1. ELS TIGRES
PROJECTE NOM DE LA
CLASSE
CURS 2011-2012 P5 B
ESCOLA NOVA

2. DES DE EL PRIMER DIA QUE VAM COMENÇAR L’ESCOLA, ELS NENS I NENES DE LA CLASSE VAN MANIFESTAR LES
SEVES GANES PER POSAR NOM A LA CLASSE. DEIEN QUE JA NO EREN LES FOQUES, PERQUE ARA ANÀVEN A P5, PERÒ
TAMPOC ELS AGRADAVA QUE, PER REFERIR-NOS A ELLS ELS DIGUESSIM NOMÉS “P5”, PERQUÈ N’HI HAVIA UN
ALTRE… AIXÍ QUE, DURANT EL SEGON I TERCER DIA D’ESCOLA VAN ESTAR BUSCANT POSSIBLES NOMS I AL FINAL ENS
VAM QUEDAR AMB UN: ELS TIGRES!
PER FER LA PRIMERA PLUJA D’IDEES, ELS VAM PROPOSAR, QUE DIBUIXESSIN QUINA ERA LA SEVA PROPOSTA, I
ESCRIVISSIN EL QUÈ ERA. MIREU QUANTES IDEES SE’LS VAN OCÒRRER!
COM VAN SORTIR PROPOSTES REPETIDES, ENTRE TOTS VAN VOTAR QUINA ELS AGRADAVA MÉS PEL SEU DIBUIX,
PELS COLORS UTILITZATS… I VAN TREURE LA RESTA PER NO TENIR LA PISSARRA TAN ATAPEÏDA I PODER VOTAR AMB
MÉS CLAREDAT.

3. AMB LA PRIMERA VOTACIÓ JA EN VAM DESCARTAR MOLTES… I AMB LA SEGONA ENS VAN QUEDAR TRES PROPOSTES:
ELS HÀMSTERS, ELS TIGRES I LES
PAPALLONES!
COM LA COSA ESTAVA MOLT IGUALADA, SOBRETOT ENTRE TIGRES I PAPALLONES, VAM DECIDIR REPARTIR-NOS PER
GRUPS COOPERATIUS, DIBUIXAR DE NOU ENTRE TOTS LA PROPOSTA, ESCRIURE-LA I PENSAR DE MANERA
CONJUNTA PERQUÈ VOLÍEM QUE LA NOSTRA PROPOSTA FOS LA GUANYADORA, QUINES COSES ENS AGRADARIA
INVESTIGAR O SABER SOBRE ELLA…

4. PER DEFENSAR LES PROPOSTES DAVANT LA RESTA DE GRUPS, VAM FER UNA PETITA ASSEMBLEA PER EXPOSAR LES
NOSTRES IDEES I INQUIETUDS!
DESPRÉS D’ESCOLTAR TOTS ELS GRUPS VAM DEIXAR PASSAR TOT EL MATÍ PER REFLEXIONAR. A LA TARDA VAM FER
L’ ÚLTIMA VOTACIÓ.

5. AQUESTES SÓN ALGUNES DE LES IDEES QUE
VAN EXPOSAR PER DEFENDRE LES SEVES
PROPOSTES!
AQUÍ TENIM LA DARRERA VOTACIÓ!
AMB 15 VOTS VA GUANYAR LA
PROPOSTA DELS TIGRES, SEGUIDA PER
6 VOTS DE LES PAPALLONES, I PER 4
DELS HÀMSTERS!

6. UN COP VAM SABER COM ENS DIRÍEM, VAM PENSAR ENTRE TOTS, QUÈ ENS PODRÍEM POSAR QUE ENS
IDENTIFIQUÉS COM A TIGRES QUAN ENS ANÉSSIM A PRESENTAR A LES ALTRES CLASSES.
L’ABRIL VA PENSAR QUE ENS PODRÍEM PINTAR LA CARA I L’HÈCTOR G. QUE ENS PODRÍEM POSAR “UNA UÑAS
COMO LAS SUYAS”. AIXÍ QUE, AL DIA SEGÜENT, MENTRE ANÀVEM RETALLANT I ENS ANÀVEM POSANT LES URPES,
ENS VAM ANAR MAQUILLANT TOTS! MIREU QUE MACOS I MAQUES ESTÀVEM!

7. UNA ALTRA DE LES COSES QUE TENÍEM MOLTES GANES DE FER ERA DECORAR LA PORTA DE LA NOSTRA CLASSE. PERÒ
QUÈ HI PODRÍEM POSAR…? VAM ESTAR PENSANT, I VA SORTIR TOT AIXÒ…
L’ORIOL VA PROPOSAR FER UN GRAN MURAL, I L’ERIC VA ESPECIFICAR, “SI UN MURAL AMB TIGRES”. I LA ÀGATA VA
AFEGIR, “POSEM ELS TIGRES AMB LA NOSTRA CARA ENGANXADA”.
I JO VAIG PREGUNTAR…: “DE MURAL QUE POSEM, UN TROS DE PAPER I PROU AMB ELS TIGRES ENGANXATS AMB LA
NOSTRA CARA, O VOLEU FER ALGUNA COSA MÉS?”
LLAVORS, LA TÀNIA I L’ERIC RÀPIDAMENT VAN CONTESTAR: “POSEM HERBA”, O “PODRÍEM FER UNA SELVA” VA
AFEGIR LA SALEMA. I… “SI, TAMBÉ PODEM POSAR ARBRES” VA DIR L’ORIOL, “I TAMBÉ PALMERES” VA DIR LLAVORS
L’ABRIL.
DIT I FET, EN UN MOMENT JA TENÍEM PENSADA COM SERIA LA NOSTRA PORTA, NOMÉS CALIA POSAR-NOS A FER-LA!
MENTRES UNS FEIEN ARBRES I PALMERES, UNS ALTRES
PINTAVEN ELS SEUS TIGRES, I UN TERCER GRUP ANAVA
PINTANT L’HERBA AL MURAL DE LA PORTA. DE TANT EN
TANT ANÀVEM ROTANT, PER PASAR PELS TRES RACONS!

8. PER VEURE QUINS EREN ELS CONEIXEMENTS PREVIS DELS INFANTIS I D’ON PARTÍEM, ELS VAM PREGUNTAR QUÈ
ERA EL QUE SABIEN DELS TIGRES, I QUÈ ERA EL QUE ELS AGRADARIA SABER!
QUÈ SABEM DELS TIGRES?
AYELÉN: QUAN ACABEN DE MENJAR ES POSEN A DORMIR. CACEN CARN.
JUDITH S: QUAN ENTRA UNA PERSONA A LA GÀBIA SE LA MENGEN. MENGEN PERSONES, ESPERO QUE NO EM
MENGIN A MI!
ALEIX: “RUGEN”
TÀNIA: QUAN MENGEN FAN CACA.
ENYA: CORREN MOLT I QUAN ES CANSEN ES POSEN A DESCANSAR.
LAIA F: SI NO ET CONEIXEN NO T’HAS D’APROPAR.
ORIOL: TREUEN FOC PER LA BOCA.
QUÈ VOLEM SABER DELS TIGRES?
JOAO: COM ÉS EL SEU COS.
AYELÉN: COM SÓN DE PETITS I DE QUIN COLOR ÉS LA SEVA PELL.
HUGO B.: COM SÓN LES SEVES “GARRAPATES” (URPES, GARRES…)
ERIC: “ LAS GARRAPATAS SON UNOS BICHOS QUE XUCLAN LA SANGRE, A MI PERRO SIEMPRE LE PASA.”
JUDITH P.: COM SÓN ELS ULLALS.
ABRIL: COM ÉS EL SEU ESQUELET.
ERIC: COM ÉS LA SEVA PELL.
QUERALT: QUÈ MENGEN?
JUDITH S.: SI EL SEU PÈL ÉS MOLT HUMIT.
HÈCTOR G.: AMB QUÈ MENGEN?
SALEMA: COM SÓN ELS SEUS ULLS I DE QUIN COLOR. COM SÓN LES FAMELLES I ELS MASCLES, SI SÓN IGUALS.

9. DANI: “COMO CORREN DE VELOCIDAD”.
ORIOL: “CORREN A 30KM DE VELOCIDAD”.
DANI: “NO CREO QUE A TANTO”.
COM HO PODEM SABER?
AQUEST COP, EN COMPTES DE PREGUNTAR A CADA UN COM HO PODRÍEM SABER, ENS VAM REPARTIR EN PETITS
GRUPS DE 3, I ENTRE ELLS, HAVÍEM DE PENSAR, ESCRIURE I DIBUIXAR D’ON PRODRÍEM TREURE TOTA LA
INFORMACIÓ NECESSÀRIA.
UN COP VAM ACABAR, VAM FER UNA PETITA ASSEMBLEA I CADA GRUP VA SORTIR A EXPOSAR A LA RESTA EL QUE
HAVÍEM PENSAT! ENTRE TOTS VAM DECIDIR, QUE BUSCARÍEM INFORMACIÓ A:
- LA BIBLIOTECA, MIRANT CONTES, BUSCANT A L’ORDINADOR, ANANT A UN MUSEU, PORTANT JOGUINES, MIRANT
VÍDEOS I ANANT AL ZOO A VEURE TIGRES.

10. QUÈ HEM APRÈS?
COM PODREU OBSERVAR AL LLARG DEL PROJECTE, A MÉS A MÉS D’ANAR RESOLENT TOTS ELS DUBTES INICIALS, HEM
ANAT TREBALLANT I ENS HEM ANAT INFORMANT DE MOLTES MÉS COSES DE LES QUE ENS INQUIETÀVEN
INICIALMENT.
HEM TREBALLAT LES DIFERENTS TIPOLOGIES D’ANIMALS SEGONS LA SEVA ALIMENTACIÓ, TAMBÉ HEM POGUT
EXPERIMENTAR DIFERENTS NOCIONS DE MESURA COM SÓN EL PES, L’ALÇADA O LA LLARGÀRIA. HEM COMPROVAT
QUE NO TOTS ELS ANÍMALS SÓN MAMÍFERS, SINÓ QUE TAMBÉ N’HI HA D’OVÍPARS, I QUE N’HI HA UN PARELL QUE
TENEN CARÁCTERÍSTIQUES DE TOTS DOS GRUPS.
COM PODREU OBSERVAR, TAMBÉ S’HA INTENTAT POTENCIAR MOLT EL FET DE TREBALLAR EN EQUIP MITJANÇANT
GRUPS COOPERATIUS, I LES PETITES ASSEMBLEES, ON CADA GRUP POT EXPRESSAR LES SEVES IDEES, INQUIETUDS,
DESCOBERTES…
SI EN VOLEU SABER MÉS, I VEURE QUE BÉ ENS HO HEM PASSAT APRENENT, MIREU-VOS TOT EL PROJECTE AMB ELS
VOSTRES FILLS I FILLES, JA VEUREU COM US EXPLIQUEN MOLTES COSES!
COM JA ES COSTUM, ABANS DE COMENÇAR A RECOPILAR INFORMACIÓ, HEM FET UN DIBUIX INICIAL PER VEURE
QUINS EREN ELS CONEIXEMENTS PREVIS DELS NOSTRES NENS I NENES, MIREU QUINA DIFERÈNCIA AMB ELS FINALS!

11. ÌNDEX DEL PROJECTE
1. COM SÓN ELS TIGRES?
2. QUÈ MENGEN?
3. COM NEIXEN?
4. COM ES DESPLACEN?
5. ON VIUEN?
6. TAMBÉ MOREN.
7. ALTRES…

12. 1. COM SÓN ELS TIGRES?
LA SEVA
PELL
L’ ÀGATA I EL BIEL ENS VAN PORTAR UN VÍDEO QUE PARLAVA SOBRE ELS TIGRES, D’ON VAM PODER TREURE MOLTA
INFORMACIÓ!
TÀNIA: “LOS TIGRES TIENEN RAYAS PARA AMAGAR-SE DE LOS DEMÁS.”
ABRIL: “SI, SE DICE CAMUFLARSE.”
ALEIX: ES PER AMARGAR-SE DE LES PRESES. AIXÍ NO ELS VEUEN I ELS PODEN CAÇAR.
HUGO B. :”Y TIENEN MÁS DE 100 RAYAS!”
ÉS A DIR, QUE EL TIPUS DE PELL QUE TENEN ELS
TIGRES, ELS SERVEIX PER CAMUFLAR-SE ENTRE LES
HERBES I ELS ARBRES DE LA SELVA, I ESPERAR AIXÍ
SENSE SER VISTOS, PER CAÇAR A LES SEVES PRESES.
PER SIMULAR LA PELL D’UN TIGRE, AMB UNA
CARTROLINA NEGRA DE BASE, I TALLS QUE ELLS HAN
ANAT FENT DE CARTROLINES TARONGES I
BLANQUES, HEM REPRESENTAT LA PELL D’UN TIGRE.
I PER DARRERA, AMB CERA BLANCA, HEM ESCRIT EL
QUE ENS HA DIT L’HUGO B. I HEM ESCOLTAT AL
VÍDEO: ELS TIGRES TENEN MÉS DE 100 RATLLES.

13. AL VÍDEO TAMBÉ HEM ESCOLTAT QUE AQUESTES RATLLES
CANVIEN D’UN TIGRE A UN ALTRE, I QUE SÓN COM LES
NOSTRES PETJADES DACTILARS. CAP DELS TIGRES DE LA
CLASSE, TENIA NI IDEA DE QUÈ ERA AIXÒ DE LES PETJADES
DACTILARS, AIXÍ QUE HO HEM BUSCAT PER INTERNET! HEM
VIST QUE SÓN LES EMPREMTES DELS NOSTRES DITS, I QUE
NOSALTRES, AL IGUAL QUE ELS TIGRES, EN TENIM UNA DE
DIFERENT CADASCÚ.
COM AQUELL MATEIX DIA, A RACONS HAVÍEM ESTAT
ESTAMPANT LLETRES I NÚMEROS MULLANT-LOS EN TINTA,
ALGUNS DELS NENS I NENES QUE HAVIEN ESTAT EN AQUEST
RACÓ I S’HAVIEN TACAT LES MANS, ES VAN ENRECORDAR QUE
SENSE PENSAR-HO, HAVÍEN ESTAT JUGANT A VEURE QUINA
EMPREMTA DEIXAVEN LES SEVES MANS I ELS SEUS DITS, I QUE
EL QUE ELS HAVIA SORTIT, S’ASSEMBLAVA MOLT A LES
EMPREMTES DACTILARS QUE HAVÍEM TROBAT A INTERNET!
EL DANI VA DIR, “Y PORQUÉ NO ESTAMPANOS TODOS
NUETRO DEDO?” I COM TOT EL QUE ESTIGUI RELACIONAT
AMB PINTAR-SE, EXPERIMENTAR O EMPASTIFAR-SE ELS
ENCATA… TOTS VAN DIR QUE SÍ, QUE HO VOLÍEN FER. AIXÍ
QUE AQUÍ TENIU LES EMPREMTES DACTILARS DE LA CLASSE!
QUE PER CERT, DESPRÉS D’OBSERVAR-LES DETINGUDAMENT,
ENS HEM ADONAT DE QUE S’ASSEMBLEN MOLT AL DIBUIX
QUE TÉ UN TRONC QUAN ESTÀ TALLAT!

14. EL SEU CAP
GRÀCIES ALS VÍDEOS ABANS ESMENTATS, I ALGUNS LLIBRES DE CONSULTA QUE TENIM A LA CLASSE, VAM OBSERVAR
MOLTES COSES REFERENTS AL CAP I LA CARA DELS TIGRES:
-TENEN LES ORELLES ARRODONIDES.
-DES DE PETITS VEUEN PERFECTAMENT, SOBRETOT A LA NIT, QUAN TOT ESTÀ FOSC.
-ELS BIGOTIS ELS AJUDEN A PERCEBRE COSES QUE TENEN AL VOLTANT.
-TENEN UNS ULLALS MOLT GRANS!
D’AQUESTES QUATRE COSES, ELS TIGRES TENEN MOLT D’INTERÈS PER INVESTIGAR EL TEMA DE LA VISTA, I DE LES
DENTS DELS TIGRES, AIXÍ QUE ENS VAM POSAR A TREBALLAR!
VAM ESTAR PARLANT DE LA VISTA, DE SI NOSALTRES VEIEM MILLOR QUAN HI HA LLUM, O A LA FOSCOR, DE COM
PODIA SER QUE ELS TIGRES VEIESSIN MILLOR A LA NIT, NI HI HA MENYS LLUM… I L’AYELÉN ENS VA DIR UNA COSA
MOLT INTERESSANT: “JA SÉ, ÉS PER LA NINETA DEL ULLS!” I QUÈ PASSA AMB LA NINETA DELS ULLS? I JA NO ENS VA
SABER RESPONDRE... COM ENS VAM QUEDAR MOLT INTRIGATS, VAM VOLER INVESTIGAR UNA MICA, AIXÍ QUE ENS
VAM POSAR PER PARELLES! CADA PARELLA, S’HAVIA DE FIXAR EN ELS ULLS DE L’ALTRE. PRIMER HO VAM FER AMB
ELS LLUMS ENCESOS, QUAN TOTHOM JA HAVIA MIRAT DURANT UNA BONA ESTONA LA SEVA PARELLA, VAM BAIXAR
LES PERSIANES, VAM TANCAR LA PORTA I ELS LLUMS, I ENS HI VAM TORNAR A FIXAR. QUINA VA SER LA NOSTRA
SORPRESA EN VEURE QUE LA NINETA A LA FOSCOR CREIXIA! AIXÍ QUE VAM TORNAR A OBRIR LA PORTA, ENCENDRE
ELS LLUMS I PUJAR LES PERSIANES. AMB LA LLUM, LA NINETA VA TORNAR A FER-SE PETITONA, PETITONA!
AMB AQUESTA PETITA ACTIVITAT ENS VAM ADONAR QUE QUAN “LA NINETA TÉ POCA LLUM, ES FA GRAN PER VEURE
MILLOR I INTENTAR AGAFAR LA POCA LLUM QUE HI HA”, VAN DIR ALGUNS… “I QUAN TÉ MOLTA LLUM, ES FA PETITA
PERQUÈ JA S’HI VEU PROU BÉ”, VAN DIR UNS ALTRES!
PERÒ TOT I AIXÍ, CONTINUEM VEIENT MILLOR QUAN TENIM LLUM? COM POT SER QUE ELLS VEGIN MILLOR DE NIT?
SÓN COM ELS MUSSOLS, VA DIR EL PABLO.

15. OBSERVEM AMB ELS LLUMS ENCESOS
OBSERVEM AMB ELS LLUMS APAGATS I LES PERSIANES
ABAIXADES

16. L’ALTRE ASPECTE QUE ELS INTERESSA, EREN ELS ULLALS DEL TIGRE. AL VÍDEO VAM VEURE COM ELS UTILITZAVEN
PER CAÇAR LES SEVES PRESES. ELS CLAVAVEN ELS ULLALS AL COLL, I LES PRESES MORIEN RÀPIDAMENT. VAM
ESTAR MIRANT FOTOGRAFIES DE TIGRES QUE TENÍEM A LA CLASSE, I LES NOTRES PRÒPIES DENTS I VAM VEURE
MOLTES DIFERÈNCIES. ELS VAIG PREGUNTAR PERQUÈ PENSÀVEN QUE TENIEM LES DENTS TANT DIFERENTS, I VAN
DIR QUE PERQUÈ ELLS MENJAVEN SEMPRE CARN. VA SER LLAVORS QUAN VAM COMENÇAR A PENSAR… SERÀ QUE
ELS CARNÍVORS TENENS UN TIPUS DE DENTS? I ELS HERBÍVORS I OMNÍVORS UNES ALTRES? NOSALTRES SÓN
OMNÍVORS I LES TENIM DIFERENTS DELS TIGRES QUE SÓN CARNÍVORS… I ELS HERBÍVORS COM LES DEUEN
TENIR…? I L’HUGO B. VA DIR, “PEQUEÑITAS, PORQUE NO COMEN CARNE SOLO HIERBA” POTSER NOMÉS EREN
SUPÒSITS NOSTRES… VAM BUSCAR INTERNET I MIREU QUINA IMATGE VAM TROBAR!:
DESPRÉS D’OBSERVAR ATENTAMENT CADASCUNA DE LES DENTADURES, VAM ARRIBAR A LES SEGÜENTS
CONCLUSIONS:
-ELS HERBÍVORS LES TENEN PETITES.
-ELS CARNÍVORS LES TENEN MOLT ESMOLADES, I ALGUNES MOLT LLARGUES, COM ELS ULLALS.
-ELS OMNÍVORS EN TENEN DE LES DUES: PETITONES UNES I D’ALTRES ESMOLADES, COM HO SÓN ELS QUATRE
ULLALS QUE TENIM ELS NENS I NENES!
ALGUNS VAN FER LA SEGÜENT OBSERVACIÓ: “ÉS COM EL MENJAR, NOSALTRES MENGEM DE TOT I TENIM DENTS
DE TOT”. ( DE TOT TIPUS, AFILADES I PETITES I ESMICOLADES).

17. EL TEMA DE LES DENTS VA SUSCITAR MOLT D’INTERÈS, I ENTRE ELLS VAN COMENÇAR A PARLAR DE PERQUÈ
CAUEN LES DENTS:
- SALEMA: PERQUÈ SINÓ SEMPRE SERIEN PETITES.
- ABRIL: SINÓ CAUEN, DE GRANS LES TINDRÍEM PETITES I ENS SORTIRIEN MOLTES CÀRIES.
- ÀGATA: “SI SE TE CAE UN DIENTE DE GRANDE, TIENEN QUE PONERTE UNA FUNDA PORQUE YA NO TE SALE
OTRO.”
- ORIOL: SI ET CAUEN LES DENTS SIGNIFICA QUE T’ESTÀS FENT GRAN.
- TÀNIA: “LOS NIÑOS PEQUEÑOS DE TIGRE COMO BEBEN DE LA TETA DE LA MADRE , SI TIENEN DIENTES AFILADOS
LES HARÍAN DAÑO, POR ESO NACEN SIN.”
- JUDITH: PERQUÈ ENCARA NO LI HAN SORTIT.
- DANI: QUAN NO TENEN DENTS XUCLEN DE LA LLET DE LA MARE.
- QUERALT: QUAN LA MEVA MAMA MENJA VA FINS A UN TUB I PORTA EL MENJAR AL MELIC DEL MEU GERMÀ.
PEL QUE ESTEU DIENT, LES DENTS NOMÉS CAUEN UNA VEGADA?
- HUGO B. : “SI, PORQUE SI SE TE CAEN MÁS YA NO CRECEN.“
I CAUEN TOTES LES DENTS?
- QUERALT: SÍ, TOTES!
- HUGO G.: “SOLO ALGUNAS!”
COM QUE NO HO ACABEM DE TENIR GAIRE CLAR, LI PREGUNTEM A LA MAMA DE LA LAIA S. QUE DE DENTS EN
SAP MOLT!
PER RESOLDRE ELS NOSTRES DUBTES, LA MAMA DE LA LAIA S. , LA RUTH, ENS VA PORTAR UN
CONTE QUE EXPLICA LA HISTÒRIA D’UNA NENA, QUE ESTÀ UNA MICA AMOÏNADA PEL TEMA
DE LA HIGIENE DENTAL, TANT, QUE FINS I TOT HI SOMIA. EN EL SOMNI, SE N’ADONA DE LA
IMPORTÀNCIA DE RENTAR-SE MOLT BÉ LES DENTS DESPRÉS DE TOTS ELS ÀPATS, I MÉS
ENCARA SI HA MENJAT LLAMINADURES, PERQUÈ SINÓ ELS MICROBIS TE LES PODEN FORADAR.

18. UN COP EXPLICAT EL CONTE, VAM PREGUNTAR-LI TOTS ELS DUBTES QUE TENÍEM, I GRÀCIES A UNS DIBUIXOS QUE
ENS VA FER A LA PISSARRA, VAM ENTENDRE PERQUÈ NO CREIX UNA DENT NOVA QUAN JA HA CAIGUT UNA
VEGADA, QUE LES PRIMERES DENTS S’ANOMENEN: DENTS DE LLET, QUE LES DENTS NOVES SEMPRE ESPEREN
AMAGADES A QUE LES PRIMERES CAIGUIN PER PODER SORTIR… I SOBRETOT QUE LES HEM DE CUIDAR MOLT!

19. TAMBÉ ENS VA PORTAR UN LABERINT MOLT DIVERTIT PER FER, ON HAVÍEM D’AJUDAR ALA PROTAGONISTA DEL
CONTE A TROBAR EL RASPALL I LA PASTA DE DENTS SENSE TOPAR-SE PEL CAMÍ AMB LES MICROBIS!

20. QUANT PESA UN TIGRE? I NOSALTRES
MIRANT UN DELS VÍDEOS, EXPLICAVEN QUE ELS TIGRES PESAVEN 300 QUILOS! ENS VA SEMBLAR QUE 300 EREN
MOLTS QUILOS, PERÒ I NOSALTRES? QUANT PESEM? HI HA MOLTA DIFERÈNCIA ENTRE EL NOSTRE PES I EL D’UN
TIGRE? PER VEURE LES DIFERÈNCIES VAM DECIDIR PORTAR UNA BÀSCULA A LA CLASSE I PESAR-NOS.
AIXÒ DE PESAR-NOS ENS VA FER MOLTA GRÀCIA! A MÉS COM APAREIXIA EL PES EN NÚMEROS, CADASCÚ PODIA
VEURE QUANT PESAVA.
UN COP ENS ANÀVEM PESANT, EN UN PETIT FULL ESCRIVÍEM EL NOSTRE NOM, EL NÚMERO DE QUILOS QUE
PESÀVEM, I LA PARAULA QUILOS, TAL I COM PODREU OBSERVAR EN LA FEINA QUE US ADJUNTEM MÉS
ENDAVANT.
A MÉS A MÉS, EN UNA TIRA LLARGA, HAVÍEM D’ENGANXAR TANTS GOMETS COM QUILOS PESÀVEM. CADA TIRA
TENIA 24 QUADRADETS ON POSAR ELS GOMETS. CADASCÚ HAVIA D’OBSERVAR I COMPTAR, SI RELAMENT
NECESSITAVA 24 GOMETS PERQUÈ PESAVA 24 QUILOS, O EN NECESSITAVA MENYS, O POTSER MÉS, I HAVIA DE

21. DESPRÉS, A MESURA QUE ANAVEM ACABANT, VAM
REPARTIR MÉS TIRES PERQUÈ TOTS ANESSIN POSANT
GOMETS PER PODER FER EL PES DEL TIGRE. QUAN TOTS
JA N’HAVIEN FET UNES QUANTES VAM DECIDIR
AJUNTAR-LES I COMENÇAR A COMPTAR, PER VEURE SI
JA HAVÍEM POSAT ELS 300 GOMETS O ENCARA ENS EN
FALTAVEN. PERÒ COM COMPTAREM FINS A 300 SINÓ
EN SABEM TANT? ENS VAN PREGUNTAR ALGUNS… “JO
SÉ COMPTAR FINS AL 100, SI I JO TAMBÉ!” VAN DIR EL
DANI I LA SALEMA. MOLT BÉ, DONCS SI COMPTEM 3
VEGADES FINS A 100, TINDREM ELS 300 QULOS! ENTRE
TOTS, VAM ANAR COMPTANT, I NO US PODEU
IMAGINAR QUINA TIRA MÉS LLARGA ENS VA SORTIR!

22. UN COP FET AIXÒ, VAM DECIDIR PENJAR UN
GRAN MURAL AL PASSADÍS PERQUÈ TOTS ELS
PAPES, MAMES, AVIS, ÀVIES, CANGURS,
MESTRES, NENS I NENES… QUAN ENS
VINGUESSIN A BUSCAR O PASSESSIN PER
ALLÀ, VEIESSIN LA DIFERÈNCIA ENTRE EL PES
D’UN TIGRE I EL NOSTRE.
PERQUÈ TOTHOM ENTENGUÉS EN QUÈ HAVIA
CONSISTIT LA NOSTRA FEINA, VAM ESCRIURE
UNES QUANTES FRASES, I VAM ENGANXAR
UNES QUANTES FOTOS.

23. COM SÓN LES SEVES URPRES?
ALGUNS TIGRES, EN EL “QUÈ VOLEM SABER?”, TENÍEN INQUIETUD PER SABER COM SÓN LES URPRES D’UN TIGRE.
EN UN DELS LLIBRES QUE VAN PORTAR DE LA BIBLIOTECA, VAM PODER OBSERVAR QUE LES URPRES D’UN TIGRE
SÓN CORBADES, I QUE PODEN ARRIBAR A MESURAR 7 CENTÍMETRES I MIG. PERÒ QUANT ÉS AIXÒ? ÉS MOLT,
POC…? EN UNA PETITA FEINA EN PAPER ON ESTAVEN DIBUIXADES LES POTES SENSE URPRES, ELLS LES HAVÍEN DE
DIBUIXAR. PERÒ COM LES DIBUIXAREM AMB AQUESTA MESURA EXACTA? QUE NECESSITAREM PER DIBUIXAR-LES
I SABER QUE FAN 7 CENTÍMETRES I MIG… “MOLT FÀCIL, UTILITZANT UN REGLE!”, VAN RESPONDRE MOLTS
ALHORA.
VAM ANAR A DEMANAR QUE ENS DEIXESSIN REGLES A PRIMÀRIA I ABANS DE COMENÇAR L’ACTIVITAT ELS VAM
ESTAR OBSERVANT. VAM LOCALITZAR ON ESTAVA EL 7, PERÒ QUE ERA AIXÒ DE 7 I MIG? NO ERA NI 7, NI VUIT…
FINS ON COMPTÀVEM, LLAVORS? LA QUERALT ENS VA DIR QUE MIG, ERA LA MEITAT, LLAVORS VAM PENSAR SI ES
LA MEITAT, EM DE FER FINS AL 7, I UN TROSSET MÉS. VAM OBSERVAR QUE ENTRE EL 7 I EL 8 I HAVÍEM MOLTES
RATLLESTES PETITONES, PERÒ UNA D’ELLES, JUST UNA QUE ESTAVA AL MIG ERA MÉS GRAN, AQUÍ ESTÀ EL MIG!
UN COP TOT HO VAM TENIM CLAR, ENS VAM POSAR A DIBUIXAR URPRES DE 7 CENTÍMETRES I MIG!

24. COM AIXÒ DE MESURAR
ELS VA AGRADAR MOLT,
A MESURA QUE ACABVEN
LA FEINA, ES VAN POSAR
A MESURAR COSES DE LA
CLASSE, A MESURAR-SE
ENTRE ELLS MATEIXOS…
ALGUNS INCLÚS, VAN
AGAFAR UN TROS DE
PAPER, I VAN COMENÇAR
A APUNTAR QUANT
MESURAVA CADA COSA.
ALGUNS DEINE QUE AIXÒ DE MESURAR ERA COM
FER DE MANI MANITAS

25. I LES SEVES PETJADES?
A UN DELS VÍDEOS DEIEN QUE LA PETJADA D’UN TIGRE MESURA 13 CENTÍMETRES. EN ESCOLTAR-LO L’HÈCTOR G.
VA DIR QUE LA SEVA FEIA MÉS. PERÒ LA RESTA DE NENS I NENES NO VEIEN LA COSA GAIRE CLARA, AIXÍ QUE VAM
DECIDIR FER LES NOSTRES PRÒPIES PETJADES I MESURAR-LES, PER PODER COMPROVAR LA HIPÒTESI.
PERÒ QUINA PETJADA FÈIEM? LA MÀ, O EL PEU… LA COSA NO ESTAVA GAIRE CLARA… PERÒ DESPRÉS DE
DISCUTIR-HO UNA MICA, I QUE CADASCÚ APORTÉS LES SEVES RAONS ENS EN VAM ADONAR QUE ELS TIGRES
CAMINEN A QUATRE GRAPES, I QUE PER TANT, POTSER EL QUE HAVÍEM DE FER ERA MESURAR TOTES DUES
COSES, PEUS I MANS, I OBSERVAR QUINA DE LES DUES PETJADES S’APROXIMAVA MÉS A LA DEL TIGRE.
EN UN PAPER TRANSPARENT VAM COMENÇAR A RESSEGUIR I MESURAR-NOS LA MÀ, DESPRÉS VAM FER LA
MATEIXA OPERACIÓ AMB EL PEU. DE SEGUIDA ENS VAM ADONAR QUE L’AMPLADA DE LA MÀ S’APROXIMA MOLT
MÉS A LA DEL TIGRE QUE NO PAS LA DEL PEU. LA MESURA DEL PEU ÉS ALLARGADA PERÒ ESTRETA. I QUINA VA
SER LA NOSTRA SORPRESA, QUAN VAM COMPROVAR QUE LA PETJADA DE LA MÀ DEL L’HÈCTOR G. FEIA 13
CENTÍMETRES!

26. DESPRÉS D’HAVER ESTAT MESURANT EL PES, LES URPES DELS TIGRES, I LES NOSTRES MANS I PEUS, HEM APRÈS
QUE ES POT MESURAR EN METRES I EN CENTÍMETRES. UTILITZEM ELS METRES PER MESURAR COSES MÉS GRANS, I
ELS CENTÍMETRES PER COSES MÉS PETITES!

27. 2. QUÈ MENGEN?
DESPRÉS DE FER LA PLUJA D’IDEES I VEURE UN VÍDEO, JA SABÍEM MOLTES COSES DE L’ALIMENTACIÓ DELS TIGRES
COM PER EXEMPLE, QUE SÓN CAPAÇOS DE MENJAR PERSONES, O QUE MENGEN TOT TIPUS D’ANIMALS, PERÒ
SOBRETOT ELS MÉS GRANS COM SÓN: CÈRVOLS, VAQUES, CAVALLS, ZEBRES, PORCS SENGLARS, BÚFALOS, TAMBÉ
PEIXOS… VA SER LLAVORS QUAN L’AYELÉN ENS VA EXPLICAR QUE NOMÉS MENGEN CARN, I QUE PER TANT, SÓN
CARNÍVORS.
ENTRE TOTS VAM FER UN PETIT MURAL SOBRE QUÈ MENGEN I QUÈ NO MENGEN ELS TIGRES, DESPRÉS DE MANERA
INDIVIDUAL VAM FER UNA FEINA EN PAPER ON HAVÍEM D’ENCERCLAR EL QUE MENJÀVEN I RATLLAR ALLÒ QUE NO.
DESPRÉS HAVÍEM D’ESCRIURE QUÈ ERA CADASCUNA DE LES COSES.

28. VA SER LLAVORS QUAN ENS VAM COMENÇAR A FER MOLTES PREGUNTES: TOTS ELS ANIMALS SÓN CARNÍVORS?
N’HI HA D’ALTRES QUE MENGIN ALTRES COSES QUE NO SIGUI CARN? VAM ESTAR PENSANT I ENS VAM
ENRECORDAR DE LES GIRAFES, QUE S’ALIMENTAVEN SOBRETOT D’HERBA I FULLES… TAMBÉ LES VAQUES, ELS
CAVALLS… I QUE TOTS AQUESTS, A DIFERÈNCIA DELS TIGRES, NOMÉS MENJAVEN HERBA, FULLES, I FRUITA O BÉ
ALGUNES VERDURES.
SI ELS ALTRES ES DEIEN CARNÍVORS, AQUESTS COM ES DEVIEN DIR? LA JUDITH S. I L’HUGO B. ENS VAN TREURE DE
DUBTES, AQUESTS ES DEIEN HERBÍVORS.
PERÒ AQUÍ NO ACABAVA LA COSA, PERQUÈ SI HI HAVIEN UNS ANIMALS QUE MENJÀVEN EXCLUSIVAMENT CARN, I
UNS ALTRES EXCLUISVAMENT HERBES, FRUITES… TAMBÉ HI HAVIA ANIMALS QUE MENGUESSIN DE LES DUES
COSES? L’AYELÉN VA CONTESTAR RÀPIDAMENT, “SI! LES PERSONES” I …A BANDA DE LES PERSONES? JA NO TENIEM
RESPOSTES A AQUESTA PREGUNTA, HAVÍEM D’INVESTIGAR! AIXÍ QUE UN DIA, VAM REPARTIR UN PETIT FULL AMB
UNA FOTO D’UNA ANIMAL DIFERENT PER A CADA NEN I NENA. EN ELL, HAVÍEN DE DIBUIXAR AL COSTAT L’ANIMAL
QUE APAREIXIA I ESCRIURE COM ES DEIA. PER ESCRIURE EL NOM DE CADA ANIMAL ENS VAM HAVER D’AJUDAR
MOLT ENTRE NOSALTRES!

29. UN COP FET AIXÒ, VAM SORTIR UN PER UN, A CLASSIFICAR L’ANIMAL QUE ENS HAVIA TOCAT SEGONS EL SEU TIPUS
D’ALIMENTACIÓ: CARNÍVORA, HERVÍVORA O OMNÍVORA. ALGUNS ANIMALS ELS TENÍEM MOLT CLARS, PERÒ AMB
D’ALTRES DUBTÀVEM, I VAM DECIDIRI BUSCAR MÉS INFORMACIÓ SOBRE ELLS A INTERNET.
CARNÍVORS
HERBÍVORS S
HERBÍVOR
HERBÍVORS
CARNÍVORS OR S
HERBÍVORS H E R B ÍV

30. COM QUE ELS NENS I NENES DE L’ALTRE P5, TAMBÉ ESTAVEN TREBALLANT EL TIPUS D’ALIMENTACIÓ DELS
DINOSAURES, I HAVIEN DESCOBERT QUE HAVIEN EXISTIT DINOUSARES AMB LES TRES TIPOLOGIES D’ALIMENTACIÓ,
SE’NS VA OCÒRRER, PROPOSAR ALS NENS I NENES, FER ESMORZARS CARNÍVORS, HERBÍVORS I OMNÍVORS.
D’AQUESTA MANERA ELLS PODIEN INTEGRAR DE MANERA MOLT MÉS SIGNIFICATIVA EN QUÈ CONSISTIA CADA
TIPUS D’ALIMENTACIÓ, A PARTIR D’UNA ACTIVITAT PROPERA I ENGRESCADORA PER A ELLS.
ESMORZAR HERBÍVOR
VAU PORTAR DE TOT, DES DE TOT
TIPUS DE FRUITA, A
PASTANAGUES, ENCIAM…

31. ESMORZAR CARNÍVOR
EN CADASCUN DELS ESMORZARS QUE VAM FER, CADASCÚ VA ENSENYAR A LA RESTA EL QUE HAVIA PORTAT PER
ESMORZAR, I MOLTS ENTRE ELLS, ES VAN INTERVANVIAR ESMORZARS, VAM DEIXAR TASTAR DELS SEUS… VA SER
MOLT DIVERTIT! LA MAJORIA VAM PORTAR ENTREPANS, PALITOS AMB EMBUTIT, EMBUTIT SOL… PERÒ LA TÀNIA
VA ANAR UNA MICA MÉS ENLLÀ, I VA PORTAR POLLASTRE! VAM RIURE MOLT!

32. ESMORZAR OMNÍVOR

33. 3. COM NEIXEN?
LA SALEMA ENS VA EXPLICAR QUE NEIXIEN DE LA VULVA DE LA MARE I QUE ESTAVEN ALLÀ 110 DIES. COM JA HO
HAVÍEM ESTAT PARLANT ABANS, L’ÀGATA ES VA ENRECORDAR QUE ERA DES DE PRINCIPI DE CURS FINS A NADAL, I
L’HUGO B., QUE ELS NOSTRES BEBÉS TRIGUEN MOLT MÉS, MÉS DIES QUE DES DE QUE COMENÇA P5 FINS QUE
S’ACABA EL CURS.
COM AIXÒ DELS NEIXEMENTS JA HO HAVÍEM TREBALLAT AMB D’ALTRES ANIMALS, VAM PLANTEJAR EL SEGÜENT
DUBTE: TOTS ELS ANIMALS CREIXEN I NEIXEN DE LA PANXA DE LA MARE? I ELS TIGRES VAN RESPONDRE…:
-HÈCTOR G: TOTS NO.
- JUDITH: AMB ELS OUS.
I QUINS ANIMALS POSEN OUS?
- QUERALT: LA SERP.
- ORIOL: LA GALLINA.
- JUDITH: LES TORTUGUES.
- AYELÉN: ELS DINOSAURES.
- ALEIX: ELS OCELLS.
- HUGO B. : “LOS FLAMENCOS. “
- HUGO G. : “LOS POLLOS.”
I SI POSEN OUS SÓN MAMÍFERS TAMBÉ?
-SALEMA I QUERALT: NO, SÓN UNA ALTRE COSA.

34. LA CLASSE DEL CINEMA, ELS DE 2n, VA ESTAR RUMIANT UNA MICA, PERÒ AL FINAL VAN RECORDAR-SE QUE ELS
ANIMALS QUE POSEN OUS SÓN ELS OVÍPARS! COM JA ENS HAVIA PASSAT AMB EL TIPUS D’ALIMENTACIÓ, QUE
N’HI HAVIA QUE MENJAVEN LES DUES COSES, VAM PENSAR QUE POTSER TAMBÉ HI HAVIA ANIMALS AMB
CARACTERÍSTIQUES DELS DOS. ENI VAM TROBAR UN PARELL: L’ORNITORRINC, I L’EDQUINA. SÓN ANIMALS QUE
POSEN OUS, I PER TANT SERIEN OVÍPARS, PERÒ QUE A LA VEGADA DONEN LLET DEL PIT ALS SEUS BEBÉS, I PER
TANT SERÍEN TAMBÉ MAMÍFERS.
ALGUNS JA CONEIXIEN QUÈ ERA UN ORNITORRINC, PER DIBUIXOS DE “PHINIAS I PHERP” COM VA DIR EL DANI,
PERÒ MAI HAVÍEN VIST UNA EDQUINA, AIXÍ QUE VAM BUSCAR UNA IMATGE A L’ORDINADOR.
ORNITORRINC
EDQUINA

35. 4. COM ES DESPLACEN?
ELS TIGRES ES DESPLACEN CAMINANT, PERÒ COM HEM VIST EN DIFERENTS VÍDEOS, TAMBÉ FAN GRANS SALTS O
CORREN. A LA CLASSE S’HAN FET MOLTS SUPÒSITS, DES DE QUE CORREN A 30 KM PER HORA, COM DIU EL DANI,
O COM L’ORIOL, QUE ASSEGURA QUE NO, QUE CORREN A 40 KM/H. PER CÒRRER TAN RÀPID COM ELLS, L’ALEIX
PROPOSA QUE ANEM AMB BICI, MENTRE QUE L’AYELÉN I L’ERIC DIUEN QUE MILLOR AMB UNA MOTO.
COM QUE REALMENT NO SABEM A QUINA VELOCITAT PODEN ARRIBAR A CÓRRER ELS TIGRES, INTENTAR
DESPLAÇAR-NOS NOSALTRES RÀPID COM ELLS, TOT FENT UNA ACTIVITAT SIGNIFICATIVA PELS INFANTS ÉS
COMPLICAT. NO HEM POGUT EXPERIMENTAR AQUESTA VELOCITAT DE DESPLAÇAMENT. PERÒ COM QUE
VEIENT-LO SALTAR TOTS ES QUEDAVEN BEN SORPRESOS DELS SALTS TAN LLARGS QUE FEIEN, HEM INTENTAT
SALTAR COM UN TIGRE, I LA VERITAT ÉS, QUE ENS HEM QUEDAT MOLT LLUNY…

36. UN TIGRE ÉS CAPAÇ D’ARRIBAR A FER UN SALT DE 10 METRES DE LLARG PER 5
METRES D’ALT. PER COMPROVAR QUANT SOM CAPAÇOS DE SALTAR
NOSALTRES, LI VAM DEMANAR AL JAUME UNA CINTA MÈTRICA . EL
VAM COMENÇAR A ESTIRAR, I ESTIRAR. VAM VEURE QUE LA CINTA MÈTRICA
NOMÉS ARRIBAVA FINS ALS 5 METRES… COM HO PODIEM FER? ENS VAM
POSAR A PENSAR, SI NECESSITEM 10 METRES, I NOMÉS EN TENIM 5, QUANTS
ENS FALTEN… I EL DANI VA DIR RÀPIDAMENT 5! PER FER 10 METRES,
NECESSITAVEM MESURAR DUES VEGADES 5 METRES. COM ERA UNA LLARGADA
MOLT GRAN, VAM PENSAR QUE MILLOR ERA SORTIR AL PORXO. VAM POSAR LA
CINTA MÈTRICA AL TERRA, I AMB L’AJUDA D’UN GUIX VAM TRAÇAR LA
PRIMERA RECTA DE 5 METRES. DESPRÉS VAM TRAÇAR LA SEGONA.
UN COP ENLLESTIT, VAM OBSERVAR LA GRAN RECTA DE 10 METRES… I MOLTS
JA VAN VEURE QUE ERA IMPOSSIBLE SALTAR TANT!
VAM COMENÇAR A FER ELS PRIMERS SALTS, I LA VERITAT, ÉS QUE QUEDAVA
UN BON TROS FINS ALS 10 METRES… LA MAJORIA SALTAVA 1 METRE I POC.
ALGUNS VAN PROPOSAR QUE COM LA CRIS ERA MÉS GRAN, POTSER ELLA ERA
CAPAÇ DE SALTAR FINS A MÉS LLUNY, PERÒ SALTAR TANT COM UN TIGRE ERA
IMPOSSIBLE!
UN COP HAVÍEM PROBAT EL SALT DE LLARGADA VAM
INTENTAR EL D’ALÇADA. VAM COMENÇAR A ESTIRAR EL
METRE CAP AMUNT, CAP AMUNT, CAP AMUNT… JA NO
TENÍEM MÒDUL ON RECOLZAR ELS METRES I ENCARA NO
HAVÍEM ARRIBAT ALS 5. TOTS VAM MIRAR CAP AMUNT, I
VAM VEURE, QUE TAMBÉ ERA IMPOSSIBLE SALTAR TANT…
EL MÒDUL FEIA UNS 3 METRES I TOT I AIXÍ NO EREM
CAPAÇOS DE SALTAR TANT. REALMENT, VEURE A UN TIGRE
SALTANT A AQUELLA ALÇADA I LLARGADA, DEVIA FER
MOLTA POR, VAN VERBALITZAR ALGUNS…

37. 5. ON VIUEN?
ALS VÍDEOS I CONTES QUE HAVÍEM ANAT VEIENT, HAVÍEM OBSERVAT QUE ELS TIGRES VIVIEN A LES SELVES, I UN
BON DIA, EN UNA CONVERSA VAM COMENÇAR A PARLAR SOBRE COM ERES LES SELVES, QUE SI HI HAVIA
PALMERES I ARBRES, MOLTS ANIMALS… I VAM COMENÇAR A BUSCAR FOTOS A INTERNET PER OBSERVAR-LES…
ESTAVEN TANT ENGRESCATS QUE VAN COMENÇAR A PROPOSAR COSES QUE PODRÍEM FER PER POSAR A LA
CLASSE, I UNA COSA VA PORTAR A L’ALTRA, FINS QUE AL FINAL, VAN DECIDIR QUE CONVERTIRÍEM LA NOSTRA
CLASSE EN UNA SELVA. COM EN AQUELLA COVERSA S’HAVIEN DIT MOLTES IDEES, VAM FER UN PETIT RECULL DE
TOTES LES SEVES PROPOSTES, VAM PENSAR COM PODRÍEM DUR-LES A TERME I EN UN TRES I NO RES, ENS VAM
POSAR A FER LA NOSTRA PRÒPIA SELVA. LLEGUI TOTES LES PROPOSTES, I MIREU QUE BÉ ENS HO HEM PASSAT
FENT-LES!
-HUGO B. : “PODEMOS PONER UNA PALMERA I UN TIGRE A SOTA. I FER BASSALS DE MENTIRA AMB RANAS”.
- SALEMA: PINTAR GESPA PER TERRA I POSAR A SOBRE TIGRES.
- ALEIX: POSAR UN LLORO A SOBRE D’UNA PALMERA.
- ENYA: I LA PALMERA AMB OCELLS A DALT!
- PABLO: “POSAR OCELLS PENJANT DEL TECHU”.
- TÀNIA: UN TIGRE DORMINT A SOTA D’UNA ARBRE.
- ÁGATA: SI, I UN TIGRE PUJANT A UNA PALMERA.
- HUGO G: FER ÀGUILES.
- MARC: FER ALGUN SENYOR.
- AYELÉN: I UN RIU AMB PEIXOS.
- ÀGATA: I PEDRES!
- ERIC: “POSAR UNES DIANES ON EL TARZAN SE COLGA I VA VOLANT”.

38. -ABRIL: “PODEMOS COGER CARTULINAS GRANDES VERDES I CORTARLAS COMO HIERBA.”
- DANI: PONER UN TIGRE ENCIMA DE LA HIERBA.
- JOAO: UN TIGRE MENJANT-SE UN CÈRVOL.
- ALEIX: SI, I POSAR MÉS ANIMALS DE LA SEVA.
- ORIOL: LLEONS!
- GUILLEM: SERPS!
- MARC: FER EL CEL.
- ABRIL: MICOS AGAFANT-SE A LES LIANES.
- JUDITH: PODRIEM FER EL TIGRE PANTERA.
- AYELÉN: O POTSER FER LES LIANES AMB CORDES VELLES.
- PABLO: UN TIGRE PETIT AMB LA SEVA MARE A LA COVA.
- HUGO G.: POSAR DOS CAVALLS.
- ORIOL: POSAR UN “OSO PEREZOSO” DORMINT A UN ARBRE.
- AYELÉN: PODRÍEM FER UNA CASA AMB INDIS QUE VIEUEN A LA SELVA.
- JUDTIH: UN RIU AMB PEIXOS I AIGUA TRANSPARENT.
- DANI: “UNA RAMA AMB UN MONO COLGANDOSE DE LA RAMA”.
COM HEU POGUT COMPROVAR VAN FER MOLTES PROPOSTES, I DESPRÉS DE TREBALLAR MOLT… MIREU LA
NOSTRA CLASSE! SEMBLA O NO SEMBLA UNA SELVA?
SI OBSERVEU TOT EL PROCÉS PODREU COMPROVAR QUE CADA NEN/A VA ESTAR COL·LABORANT EN
L’ELABORACIÓ D’AQUELLA PART DE LA CLASSE QUE MÉS LI AGRADAVA. ALGUNS VAN VOLER FER UNA MICA DE
TOT, I D’ALTRES VAN PREFERIR CENTRAR-SE NOMÉS EN UNA COSA.

39. FEM PALEMERES!

40. FEM UN LLAC AMB
PEIXOS!

41. FEM LA
VEGETACIÓ
!

42. FEM
HERBA
PER LES
FINESTRES
I ANIMALS
PER
POSAR A
TOT
ARREU!

43. MIREU EL
RESULTAT!
ESCRIVIM RÈTOLS…

44. 6. TAMBÉ MOREN…
COM JA HAUREU POGUT COMPROVAR, EL TEMA DE LA MORT ÉS FORÇA RECURRENT EN LA MAJORIA DEL PROJECTES,
ALMENYS EN AQUELLS QUE TENEN A VEURE AMB ELS ÉSSERS VIUS. IGUAL QUE EN D’ALTRES, AQUEST TEMA VA
SORTIR A DEBAT EN UNA DE LES CONVERSES QUE VAM TENIR. COM PODREU OBSERVAR, AQUEST COP CAP NEN NI
NENA VA FER AL·LUSIONS A FAMILIARS, CONEGUTS, MASCOTES… MORTES, SIMPLEMENT VAN ESTAR DEBATINT SI
CREIEN O NO QUE ELS TIGRES MORIEN, I QUINES PODIEN SER LES CAUSES…
-HUGO B. : NO MOREN PERQUÈ TENEN DENTS AFILADES.
-LAIA S.: SI QUE MOREN.
-HUGO B. : “SI MUEREN ES PORQUE VIENEN UNOS XICOS EN SILENCIO Y LES DISPARAN PARA HACERSE CHAQUETAS DE
PIEL.”
- AYELÉN: I PER FER-SE CATIFES.
- HUGO G.: O UN COIXÍ.
-ORIOL: I MANTES TAMBÉ.
- AYELÉN: I PER FER MEDICINES, QUE ENS HO VA DIR LA SALEMA.
- ERIC: ALGUNS TIGRES MOREN QUAN SÓN VELLETS.
- DANI: O PERQUÈ MENGEN MOLT.
- QUERALT: ELS HOMES DE LA PREHISTÒRIA ELS MATAVEN PER FER-SE ABRICS, M’HO HA EXPLICAT EL MEU PARE.
-HUGO B. : “O TAMBIÉN PUEDEN MORIR EN UNA LUCHA PORQUE EL OTRO ANIMAL LES MATA.”
COM VAN FER MOLTES AL·LUSIONS A QUE ELS MATAVEN PER LA SEVA PELL PER PODER FER MANTES, COIXINS,
CATIFES… O MEDICINES, VAM ESTAR PARLANT SOBRE QUÈ PENSAVEN DE TOT AIXÒ. QUE ELS SEMBLAVA…
- PABLO: “MOLT MALAMENT, PERQUÈ NO SE TENEN QUE MATAR ELS ANIMALS.”
- SALEMA: NO S’HAN DE MATAR ELS ANIMALS PERQUÈ NO ENS FAN RES I NO CAL MATAR-LOS.
- HÈCTOR C.: ELS ANIMALS NO FAN RES ALS NENS.
- ERIC: ELS TIGRES I TOTS ELS ANIMALS SÓN DE LA NATURA.

45. -HUGO B.: ELS CAÇADORS ELS MATEN PERQUÈ SINÓ NO TENIM RES PER MENJAR.
NOSALTRES MENGEM TIGRES?
- TOTS: NO…
- DANI: NOSALTRES MENGEM PEIXOS.
- PABLO: I CAVALLS.
- AYELÉN: TAMBÉ GALLINES.
- SALEMA: PORQUETS.
- HUGO G.: “JABALÍS!”
- DANI: CONEJOS TAMBIÉN.
- JUDITH: I VAQUES.
- ABRIL: TAMBÉ MENGEM ALGUNS OCELLS.
QUÈ PODRÍEM FER NOSALTRES PER EVITAR AIXÒ?
- ERIC: DIR-LI AL ALCALDE QUE QUI MATI ANIMALS ANIRÀ A LA PRESÓ.
- DANI: “O SE LO DECIMOS AL PP”.
QUI ÉS EL PP?
- DANI: “ES EL PRESIDENTE.”
….
- HUGO B.: “O NOS DESNUDAMOS Y NOS PINTAMOS LA PIEL DE ROJO Y NOS ESTIRAMOS, COMO LAS FOTOS QUE
HEMOS VISTO.”
- JUDITH: O EN COMPTES DE MATAR-LOS, QUE DEPILIN A LES OVELLES I FACIN ELS ABRICS AMB AIXÒ.

46. L’HUGO B. ENS HAVIA DONAT UNA BONA IDEA. PERÒ AIXÒ DE DESPULLAR-SE I PINTAR-SE TOT EL COS, AMB EL FRED
QUE FA! BRRRRR, NO ENS CONVENCIA GAIRE … AIXÍ QUE VAM ESTAR PENSANT I PENSANT, I AL FINAL LA NÚRIA, ENS
VA PROPOSAR FER UNA PANCARTA! COM ALGUNS I ALGUNES AIXÒ DE PINTAR-SE ELS HAVIA AGRADAT, VAM ESTAR
PARLANT, I VAM DECIDIR PINTAR-NOS LA CARA I LES MANS. PERÒ ARA CALIA PENSAR QUÈ POSARÍEM A LA
PANCARTA… PRIMER VAN ESTAR DIENT “NO MATAR ELS TIGRES”, “NO MATAR ELS MAMÍFERS”, “ NO MATAR ELS
ANIMALS D’ESPANYA”, “NO MATAR ELS ANIMALS DE CERVELLÓ”… PERÒ PENSAT UNA MICA MÉS ENLLÀ… NOMÉS
VOLÍEM QUE NO MATESSIN A AQUESTS ANIMALS? O A CAP ANIMAL D’ARREU DEL MÓN? VA SER EN AQUEST
MOMENT QUAN VAN DIR… “NO MATEM ALS ANIMALS DEL MÓN”. AMB L’ESLÒGAN JA ESCOLLIT, ENS VAM POSAR A
TREBALLAR…
QUAN LA VAM TENIR ENLLESTIDA, VAM ANAR PER TOTA L’ESCOLA A MANIFESTAR-NOS! LA JORDAN, QUE ESTAVA
FENT ANGLÈS A LA CLASSE DELS GOSSOS, EN VEURE’NS ENS VA FER UNA PROPOSTA, QUE TAL I COM FAN A LES
MANIFESTACIONS, PENSÈSSIM UNA FRASE PER ANAR DIENT A MESURA QUE ENS “QUEIXAVEM”. AIXÍ QUE ENS VAM
POSAR A DIR: “NO MATEM ELS ANIMALS, NO MATEM ELS ANIMALS…”

48. 7. ALTRES …
ESCOLLIM EL SEXE DE LA NOSTRA MASCOTA I EL SEU NOM!
QUAN JA TENÍEM EL PROJECTE ESCOLLIT, ELS TIGRES TENIEN MOLTES GANES DE COMENÇAR A EMPORTAR-SE LA
MASCOTA DE LA CLASSE, AIXÍ QUE VAM COMENÇAR A PENSAR COM ENS AGRADARÍA QUE FOS.
PRIMER VAM ESTAR PARLANT SOBRE SI ENS AGRADARIA QUE FOS UNA TIGRESSA O UN TIGRE. VAM FER LA PRIMERA
VOTACIÓ I PER MAJORIA VAM GUANYAR ELS TIGRES, PERÒ ALGUNES NENES NO HI VAN ESTAR DEL TOT D’ACORD. NO
ENTENIEN COM HAVIA SORTIT TIGRES EN COMPTES DE TIGRESSES I VAM COMENÇAR A FORMULAR HIPÒTESIS ENTRE
TOTS. L’ERIC VA SUGGERIR QUE PODIA SER PERQUÈ A LA CLASSE HI HAVIA MÉS NENS QUE NENES, I ELS NENS HAVÍEN
VOTAT TIGRE, I LES NENES TIGRESSES. COM NO HO TENÍEM GAIRE CLAR, ENTRE TOTS VAM COMPTAR QUANTS NENS I
QUANTES NENES SOM A LA CLASSE, I VAM OBSERVAR QUE EFECTIVAMENT SÓN MÉS NENS, PERÒ LA DIFERÈNCIA ÉS
PETITA, 12 NENES I 13 NENS, PER TANT AQUESTA NO ERA BEN BÉ LA RESPOSTA. VA SER LLAVORS QUAN EL DANI VA
DIR, “POTSER HI HA NENES QUE HAN VOTAT TIGRES” I LA QUERALT VA AFEGIR: “ÉS CLAR I S’HAN AJUNTAT ELS VOTS I
HAN GUANYAT ELS TIGRES”. L’AYELÉN VA DIR: “ÉS CLAR! SI AQUESTES NENES HAGUESSIN VOTAT TIGRESSA POTSER
HAURÍEM GUANYAT NOSALTRES”.
COM AQUESTA REFLEXIÓ NO NOMÉS LA PENSAVA ELLA, SINÓ LA GRAN
MAJORIA, ES VA OBRIR UN DEBAT SOBRE SI HI HA COSES QUE NOMÉS SÓN
DE NENS O NOMÉS DE NENES I ENCARA QUE NO ENS AGRADI QUE ES FACIN
DISTINCIONS, MOLTS D’ELLS SÓN FLEXIBLES EN SEGONS QUINES COSES,
PERÒ EN D’ALTRES TENEN MOLT CLAR QUE HI HA COSES EXCLUSIVES DE
NENS I QUE NOMÉS SABEN ELS NENS I PODEN FER ELS NENS, I COSES DE
NENES. PER TANT, ÉS UN ASPECTE QUE CALDRÀ CONTINUAR TREBALLANT AL
LLARG DEL CURS , TOT INTENTANT PROMOURE ACTITUDS COEDUCADORES I
ON TOTS DOS SEXES ES SENTIN LLIURES PER ESCOLLIR UNES COSES O UNES
ALTRES, JUGAR AMB UNES JOGUINES O ALTRES… FER DE TOT, SENSE
COMPLEXOS NI ESTEREOTIPS QUE ELS COARTIN.

49. DESPRÉS D’AQUEST GRAN DEBAT, VAM FER UNA PETITA PLUJA D’IDEES
SOBRE COM ENS AGRADARIA QUE ES DIGUÉS LA NOSTRA MASCOTA.
AQUESTES VAN SER LES PROPOSTES… FINALMENT VA GUANYAR LA
PROPOSTA DE L’HÈCTOR G.: LA NOSTRA MASCOTA ES DIRÀ “TRIGATUS”!
TAMBÉ VAM ESTAR PARLANT QUE LES NOSTRES MASCOTES ANTERIORS,
TANT EL PIRATA JACK, COM LA FOCA ROCA, HAVÍEN SIGUT DOS NINOS, I
ARA VOLIEN TENIR UNA MASCOTA QUE FOS TITELLA, COM LA QUE
TENÍEN ELS NENS I NENES DE P3 DE L’ANY PASSAT, LES MARIETES I ELS
CAVALLS. AIXÍ QUE DESPRÉS DE BUSCAR UNA MIQUETA, VAM TROBAR
LA MASCOTA PERFECTA!

50. VEIEM UN VÍDEO!
L’ÀGATA ENS VA PORTAR UN VÍDEO MOLT INTERESSANT SOBRE UNA TIGRESSA, DEL QUE VAM PODER EXTREURE
MOLTÍSSIMA INFORMACIÓ. MIREU ALGUNES DE LES COSES QUE VAM DESCOBRIR VEIENT-LO…
TENEN COIXINETS PER CAMINAR SENSE FER SOROLL, UNS GRANS ULLALS AMB ELS QUE MATEN LES SEVES PRESES,
PUGEN LES ORELLES QUAN ESTAN ESCOLTANT ALGUNA COSA I LES BAIXEN QUAN TENEN POR. SÓN DE LA FAMÍLIA
DELS FELINS COM ELS GATS, LES PANTERES, ELS LLEOPARDS O ELS LLEONS. MENGEN ZEBRES, BÚFALOS, VAQUES,
CÈRVOLS, PORCS SENGLARS… ELS MICOS AVISEN ALS ALTRES ANIMALS QUAN VEUEN QUE ELS TIGRES S’ACOSTEN. I A
MÉS…
HUGO B.: LES PRESES SÓN ELS ANIMALS QUE CACEN. ALS TIGRES ELS FAN POR ELS “OSOS PEREZOSOS”.
AYELÉN: ES MENGEN TOTS ELS CÈRVOLS I ELS BAMBIS.
ORIOL: ELS AGRADA MOLT L’AIGUA.
SALEMA: SI HI HA MOLTS CÈRVOLS NO ATAQUEN PERQUÈ SINO TOTS ELS CÈRVOLS SE LI PUGEN A SOBRE.
ABRIL: A L’ESTIU, QUAN PLOU, TOTES ELS CÈRVOLS S’AJUNTEN I AIXÍ ELS TIGRES NO SE’LS PODEN MENJAR.
PABLO: QUAN MENGEN MOLT SE LI QUEDA LA BOCA PLENA DE SANG.
TÀNIA: TENEN LA PELL A RATLLES PER AMAGAR-SE I QUE ELS ALTRES NO ELS VEGIN. (ÉS EL SEU CAMUFLATGE)
MARC: ES MULLEN QUAN TENEN MOLTA CALOR.
ERIC: QUAN ES CANSEN DE CÒRRER FAN LA MIGDIADA.

51. EXPLIQUEM UN CONTE
EL BIEL ENS VA PORTAR UN CONTE: EL BALL DEL
TIGRE, QUE NARRA UNA BONICA HISTÒRIA
D’AMISTAT ENTRE UN TIGRE I UNA NOIA. EL
CONTE EXPLICA LA HISTÒRIA D’UN TIGRE QUE
SURT CADA NIT DE LLUNA PLENA A BALLAR
ENTRE ELS ARBRES DELS BOSCOS. UN BON DIA,
ÉS DESCOBERT PER UNA SIMPÀTICA NOIA, I EN
COMPTES D’AMAGAR-SE I FUGIR, COM SOL FER
QUAN ES TROBA AMB D’ALTRES PERSONES,
DECIDEIX COMPARTIR AMB ELLA EL SEU
SECRET. DES D’AQUELL MOMENT, LA NOIA,
CADA NIT DE LLUNA PLENA SURT A BALLAR
AMB EL TIGRE. PERÒ PASSEN ELS ANYS I…
AQUELLA NOIA ÉS FA VELLETA, I DECIDEIX
EXPLICAR-LI A LA SEVA NÉTA, LA SEVA BONICA
HISTÒRIA D’AMISTAT AMB EL TIGRE. LA NÉTA,
QUE TAMBÉ EL VOL CONÈIXER ACOMPANYA
UNA NIT A LA SEVA ÀVIA, I DES DE LLAVORS,
L’ÀVIA JA NO BALLA AMB EL TIGRE, SINÓ LA
SEVA NÉTA, ELLA PREFEREIX RESTAR ASSEGUDA
VEIENT-LOS BALLAR TOTS DOS.

52. FEM PETJADES DE TIGRE!
PER DECORAR EL TERRA DE LA CLASSE, I PODER POSAR NOM PER DISTINGIR LES
TAULES, VAM ESTAR PINTANT UN MUNT DE PETJADES!

53. NOMÉS ENS QUEDA
DONAR-VOS LES
GRÀCIES PER TOTA
LA VOSTRA AJUDA,
SENSE ELLA NO
PODRÍEM HAVER FET
TANTES COSES!
ESPEREM QUE US
AGRADI!