Diese Präsentation wurde erfolgreich gemeldet.
Wir verwenden Ihre LinkedIn Profilangaben und Informationen zu Ihren Aktivitäten, um Anzeigen zu personalisieren und Ihnen relevantere Inhalte anzuzeigen. Sie können Ihre Anzeigeneinstellungen jederzeit ändern.
L´ÈPOCA CLÀSSICA
(500-328aC)
Leònides a les Termòpiles, Jean Louise David
-Guerres Mèdiques
-Segle d´or de Pèricles
-Guerr...
1. L´imperi persa
A mitjans del s VI aC l´imperi persa ocupava un extens territori. La seva
presència suposava una amenaça...
2. Conflictes previs: la revolta de la Jònia
L´any 546 aC, el rei persa Cir el Gran va
conquerir les ciutats gregues de la...
Després de la insurrecció, els jonis es
dirigeixen a Grècia per demanar ajuda.
Esparta decideix no intervenir-hi (estava e...
3. Les Guerres Mèdiques (490-480aC)
►Causes:
- Després de la sublevació de la Jònia, els
perses s´adonaren del perill que ...
►Batalles:
Marató (490 aC)
Termòpiles i Artemísion (480 aC)
Salamina (480 aC)
Platea (479 aC)
Mícale (479 aC)
Batalla de Marató (490 aC)
Lloc: plana de Marató, a 40 km d´Atenes
Comandants: el rei persa Darios i el strategós atenès M...
Després de la batalla de Marató, els atenesos van tenir clar que la pau
no seria duradora. Van entendre que el millor era ...
Batalla de les Termòpiles (480 aC)
Lloc: congost de les Termòpiles
Comandants: Xerxes, fill de Darios, i el rei espartà Le...
“Caminant, vés a Esparta i digues als espartans que aquí
jaiem per obeir les seves lleis“. (Simònides de Ceos)
Batalla de Salamina (480 aC)
Lloc: costes de l´illa de Salamina
Comandants: Xerxes i el general atenès Temístocles
Desenvo...
Batalla de Platea (479 aC)
Lloc: plana de Platea, a Beòcia
Comandants: Mardoni i el rei espartà Pausànies
Desenvolupament:...
Conseqüències de les Guerres Mèdiques:
1. per als perses:
▪ Es va aturar la seva expansió terriorial (límits al seu imperi...
4. Les fonts històriques
Coneixem amb detall els esdeveniments de les
Guerres Mèdiques gràcies a l´historiador grec
Herodo...
5. La Lliga de Delos
Aliança de póleis gregues per a prevenir una possible nova ofensiva persa.
Atenes, que disposava de l...
6. El segle de Pèricles (479-431 aC). La pentecontècia.
S´anomena així el període de 50 anys viscut a Atenes des del final...
Pèricles fou anomenat strategós i va impulsar una
sèrie de reformes:
▪ Qualsevol ciutadà podia ser escollit arcont.
Anteri...
Pèricles també va ordenar la construcció d´uns murs que comunicaven
la ciutat d´Atenes amb el port del Pireu i la protegie...
7. L´acròpolis d´Atenes
L´acròpolis d´Atenes té una alçada de 156 m i unes dimensions de 300 de
llargària per 150 d´amplada. Al començament de les...
Quan el visitant travessava els Propileus,
topava amb la colossal estàtua d´Atena
Prómachos, obra de Fídies, que tenia una...
8. L´art grec d´època clàssica
-El tema central és la figura humana,
però idealitzada: proporció, bellesa i
harmonia (càno...
ACTIVITATS
1. Fes un esquema de les principals batalles esdevingudes a les
Guerres Mèdiques: lloc, comandants i esdevenime...
5. Digues el nom i l´autor de les escultures d´època clàssica.
Epoca classica (3)
Epoca classica (3)
Epoca classica (3)
Epoca classica (3)
Epoca classica (3)
Epoca classica (3)
Epoca classica (3)
Nächste SlideShare
Wird geladen in …5
×

Epoca classica (3)

499 Aufrufe

Veröffentlicht am

època clàssica a antiga grècia

Veröffentlicht in: Bildung
  • Als Erste(r) kommentieren

Epoca classica (3)

  1. 1. L´ÈPOCA CLÀSSICA (500-328aC) Leònides a les Termòpiles, Jean Louise David -Guerres Mèdiques -Segle d´or de Pèricles -Guerra del Peloponnès
  2. 2. 1. L´imperi persa A mitjans del s VI aC l´imperi persa ocupava un extens territori. La seva presència suposava una amenaça per als països veïns. Estava integrat per una gran quantitat de pobles, cultures i llengües, sense cohesió econòmica ni militar. El territori estava dividit en districtes governats per sàtrapes, delegats del rei encarregats de recaptar-ne els tributs. L´exèrcit persa, tot i que nombrós, era poc eficient per la manca de cohesió interna.
  3. 3. 2. Conflictes previs: la revolta de la Jònia L´any 546 aC, el rei persa Cir el Gran va conquerir les ciutats gregues de la Jònia, intentant així ampliar les fronteres del regne fins al Mar Egeu. La pèrdua de la seva independència va tenir terribles conseqüències econòmiques pels jonis (interrupció del comerç maritim que abans controlaven, pagament de tributs al rei persa, etc.). A més, el perses, per tal d´assegurar-se el control sobre aquestes ciutats, van imposar tiranies aristocràtiques en contra de la voluntat del démos. Cap al 500 aC, els jonis de la ciutat de Milet es rebel.laren contra l´imperi persa. Ràpidament la conspiració es va extendre a la resta de ciutats jòniques. Els tirans foren derrocats i es van establir règims democràtics. La Jònia
  4. 4. Després de la insurrecció, els jonis es dirigeixen a Grècia per demanar ajuda. Esparta decideix no intervenir-hi (estava en guerra contra la ciutat d´Argos), però Atenes hi envià la flota per fer front a l´exèrcit persa. L´exèrcit atenès fou derrotat a Efes l´any 498 aC. Com a conseqüència, decideix retirar-se i no recolçar més la insurrecció jònica. La ciutat de Milet fou conquerida i arrassada pels perses. El 494 aC les ciutats sublevades van ser derrotades pels perses i es tornaren a imposar tributs. Aquestes ciutats, que havien estat molt pròsperes, van entrar en decadència i cediren el protagonisme econòmic i cultural a Atenes. Arquers perses
  5. 5. 3. Les Guerres Mèdiques (490-480aC) ►Causes: - Després de la sublevació de la Jònia, els perses s´adonaren del perill que suposava tenir grecs lliures tan a prop de les fronteres del seu imperi. - Després de la destrucció de Milet, els grecs van començar a preocupar-se per la seva seguretat. Els espartans, que s´havien mantingut al marge del conflicte, van començar a mostrar-se partidaris de la guerra contra els perses. L´any 492 aC el rei Darios, decidit a evitar noves revoltes, va emprendre la conquesta de tota Grècia. Va enviar-hi ambaixadors exigint “aigua i terra”, com a símbol de submissió. Atenes i Esparta van refusar-hi.
  6. 6. ►Batalles: Marató (490 aC) Termòpiles i Artemísion (480 aC) Salamina (480 aC) Platea (479 aC) Mícale (479 aC)
  7. 7. Batalla de Marató (490 aC) Lloc: plana de Marató, a 40 km d´Atenes Comandants: el rei persa Darios i el strategós atenès Milcíades Desenvolupament: Els perses van desembarcar a Marató. Els atenesos van decidir sortir de la ciutat i fer-los front (els espartans no van participar-hi perquè estaven celebrant unes festes religioses). Els atenesos van derrotar els perses i es van apoderar de 7 naus enemigues. Els perses van perdre 6.400 homes, els atenesos només en van perdre 192. La resta de vaixells perses es dirigiren directament cap a Atenes. L´exèrcit atenès va recular ràpidament per protegir la ciutat de l´atac enemic. Els perses no s´atreviren a desembarcar i salparen. Aquesta victòria va infondre molta moral a les tropes gregues.
  8. 8. Després de la batalla de Marató, els atenesos van tenir clar que la pau no seria duradora. Van entendre que el millor era atacar els perses per mar. Van construir una gran flota, pagada amb la plata extreta de les mines de Làurion. Poc després, Atenes ja comptava amb una flota de 180 trirrems. Els espartans i els atenesos signen una aliança contra els perses. Va sorgir la Lliga Panhel.lènica, capitanejada per Esparta. Des d´aleshores, el rei espartà Leònides es va posar al capdavant de les operacions militars. Trirrem: embarcació de guerra caracteritzada per tres fileres de bancs de remers superposades a diferents nivells.
  9. 9. Batalla de les Termòpiles (480 aC) Lloc: congost de les Termòpiles Comandants: Xerxes, fill de Darios, i el rei espartà Leònides Desenvolupament: Els perses comptaven amb 200.000 soldats i prop de 1.000 vaixells. Leònides comptava amb 5.000 grecs i 270 vaixells. La batalla va durar 3 dies. Les tropes de Xerxes van avançar pel congost, on es toparen amb els guerrers grecs. A causa d´una traició, els perses trobaren un camí cap a la reraguàrda. Leònides va ordenar la retirada de tots els soldats, excepte 300 espartans, que van morir lluitant. Grècia va quedar indefensa i Xerxes va avançar sense trobar cap resistència. Els atenesos, davant del perill, van evacuar la població a l´illa de Salamina. Quan arribaren els perses a Atenes, tot i ser gairebé buida, la van incendiar.
  10. 10. “Caminant, vés a Esparta i digues als espartans que aquí jaiem per obeir les seves lleis“. (Simònides de Ceos)
  11. 11. Batalla de Salamina (480 aC) Lloc: costes de l´illa de Salamina Comandants: Xerxes i el general atenès Temístocles Desenvolupament: L´embús provocat pels vaixells perses, que eren molt nombrosos i no podien maniobrar correctament, i la força i l´estratègia de la flota atenesa, van afavorir la victòria grega. Després de la derrota, Xerxes va decidir tornar a Àsia i va cedir el comandament de seu exèrcit al general persa Mardoni. Aquest va ocupar de nou l´Àtica i els atenesos van haver de refugiar-se un altre cop a Salamina. En aquesta batalla va participar Artemísia, tirana d´Halicarnàs.
  12. 12. Batalla de Platea (479 aC) Lloc: plana de Platea, a Beòcia Comandants: Mardoni i el rei espartà Pausànies Desenvolupament: Atenesos i espartans s´uneixen de nou per derrotar els perses. Els perses van atacar el nucli fort de l´exèrcit grec, els hoplites espartans, que resistiren l´atac amb valentia. De nou, la falange hoplítica es va imposar als arquers perses. Així, els espartans van derrotar l´últim reducte de l´exèrcit persa.
  13. 13. Conseqüències de les Guerres Mèdiques: 1. per als perses: ▪ Es va aturar la seva expansió terriorial (límits al seu imperi) ▪ Encara va seguir sent la principal potència de l´època 2. per als grecs: ▪ Les póleis gregues van conservar la seva independència (les ciutats de la Jònia van recobrar la seva sobirania) ▪ Esl atenesos van confirmar la superioritat de la democràcia com a sistema polític (derrota de l´aristocràcia filopersa i instauració de democràcies a moltes póleis) ▪ Enorme pretigi polític i militar d´Atenes > hegemonia d´Atenes a Grècia: va encapçalar la Lliga de Delos, que va esdevenir part d´un imperi atenès. ▪ Esplendor econòmic i cultural d´Atenes: “el segle de Pèricles” ▪ Enfrontament entre Atenes i Esparta ►Guerra del Peloponnès
  14. 14. 4. Les fonts històriques Coneixem amb detall els esdeveniments de les Guerres Mèdiques gràcies a l´historiador grec Herodot. Heròdot d'Halicarnàs (ca. 490-ca. 425 a.C.) va ser considerat, ja per Ciceró, com "el pare de la història", perquè va ser el primer va crear una història general, d'àmbit supranacional. A més va forjar el terme història ( στορ αἱ ί ) per referir-se a les seves investigacions i, en concret, a aquelles que tracten sobre els esdeveniments del passat. La seva obra, titulada Història, consisteix en una investigació de les causes i el desenvolupament de les Guerres Mèdiques entre grecs i perses, des del passat llunyà al pròxim, abraçant tot el món conegut.
  15. 15. 5. La Lliga de Delos Aliança de póleis gregues per a prevenir una possible nova ofensiva persa. Atenes, que disposava de la millor flota de guerra, la va encapçalar. Totes les ciutats membres de la lliga havien de contribuir-hi amb vaixells o amb diners. El tresor de la Lliga es va establir al temple d´Apol.lo, a l´illa de Delos. Esparta no va voler entrar-hi. Poc a poc, la Lliga es va convertir en un imperi al servei dels interessos atenesos. Finalment, el tresor de Delos es va traslladar a Atenes. Encara que els diners eren per a finançar un exèrcit comú, en la pràctica els atenesos hi van gastar la meitat en reconstruir la seva ciutat. Santuari d´Apol.lo a Delos
  16. 16. 6. El segle de Pèricles (479-431 aC). La pentecontècia. S´anomena així el període de 50 anys viscut a Atenes des del final de les Guerres Mèdiques fins al començament de la guerra del Peloponnès. Es considera l´època de Grècia més rica des del punt de vista cultural i artístic. L´era de Pèricles, Phillipp von Foltz, 1853 Molts intel.lectuals i artistes van viure al segle de Pèricles: els filòsofs Protàgoras i Sòcrates, els dramaturgs Eurípides i Sòfocles, el còmic Aristòfanes, el metge Hipòcrates, els historiadors Herodot i Tucídides, els escultors Fídies i Policlet, etc. Va impulsar la celebració de certàmens teatrals i de les festes de les Panatenees, en honor a la deessa patrona de la ciutat.
  17. 17. Pèricles fou anomenat strategós i va impulsar una sèrie de reformes: ▪ Qualsevol ciutadà podia ser escollit arcont. Anteriorment, el càrrec estava limitat a les classes més altes. ▪ va establir una modesta retribució per a tots els ciutadans que formaven part de la Boulé i de la Heliea. D´aquesta manera volia afavorir una major participació política de les classes més baixes (thétes). ▪ va restringir la ciutadania atenesa només als fills de pare i mare atenesos: volia afavorir al démos enfront de l´aristocràcia, que acostumava a emparentar-se amb la noblesa d´altres ciutats. ▪ Va ordenar traslladar el tresor de la Lliga de Delos a Atenes i va fer servir aquests diners per a finançar grans obres públiques a la ciutat: la construcció del Partenó, els Propileus i d´altres temples Pèricles
  18. 18. Pèricles també va ordenar la construcció d´uns murs que comunicaven la ciutat d´Atenes amb el port del Pireu i la protegien de setges enemics (μακρά τε χηί )
  19. 19. 7. L´acròpolis d´Atenes
  20. 20. L´acròpolis d´Atenes té una alçada de 156 m i unes dimensions de 300 de llargària per 150 d´amplada. Al començament de les Guerres Mèdiques hi havia un temple dedicat a Atena, predecessor de l´actual Partenó, però els perses ocuparen la ciutat i l´acròpolis fou devastada. Quan va acabar la guerra, es van reparar els murs i es va construir el Partenó i els Propileus, com única entrada monumental a l´acròpolis.
  21. 21. Quan el visitant travessava els Propileus, topava amb la colossal estàtua d´Atena Prómachos, obra de Fídies, que tenia una alçada d´11 m. Una anys més tard es va construir el petit temple d´Atena Níke. També es va aixecar el temple d´Erectèion, famós per les seves cariàtides (escultures femenines que substitueixen les columnes) A l´acròpolis hi tenien lloc importants cerimònies religioses, com la processó de les Panatenees, que se celebrarava cada 4 anys en honor a la deessa protectora de la ciutat.
  22. 22. 8. L´art grec d´època clàssica -El tema central és la figura humana, però idealitzada: proporció, bellesa i harmonia (cànon de Policlet). -Humanització de l´escultura: trets expressius i arrodonits (corba praxiteliana). -Materials: pedra, marbre, bronze... -Expressió de moviment.
  23. 23. ACTIVITATS 1. Fes un esquema de les principals batalles esdevingudes a les Guerres Mèdiques: lloc, comandants i esdeveniments. 2. Enumera les causes i les conseqüències de les Guerres Mèdiques. 3. Quins creus que foren els motius de la victòria grega sobre els perses? 4. Entrada al bloc: Costums dels perses El Partenó d´Atenes La festivitat de les Panatenees Els festivals dramàtics Aspasia, l´hetera de Pèricles L´origen de la marató Artemísia, tirana d´Halicarnàs Xerxes i el pont sobre el mar del Bòsfor L´oracle de Delfos
  24. 24. 5. Digues el nom i l´autor de les escultures d´època clàssica.

×