2. Què és el fons abissal?
La zona abisal és la zona més fonda dels
oceans. És tan fonda que no hi arriba la llum
solar.
3. Com ho fan els peixos per viure a la
zona abissal?
Els peixos abissals s’alimenten de cadàvers i
restes orgànics.Existeixen peixos bioluminiscents
que generen llum pròpia que atreu a les seves
preses i també utilitzen la claror que emeten per
a despistar els possibles depredadors.
4. Quin és el pop més gros que viu en el fons de la
mar?
És el pop gegant del Pacífic. Fa entre 3 i 5 m. Els seus
apèndixs són tan grossos que es diuen braços en comptes de
tentacles. Tenen la capacitat de mimetitzar- se amb l'entorn
(confondre's amb ell) gràcies a unes cèl·lules especials que
tenen a la pell i que els permeten canviar de color per
confondre's amb coralls, roques i plantes marines. Són animals
intel.ligents: poden obrir pots, i trobar la sortida d'un laberint.
Són carnívors que cacen de vespre, s'alimenten de gambes,
peixos, llagostes i copinyes; també pooden arribar a atacar
petits taurons i aus. Viuen una mitja de 4 anys. El podem
trobar a : l'oceà Pacífic, Alaska i Japó.
5. Quin és l'animal marí que menja més?
És la balena blava. És l'animal més gros de la Terra, fins i tot
més gros que el major dels dinosaures: fa 30 m de llargària i
pesa al voltant de 200 tones. El seu cor és del tamany d'un
cotxe i la seva llengua pesa igual que un elefant. Menja uns 40
milions de KRILLS al dia (petits crustacis de 2.5 cm). Un
home pot nedar per dins els seus vasos sanguinis. La seva coa
és tan gran com una ala d'un avió petit. És un dels animals
marins més ràpids de l'oceà.
6. Quins tipus de meduses hi ha?
Són animals de cos gelatinós, amb forma de campana.
Per desplaçar-se per l'aigua s'impulsen amb
contraccions rítmiques. Els seus tentacles són llargs i
prims i creen trampes mortals per als peixos, ja que
gràcies a les cèl·lules verinoses, immobilitzen a tot petit
animal que les toqui. N’hi ha de molts de tipus però una
de les més perilloses és la caravel·la portuguesa.
7. Quin és l'animal marí que viu més
anys?
És una medusa que es diu Turritopsis Nutricula.
És un ésser viu que pot tornar a la seva joventut
tantes vegades com vulgui i això vol dir que mai
mor. Només fa mig cm. de longitud i no vàrem
descobrir la seva existència fins fa 12 o 13 anys.
8. Quin és el depredador més gros del fons
marí?
És el catxalot. Pot arribar a fer 20 metres de llargària i
pesar 50 tones. És l'ésser viu que té el cervell més gros
del món. En el cervell té un tipus de sensors que li
permenten detectar els peixos i els calamars dels quals
s'alimenta. Va ser molt perseguit entre els segles disset
i vint per fabricar olis, sabó, productes cosmètics i
lubricants. És l'animal dentat més gros del món.
9. Ha arribat qualque ésser humà al fons
abissal?
Sí, el seu nom era Jacques Piccard i ho va aconseguir
anant dins un petit submarí anomenat Trieste. Va
arribar a quasi 11.000 m de profunditat. El descens es
va produir en un lloc intermig entre la Xina i
Austràlia, l 'any 1960.
10. Quina és la maquinària més moderna que
ha pogut viatjar al fons abissal?
És un vehicle robòtic no tripulat que es diu Nereus.
Gran part del fons marí més profund encara no ha estat
explorat. Amb la seva tecnologia innovadora, el
Nereus permetrà estudiar regions oceàniques que
abans resultaven inaccessibles per la seva profunditat i
pels seus perills.
11. Quin és el nom del peix més perillós del
món?
El peix pedra és el més verinós del món. El seu verí
pot resultar mortal pels éssers humans. Viu a les zones
tropicals dels oceans Índic i Pacífic. Aquest peix té el
color i l'aparença d'una roca. Quan estan a punt
d'atacar-lo es camufla entre les roques.
12. Com va aparèixer la vida a la mar?
Segons un descobriment realitzat per un biòleg anomenat Carl
Woese, es podria confirmar que realment la vida es va originar
en el fons dels oceans. Carl va descobrir l'existència d'uns
bacteris anomenats arqueobacteris , que vol dir bacteris antics,
i que viven en situacions molt extremes a prop de volcans
submarins. Varen fer proves geològiques a aquests bacteris i
varen deduir que els seus components eren molt semblants a
les primeres formes de vida que aparegueren durant els
primers períodes de la formació de la Terra, concretament,
molt semblants a fòssils d'arqueobacteris que tenen 3.235
milions d'anys d’antiguitat.