maria de Montmagastrell.
Tàrrega ha esdevingut un important centre de comunicacions en ser lloc de confluència
de dos importants vies de comunicació: la N-II de Barcelona -Lleida - Madrid i la
comarcal C14 Tarragona - Montblanc - Andorra. Altres connexions importants són
la comarcal C53 que uneix Tàrrega des de Vilagrassa amb Balaguer, l'Eix
Transversal de Lleida a Girona que coincideix amb la N-II al seu pas per Tàrrega i
la carretera Tàrrega - Guissona - Ponts.
Tàrrega disposa d'una equilibrada estructura productiva amb una sòlida base industrial
i de serveis on predomina la petita i mitjana empresa d'iniciativa local. En el sector
industrial destaquen les indústries metal·lúrgiques i agroalimentàries. En el sector
metal·lúrgic sobresurten empreses dedicades a la fabricació de cisternes per a reg, per a
transports de líquids i per a la neteja viària, la trifeleria, o la fusteria d'alumini. En el
sector agroalimentari cal destacar les empreses que elaboren olis comestibles, productes
confitats i les que exporten productes frescos. Altres indústries destacades són del sector
tèxtil, la construcció, els productes químics i les motllures.
El sector serveis és la principal activitat econòmica de la ciutat on sobresurt el sector
comerç, especialment el majorista i el de la distribució, i també una gran varietat de
serveis en l'àmbit de l'ensenyament (amb centres especialitzats com l'Escola de
Sobreestants, l'Escola d'Arts i Oficis Ondara i l'Escola de Capacitació Agrària), la
sanitat (el CAP de nivell II), la cultura (Museu Comarcal, Arxiu Comarcal,
Biblioteca Comarcal, Teatre Ateneu), els administratius (bancaris, de gestió i oficials)
i l'esport (equipaments esportius per a la pràctica de l'esport federat i de lleure). Per la
seva part, el sector agrícola, de secà, està obert a noves expectatives a causa de la
imminent construcció del Canal Segarra - Garrigues.
En l'activitat sòcio-cultural de la ciutat destaca la celebració de la Fira de Teatre al
Carrer que ha esdevingut el màxim exponent cultural i festiu de la ciutat en l'àmbit
nacional i internacional. Una menció a part mereix el dinamisme del centenar d'entitats
ciutadanes que programen més de 150 activitats anualment i que converteixen Tàrrega
en una de les ciutats culturals destacades de les terres de Ponent.
1

2. Escola Pia de Tàrrega © Josep Mª Vendrell Nogué
Objectius
1. Conèixer aspectes de la història de Tàrrega a través de la visita dels seus
edificis més emblemàtics i dels carrers principals.
2. Analitzar l’estil arquitectònic dels espais, edificis i monuments més
singulars de Tàrrega.
3. Motivar els alumnes a prendre consciència del patrimoni històric de la
ciutat.
El recorregut
Es pot començar pel Castell que està mig enderrocat i que,
segons els documents que hi ha al arxiu, va ser un regal de
Ramon Berenguer I a la seva esposa Almodís de la Mar. Aquest
castell i la posterior ciutat depenien del comtat de Barcelona
(Tàrrega mai ha estat depenen d’un noble, sinó directament de la
corona). A partir del castell s’extenien les primeres cases i tot
plegat eren cuidats pel “cassà”. A sota del castell hi havia el Portal de Sant Antoni
entrada de la ciutat. Al 1419 es va construir l’Hospital dels Pobres de Jesucrist (la
portalada és més recent d’estil barroc: els cargols representats són d’aquest estil).
Al carrer Hospital al fer unes obres s’han trobat últimament part de les primeres
muralles. A la plaça de Sant Antoni (antigament plaça de Sant Mateu), l’any 1319 es
va demanar al rei fer-la més gran i posar-li porticons per no mullar-se ja que si feia el
mercat. Hi ha l’església de Sant Antoni (en honor dels monjos antonians que l’havien
habitat). Davant hi ha dos apòstols que no són els originals (aquest estan guardats al
Museu) ja que actes de vandalisme els van trencar. No està demostrat perquè no porten
cap cosa a les mans però sembla que són Sant Jaume (cara mol jove) i el de barba Sant
Mateu o Sant Jaume)
A una columna dels porticons hi ha una placa que és fins on van arribar les aigües l’any
1644. Moltes de les cases van quedar anegades fins els primers pisos i algunes
destruïdes.
Al nº 10 del carrer Sant Agustí hi ha una altra placa de l’any 1783 que també hi va
haver inundació. El 23 de setembre de 1874 va ocórrer la rubinada de Santa Tecla que
en dóna fe la placa del nº 26 del carrer. Aquesta va ser molt important ja que va destruir
el convent de Sant Agustí que estava a l’altre costat del riu. Les muralles que hi ha al
costat del riu no són doncs les originals sinó que són murs de contenció que es van fer
després de la rubinada de Santa Tecla i es van fer servir les pedres dels convents de Sant
Agustí i de la Verge del Pedregal que també va ser derruït. Durant les guerres carlines
es van fer les tres torres de vigilància.
Al final del carrer San Agustí hi havia el Portal de Sant Agustí una
altra entrada de la ciutat i ens va explicar les troballes que recentment
els arqueòlegs han anat estudiant: la continuació de les muralles
primitives, les piques de pedra que estaven comunicades ja que servien
per adoberies de pell (segles XVI- XVII). En la 1ª pica es rentaven les
pells, la 2ª es posaven amb calç, a la 3ª es barrejaven amb gallinàcia
2

3. Escola Pia de Tàrrega © Josep Mª Vendrell Nogué
(per estova lles pells) i a la 4ª amb escorça de pi per fer les pells dures. Aquestes pells
servien per fer les sabates, correatges dels animals...
Al carrer de les Sitges (hi havia moltes sitges per guardar gra) forma part del call jueu,
juntament amb el carrer la Font i altres del casc antic. Els jueus deixaven diners a la
corona i Pere III el Cerimoniós els hi va donar privilegis. Al nº 32 del carrer la font hi
ha un cobert amb una curnícula (finestra) feta suposadament amb les pedres del
mencionat convent. Al carrer Major destaquem la casa senyorial de Cal Perelló on està
ubicat el Museu Comarcal. A la part de darrere si veu el jardí enlairat i un carro, una
tartana i una segadora antiga feta a la fàbrica
Trepat. Al carrer Folquet nº 3 es diu que hi
havia el forn dels jueus amb una portalada
renacentista (pitxines) del segle XVI. A la
Plaça dels Comediants hi havia hagut un molí.
Al carrer Estudi (també formava part del call
jueu) se suposa que hi havia la 2ª sinagoga dels
jueus, ja que la primera es va inundar.
A la Plaça Major es
troba la Creu de Terme (gòtica) que abans estava al final del carrer
del Carme on hi havia la porta d’entrada de Tàrrega pel est.
Aquesta Creu va ser enderrocada pel vent el 1869. Compta amb 4
figures de sants i 4 de santes, destacant la de Sant Miquel vencent
el dimoni. LA part de dalt és una reproducció. En aquesta plaça es
celebrava el mercat del blat i hi queda un testimoni a la pedra que
hi ha davant de cal Esqué on encara hi ha el forat per posar-hi
l’espelma.
De l’Ajuntament hi destaquem la façana on hi ha la porta amb un frontó
triangular i l’escut dividit amb quatre parts; en dues hi ha les barres
catalanes, en les altres els escacs (símbol de l’Urgell) i l’àguila bicèfala. A
sobre la corona imperial.
Així mateix la Mútua de Comerç amb unes vidrieres de colors d’estil modernista i
l’edifici de la Caixa de l’arquitecte targarí Josep Mª Argilés amb unes escultures que
representen el treball i l’estalvi.
També hi trobem l’església parroquial dedicada a la Mare de Déu de l‘Alba. Diu la
llegenda que Carlemany va venir per conquerir Tàrrega dels musulmans i va resar la nit
anterior a la verge i a trenc d’alba els cristians van guanyar als àrabs. L’any 1674 va
caure el campanar damunt de l’església gòtica i tornar a ser dissenyat pel frare carmelità
Josep de la Concepció i va tardar 70 anys per reconstruir-se. Es va fer en un lloc
diferent de l’inicial amb estil neoclàssic i té 8 cares. El cimbori per donar llum és d’un
altre estil. Dins de l’església s’hi guarden les Santes Espines (està certificat que eren de
la corona de Jesucrist ) dins d’un reliquiari de plata fet per l’argenter Damià Fernando
de Cervera. La portalada és barroca (cargolada, amb fulles, fruits...). Al lateral nord hi
una porta amb frontó arrodonit (barroc) i sobre una imatge de la mare de Déu. Aquesta
porta resta tancada perquè darrere hi ha l’òrgan. Per apuntalar l’església es va fer l’any
1693 l’Arc de Contrafor , però obert perquè per sota hi passava el camí reial. Ara hi ha
una escultura de ferro destacable de Pepe Romero.
3

4. Escola Pia de Tàrrega © Josep Mª Vendrell Nogué
Al carrer del Carme (també s’anomena Cervera i abans carrer Falcó) hi trobem les
arcades gòtiques(porxos) i l’edifici singular del Palau dels Marquesos de la Floresta.
Va ser construït al segle XIII pels Srs. Ardèvol que eren molt
rics i que a més van donar diners per l’església de Sant Antoni.
Al segle XVIII hi va viure un sr. també molt ric que era
marqués i que tenia casa a la Floresta i d’aquí li ve el nom. La
portalada és d’arc de mig punt amb flors al guardapols. Els
finestrals amb caromelles (columnes estilades), els capitells
esculpits amb motius geomètrics (tots diferents) i amb arquests
de serra o punta de diamant. A la part de dalt hi ha esculpides
mènsules (també totes diferents) que aguanten la part de sobre.
No són gàrgoles , ja que aquestes tenen boca d’aigua. Dins del
palau es guarda la part de dalt trencada de la Creu de Terme.
Davant del Palau es troba la casa senyorial de Sobies amb uns finestrals ogivals.
Al començament del carrer Santa Anna hi havia una capella dedicada a aquesta santa
(patrona dels espardenyaires i sastres)i en aquest carrer juntament amb l’av. Catalunya
hi havia un conjunt de cases modernistes que ara només se’n conserven la del final del
carrer on sota hi ha una caixa i la de damunt de cal Vilodi. En aquesta podem observar
la porta amb molts porticons de ceràmica de colors, els balcons de ferradura arabesca
amb tota la forja diferent (cercles, ...), Finestres amb vidres de colors, incrustacions de
codines, granotes fetes de pedra volcànica, sanefes fetes de culs d’ampolla...
A la Plaça del Carme(el Pati) hi trobem el monument al músic Ramon Carnicer, La flors
d’aigua de colors i el monument dels països catalans d’Andreu Alfaro.
Al final del carrer Alonso Martínez cantonada amb Segle XX hi ha Cal Maymó d’estil
modernista amb una torreta acabada amb punxa al xamfrà semblant a la de la casa de les
Punxes de Barcelona , i ornamentacions neogòtiques a la façana, que ens recorden
l'arquitectura de Puig i Cadafalch;. Podria haver estat dissenyada per Josep Puig de
Cadafal o per algun dels seus ajudants.
Al costat hi ha l’estació de tren de la línia de ferrocarril Barcelona-Manresa-Lleida, que
igual que el Canal d’Urgell data de1860.
4

5. Escola Pia de Tàrrega © Josep Mª Vendrell Nogué
Més al oest al final del carrer segle XX hi trobem la farinera Balcells edifici exponent
de l'arquitectura industrial modernista i construït durant els anys 20. Els anys 60 es va
incendiar i de moment s’ha fet una teulada nova.
Per acabar al carrer Santa Maria
hi ha l’Escola Pia. Els escolapis
hi van arribar l’any 1884.
Després de més de dos cents anys
ens hem quedat sense escolapis,
però l’escola continua endavant i
amb la direcció d’un professor
seglar en Jaume Ars es constaten
nous objectius i una altra manera
de fer escola pia.
Resum de l’activitat
La visita a la ciutat de Tàrrega
fa un recorregut pel centre
històric fent atenció als edificis
i indrets més emblemàtics de la
ciutat: el castell; la plaça
porxada de Sant Antoni, amb
l’església gòtica de Sant Antoni
i l’edifici renaixentista de
l’Hospital; els carrers del call
jueu (mencionats al llibre de
Religió); la plaça Major, amb
la parròquia d’estil classicista i
barroc i l’Ajuntament
renaixentista; el palau dels
Marquesos de la Floresta
d’estil romànic i d’altres construccions d’època medieval del carrer del Carme...
La passejada també s’atura davant dels edificis modernistes de la població i baixa
fins el reguer on es poden veure les muralles del segle XIX i s’expliquen els efectes
devastadors de les riuades del riu Ondara.
Webs interessants: http://www.tarrega.cat/;http://tarrega.escolapia.cat/
Vull agrair tota la informació facilitada per Francesca Bardají del Museu
Comarcal de l’Urgell.
5