Miquel Martí Pol
Angels Pons
Gener 2015

Aquest poeta va tenir una enfermetat que va marcar la
seva poesia.
Escriu de forma autobiogràfica en un temps històric
concret, i crea un paisatge interioritzat, que transmet
serenitat. En són un exemple els poemaris Vint-i-set
poemes en tres temps (1972), La pell del violí (1974),
Cinc esgrafiats a la mateixa paret (1975), Llibre dels sis
sentits (1974), i Quadern de vacances (1976).
El reconeixement públic li arriba amb la publicació dels
reculls L'arrel i l'escorça (1975), El llarg viatge (1976) i
Amb vidres a la sang (1977) i, sobretot, també, amb
Estimada Marta (1978). Intèrprets com Celdoni Fonoll,
Lluís Llach, Maria Cinta o Maria del Mar Bonet han
musicat els seus poemes. Part de la seva obra ha estat
traduïda a més de 15 idiomes.
Miquel Martí Pol
Va néixer a Roda de Ter l'any a1929 i va morir a Osona el 2003

Hivern
Estimo la quietud dels jardins
i les mans inflades i vermelles dels
manobres.
Estimo la tendresa de la pluja
i el pas insegur dels vells damunt la neu.
Estimo els arbres amb dibuixos de gebre
i la quietud dels capvespres vora l'estufa.
Estimo les nits inacabables
i la gent que s'apressa sortint del cinema.
L'hivern no és trist:
És una mica malenconiós,
d'una malenconia blanca i molt íntima.
L'hivern no és el fred i la neu:
és un oblidar la preponderància del verd,
un recomençar sempre esperançat.
L'hivern no és els dies de boira:
és una rara flexibilitat de la llum
damunt les coses. L'hivern és el silenci,
és el poble en silenci,
és el silenci de les cases
i el de les cambres
i el de la gent que mira, rera els vidres,
com la neu unifica els horitzons
i ho torna tot
colpidorament pròxim i assequible

http://www.youtube.com/watch?v=nnMbrdQrK2g
Et deixo un pont de mar blava
que va del somni fins els teus ulls,
des d'Alcúdia a Amorgos,
del teu ventre al meu cor.
Et deixo un ram de preguntes
perquè t'emplenis els dits de llum
com la que encén l'esguard
dels infants de Sidó.
Un pont que ajudi a solcar
la pell antiga del mar.
Que desvetlli la remor de tots els temps
i ens ensenyi l'oblidat gest dels rebels,
amb la ràbia del cant,
amb la força del cos,
amb el goig de l'amor...
Un pont de mar blava per sentir-nos frec a frec,
un pont que agermani pells i vides diferents,
Diferents.
Et deixo un pont d'esperança
i el far antic del nostre demà
perquè servis el nord
en el teu navegar.
Et deixo un vers a Sinera
escrit amb traç d'un blau lluminós
que cantava a l'Alguer
per cantar el seu enyor...
Et deixo l'aigua i la set,
el somni encès i el record.
I a Ponza la mort
per viure cara al mar.. el mar... el mar.
L'espai ple de llum
on s'emmiralla el mar... el mar... el mar.
El blau del nostre silenci
d'on sempre neix la cançó.
Que desvetlli la remor de tots els temps
i ens ensenyi l'oblidat gest dels rebels,
amb la força del cant,
amb la ràbia del cos,
amb el goig de l'amor...
Un pont de mar blava per sentir-nos frec a frec,
un pont que agermani pells i vides diferents,
diferents.
ET DEIXO UN PONT DE MAR BLAVA

Triar un altre poema i recitar-lo amb voki

Triar un altre poema i recitar-lo amb voki