SlideShare ist ein Scribd-Unternehmen logo
1 von 51
L’època d’entreguerres.L’època d’entreguerres.
1919-19391919-1939
Lourdes Escobar. 4rt ESO
1. Què veurem a la unitat?
2. La revolució russa. Un nou model d’estat.
3. L’economia i la societat de l’època d’entreguerres.
4. El feixisme italià
5. El nazisme alemany
Índex
1.
2.La Revolució Russa: un nou2.La Revolució Russa: un nou
model d’estat.model d’estat.
Autocràcia. El tsar disposa de poder absolutAutocràcia. El tsar disposa de poder absolut
Família de Nicolau II(Romanov)
Imperi Rus
1
Burocràcia
Exèrcit
Església ortodoxa
Policia (Okhrana)
Dumes municipals
Poble sense drets
ni llibertats
individuals
Situació política
Rússia abans de la Revolució.Rússia abans de la Revolució.
Condicions de vida i de treball molt dolentes
Endarreriment econòmic i social. Únic país d’ Europa on encara perdura l’ absolutisme
País agrícola. Pagesos pobres i grans terratinents
(noblesa, Església i Corona). Model feudal
Poca indústria i localitzada
a les grans ciutats. Part del
capital és estranger. És nombrós
el proletariat industrial.
Situació
Manté el seu poder gràcies:
El precedent: la revolució de 1905
"Diumenge Sagnant""Diumenge Sagnant"
Intel·lectuals, liberals, militars, miners, grups ètnics minoritaris...Intel·lectuals, liberals, militars, miners, grups ètnics minoritaris...
El tsar Nicolau II accepta una Duma de sufragi
universal (Manifest d'Octubre)
Reprimida durament
pel tsar
En
conseqüència
Demanda popular: camperols I obrers fan peticions al tsar
Provocarà la unió de:
22 de gener
Comencen a
dissenyar-se
els soviets
La Revolució Russa (1917-La Revolució Russa (1917-
1921).1921).a) Revolució de febrer de 1917 En el marc de Primera Guerra Mundial
Manifestació del 23 de
febrer a Sant Petesburg
Vaga general,
25 de febrer
Motins a les casernes,
26 de febrer
Abdicació de Nicolau IIAbdicació de Nicolau II Govern provisional de Kerenski: República democràtica
República burgesaRepública burgesa
Reconeix drets i llibertats
No atura la guerra ni la misèria
Assemblees de delegats dels pagesos, soldats i
obrers amb el suport dels bolxevics liderats per Lenin
i defensors de la revolució social.
consolidació dels soviets
S’ exigeix al tsar
la retirada de la
guerra i la fi de l’
autocràcia
b) La revolució d’octubre de 1917
Els soviets impulsats pels bolxevics controlen l’ordre públic
Cop d’Estat contra
el govern provisional
S’estableix una Dictadura del proletariatS’estableix una Dictadura del proletariat
Govern dels Comissaris del Poble
Tot el poder per als soviets
Nacionalització de la banca
Repartiment de terres entre els pagesos
Fàbriques sota control dels obrers
Primeres mesures (Lenin)Primeres mesures (Lenin)
Pau amb Alemanya (tractat de Brest-Litovsk, 1918).
Les reformes són lentes,
Rússia segueix en la
guerra i la desconfiança
en el govern augmenta
Lenin
Amb el suport del Congrés dels Soviets
de Rússia, Lenin va formar un govern
obrer.
La guerra civil i la construcció de l’Estat socialista
Lenin imposa el règim soviètic
La pau amb els alemanys (Brest-Litovsk)
Els decrets sobre la terra i
L’abolició de l’Assemblea (Duma)
Guerra civil (1918-1921)Guerra civil (1918-1921)
Provoca una reacció antisoviètica
Exèrcit Roig (dirigit per Trotski)Exèrcit Roig (dirigit per Trotski)
Exèrcits BlancsExèrcits Blancs
comunistes
Burgesia
Tsaristes
Liberals
Anticomunistes
contra
L’etapa de Lenin (1921-1924).L’etapa de Lenin (1921-1924).
Nova política econòmica (NEP)
Nacionalització de la gran indústria i la banca.
Control dels transports i el comerç exterior per part de l’estat.
Propietat privada de petites i mitjanes empreses industrials i
de l’explotació pagesa.
Recuperació
econòmica.
Constitució 1922 Creació de l’URSS, unió de
Repúbliques Socialistes
Soviètiques). Governada per un
Parlament (Soviet Suprem) i un sol
partit, el PCUS, que controlava la
vida dels soviètics. Les institucions
no eren escollides democràticament,
es tractava d’ un sistema totalitari.
L’ascens al poderL’ascens al poder
1917 Comissari de les Nacionalitats
1922 Secretaria general del partit
1925 Expulsió de Trotski del país i
posterior assassinat.
L’estalinisme polític
Domini del Partit Comunista sobre l’Estat i la societat
Culte a la personalitat
Repressió : depuracions, execucions...
L’època d’Stalin (1929-1953)L’època d’Stalin (1929-1953)
La pol·lèmica de la successió de Lenin
Trotski - Stalin
Enterrament de Lenin
Política russificadora i centralista
Economia dirigida per l’ Estat
Prohibició de la propietat privada.
Col·lectivitzacions Resultat: ràpida industrialització, mentre agricultura
continua endarrerida. Bona part de les necessitats de la
població queden desateses al prioritzar-se la indústria
pesant i la de consum.
Es prioritza la industria pesant
(infraestructures)
LA REVOLUCIÓ
RUSSA
LA REVOLUCIÓ
RUSSA
SITUACIÓ
PRINCIPIS DEL XX
AUTOCRÀCIA
INDUSTRIALIZACIÓ
DESCONTENTAMENT
CAMPEROL
FRACASSOS
GUERRA
RUSO-JAPONESA
1904
TSARS
MALES
COLLITES
APARICIÓ
OBRERS
ASPIRACIONS
BURGESES
REVOLUCIÓ 1905REVOLUCIÓ 1905
FAM
PROMESES
NO CUMPLIDES
MENXEVICS
REVOLUCIÓ
1917
BOLXEVICS
SÒVIETS
GOVERN
KERENSKY
TRACTAT
BREST-LITOVSK
1918
REPARTIMENT DE
TERRES
REVOLUCIÓ
OCTUBRE
FRACASSOS
1ª GUERRA
MUNDIAL
FRACASSOS
1ª GUERRA
MUNDIAL
LENIN
DICTADURA DEL
PROLETARIAT
REVOLTES
GUERRA CIVIL
(1917-1920)
CONSTRUCCIÓ
URSS
ESTRUCTURA
FEDERAL
FRACÀS
REVOLUCIÓ
INTERNACIONAL
NEP
ERA
ESTALINISTA
DOMINI DEL
PARTIT SOBRE
L’ ESTAT
PLANIFICACIÓ
ECONÒMICA
KOLKHOZOS
SOVKHOZOS
SOCIALISME EN
UN SOL PAÍS
PURGUES
OPOSICIÓ
INDUSTRIALIZACIÓ
COLECTIVIZACIONS
AGRÀRIES
es basa
dirigida per
se centra
originen
produeixen
es produeix per
produeix
per
s’inicia
originen
se centra en
culminaran en
van en contra de
són les causes de
produeix
grups obrers
recolzat per
donen lloc
provoca
dirigits per
organitzada per
i la posterior
en base a
propugnen
acaba
provoca
es tendeix a
dirigeixporta a
es basa en
per a crear
culmina en
assoleix
en base a
per a crear
de dos tipus
MODERNIZACIÓ
assoleix
LA REVOLUCIÓ SOVIÈTICA I L’URSSLA REVOLUCIÓ SOVIÈTICA I L’URSSLA REVOLUCIÓ SOVIÈTICA I L’URSSLA REVOLUCIÓ SOVIÈTICA I L’URSS
organitzats en
culminen
Activitats
1- Quines característiques presentava la Rússia tsarista?
2- Observa les imatges. Quin tipus de monarquia ens presenten i per què?
Tsar Nicolau II i la
tsarina Alexandra
Fiodorovna el 1894
Els Romanov
3- Contesta
-Quan abandona Rússia la guerra?
-Amb qui firma la pau? I per mitjà de quin tractat?
-Qui prenc la decisió?
-Quins territoris va perdre Rússia a l’ acabament de
la Primera Guerra Mundial?
4- Qui es va enfrontar la guerra civil russa i qui va
sortir victoriós?
5- explica les raons per les quals l’ Estat Soviètic
era un règim totalitari.
6-
7- La propaganda jugava
un important paper entre
les governs europeus de l
´època. La URRSS també
la va fer servir. Identifica els
elements:
-Creixement urbà
-Soldat
-Camperol
-Obrer
-Mecanització agrícola
-Sigles de l’ URRSS
-Industria soviètica
-Capitalisme
-Exèrcit enemic
-Estrella roja
8- llegeix aquest fragment d’ un article publicat a la
Gazeta Roja de Leningrad el 1935. Amb què el
relacionaries?
9- Esbrina què és un gulag i fes un informe d’ unes 6 línies.
http://www.youtube.com/watch?v=Gsr2X_NuX90
3. L’economia i la societat de3. L’economia i la societat de
l’època d’entreguerres.l’època d’entreguerres.
1919 1939
1
1929
Crac
Època de
depressió
econòmica
Època de
prosperitat
econòmica
Els feliços anys 20?Els feliços anys 20?
Esclata la Bombolla
especulativa i la crisi de
superproducció:caiguda
dels preus, acumulació d’
estocs, tancament,
augment de l’ atur...
Endeutament de productors
i consumidors
Esclata la Bombolla
especulativa i la crisi de
superproducció:caiguda
dels preus, acumulació d’
estocs, tancament,
augment de l’ atur...
Endeutament de productors
i consumidors
Final de la guerra:
Ruïna europea i enriquiment dels
EE.UU que esdevenen la primera
potència mundial
Final de la guerra:
Ruïna europea i enriquiment dels
EE.UU que esdevenen la primera
potència mundial
La seva producció agrícola i
industrial era molt elevada i
competitiva. Passà a controlar els
mercats mundials.
La seva producció agrícola i
industrial era molt elevada i
competitiva. Passà a controlar els
mercats mundials.
CRAC
1929
“Els feliços anys vint”
Els USA viuen una època de
prosperitat i el seu estil de vida
basat en el consumisme es
consolida. Apareixen com a
paradís per a milions d’
emigrants d’ arreu del món.
“Els feliços anys vint”
Els USA viuen una època de
prosperitat i el seu estil de vida
basat en el consumisme es
consolida. Apareixen com a
paradís per a milions d’
emigrants d’ arreu del món.
Per una banda la productivitat
augmenta i els costos de
producció es reduixen ( taylorisme
I fordisme). Per l’ altra els salaris
augmenten, s’ incentiven les
campanyes publicitàries, la
compra a terminis I els préstecs
bancaris. És l’ era del consum de
masses
Per una banda la productivitat
augmenta i els costos de
producció es reduixen ( taylorisme
I fordisme). Per l’ altra els salaris
augmenten, s’ incentiven les
campanyes publicitàries, la
compra a terminis I els préstecs
bancaris. És l’ era del consum de
masses
1919
El crac de 1929
Els inversors particulars també
volen participar dels ràpids
beneficis
Els inversors particulars també
volen participar dels ràpids
beneficis
L’estalviador retira els dipòsits del banc
No hi ha més préstecs ni a
consumidors ni a productors.
No hi ha més préstecs ni a
consumidors ni a productors.
Crisi bancària
Fallida de la borsa. Dijous negre. 24 d’ octubre
Els bons resultats empresarials
havien fet augmentar la demanda
d’ accions, el valor de les quals
pujava constantment. Empreses i
bancs ( diners d’ estalviadors)
han invertit en borsa
Els bons resultats empresarials
havien fet augmentar la demanda
d’ accions, el valor de les quals
pujava constantment. Empreses i
bancs ( diners d’ estalviadors)
han invertit en borsa
Els bancs esgoten liquidesa. Molts
tanquen portes, no tenen fons ja
que havien invertit en borsa i els particulars
tampc no els poden retornar els crèdts
Recessió econòmica.
Tancament de fàbriques
Recessió econòmica.
Tancament de fàbriques
Gran Depressió.
Descens del
consum. Atur i
misèria
De sobte tothom vol vendre.
El preu de les accions cau en picat
Molts d’ells són deutors de
crèdits que no podran tornar
En aquests moments
d’incertesa
En aquests moments
d’incertesa
Això provoca que
Sense ajuts
1929 1939
La depressió dels anys trenta
Crac de la borsa
de Nova York
Fallida de la bancaFallida de la banca
Crisi empresarialCrisi empresarial
Augment de l’aturAugment de l’atur
Crisi als EE.UUCrisi als EE.UU
Inicia una
A partir d’una
Que provoca
Que provoca
La crisi s’estén
per tot el món
Estimula l’aparició dels règims totalitaris
Als EE.UU., des de 1932,
Roosevelt aplicarà el New DealEs busquen solucions a la crisi
Teories keynesianes
Els bancs nord-americans retiren els
capitals dipositats en bancs
europeus. Les empreses americanes
redueixen les seves inversions en
aquests països i redueixen les
importacions. Recessió mundial.
Els bancs nord-americans retiren els
capitals dipositats en bancs
europeus. Les empreses americanes
redueixen les seves inversions en
aquests països i redueixen les
importacions. Recessió mundial.
3
Conseqüències internacionals
Intervenció i direcció estatal en matèria econòmica
La prosperitat depèn de la inversió i no de l’estalvi.
La lluita contra la crisi
Nou programa per afavorir la recuperació
El New Deal
1932, Franklin D. Roosevelt (demòcrata)
Control dels bancs. Obligats a facilitar
préstecs a baix interés .
Control dels bancs. Obligats a facilitar
préstecs a baix interés .
Estímul de la inversió (crèdits estatals)Estímul de la inversió (crèdits estatals)
El dèficit pressupostari s’equilibraria amb els impostos
Devaluació de la monedaDevaluació de la moneda
Pla agrícola (pujar preus, eliminació d’estocs...)Pla agrícola (pujar preus, eliminació d’estocs...)
Intervenció estatal
Obres públiques per reduir l’ aturObres públiques per reduir l’ atur
Intervencions
econòmiques
Intervencions
socials
Reducció de l’atur (disminució jornada laboral)Reducció de l’atur (disminució jornada laboral)
Fixació salàrim mínim, subsidis d’atur, polítiques d’ocupació..)Fixació salàrim mínim, subsidis d’atur, polítiques d’ocupació..)
(Nou tracte, “nou repartiment de cartes”)
Les mesures van
provocar un
rellançament de l’
economia i un
descens important
dels aturats.
La productivitat va
assolir el nivell del
1929 i la renda
nacional va
començar a
remuntar després
de 4 anys d’ un
descens continuat.
Tot i així la crisi no
es va superar fins
a l’ esclat de la
Segona Guerra
Mundial, quan USA
es torna a
convertir en
proveïdor principal
dels aliats en
guerra.
http://www.youtube.com/watch?v=YMgWvwWM5bU&list=PL6C361E062AFD1E1A
New Deal
https://www.youtube.com/watch?v=yu8eP7pfcAE. Crac
La nova societat.La nova societat.
Societat de masses Sufragi universal
Societat de
consum
Nou concepte
del lleure
Emancipació
femenina
Utopies i radicalisme
Activitats
d) fordisme
http://www.youtube.com/watch?v=y80NRgYNPFA&feature=related
4. El feixisme italià.4. El feixisme italià.
Causes de l’ascens feixista.Causes de l’ascens feixista.
Iª Guerra Mundial
Oposició de l’opinió pública.
Gran nombre de morts
Increment del deute exterior
Acords de pau insatisfactoris
Augment de la inflació i l’atur
Incapacitat dels partits tradicionals
de portar el país cap a l’ estabilitat
Incapacitat dels partits tradicionals
de portar el país cap a l’ estabilitat
La població dóna suport als
partits més extremistes
Partit Comunista Partit Feixista
Antonio Gramsci
Forta tensió
social. Vagues,
revoltes,
reivindicacions...
És vist com el recurs més
eficaç per frenar els
moviments revolucionaris
Les fasces (o feix de lictores) eren un feix de 30
vares (una per cada curia de l'antiga
Roma) lligades de manera ritual amb una
cinta de cuir vermell formant un cilindre, al
seu al voltant havia un destral comuna o un
labrys. Originalment era l'emblema dels
reis etruscs, adoptat igualment pels
monarques romans i pervivint durant la
república i part de l'imperi. Els fasces eren
transportats a l’espatlla per un nombre
variable de líctores, fasces lictoriae, que
acompanyaven als magistrats curules com
a símbol de l'autoritat i capacitat per a
exercir la justícia. El significat de les vares
unides és que "La unió fa la força" ja que
és més fàcil trencar una vara sola que
trencar un feix de vares. Dintre del
pomerium, el límit sagrat de Roma, les
fasces no podien dur destrals, indicant que
dintre de la ciutat els magistrats curules
tenien dret per a castigar, però no per a
executar. Tan sols li estava permesa al
dictador la inserció de les destrals.
Característiques del feixisme.Característiques del feixisme.
 Ideologia antidemocràtica.
 Sotmissió total al líder (Duce) i al
partit únic (Partit Feixista).
 Ideologia anticomunista.
 Defensa de la propietat privada.
 Intervenció directa de l’Estat a
l’economia.
 Domini de la societat per part de
l’Estat.
 Fort nacionalisme expansionista.
 Culte a la violència i al militarisme.
 Forts lligams amb l’ Església
Catòlica.
http://www.youtube.com/watch?v=ZSW6ZZVntAI
El govern de Mussolini.El govern de Mussolini.
Eleccions de 1919 i 1921: Fracàs del partit feixistaEleccions de 1919 i 1921: Fracàs del partit feixista
Els camises negres marxen sobre Roma (27-28
d’octubre de 1922) coincidint amb la vaga general
dels sindicats socialistes i anarquistes.
El rei Víctor Manuel III, pressionat pels
conservadors donà plens poders a Mussolini
Política de Mussolini, el Duce
 Posar fi al règim parlamentari.
 Dissolució dels partits polítics i els sindicats, que van ser substituïts per corporacions per
oficis.
 Control dels mitjans de comunicació.
 Supressió de les llibertats individuals.
 Control social a través del partit únic.
 Persecució dels adversaris.
 Control econòmic per aconseguir l’autosuficiència del país.
Activitats 1- Mussolini va fer seves les reivindicacions irredemptistes i les va utilitzar
per emmascarar les seves pretensions territorials. Per això va reclamar a
França, els territoris de Niça, Saboia, Còrsega i Tunísia.
a- defineix irredemptisme
b- a partir de la informació del mapa, per què creus que els acords de
pau van ser decebedors per a molts italians.
2- Com va arribar Mussolini al poder? Qui li va donar suport?
3- Escriu tres de les característiques del règim feixista italià que permeten
considerar-lo un règim autoritari.
4- Què podem llegir al mur? Amb què relacionaries aquesta divisa?
5. L’Alemanya nazi.5. L’Alemanya nazi.
La República de Weimar.La República de Weimar.
Mariscal
Hindenburg
Final Iª Guerra Mundial Abdicació de Guillem II Nou règim polític
La República de Weimar
Partit Socialdemòcrata
Governada pel
Forta oposició
Espartaquistes Partit nazi (NSDAP)
Intent frustrat de
revolució comunista
Cop d’estat fracassat
( putsch de Munic)
Crack del 29 Triomf del nazisme
Presidida per
Recuperació de l’orgull alemany despres del
maltractament patit amb el tractat de Versalles. .
Prosperitat econòmica. Lluita contra l’ atur i la
misèria
Creació d’un nou imperi.
Hitler
-Soldat desmobilitzat de la Primera Guerra Mundial que no havia acceptat la derrota
alemanya.
-1920 funda el Partit Nacionalsocialista dels Treballadors d’ Alemanya, NSDAP,
convertint-se en el seu líder.
-La seva ideologia va ser recollida en el llibre La meva lluita (Mein Kampf) on
expressava el seu menyspreu envers la democràcia i l’ odi al bolxevisme. Defensava
l’ antisemitisme, la superioritat de la raça ària i la necessitat de forjar un gran imperi
(Reich) que unís tots els pobles de parla alemanya.
-Va captivar part de la classe treballadora prometent treball per a tothom, millora de
salaris, reducció dels beneficis dels empresaris i una societat més solidària. Va
atreure també a pagesos i burgesia arruïnada per la crisi.
-Va acusar a jueus, comunistes i demòcrates de ser els causants de la crisi
alemanya.
-Va animar els membres del partit a revoltar-se i enfrontar-se contra comunistes i
minories
L’ascensió del nazisme alL’ascensió del nazisme al
poder.poder.
Eleccions 1932
Parlament: comunistes i nazis, forces més votades
Presidència de la República : reelegit Hindenburg
Va nomenar canceller a HitlerVa nomenar canceller a Hitler
Incendi del Reichstag
Agost de 1934: mor Hindenburg; Hitler es proclama Führer i Canceller del II IReich (Imperi)Agost de 1934: mor Hindenburg; Hitler es proclama Führer i Canceller del II IReich (Imperi)
Els escuadrons nazis van provocar
un incendi al Reichstag (Parlament)
i en van acusar els comunistes.
Aquest incident va servir de pretext
a Hitler per eliminar els seus
adversaris i exigir plens poders.
Política de Hitler
 Supressió dels sistema parlamentari. Els partits són dissolts així com els sindicats.
 Instauració d’un règim totalitari. Supressió de llibertats i persecució dels opositors
(artistes, intel·lectuals, polítics...).
 Creació de la Gestapo, de les SS i de les SA, que imposaren el terror.
 Depuració del funcionariat i sometiment dels jutges al partit.
 Control de l’ educació, la producció literària i l’art.
 Defensa de la superioritat de la raça ària i persecució dels diferents.
Gestapo, policia secreta del partit
encarregada d’ investigar i
perseguir les tendències
perilloses per a l’ Estat.
SS, cos de combat d’ elit.
SA, secció d’ asalt. Grup
paramilitar de suport al partit.
Per assegurar l’ adoctrinament de les noves
generacions de joves aris, es van crear les
Joventuts Hitlerianes, que s’ encarregaven
‘d’ orientar l’ oci i l’ educació dels joves
El nazisme otorgava a la dona un paper
social molt marginal, perquè limitava la
seva activitat a les anomenades tres K:
kinder, kirche, küche: fils, església i
cuina.
Característiques del nazisme.Característiques del nazisme.
Feixisme Racisme Pangermanisme
Annexió dels
Sudets
El manteniment de la puresa racial de la societat alemanya va comportar la persecució dels jueus:
-1933, es promulgar el boicot als negocis jueus.
-1935 es van dictar les lleis de Nuremberg, que impedien els matrimonis mixtos, excloïen els jueus de la ciutadania
alemanya, se’ls negava el vot, la pràctica de certes professions i la educació.
-1938, són obligats a dur distintiu.
-Des del 1938 molts jueus van ser reclosos en camps de concentració juntament amb opositors i enemics del Reich.
Allà van ser obligats a treballar i molts van ser exterminats.
Membres de les SA vigilen davant un comerç jueu.
Animen els alemanys a comprar només en
comerços alemanys i a renegar dels jueus.
Camp d’ Auschwitz
Autarquia, rearmament i expansionismeAutarquia, rearmament i expansionisme
-Hitler vol convertir Alemanya en potència
mundial, capaç de fer front a França i Gran
Bretanya.
-Les mesures econòmiques preses responen
a projectes militaristes i expansionistes.
-Va exercir un fort dirigisme econòmic que
tenia com a objectiu convertir a Alemanya en
un estat autosuficient (autarquia).
-Va donar prioritat a la indústria pesant,
especialment la d’ armament.
-Va iniciar nombroses obres públiques
(carreteres, autopistes, ...) per tal de reduir l’
atur.
-Va crear el seu propi exèrcit i va instaurar el
servei militar i, Wehrmacht, també va
apostar per l’ aviació moderna (Luftwaffe)
-Amb un exèrcit fort i una indústria al seu
servei va iniciar la construcció del seu imperi
amb la conquesta d’ un espai vital a l’ est d’
Europa.
Política expansionista
Rearmament Creació de l’Eix Annexions territorials
La Vergeltungswaffe Zwei ("Arma de
Represàlia 2"), va ser el nom que la
propaganda nazi va donar al primer míssil
balístic.
Complia una de les metes d'Hitler: assolir
un arma de terror de destrucció massiva. Al
setembre de 1944, els alemanys van llançar
la primera V-2.
El vescomte Kimitomo, en nom de Japó, i Ribbentrop, en el
d'Alemanya, signen el pacto Antikomintern el 25 de novembre de 1936.
Activitats
Entre el 9 i 10 de novembre de 1938, en la nit coneguda
com dels vidres trencats, els nazis van destruir 1574
sinagogues, molts cementiris jueus van ser profanats, més
de 7000 botigues i magatzems van ser atacats i es van
detenir més de 30.000 jueus que van ser enviats a camps
de concentració. Es va instaurar un règim de terror
antisemita que va desembocar en l’ extermini.
Nit dels vidres trencats
(en alemany, Reichspogromnacht, Reichskristallnacht o Novemberpogrome)
1- Fes un petit comentari de text
El programa és clar: eliminació total,
segregació completa. Què significa això?
Això significa no només l’ eliminació dels
jueus de l’ economia alemanya (eliminació
que han merescut per la seva crueltat i les
incitacions a la guerra i a l’ assassinat). Això
significa molt més!!
No es pot consentir que l’ alemany habiti
sota el mateix sostre que els jueus, raça
marcada d’ assassins, de criminals, d’
enemics del poble alemany.
Els jueus han de ser expulsats de les
nostres cases i dels nostres barris i han de
ser allotjats en carrers i cases on estiguin
tots junts. Una vegada que el jueu habiti
aïllat, aquest poble de paràsits s’ empobrirà,
perquè no sap treballar per si mateix, i caurà
en la criminalitat. Però que ningú cregui que
el poble alemany observarà tranquil·lament
aquesta evolució, que no tolerarà.
Das Shwarze Korps, diari del 24 de novembre de 1938
a- busca al diccionari les paraules que no comprenguis.
b- subratlla les frases claus i fes un resum del contingut.
c- Identifica el tipus de document.
d- situa el text dins del context de l’ alemanya del III Reich.
e- quines conseqüències va tenir la defens de la puresa racial per Hitler?
2- Per què la política econòmica hitleriana aspirava a l’ autarquia.
3- Explica en què consistia la teoria de l’ espai vital i relaciona-la
amb la política militarista del nazisme.
http://www.claseshistoria.com/revolucionrusa/esquema.htm
http://www.claseshistoria.com/entreguerras/periodo19-29.htm
http://recursostic.educacion.es/kairos/web/ensenanzas/eso/contemporanea/entreguerras_00.html
http://www.youtube.com/watch?v=5m85lLi0HzU Rebeldes del Swing
http://www.youtube.com/watch?v=z7yBAJ5PajA Napola
http://librosvivos.net/test.asp?idud=2910&id_libro=1612&id_marca=3&idCodigoCesma=113969&est=2,0,0
http://www.librosvivos.net/interactivos.asp?idud=6903&id_libro=1969&id_marca=3&idCodigoCesma=133712
Activitats online
Apunts i activitats
Pel·lícules

Weitere ähnliche Inhalte

Was ist angesagt?

La guerra civil (1936 1939) roderic ortiz i gisbert historiata
La guerra civil (1936 1939) roderic ortiz i gisbert historiataLa guerra civil (1936 1939) roderic ortiz i gisbert historiata
La guerra civil (1936 1939) roderic ortiz i gisbert historiataRoderic Ortiz Gisbert
 
Unitat 3 liberalisme i nacionalisme - 2019-20
Unitat 3   liberalisme i nacionalisme - 2019-20Unitat 3   liberalisme i nacionalisme - 2019-20
Unitat 3 liberalisme i nacionalisme - 2019-20jordimanero
 
Temps de Confrontació a Espanya i Catalunya. 1902-1936
Temps de Confrontació a Espanya i Catalunya. 1902-1936Temps de Confrontació a Espanya i Catalunya. 1902-1936
Temps de Confrontació a Espanya i Catalunya. 1902-1936Lourdes Escobar
 
03. LES REVOLUCIONS LIBERALS IPB
03. LES REVOLUCIONS LIBERALS IPB03. LES REVOLUCIONS LIBERALS IPB
03. LES REVOLUCIONS LIBERALS IPBjcorbala
 
11. LA SEGONA REPÚBLICA I LA CATALUNYA AUTÒNOMA
11. LA SEGONA REPÚBLICA I LA CATALUNYA AUTÒNOMA11. LA SEGONA REPÚBLICA I LA CATALUNYA AUTÒNOMA
11. LA SEGONA REPÚBLICA I LA CATALUNYA AUTÒNOMAjcorbala
 
De l'absolutisme a l'Estat liberal. L'Espanya del s.XIX
De l'absolutisme a l'Estat liberal. L'Espanya del s.XIXDe l'absolutisme a l'Estat liberal. L'Espanya del s.XIX
De l'absolutisme a l'Estat liberal. L'Espanya del s.XIXDavid Busquets
 
La Guerra Civil Espanyola (1936-1939)
La Guerra Civil Espanyola (1936-1939)La Guerra Civil Espanyola (1936-1939)
La Guerra Civil Espanyola (1936-1939)iesriberadelsio
 
Unitat 6. l'època de l'imperialisme
Unitat 6. l'època de l'imperialismeUnitat 6. l'època de l'imperialisme
Unitat 6. l'època de l'imperialismeJulia Valera
 
Temps De Confrontació A Espanya
Temps De Confrontació A EspanyaTemps De Confrontació A Espanya
Temps De Confrontació A Espanyasalvamenor
 
3. LIBERALISME I NACIONALISME 1789-1870 1 BAT. 2014-15
3. LIBERALISME I NACIONALISME 1789-1870 1 BAT. 2014-153. LIBERALISME I NACIONALISME 1789-1870 1 BAT. 2014-15
3. LIBERALISME I NACIONALISME 1789-1870 1 BAT. 2014-15martav57
 
1.EL SEGLE XVIII. LA REVOLUCIÓ FRANCESA 4ESO 2014-15
1.EL SEGLE XVIII. LA REVOLUCIÓ FRANCESA 4ESO 2014-151.EL SEGLE XVIII. LA REVOLUCIÓ FRANCESA 4ESO 2014-15
1.EL SEGLE XVIII. LA REVOLUCIÓ FRANCESA 4ESO 2014-15martav57
 
TEMA 1. CRISI DE L'ANTIC REGIM_ 4eso
TEMA 1. CRISI DE L'ANTIC REGIM_ 4esoTEMA 1. CRISI DE L'ANTIC REGIM_ 4eso
TEMA 1. CRISI DE L'ANTIC REGIM_ 4esojoanet83
 
1 restauracio borbonica
1 restauracio borbonica1 restauracio borbonica
1 restauracio borbonicaArmand Figuera
 
Tema 4 la crisi de l'antic règim
Tema 4 la crisi de l'antic règimTema 4 la crisi de l'antic règim
Tema 4 la crisi de l'antic règimRafa Oriola
 
Tema 11. la crisi de la restauració. 2a part
Tema 11. la crisi de la restauració. 2a partTema 11. la crisi de la restauració. 2a part
Tema 11. la crisi de la restauració. 2a partRafa Oriola
 

Was ist angesagt? (20)

Unitat 3 Les Revolucions Liberals Ca
Unitat 3   Les Revolucions Liberals   CaUnitat 3   Les Revolucions Liberals   Ca
Unitat 3 Les Revolucions Liberals Ca
 
La guerra civil (1936 1939) roderic ortiz i gisbert historiata
La guerra civil (1936 1939) roderic ortiz i gisbert historiataLa guerra civil (1936 1939) roderic ortiz i gisbert historiata
La guerra civil (1936 1939) roderic ortiz i gisbert historiata
 
Unitat 3 liberalisme i nacionalisme - 2019-20
Unitat 3   liberalisme i nacionalisme - 2019-20Unitat 3   liberalisme i nacionalisme - 2019-20
Unitat 3 liberalisme i nacionalisme - 2019-20
 
Temps de Confrontació a Espanya i Catalunya. 1902-1936
Temps de Confrontació a Espanya i Catalunya. 1902-1936Temps de Confrontació a Espanya i Catalunya. 1902-1936
Temps de Confrontació a Espanya i Catalunya. 1902-1936
 
03. LES REVOLUCIONS LIBERALS IPB
03. LES REVOLUCIONS LIBERALS IPB03. LES REVOLUCIONS LIBERALS IPB
03. LES REVOLUCIONS LIBERALS IPB
 
Revolucions burgeses
Revolucions burgesesRevolucions burgeses
Revolucions burgeses
 
1r BAT LIBERALISME I NACIONALISME (1789-1871)
1r BAT LIBERALISME I NACIONALISME (1789-1871)1r BAT LIBERALISME I NACIONALISME (1789-1871)
1r BAT LIBERALISME I NACIONALISME (1789-1871)
 
11. LA SEGONA REPÚBLICA I LA CATALUNYA AUTÒNOMA
11. LA SEGONA REPÚBLICA I LA CATALUNYA AUTÒNOMA11. LA SEGONA REPÚBLICA I LA CATALUNYA AUTÒNOMA
11. LA SEGONA REPÚBLICA I LA CATALUNYA AUTÒNOMA
 
De l'absolutisme a l'Estat liberal. L'Espanya del s.XIX
De l'absolutisme a l'Estat liberal. L'Espanya del s.XIXDe l'absolutisme a l'Estat liberal. L'Espanya del s.XIX
De l'absolutisme a l'Estat liberal. L'Espanya del s.XIX
 
La Guerra Civil Espanyola (1936-1939)
La Guerra Civil Espanyola (1936-1939)La Guerra Civil Espanyola (1936-1939)
La Guerra Civil Espanyola (1936-1939)
 
Unitat 6. l'època de l'imperialisme
Unitat 6. l'època de l'imperialismeUnitat 6. l'època de l'imperialisme
Unitat 6. l'època de l'imperialisme
 
Temps De Confrontació A Espanya
Temps De Confrontació A EspanyaTemps De Confrontació A Espanya
Temps De Confrontació A Espanya
 
3. LIBERALISME I NACIONALISME 1789-1870 1 BAT. 2014-15
3. LIBERALISME I NACIONALISME 1789-1870 1 BAT. 2014-153. LIBERALISME I NACIONALISME 1789-1870 1 BAT. 2014-15
3. LIBERALISME I NACIONALISME 1789-1870 1 BAT. 2014-15
 
1.EL SEGLE XVIII. LA REVOLUCIÓ FRANCESA 4ESO 2014-15
1.EL SEGLE XVIII. LA REVOLUCIÓ FRANCESA 4ESO 2014-151.EL SEGLE XVIII. LA REVOLUCIÓ FRANCESA 4ESO 2014-15
1.EL SEGLE XVIII. LA REVOLUCIÓ FRANCESA 4ESO 2014-15
 
TEMA 1. CRISI DE L'ANTIC REGIM_ 4eso
TEMA 1. CRISI DE L'ANTIC REGIM_ 4esoTEMA 1. CRISI DE L'ANTIC REGIM_ 4eso
TEMA 1. CRISI DE L'ANTIC REGIM_ 4eso
 
1 restauracio borbonica
1 restauracio borbonica1 restauracio borbonica
1 restauracio borbonica
 
Primo de rivera
Primo de riveraPrimo de rivera
Primo de rivera
 
Tema 4 la crisi de l'antic règim
Tema 4 la crisi de l'antic règimTema 4 la crisi de l'antic règim
Tema 4 la crisi de l'antic règim
 
Tema 11. la crisi de la restauració. 2a part
Tema 11. la crisi de la restauració. 2a partTema 11. la crisi de la restauració. 2a part
Tema 11. la crisi de la restauració. 2a part
 
Espanya del segle XIX
Espanya del segle XIXEspanya del segle XIX
Espanya del segle XIX
 

Ähnlich wie Unitat7 lpocadentreguerres

Període d'entreguerres
Període d'entreguerresPeríode d'entreguerres
Període d'entreguerresLibertango
 
Temes 8 10.entreguerres i_igm
Temes 8 10.entreguerres i_igmTemes 8 10.entreguerres i_igm
Temes 8 10.entreguerres i_igmIES VIDRERES
 
El PeríOde D´Entreguerres (1919 1939)
El PeríOde D´Entreguerres (1919 1939)El PeríOde D´Entreguerres (1919 1939)
El PeríOde D´Entreguerres (1919 1939)anhidi_1978
 
El període d'entreguerres
El període d'entreguerresEl període d'entreguerres
El període d'entreguerresjcestrella
 
Revoluciorussa 1
Revoluciorussa 1Revoluciorussa 1
Revoluciorussa 1vguinot
 
Tema 7 la Revolució Russa
Tema 7 la Revolució RussaTema 7 la Revolució Russa
Tema 7 la Revolució RussaEva María Gil
 
TEMA 7. REVOLUCIO RUSSA
TEMA 7. REVOLUCIO RUSSATEMA 7. REVOLUCIO RUSSA
TEMA 7. REVOLUCIO RUSSAjoanet83
 
Tema7 el període d'entreguerres
Tema7 el període d'entreguerresTema7 el període d'entreguerres
Tema7 el període d'entreguerresTxeli
 
7. LA REVOLUCIÓ SOVIÈTICA I L'URSS 1917-1941 1 BAT. 2014-15
7. LA REVOLUCIÓ SOVIÈTICA I L'URSS 1917-1941 1 BAT. 2014-157. LA REVOLUCIÓ SOVIÈTICA I L'URSS 1917-1941 1 BAT. 2014-15
7. LA REVOLUCIÓ SOVIÈTICA I L'URSS 1917-1941 1 BAT. 2014-15martav57
 
Tema 7-la-revoluci-sovitica-i-lurss-191741-1233405637857511-1
Tema 7-la-revoluci-sovitica-i-lurss-191741-1233405637857511-1Tema 7-la-revoluci-sovitica-i-lurss-191741-1233405637857511-1
Tema 7-la-revoluci-sovitica-i-lurss-191741-1233405637857511-1osruba77
 
Entreguerres
EntreguerresEntreguerres
Entreguerresvguinot
 
Unitat7 larevolucirussa-120630134354-phpapp02
Unitat7 larevolucirussa-120630134354-phpapp02Unitat7 larevolucirussa-120630134354-phpapp02
Unitat7 larevolucirussa-120630134354-phpapp02Vicent Puig i Gascó
 
La revolució russa. resum
La revolució russa. resumLa revolució russa. resum
La revolució russa. resummartav57
 
La Revolucio Russa
La Revolucio RussaLa Revolucio Russa
La Revolucio Russajestiarte
 

Ähnlich wie Unitat7 lpocadentreguerres (20)

Període d'entreguerres
Període d'entreguerresPeríode d'entreguerres
Període d'entreguerres
 
Temes 8 10.entreguerres i_igm
Temes 8 10.entreguerres i_igmTemes 8 10.entreguerres i_igm
Temes 8 10.entreguerres i_igm
 
El PeríOde D´Entreguerres (1919 1939)
El PeríOde D´Entreguerres (1919 1939)El PeríOde D´Entreguerres (1919 1939)
El PeríOde D´Entreguerres (1919 1939)
 
Rev russa 14
Rev russa 14Rev russa 14
Rev russa 14
 
El període d'entreguerres
El període d'entreguerresEl període d'entreguerres
El període d'entreguerres
 
Revoluciorussa 1
Revoluciorussa 1Revoluciorussa 1
Revoluciorussa 1
 
Tema 7 la Revolució Russa
Tema 7 la Revolució RussaTema 7 la Revolució Russa
Tema 7 la Revolució Russa
 
TEMA 7. REVOLUCIO RUSSA
TEMA 7. REVOLUCIO RUSSATEMA 7. REVOLUCIO RUSSA
TEMA 7. REVOLUCIO RUSSA
 
Tema7 el període d'entreguerres
Tema7 el període d'entreguerresTema7 el període d'entreguerres
Tema7 el període d'entreguerres
 
Revolució Russa
Revolució RussaRevolució Russa
Revolució Russa
 
Unitat 7 La Revolució Russa Ca
Unitat 7   La Revolució Russa   CaUnitat 7   La Revolució Russa   Ca
Unitat 7 La Revolució Russa Ca
 
7. LA REVOLUCIÓ SOVIÈTICA I L'URSS 1917-1941 1 BAT. 2014-15
7. LA REVOLUCIÓ SOVIÈTICA I L'URSS 1917-1941 1 BAT. 2014-157. LA REVOLUCIÓ SOVIÈTICA I L'URSS 1917-1941 1 BAT. 2014-15
7. LA REVOLUCIÓ SOVIÈTICA I L'URSS 1917-1941 1 BAT. 2014-15
 
Tema 7-la-revoluci-sovitica-i-lurss-191741-1233405637857511-1
Tema 7-la-revoluci-sovitica-i-lurss-191741-1233405637857511-1Tema 7-la-revoluci-sovitica-i-lurss-191741-1233405637857511-1
Tema 7-la-revoluci-sovitica-i-lurss-191741-1233405637857511-1
 
Entreguerres
EntreguerresEntreguerres
Entreguerres
 
Les revolucions russes.
Les revolucions russes.Les revolucions russes.
Les revolucions russes.
 
Unitat7 larevolucirussa-120630134354-phpapp02
Unitat7 larevolucirussa-120630134354-phpapp02Unitat7 larevolucirussa-120630134354-phpapp02
Unitat7 larevolucirussa-120630134354-phpapp02
 
PERÍODE D'ENTREGUERRES
PERÍODE D'ENTREGUERRESPERÍODE D'ENTREGUERRES
PERÍODE D'ENTREGUERRES
 
La revolució russa. resum
La revolució russa. resumLa revolució russa. resum
La revolució russa. resum
 
La Revolució Russa
La Revolució RussaLa Revolució Russa
La Revolució Russa
 
La Revolucio Russa
La Revolucio RussaLa Revolucio Russa
La Revolucio Russa
 

Mehr von Lourdes Escobar

Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitatCreu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitatLourdes Escobar
 
Arquitectura Segle XX primera part ).ppt
Arquitectura  Segle XX primera part ).pptArquitectura  Segle XX primera part ).ppt
Arquitectura Segle XX primera part ).pptLourdes Escobar
 
LA CRISIS DE LA DEMOCRÀCIA FEIXISME NAZISME I FRANQUISME 1.pptx
LA CRISIS DE LA DEMOCRÀCIA FEIXISME  NAZISME I FRANQUISME 1.pptxLA CRISIS DE LA DEMOCRÀCIA FEIXISME  NAZISME I FRANQUISME 1.pptx
LA CRISIS DE LA DEMOCRÀCIA FEIXISME NAZISME I FRANQUISME 1.pptxLourdes Escobar
 
LA CRISIS DE LA DEMOCRÀCIA FEIXISME NAZISME I FRANQUISME 1.pptx
LA CRISIS DE LA DEMOCRÀCIA FEIXISME  NAZISME I FRANQUISME 1.pptxLA CRISIS DE LA DEMOCRÀCIA FEIXISME  NAZISME I FRANQUISME 1.pptx
LA CRISIS DE LA DEMOCRÀCIA FEIXISME NAZISME I FRANQUISME 1.pptxLourdes Escobar
 
prehistòria: etapes, hominització, paleolític, neolític i metalls
prehistòria: etapes, hominització, paleolític, neolític i metallsprehistòria: etapes, hominització, paleolític, neolític i metalls
prehistòria: etapes, hominització, paleolític, neolític i metallsLourdes Escobar
 
Les Primeres Avantguardes material d'aula.pdf
Les Primeres Avantguardes material d'aula.pdfLes Primeres Avantguardes material d'aula.pdf
Les Primeres Avantguardes material d'aula.pdfLourdes Escobar
 
dictadura franquista material 4rt eso-1.pptx
dictadura franquista material 4rt eso-1.pptxdictadura franquista material 4rt eso-1.pptx
dictadura franquista material 4rt eso-1.pptxLourdes Escobar
 
unitat6-granguerra-120630134247-phpapp02.pptx
unitat6-granguerra-120630134247-phpapp02.pptxunitat6-granguerra-120630134247-phpapp02.pptx
unitat6-granguerra-120630134247-phpapp02.pptxLourdes Escobar
 
apunts d'història de l'art sobre realisme a l'art
apunts d'història de l'art sobre realisme a l'artapunts d'història de l'art sobre realisme a l'art
apunts d'història de l'art sobre realisme a l'artLourdes Escobar
 
rúbrica d'un sol punt break out. Material d'avaluació pdf
rúbrica d'un sol punt break out. Material d'avaluació pdfrúbrica d'un sol punt break out. Material d'avaluació pdf
rúbrica d'un sol punt break out. Material d'avaluació pdfLourdes Escobar
 
Art islàmic a la Península Ibèrica i internacional
Art islàmic a la Península Ibèrica i internacionalArt islàmic a la Península Ibèrica i internacional
Art islàmic a la Península Ibèrica i internacionalLourdes Escobar
 
lpocadelimperialisme-120123120429-phpapp02.pdf
lpocadelimperialisme-120123120429-phpapp02.pdflpocadelimperialisme-120123120429-phpapp02.pdf
lpocadelimperialisme-120123120429-phpapp02.pdfLourdes Escobar
 
Campanya primer A. Connectant mons.
Campanya primer A. Connectant mons. Campanya primer A. Connectant mons.
Campanya primer A. Connectant mons. Lourdes Escobar
 
climes i paisatges de la Terra. Primera part
climes i paisatges de la Terra. Primera partclimes i paisatges de la Terra. Primera part
climes i paisatges de la Terra. Primera partLourdes Escobar
 
Unitat2. Les formes de la TErra
Unitat2. Les formes de la TErraUnitat2. Les formes de la TErra
Unitat2. Les formes de la TErraLourdes Escobar
 
Franquisme. Primera part.
Franquisme. Primera part. Franquisme. Primera part.
Franquisme. Primera part. Lourdes Escobar
 

Mehr von Lourdes Escobar (20)

Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitatCreu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
 
Arquitectura Segle XX primera part ).ppt
Arquitectura  Segle XX primera part ).pptArquitectura  Segle XX primera part ).ppt
Arquitectura Segle XX primera part ).ppt
 
LA CRISIS DE LA DEMOCRÀCIA FEIXISME NAZISME I FRANQUISME 1.pptx
LA CRISIS DE LA DEMOCRÀCIA FEIXISME  NAZISME I FRANQUISME 1.pptxLA CRISIS DE LA DEMOCRÀCIA FEIXISME  NAZISME I FRANQUISME 1.pptx
LA CRISIS DE LA DEMOCRÀCIA FEIXISME NAZISME I FRANQUISME 1.pptx
 
LA CRISIS DE LA DEMOCRÀCIA FEIXISME NAZISME I FRANQUISME 1.pptx
LA CRISIS DE LA DEMOCRÀCIA FEIXISME  NAZISME I FRANQUISME 1.pptxLA CRISIS DE LA DEMOCRÀCIA FEIXISME  NAZISME I FRANQUISME 1.pptx
LA CRISIS DE LA DEMOCRÀCIA FEIXISME NAZISME I FRANQUISME 1.pptx
 
prehistòria: etapes, hominització, paleolític, neolític i metalls
prehistòria: etapes, hominització, paleolític, neolític i metallsprehistòria: etapes, hominització, paleolític, neolític i metalls
prehistòria: etapes, hominització, paleolític, neolític i metalls
 
Les Primeres Avantguardes material d'aula.pdf
Les Primeres Avantguardes material d'aula.pdfLes Primeres Avantguardes material d'aula.pdf
Les Primeres Avantguardes material d'aula.pdf
 
dictadura franquista material 4rt eso-1.pptx
dictadura franquista material 4rt eso-1.pptxdictadura franquista material 4rt eso-1.pptx
dictadura franquista material 4rt eso-1.pptx
 
unitat6-granguerra-120630134247-phpapp02.pptx
unitat6-granguerra-120630134247-phpapp02.pptxunitat6-granguerra-120630134247-phpapp02.pptx
unitat6-granguerra-120630134247-phpapp02.pptx
 
apunts d'història de l'art sobre realisme a l'art
apunts d'història de l'art sobre realisme a l'artapunts d'història de l'art sobre realisme a l'art
apunts d'història de l'art sobre realisme a l'art
 
rúbrica d'un sol punt break out. Material d'avaluació pdf
rúbrica d'un sol punt break out. Material d'avaluació pdfrúbrica d'un sol punt break out. Material d'avaluació pdf
rúbrica d'un sol punt break out. Material d'avaluació pdf
 
Art islàmic a la Península Ibèrica i internacional
Art islàmic a la Península Ibèrica i internacionalArt islàmic a la Península Ibèrica i internacional
Art islàmic a la Península Ibèrica i internacional
 
lpocadelimperialisme-120123120429-phpapp02.pdf
lpocadelimperialisme-120123120429-phpapp02.pdflpocadelimperialisme-120123120429-phpapp02.pdf
lpocadelimperialisme-120123120429-phpapp02.pdf
 
Campanya b
Campanya bCampanya b
Campanya b
 
Campanya primer A. Connectant mons.
Campanya primer A. Connectant mons. Campanya primer A. Connectant mons.
Campanya primer A. Connectant mons.
 
Campanya primer c (1)
Campanya primer c (1)Campanya primer c (1)
Campanya primer c (1)
 
climes i paisatges de la Terra. Primera part
climes i paisatges de la Terra. Primera partclimes i paisatges de la Terra. Primera part
climes i paisatges de la Terra. Primera part
 
Lourdes Escobar
Lourdes EscobarLourdes Escobar
Lourdes Escobar
 
La Hidrosfera
La HidrosferaLa Hidrosfera
La Hidrosfera
 
Unitat2. Les formes de la TErra
Unitat2. Les formes de la TErraUnitat2. Les formes de la TErra
Unitat2. Les formes de la TErra
 
Franquisme. Primera part.
Franquisme. Primera part. Franquisme. Primera part.
Franquisme. Primera part.
 

Kürzlich hochgeladen

ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdfELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdfErnest Lluch
 
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxXARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxCRIS650557
 
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,Lasilviatecno
 
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdfMenú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdfErnest Lluch
 
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATMECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATLasilviatecno
 

Kürzlich hochgeladen (7)

HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA  Serra del Benicadell.pdfHISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA  Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
 
itcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldaduraitcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldadura
 
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdfELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
 
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxXARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
 
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
 
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdfMenú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
 
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATMECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
 

Unitat7 lpocadentreguerres

  • 2. 1. Què veurem a la unitat? 2. La revolució russa. Un nou model d’estat. 3. L’economia i la societat de l’època d’entreguerres. 4. El feixisme italià 5. El nazisme alemany Índex
  • 3. 1.
  • 4. 2.La Revolució Russa: un nou2.La Revolució Russa: un nou model d’estat.model d’estat.
  • 5. Autocràcia. El tsar disposa de poder absolutAutocràcia. El tsar disposa de poder absolut Família de Nicolau II(Romanov) Imperi Rus 1 Burocràcia Exèrcit Església ortodoxa Policia (Okhrana) Dumes municipals Poble sense drets ni llibertats individuals Situació política Rússia abans de la Revolució.Rússia abans de la Revolució. Condicions de vida i de treball molt dolentes Endarreriment econòmic i social. Únic país d’ Europa on encara perdura l’ absolutisme País agrícola. Pagesos pobres i grans terratinents (noblesa, Església i Corona). Model feudal Poca indústria i localitzada a les grans ciutats. Part del capital és estranger. És nombrós el proletariat industrial. Situació Manté el seu poder gràcies:
  • 6. El precedent: la revolució de 1905 "Diumenge Sagnant""Diumenge Sagnant" Intel·lectuals, liberals, militars, miners, grups ètnics minoritaris...Intel·lectuals, liberals, militars, miners, grups ètnics minoritaris... El tsar Nicolau II accepta una Duma de sufragi universal (Manifest d'Octubre) Reprimida durament pel tsar En conseqüència Demanda popular: camperols I obrers fan peticions al tsar Provocarà la unió de: 22 de gener Comencen a dissenyar-se els soviets
  • 7. La Revolució Russa (1917-La Revolució Russa (1917- 1921).1921).a) Revolució de febrer de 1917 En el marc de Primera Guerra Mundial Manifestació del 23 de febrer a Sant Petesburg Vaga general, 25 de febrer Motins a les casernes, 26 de febrer Abdicació de Nicolau IIAbdicació de Nicolau II Govern provisional de Kerenski: República democràtica República burgesaRepública burgesa Reconeix drets i llibertats No atura la guerra ni la misèria Assemblees de delegats dels pagesos, soldats i obrers amb el suport dels bolxevics liderats per Lenin i defensors de la revolució social. consolidació dels soviets S’ exigeix al tsar la retirada de la guerra i la fi de l’ autocràcia
  • 8. b) La revolució d’octubre de 1917 Els soviets impulsats pels bolxevics controlen l’ordre públic Cop d’Estat contra el govern provisional S’estableix una Dictadura del proletariatS’estableix una Dictadura del proletariat Govern dels Comissaris del Poble Tot el poder per als soviets Nacionalització de la banca Repartiment de terres entre els pagesos Fàbriques sota control dels obrers Primeres mesures (Lenin)Primeres mesures (Lenin) Pau amb Alemanya (tractat de Brest-Litovsk, 1918). Les reformes són lentes, Rússia segueix en la guerra i la desconfiança en el govern augmenta Lenin Amb el suport del Congrés dels Soviets de Rússia, Lenin va formar un govern obrer.
  • 9.
  • 10. La guerra civil i la construcció de l’Estat socialista Lenin imposa el règim soviètic La pau amb els alemanys (Brest-Litovsk) Els decrets sobre la terra i L’abolició de l’Assemblea (Duma) Guerra civil (1918-1921)Guerra civil (1918-1921) Provoca una reacció antisoviètica Exèrcit Roig (dirigit per Trotski)Exèrcit Roig (dirigit per Trotski) Exèrcits BlancsExèrcits Blancs comunistes Burgesia Tsaristes Liberals Anticomunistes contra
  • 11.
  • 12. L’etapa de Lenin (1921-1924).L’etapa de Lenin (1921-1924). Nova política econòmica (NEP) Nacionalització de la gran indústria i la banca. Control dels transports i el comerç exterior per part de l’estat. Propietat privada de petites i mitjanes empreses industrials i de l’explotació pagesa. Recuperació econòmica. Constitució 1922 Creació de l’URSS, unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques). Governada per un Parlament (Soviet Suprem) i un sol partit, el PCUS, que controlava la vida dels soviètics. Les institucions no eren escollides democràticament, es tractava d’ un sistema totalitari.
  • 13.
  • 14. L’ascens al poderL’ascens al poder 1917 Comissari de les Nacionalitats 1922 Secretaria general del partit 1925 Expulsió de Trotski del país i posterior assassinat. L’estalinisme polític Domini del Partit Comunista sobre l’Estat i la societat Culte a la personalitat Repressió : depuracions, execucions... L’època d’Stalin (1929-1953)L’època d’Stalin (1929-1953) La pol·lèmica de la successió de Lenin Trotski - Stalin Enterrament de Lenin Política russificadora i centralista Economia dirigida per l’ Estat Prohibició de la propietat privada. Col·lectivitzacions Resultat: ràpida industrialització, mentre agricultura continua endarrerida. Bona part de les necessitats de la població queden desateses al prioritzar-se la indústria pesant i la de consum. Es prioritza la industria pesant (infraestructures)
  • 15. LA REVOLUCIÓ RUSSA LA REVOLUCIÓ RUSSA SITUACIÓ PRINCIPIS DEL XX AUTOCRÀCIA INDUSTRIALIZACIÓ DESCONTENTAMENT CAMPEROL FRACASSOS GUERRA RUSO-JAPONESA 1904 TSARS MALES COLLITES APARICIÓ OBRERS ASPIRACIONS BURGESES REVOLUCIÓ 1905REVOLUCIÓ 1905 FAM PROMESES NO CUMPLIDES MENXEVICS REVOLUCIÓ 1917 BOLXEVICS SÒVIETS GOVERN KERENSKY TRACTAT BREST-LITOVSK 1918 REPARTIMENT DE TERRES REVOLUCIÓ OCTUBRE FRACASSOS 1ª GUERRA MUNDIAL FRACASSOS 1ª GUERRA MUNDIAL LENIN DICTADURA DEL PROLETARIAT REVOLTES GUERRA CIVIL (1917-1920) CONSTRUCCIÓ URSS ESTRUCTURA FEDERAL FRACÀS REVOLUCIÓ INTERNACIONAL NEP ERA ESTALINISTA DOMINI DEL PARTIT SOBRE L’ ESTAT PLANIFICACIÓ ECONÒMICA KOLKHOZOS SOVKHOZOS SOCIALISME EN UN SOL PAÍS PURGUES OPOSICIÓ INDUSTRIALIZACIÓ COLECTIVIZACIONS AGRÀRIES es basa dirigida per se centra originen produeixen es produeix per produeix per s’inicia originen se centra en culminaran en van en contra de són les causes de produeix grups obrers recolzat per donen lloc provoca dirigits per organitzada per i la posterior en base a propugnen acaba provoca es tendeix a dirigeixporta a es basa en per a crear culmina en assoleix en base a per a crear de dos tipus MODERNIZACIÓ assoleix LA REVOLUCIÓ SOVIÈTICA I L’URSSLA REVOLUCIÓ SOVIÈTICA I L’URSSLA REVOLUCIÓ SOVIÈTICA I L’URSSLA REVOLUCIÓ SOVIÈTICA I L’URSS organitzats en culminen
  • 16. Activitats 1- Quines característiques presentava la Rússia tsarista? 2- Observa les imatges. Quin tipus de monarquia ens presenten i per què? Tsar Nicolau II i la tsarina Alexandra Fiodorovna el 1894 Els Romanov
  • 17. 3- Contesta -Quan abandona Rússia la guerra? -Amb qui firma la pau? I per mitjà de quin tractat? -Qui prenc la decisió? -Quins territoris va perdre Rússia a l’ acabament de la Primera Guerra Mundial? 4- Qui es va enfrontar la guerra civil russa i qui va sortir victoriós? 5- explica les raons per les quals l’ Estat Soviètic era un règim totalitari. 6-
  • 18. 7- La propaganda jugava un important paper entre les governs europeus de l ´època. La URRSS també la va fer servir. Identifica els elements: -Creixement urbà -Soldat -Camperol -Obrer -Mecanització agrícola -Sigles de l’ URRSS -Industria soviètica -Capitalisme -Exèrcit enemic -Estrella roja 8- llegeix aquest fragment d’ un article publicat a la Gazeta Roja de Leningrad el 1935. Amb què el relacionaries? 9- Esbrina què és un gulag i fes un informe d’ unes 6 línies. http://www.youtube.com/watch?v=Gsr2X_NuX90
  • 19.
  • 20. 3. L’economia i la societat de3. L’economia i la societat de l’època d’entreguerres.l’època d’entreguerres.
  • 21. 1919 1939 1 1929 Crac Època de depressió econòmica Època de prosperitat econòmica Els feliços anys 20?Els feliços anys 20?
  • 22. Esclata la Bombolla especulativa i la crisi de superproducció:caiguda dels preus, acumulació d’ estocs, tancament, augment de l’ atur... Endeutament de productors i consumidors Esclata la Bombolla especulativa i la crisi de superproducció:caiguda dels preus, acumulació d’ estocs, tancament, augment de l’ atur... Endeutament de productors i consumidors Final de la guerra: Ruïna europea i enriquiment dels EE.UU que esdevenen la primera potència mundial Final de la guerra: Ruïna europea i enriquiment dels EE.UU que esdevenen la primera potència mundial La seva producció agrícola i industrial era molt elevada i competitiva. Passà a controlar els mercats mundials. La seva producció agrícola i industrial era molt elevada i competitiva. Passà a controlar els mercats mundials. CRAC 1929 “Els feliços anys vint” Els USA viuen una època de prosperitat i el seu estil de vida basat en el consumisme es consolida. Apareixen com a paradís per a milions d’ emigrants d’ arreu del món. “Els feliços anys vint” Els USA viuen una època de prosperitat i el seu estil de vida basat en el consumisme es consolida. Apareixen com a paradís per a milions d’ emigrants d’ arreu del món. Per una banda la productivitat augmenta i els costos de producció es reduixen ( taylorisme I fordisme). Per l’ altra els salaris augmenten, s’ incentiven les campanyes publicitàries, la compra a terminis I els préstecs bancaris. És l’ era del consum de masses Per una banda la productivitat augmenta i els costos de producció es reduixen ( taylorisme I fordisme). Per l’ altra els salaris augmenten, s’ incentiven les campanyes publicitàries, la compra a terminis I els préstecs bancaris. És l’ era del consum de masses 1919
  • 23. El crac de 1929 Els inversors particulars també volen participar dels ràpids beneficis Els inversors particulars també volen participar dels ràpids beneficis L’estalviador retira els dipòsits del banc No hi ha més préstecs ni a consumidors ni a productors. No hi ha més préstecs ni a consumidors ni a productors. Crisi bancària Fallida de la borsa. Dijous negre. 24 d’ octubre Els bons resultats empresarials havien fet augmentar la demanda d’ accions, el valor de les quals pujava constantment. Empreses i bancs ( diners d’ estalviadors) han invertit en borsa Els bons resultats empresarials havien fet augmentar la demanda d’ accions, el valor de les quals pujava constantment. Empreses i bancs ( diners d’ estalviadors) han invertit en borsa Els bancs esgoten liquidesa. Molts tanquen portes, no tenen fons ja que havien invertit en borsa i els particulars tampc no els poden retornar els crèdts Recessió econòmica. Tancament de fàbriques Recessió econòmica. Tancament de fàbriques Gran Depressió. Descens del consum. Atur i misèria De sobte tothom vol vendre. El preu de les accions cau en picat Molts d’ells són deutors de crèdits que no podran tornar En aquests moments d’incertesa En aquests moments d’incertesa Això provoca que Sense ajuts
  • 24. 1929 1939 La depressió dels anys trenta Crac de la borsa de Nova York Fallida de la bancaFallida de la banca Crisi empresarialCrisi empresarial Augment de l’aturAugment de l’atur Crisi als EE.UUCrisi als EE.UU Inicia una A partir d’una Que provoca Que provoca La crisi s’estén per tot el món Estimula l’aparició dels règims totalitaris Als EE.UU., des de 1932, Roosevelt aplicarà el New DealEs busquen solucions a la crisi Teories keynesianes Els bancs nord-americans retiren els capitals dipositats en bancs europeus. Les empreses americanes redueixen les seves inversions en aquests països i redueixen les importacions. Recessió mundial. Els bancs nord-americans retiren els capitals dipositats en bancs europeus. Les empreses americanes redueixen les seves inversions en aquests països i redueixen les importacions. Recessió mundial. 3 Conseqüències internacionals Intervenció i direcció estatal en matèria econòmica La prosperitat depèn de la inversió i no de l’estalvi.
  • 25. La lluita contra la crisi Nou programa per afavorir la recuperació El New Deal 1932, Franklin D. Roosevelt (demòcrata) Control dels bancs. Obligats a facilitar préstecs a baix interés . Control dels bancs. Obligats a facilitar préstecs a baix interés . Estímul de la inversió (crèdits estatals)Estímul de la inversió (crèdits estatals) El dèficit pressupostari s’equilibraria amb els impostos Devaluació de la monedaDevaluació de la moneda Pla agrícola (pujar preus, eliminació d’estocs...)Pla agrícola (pujar preus, eliminació d’estocs...) Intervenció estatal Obres públiques per reduir l’ aturObres públiques per reduir l’ atur Intervencions econòmiques Intervencions socials Reducció de l’atur (disminució jornada laboral)Reducció de l’atur (disminució jornada laboral) Fixació salàrim mínim, subsidis d’atur, polítiques d’ocupació..)Fixació salàrim mínim, subsidis d’atur, polítiques d’ocupació..) (Nou tracte, “nou repartiment de cartes”)
  • 26. Les mesures van provocar un rellançament de l’ economia i un descens important dels aturats. La productivitat va assolir el nivell del 1929 i la renda nacional va començar a remuntar després de 4 anys d’ un descens continuat. Tot i així la crisi no es va superar fins a l’ esclat de la Segona Guerra Mundial, quan USA es torna a convertir en proveïdor principal dels aliats en guerra.
  • 28. La nova societat.La nova societat. Societat de masses Sufragi universal Societat de consum Nou concepte del lleure Emancipació femenina Utopies i radicalisme
  • 30.
  • 31.
  • 32. 4. El feixisme italià.4. El feixisme italià.
  • 33. Causes de l’ascens feixista.Causes de l’ascens feixista. Iª Guerra Mundial Oposició de l’opinió pública. Gran nombre de morts Increment del deute exterior Acords de pau insatisfactoris Augment de la inflació i l’atur Incapacitat dels partits tradicionals de portar el país cap a l’ estabilitat Incapacitat dels partits tradicionals de portar el país cap a l’ estabilitat La població dóna suport als partits més extremistes Partit Comunista Partit Feixista Antonio Gramsci Forta tensió social. Vagues, revoltes, reivindicacions... És vist com el recurs més eficaç per frenar els moviments revolucionaris
  • 34. Les fasces (o feix de lictores) eren un feix de 30 vares (una per cada curia de l'antiga Roma) lligades de manera ritual amb una cinta de cuir vermell formant un cilindre, al seu al voltant havia un destral comuna o un labrys. Originalment era l'emblema dels reis etruscs, adoptat igualment pels monarques romans i pervivint durant la república i part de l'imperi. Els fasces eren transportats a l’espatlla per un nombre variable de líctores, fasces lictoriae, que acompanyaven als magistrats curules com a símbol de l'autoritat i capacitat per a exercir la justícia. El significat de les vares unides és que "La unió fa la força" ja que és més fàcil trencar una vara sola que trencar un feix de vares. Dintre del pomerium, el límit sagrat de Roma, les fasces no podien dur destrals, indicant que dintre de la ciutat els magistrats curules tenien dret per a castigar, però no per a executar. Tan sols li estava permesa al dictador la inserció de les destrals.
  • 35. Característiques del feixisme.Característiques del feixisme.  Ideologia antidemocràtica.  Sotmissió total al líder (Duce) i al partit únic (Partit Feixista).  Ideologia anticomunista.  Defensa de la propietat privada.  Intervenció directa de l’Estat a l’economia.  Domini de la societat per part de l’Estat.  Fort nacionalisme expansionista.  Culte a la violència i al militarisme.  Forts lligams amb l’ Església Catòlica. http://www.youtube.com/watch?v=ZSW6ZZVntAI
  • 36. El govern de Mussolini.El govern de Mussolini. Eleccions de 1919 i 1921: Fracàs del partit feixistaEleccions de 1919 i 1921: Fracàs del partit feixista Els camises negres marxen sobre Roma (27-28 d’octubre de 1922) coincidint amb la vaga general dels sindicats socialistes i anarquistes. El rei Víctor Manuel III, pressionat pels conservadors donà plens poders a Mussolini Política de Mussolini, el Duce  Posar fi al règim parlamentari.  Dissolució dels partits polítics i els sindicats, que van ser substituïts per corporacions per oficis.  Control dels mitjans de comunicació.  Supressió de les llibertats individuals.  Control social a través del partit únic.  Persecució dels adversaris.  Control econòmic per aconseguir l’autosuficiència del país.
  • 37. Activitats 1- Mussolini va fer seves les reivindicacions irredemptistes i les va utilitzar per emmascarar les seves pretensions territorials. Per això va reclamar a França, els territoris de Niça, Saboia, Còrsega i Tunísia. a- defineix irredemptisme b- a partir de la informació del mapa, per què creus que els acords de pau van ser decebedors per a molts italians. 2- Com va arribar Mussolini al poder? Qui li va donar suport? 3- Escriu tres de les característiques del règim feixista italià que permeten considerar-lo un règim autoritari. 4- Què podem llegir al mur? Amb què relacionaries aquesta divisa?
  • 38. 5. L’Alemanya nazi.5. L’Alemanya nazi.
  • 39. La República de Weimar.La República de Weimar. Mariscal Hindenburg Final Iª Guerra Mundial Abdicació de Guillem II Nou règim polític La República de Weimar Partit Socialdemòcrata Governada pel Forta oposició Espartaquistes Partit nazi (NSDAP) Intent frustrat de revolució comunista Cop d’estat fracassat ( putsch de Munic) Crack del 29 Triomf del nazisme Presidida per Recuperació de l’orgull alemany despres del maltractament patit amb el tractat de Versalles. . Prosperitat econòmica. Lluita contra l’ atur i la misèria Creació d’un nou imperi.
  • 40. Hitler -Soldat desmobilitzat de la Primera Guerra Mundial que no havia acceptat la derrota alemanya. -1920 funda el Partit Nacionalsocialista dels Treballadors d’ Alemanya, NSDAP, convertint-se en el seu líder. -La seva ideologia va ser recollida en el llibre La meva lluita (Mein Kampf) on expressava el seu menyspreu envers la democràcia i l’ odi al bolxevisme. Defensava l’ antisemitisme, la superioritat de la raça ària i la necessitat de forjar un gran imperi (Reich) que unís tots els pobles de parla alemanya. -Va captivar part de la classe treballadora prometent treball per a tothom, millora de salaris, reducció dels beneficis dels empresaris i una societat més solidària. Va atreure també a pagesos i burgesia arruïnada per la crisi. -Va acusar a jueus, comunistes i demòcrates de ser els causants de la crisi alemanya. -Va animar els membres del partit a revoltar-se i enfrontar-se contra comunistes i minories
  • 41. L’ascensió del nazisme alL’ascensió del nazisme al poder.poder. Eleccions 1932 Parlament: comunistes i nazis, forces més votades Presidència de la República : reelegit Hindenburg Va nomenar canceller a HitlerVa nomenar canceller a Hitler Incendi del Reichstag Agost de 1934: mor Hindenburg; Hitler es proclama Führer i Canceller del II IReich (Imperi)Agost de 1934: mor Hindenburg; Hitler es proclama Führer i Canceller del II IReich (Imperi) Els escuadrons nazis van provocar un incendi al Reichstag (Parlament) i en van acusar els comunistes. Aquest incident va servir de pretext a Hitler per eliminar els seus adversaris i exigir plens poders.
  • 42.
  • 43. Política de Hitler  Supressió dels sistema parlamentari. Els partits són dissolts així com els sindicats.  Instauració d’un règim totalitari. Supressió de llibertats i persecució dels opositors (artistes, intel·lectuals, polítics...).  Creació de la Gestapo, de les SS i de les SA, que imposaren el terror.  Depuració del funcionariat i sometiment dels jutges al partit.  Control de l’ educació, la producció literària i l’art.  Defensa de la superioritat de la raça ària i persecució dels diferents. Gestapo, policia secreta del partit encarregada d’ investigar i perseguir les tendències perilloses per a l’ Estat. SS, cos de combat d’ elit. SA, secció d’ asalt. Grup paramilitar de suport al partit.
  • 44. Per assegurar l’ adoctrinament de les noves generacions de joves aris, es van crear les Joventuts Hitlerianes, que s’ encarregaven ‘d’ orientar l’ oci i l’ educació dels joves El nazisme otorgava a la dona un paper social molt marginal, perquè limitava la seva activitat a les anomenades tres K: kinder, kirche, küche: fils, església i cuina.
  • 45. Característiques del nazisme.Característiques del nazisme. Feixisme Racisme Pangermanisme Annexió dels Sudets
  • 46. El manteniment de la puresa racial de la societat alemanya va comportar la persecució dels jueus: -1933, es promulgar el boicot als negocis jueus. -1935 es van dictar les lleis de Nuremberg, que impedien els matrimonis mixtos, excloïen els jueus de la ciutadania alemanya, se’ls negava el vot, la pràctica de certes professions i la educació. -1938, són obligats a dur distintiu. -Des del 1938 molts jueus van ser reclosos en camps de concentració juntament amb opositors i enemics del Reich. Allà van ser obligats a treballar i molts van ser exterminats. Membres de les SA vigilen davant un comerç jueu. Animen els alemanys a comprar només en comerços alemanys i a renegar dels jueus. Camp d’ Auschwitz
  • 47. Autarquia, rearmament i expansionismeAutarquia, rearmament i expansionisme -Hitler vol convertir Alemanya en potència mundial, capaç de fer front a França i Gran Bretanya. -Les mesures econòmiques preses responen a projectes militaristes i expansionistes. -Va exercir un fort dirigisme econòmic que tenia com a objectiu convertir a Alemanya en un estat autosuficient (autarquia). -Va donar prioritat a la indústria pesant, especialment la d’ armament. -Va iniciar nombroses obres públiques (carreteres, autopistes, ...) per tal de reduir l’ atur. -Va crear el seu propi exèrcit i va instaurar el servei militar i, Wehrmacht, també va apostar per l’ aviació moderna (Luftwaffe) -Amb un exèrcit fort i una indústria al seu servei va iniciar la construcció del seu imperi amb la conquesta d’ un espai vital a l’ est d’ Europa.
  • 48. Política expansionista Rearmament Creació de l’Eix Annexions territorials La Vergeltungswaffe Zwei ("Arma de Represàlia 2"), va ser el nom que la propaganda nazi va donar al primer míssil balístic. Complia una de les metes d'Hitler: assolir un arma de terror de destrucció massiva. Al setembre de 1944, els alemanys van llançar la primera V-2. El vescomte Kimitomo, en nom de Japó, i Ribbentrop, en el d'Alemanya, signen el pacto Antikomintern el 25 de novembre de 1936.
  • 50. Entre el 9 i 10 de novembre de 1938, en la nit coneguda com dels vidres trencats, els nazis van destruir 1574 sinagogues, molts cementiris jueus van ser profanats, més de 7000 botigues i magatzems van ser atacats i es van detenir més de 30.000 jueus que van ser enviats a camps de concentració. Es va instaurar un règim de terror antisemita que va desembocar en l’ extermini. Nit dels vidres trencats (en alemany, Reichspogromnacht, Reichskristallnacht o Novemberpogrome) 1- Fes un petit comentari de text El programa és clar: eliminació total, segregació completa. Què significa això? Això significa no només l’ eliminació dels jueus de l’ economia alemanya (eliminació que han merescut per la seva crueltat i les incitacions a la guerra i a l’ assassinat). Això significa molt més!! No es pot consentir que l’ alemany habiti sota el mateix sostre que els jueus, raça marcada d’ assassins, de criminals, d’ enemics del poble alemany. Els jueus han de ser expulsats de les nostres cases i dels nostres barris i han de ser allotjats en carrers i cases on estiguin tots junts. Una vegada que el jueu habiti aïllat, aquest poble de paràsits s’ empobrirà, perquè no sap treballar per si mateix, i caurà en la criminalitat. Però que ningú cregui que el poble alemany observarà tranquil·lament aquesta evolució, que no tolerarà. Das Shwarze Korps, diari del 24 de novembre de 1938 a- busca al diccionari les paraules que no comprenguis. b- subratlla les frases claus i fes un resum del contingut. c- Identifica el tipus de document. d- situa el text dins del context de l’ alemanya del III Reich. e- quines conseqüències va tenir la defens de la puresa racial per Hitler? 2- Per què la política econòmica hitleriana aspirava a l’ autarquia. 3- Explica en què consistia la teoria de l’ espai vital i relaciona-la amb la política militarista del nazisme.
  • 51. http://www.claseshistoria.com/revolucionrusa/esquema.htm http://www.claseshistoria.com/entreguerras/periodo19-29.htm http://recursostic.educacion.es/kairos/web/ensenanzas/eso/contemporanea/entreguerras_00.html http://www.youtube.com/watch?v=5m85lLi0HzU Rebeldes del Swing http://www.youtube.com/watch?v=z7yBAJ5PajA Napola http://librosvivos.net/test.asp?idud=2910&id_libro=1612&id_marca=3&idCodigoCesma=113969&est=2,0,0 http://www.librosvivos.net/interactivos.asp?idud=6903&id_libro=1969&id_marca=3&idCodigoCesma=133712 Activitats online Apunts i activitats Pel·lícules