Introducció

1. 1
PROJECTE EDUCATIU DE LA ZER EL MOIANÈS.
0. INTRODUCCIÓ
Definició del Projecte Educatiu de ZER
El PEZ és el document que ha de guiar l'activitat dels centres que
formen la ZER El Moianès Ponent i dels seus membres en el període de
vigència fins a la seva revisió.
És un instrument que defineix l’estructura organitzativa i el
funcionament de la ZER. En ell queden definits els trets d’identitat de la
nostra ZER, així com els objectius i el tipus d’organització i gestió que es
durà a terme en els centres.
El PEZ no és un document estàtic, sinó que, a través de les diferents
experiències i opinions, i amb la participació activa de la nostra comunitat,
s’anirà revisant i incorporant progressivament aquells canvis que es vagin
produint en la nostra vida escolar.
1.- TRETS D’IDENTITAT. PRINCIPIS
La Zona Escolar Rural El Moianès era una unitat escolar pública que
formava part d’unes Comunitats Educatives integrades per les escoles
incompletes de la comarca del Moianès i zones limítrofes.
Al començament (curs 1989-90) formaven la ZER El Moianès les
escoles de Calders, Castellcir, L'Estany, Monistrol de Calders i Sant Quirze
Safaja. Aquesta darrera escola va tancar per manca d'alumnat el curs 95-
96. La resta d'escoles de la ZER va anar incrementant el nombre d'alumnes,
Generalitat de Catalunya
Departament d’Educació
Zona Escolar Rural El Moianès Ponent
Plaça de l’Era de Cal Feliu, s/n
08275 Calders
Tel. 93 830 92 76
zermoianes@xtec.cat
http://www.xtec.cat/zermoianes

2. 2
creixent a poc a poc però de manera constant, sobretot les escoles de
Calders i Castellcir. El curs 03-04 va obrir l'escola de Mura, que si bé no
pertany al Moianès, es troba molt propera geogràficament a Monistrol de
Calders. Posteriorment, el curs 05-06 va obrir de nou l'escola de Sant Quirze i
l'any següent, curs 06-07 es va obrir l'escola de Collsuspina. Això feia de la
nostra ZER la més gran de totes, amb 7 escoles.
Degut a l'augment d'alumnes i les difícultats d'organització que això
comportava, el curs 2010-2011 es va dividir la ZER en dues: la ZER El Moianès
Llevant i la ZER El Moianès Ponent.
Així doncs, els centres: Escola Anton Busquets i Punset de Calders,
Escola l’Esqueix de Monistrol de Calders i l’Escola de Mura, junt amb les
seves comunitats educatives, constitueixen la zona anomenada El Moianès
Ponent.
L’entorn de les escoles de la ZER és de pobles petits, amb realitats
diferents, però vius i amb voluntat de ser.
La ZER El Moianès Ponent té com a missió l’educació integral dels
nens i de les nenes de 3 a 12 anys de les escoles de Calders, Monistrol de
Calders i Mura, en els aspectes de creixement i desenvolupament
intel·lectual i personal perquè, quan acabin l’etapa de Primària a l’Escola,
esdevinguin nois i noies autònoms amb una bona formació acadèmica i
recursos per a aprendre; amb esperit crític i amb uns criteris de valors ben
fonamentats.
Pretenem aconseguir unes escoles de qualitat, on el referent màxim
sigui la recerca de l’excel·lència en els diferents àmbits i contextos on es
desenvolupa la tasca educativa. Amb estreta col·laboració i
corresponsabilitat amb els i les mestres, pares i mares, ajuntaments, serveis i

3. 3
tots aquells agents que directament o indirecta treballin o vulguin treballar
per aconseguir una societat oberta, participativa, crítica i emprenedora;
permeable i integrada en un entorn en constant canvi i evolució; més
compromesa amb la família, amb el poble, amb Catalunya i el Món;
amarada dels principis d’igualtat, justícia i equitat; democràtica,
acollidora, coeducativa, aconfessional i respectuosa amb la diversitat.
Una escola en procés continu de millora, on la planificació, actuació i
avaluació sigui quelcom inherent a la pràctica diària i on els processos de
reflexió i presa de decisions estiguin articulats per tal de garantir la
participació, l’eficàcia i l’eficiència.
Una escola arrelada al territori: una escola rural oberta a la resta del
món. Una escola que té ben present el passat i que camina amb pas ferm
cap el futur. Una escola que s’emmiralla en l’ahir per construir l’avui i
pensar el demà .
La nostra és una ZER amb pobles diferents, d'entorn similar però
realitats diverses (un poble més petit i dos més grans, nivells
socioeconòmics diferents, activitats econòmiques diverses, no sempre
relacionades amb el món rural...). Aquesta composició, per tant, lluny de
ser uniforme, reflexa la complexa societat en la que es desenvolupa la
nostra tasca. Aquests pobles són, en ells mateixos, mirall de la
heterogeneïtat en la que estem immersos.
El canvi social produït al país en els últims anys, ha fet que aquests
pobles on s’emmarquen les nostres escoles hagin tingut uns creixements i
evolucions desiguals . En aquest moment les nostres escoles tenen
escolaritzats un ventall divers de nens i nenes provinents de diferents
entorns i poblacions. Cada vegada més , és gent que es desplaça a viure
a municipis més petits on la qualitat de vida és més elevada.

4. 4
Aquesta realitat fa que , en molts casos, els alumnes de les nostres
escoles no siguin gaire coneixedors del seu entorn, ja sigui a nivell físic
(geogràfic), de costums i tradicions, etc. Cal doncs que seguim treballant
per a aconseguir un arrelament al nostre entorn més immediat i també a la
comarca del Moianès i del Bages
Així doncs, la nostra ZER busca la implicació directa amb la riquesa
de l’entorn en la que es troba immersa i estarà amatent als canvis,
evolucions , modificacions, anhels, projectes i activitats dels nostres pobles,
se’n farà ressò i procurarà aportar la seva contribució com a element
dinamitzador en la mesura de les seves possibilitats, capacitats i
competències, colze a colze amb ajuntaments, famílies i entitats.
Entenem l’ensenyament bàsic com un procés continu i que
s’engloba dins el període d’edat que comprèn els nens i nenes de zero a
setze anys. Aquest procés, que es caracteritza per ser cooperatiu, flexible i
transversal, no acaba ni comença a l’escola: és una responsabilitat
compartida entre tots els agents que hi intervenen i en el que les escoles
de la ZER són el marc referencial bàsic i on convergeixen totes aquestes
accions. És per aquest motiu que cal garantir el seguiment, coherència i
cohesió del procés establint els diferents contextos, formats i àmbits on es
portarà a terme la necessària coordinació, diàleg, transmissió, debat i
encaix.
Les nostres escoles acullen nens i nenes de 3 a 12 anys. Pel que fa
ales llars d’infants, els alumnes de la ZER El Moianès Ponent procedeixen de
les llars d’infants municipals respectives a cada poble; així, els nens de
Calders procedeixen de la Llar d’Infants El Tren Blau; els alumnes de
Monistrol de Calders de la Llar d’Infants L’Estel; i els alumnes de Mura de la
Llar d’Infants de Mura. Pel que fa als instituts, un cop acaben la seva
escolaritat a les escoles de la ZER els alumnes van a dos instituts diferents:

5. 5
els alumnes de L’Anton Busquets i Punset i L’Esqueix tenen continuïtat a l’IES
Miquel Bosch i Jover d’Artés i els alumnes de l’escola de Mura al SES
Navarcles.
La nostra ZER assumeix com a seus els quatre pilars de l’educació
mencionats en l’Informe Delors1:
Aprendre a ser
Aprendre a fer
Aprendre a conèixer
Aprendre a conviure
Així doncs, treballem per a fer possible una estructura organitzativa,
un ambient educatiu i un projecte curricular que permetin desenvolupar
aquestes quatre bases de l’ensenyament i l’aprenentatge.
Aquests principis han estat desenvolupats posteriorment en altres
contextos com l’Informe PISA ( 2006) on s’esmenta “ la necessitat de
formar nens i nenes actius i reflexius, centrant-nos no tant en el domini
curricular escolar com en els coneixements i habilitats més importants i
necessaris per a desenvolupar-se a la vida adulta... ( ) L’èmfasi recau en el
domini de processos , la comprensió de conceptes i la capacitat per
desenvolupar-se en situacions diverses “
Aquestes capacitats s’articulen en competències a assolir i que com
objectiu global assumim:
• Proporcionar a tots els nens i les nenes les competències que els
permetin assegurar el seu desenvolupament personal i social.
• Adquirir les habilitats i les competències culturals i socials relatives a
l'expressió i comprensió oral, a la lectura i a l'escriptura, al càlcul, a la
igualtat de drets i oportunitats entre homes i dones, a l'autonomia
1
Delors, Jacques i altres “ Educació: Hi ha un tresor amagat a dins.” UNESCO Barcelona 1996.

6. 6
personal, la coresponsabilitat i la interdependència personal, a la
resolució de problemes i als coneixements bàsics de la ciència, la cultura
i la convivència, el rebuig de tot tipus de comportaments discriminatoris
per raó de sexe.
• Desenvolupar la competència d’expressar el que s’ha après,
d’explicar amb raons coherents, fiables i ben justificades el seu punt de
vista i la seva opinió, de saber escoltar el punt de vista dels altres amb
respecte i d’arribar a acords quan sigui necessari.
• Desenvolupar les habilitats socials d’esforç, treball i estudi.
• Expressar el sentit artístic, la creativitat i l’afectivitat.
• Conèixer els elements bàsics de la llengua, la història, la geografia i les
tradicions pròpies de Catalunya que permetin el seu arrelament.
• Aconseguir l’alfabetització digital i el coneixement de les eines
tecnològiques de comunicació i relació social.
• Assolir habilitats de recerca i tractament de la informació.
També volem tendir a aconseguir els deu punts que l’OCDE l’any
19912 va concloure com a premisses bàsiques per una escola eficaç.
1.-Una escola amb un clima favorable per l’aprenentatge, on existeix un
compromís amb normes i finalitats clares i compartides que quedarà
recollit en una carta de compromís real i participada.
2.-Una escola on els professors treballen en equip, col.laboren en la
planificació, coparticipen en la presa de decisions, es troben
compromesos en la innovació i es responsabilitzen de l’avaluació de la
pròpia pràctica. Sempre en el marc d’un currículum suficientment flexible
que permeti assolir un bon nivell competencial en els nostres alumnes i anar

7. 7
adaptant-nos a les necessitats de millora i canvi que es van produïnt any
rera any.
3.- Una escola on existeix una direcció eficaç, assumida, que no es
contraposa amb la necesaria participació, col·legialitat i coresponsabilitat
dels equips de mestres i claustres.
4.- Una escola que necessita estabilitat en l’estament docent i on els
mestres hi han d'optar de manera voluntària, essent coneixedors del
projecte educatiu amb el compromís de dur-lo a terme.
5.- Una escola on existeixen oportunitats de formació permanent
relacionades amb les necessitats de l’escola. El criteri decisiu és que els
programes de formació es relacionin directament amb les necessitats de
l’escola i de la ZER.
6.- - Una escola on el currículum es planifica curosament i inclou tant les
àrees que permetin als alumnes adquirir les capacitats, les competències,
els coneixements i les destreses bàsiques com les indicacions per una
avaluació continuada del seu assoliment. El currículum, al mateix temps,
haurà de reflectir els valors assumits per l’escola.
7.- Una escola oberta als pares on aquests recolzen la tasca educativa del
centre i on es compta amb el seu suport i la seva col.laboració, on tenen
un nivell important d’implicació.
8.- Una escola on existeixen uns valors propis, reflex de la seva identitat i
propòsits, que són compartits pels seus components.
9.- Una escola on es racionalitza l’ús del temps d’aprenentatge, articulant
les àrees i les seqüències didàctiques de manera que s’evitin duplicitats i
repeticions innecessàries. Una escola on els alumnes se senten implicats
2
L’Organització per la Cooperació i el Desenvolupament a Europa (OCDE), l’any 1991, després de
fer una anàlisi comparativa de la qualitat de l’ensenyament a diversos països europeus, va elaborar
aquest informe en el qual es defineixen els deu punts per aconseguir una escola eficaç.

8. 8
contínuament en activitats d’aprenentatge, sense interrupcions
innecessàries ni entre classes ni en una mateixa classe.
10.- Una escola que compta amb el recolzament actiu de les autoritats
educatives responsables, la feina de les quals es centra en facilitar els
canvis necessaris per tal d’aconseguir les característiques apuntades.
2.-OBJECTIUS
Per les peculiaritats específiques dels nostres centres i la societat que
els envolta, caldrà contemplar els següents objectius:
• Definir una estructura de centre àgil, moderna i efectiva ; afavoridora
del treball en xarxa i de la presa de decisions col·legiada des dels principis
d’eficiència, agilitat i capacitat de resposta.
• Crear, modificar i potenciar les estructures organitzatives necessàries per
maximitzar els punts forts de les nostres escoles i minimitzar els febles.
• Garantir una formació d’alt nivell que desenvolupi totes les potencialitats
dels i les alumnes tenint en compte les seves personalitats, aptituds,
interessos i estils d’aprenentatge.
• Aconseguir una educació integradora basada en el respecte a la
diferència d’edat, sexe, capacitats i procedència. Es potenciaran activitats
compensadores davant situacions discriminatòries que puguin sorgir. Ens
plantegem una tasca coeducadora, que no contribueixi a crear
expectatives diferents ni permeti una jerarquia entre valors masculins i
femenins, sinó una interiorització de la seva identitat. La comunitat
educativa treballarà perquè els continguts, les propostes d’activitats, els
hàbits, les destreses, les imatges, els materials didàctics no tinguin
estereotips sexistes que dificultin l’educació basada en les aptituds de les
persones.

9. 9
• Millorar els resultats acadèmics dels nostres alumnes en els diferents
àmbits valoratius, com indicadors de la millora del funcionament global del
centre.
• Un treball educatiu basat en la implicació de tota la comunitat
educativa: mestres, famílies, agents culturals i socials, ajuntaments, alumnat
i voluntariat (antics mestres, antics alumnes, veïns...), tot creant un marc
d'activitats que afavoreixin la seva participació.
• Potenciar una valoració i estimació del propi medi. Una escola
compromesa amb el medi ambient que treballarà per conèixer i respectar-
lo i que vetllarà per la seva protecció. Utilitzar els recursos i possibilitats que
ens ofereix el medi més proper fent el nostre retorn per la millora d’aquest
mitjançant la nostra acció.
• Fomentar el treball de la lectura per tal que sigui l’eix vertebrador dels
aprenentatges, planificant activitats que desenvolupin el gust per la lectura
i l’ús d’aquesta com a mitjà de recerca d’informació i aprenentatge, dins
del marc de l’assoliment de les competències comunicatives.
• Establir una atenció i tracte personalitzat i individual de l’infant dins de la
dinàmica diversa de cada grup i de l’escola, atenent al respecte a la seva
pròpia evolució. Cercar i establir els recursos, suports i adaptacions
necessàries per garantir el correcte procés d’aprenentatge de tot
l’alumnat.
• Establir els canals i els espais de comunicació i participació mestre-
alumne-família, de manera bidireccional, en tot el procés educatiu per tal
de crear les sinèrgies necessàries i establir els acords de coresponsabilitat.
• Adequar la concreció del currículum marc a un entorn d’aula composat
per diversos nivells i fomentar i procurar que es dugui a terme ja que creiem
en els seus valors educatius.

10. 10
• Així mateix caldrà planificar les activitats de manera que afavoreixin la
convivència entre nivells, edats, sexes i pobles veïns, programant-les per tal
que incloguin el treball compartit a diferents nivells, tutoritzat també pels
mateixos alumnes.
• Elaborar programacions d’aula que afavoreixin una dinàmica de
treball flexible on diferents modalitats d’agrupament siguin possibles per tal
d’afavorir el treball cooperatiu i la transversalitat de l’aprenentatge.
• Implementar metodologies centrades en aconseguir una
autoconsciència per tal que els nens i nenes siguin conscients de les seves
possibilitats i mancances, de manera que ells mateixos siguin protagonistes
del seu propi procés d’aprenentatge.
• Establir objectius, així com els seus indicadors, a diferents nivells i formats
que siguin avaluables i que orientin l’acció educadora.
• Fer partíceps a tots els agents de la comunitat d’aquests objectius i de la
seva avaluació.
• Fomentar una cultura de l’esforç i la responsabilitat .
• Establir protocols de seguiment dels alumnes en totes les seves etapes
per tal de dotar de coherència i cohesió al procés.