Proposta de reforma de la plaça Guillem Moragues

En
arqu
ww
n Tomeu
uitecte i
ww.siste
Duran i
i arquit
emesopera
Gelaber
tecte tè
atius.co
rt
cnic
om
PRROPOSTTA DE R
BARR
REFORMA
RI DE P
MA DE L
PERE G
LA PLAÇ
GARAU,
ÇA GUI
CIUTA
ILLEM M
AT DE M
MORAGU
MALLOR
ES
CA

ÍNDEX
A. MEMÒRIA
1. Espais públics existents a Pere Garau
2. Situació actual de la plaça Guillem Moragues
3. Proposta de reforma de la plaça Guillem Moragues
B. REPORTATGE FOTOGRÀFIC
F1. PLAÇA GUILLEM MORAGUES
F4. PLAÇA GUILLEM MORAGUES. ARBRAT
F5. PLAÇA DE LES COLUMNES
F6. PLAÇA DE PERE GARAU
F7. PLAÇA JORGE LUÍS BORGES
F8. PLAÇA CARRER LUCA DE TENA
C. PLÀNOLS
1. PLANTA SITUACIÓ
2.1 PLANTA EMPLAÇAMENT. ESPAIS PÚBLICS EXISTENTS
2.2 PLANTA EMPLAÇAMENT. APARCAMENTS EXISTENTS
2.3 PLANTA EMPLAÇAMENT. EQUIPAMENTS
3. ESTAT ACTUAL
4. PLANTA PROPOSTA
5.1 PLANTA COMPARATIVA. SUPERFÍCIES
5.2 PLANTA COMPARATIVA. CIRCULACIONS VIANANTS
5.3 PLANTA COMPARATIVA. TRÀNSIT I APARCAMENT
5.4 PLANTA COMPARATIVA. VEGETACIÓ
6.1 SECCIÓ COMPARATIVA 1
6.2 SECCIÓ COMPARATIVA 2
7.1 FOTOMUNTATGE 1
7.2 FOTOMUNTATGE 2

PROPOSTA DE REFORMA DE LA PLAÇA GUILLEM MORAGUES. BARRI DE PERE GARAU, CIUTAT DE MALLORCA
La plaça Guillem Moragues es troba en el barri de Pere Garau de Ciutat de Mallorca, concre-
tamen en el centre geogràfic del quadrant format pels carrers Manacor, Reis Catòlics, Capità
Vila i Arquebisbe Aspàreg.
Aquesta posició de centralitat converteix la plaça en un nus viari en el que hi conflueixen un
total de vuit carrers: Francesc Pi i Maragall, Adrià Ferran, Gabriel Llabrés, Benet Pons i Fàbre-
gues, Joan Bauçà, Antoni Noguera, Bartomeu Torres, i Gabriel Carbonell. D’aquests, els quatre
primers són de caràcter urbà i, els quatre segons, tenen un caràcter de barri. És, emperò,
aquesta mateixa funció de node la que fa que Guillem Moragues sigui més un punt de pas per
a vehicles que no un lloc d’estada i trobada per a veïnats.
La present proposta de reforma pretén convertir aquest espai de trànsit per a vehicles en un
lloc per a les persones, transformant l’actual carrefour en una vertadera plaça.
1. Espais públics existents a Pere Garau
Dins del barri de Pere Garau existeixen a l’actualitat un total de cinc espais públics de distintes
caracterísques, els quals passarem a descriure i analitzar breument:
En primer lloc, tenim la plaça de Francesc García Orell, més coneguda com a de les Columnes
(veure plànol F05). Com en el cas de Guillem Moragues, aquesta serveix de node de comuni-
cació viària, distribuint el trànsit rodat dels sis carrers que hi arriben. Per aquest motiu, la confi-
guració que adopta aquí l’espai és el d’una rotonda: la plaça es troba separada del teixit urbà,
havent-se de travessar el carrer per a poder-hi accedir. Aquest factor, juntament amb la dispo-
sició perimetral de la vegetació, fan que aquest lloc sigui sòrdid i poc avinent.
En segon terme, trobam el lloc més emblemàtic del barri i que dóna nom al mateix: la plaça de
Pere Garau (veure plànol F06). Tanmateix, el sistema viari radial de Palma fa que aquest sigui
també un punt de confluència de, en aquest cas, nou carrers. Així, l’espai que acull tres pics
per setmana el mercat del barri funciona també com una rotonda de distribució del trànsit rodat
que hi arriba. A diferència de les Columnes, aquí, l’espai central està ocupat per l’edifici del

mercat, dotant d’activitat i, per tant, de control social tot el seu entorn.
Amagat dins de la trama urbana del barri, darrera del CEIP Son Canals, hi trobam la plaça de
Jorge Luís Borges (plànol F07). A diferència dels anteriors, aquest no és un punt de confluència
viària, sinó un petit racó enjardinat. No en va, la seva posició geogràfica i les seves reduïdes
dimensions fan que aquest lloc tan sols sigui usat pels veïnats més propers.
Un quart espai públic del barri és la placeta d’Encarna Viñas (plànol F08). Situada en un lateral
del carrer Luca de Tena, aquesta plaça de planta triangular ocupa una àrea residual que la tra-
ma urbana deixa en arribar a l’esmentada via. Com en el cas anterior, la plaça es troba en con-
tinuïtat amb les voreres de la ciutat, no havent-se de travessar carrers per a accedir-hi, com
passa a les places de Pere Garau i de les Columnes.
Finalment, tenim la plaça de Guillem Moragues. Aquesta, tot i ser, com hem dit més amunt, un
creauament de vuit carrers, no ha adoptat la forma de rotonda. Aquí, el trànsit rodat està regulat
mitjançant semàfors. Això permet que els distints espais de la plaça siguin una continuació de
les voreres, no havent-se de travessar cap vial per a arribar-hi. En canvi, i per la mateixa raó,
en lloc de tenir un sol espai de grans dimensions, n’hi trobam vuit de diminuts.
A més dels espais públics acabats d’enumerar, existeixen una sèrie de places, jardins i rambles
perifèriques al barri que serveixen també per a oxigernar-lo: en el costat sud hi trobam els jar-
dins del carrer Foners i la plaça de la Guàrdia Civil, i en el límit nord-est la rambla del carrer
Metge Josep Darder i la plaça Miquel Dolç. En tots els casos, emperò, per a arribar-hi des de
Pere Garau s’han de travessar vies urbanes d’entre 20 i 30 metres d’amplada...
Així doncs, tenim que a Pere Garau els únics tres espais públics que es troben en contacte di-
recte amb la trama urbana són la plaça de Jorge Luís Borges, la d’Encarna Viñas i la de Gui-
llem Moragues. En els altres casos, l’àrea per a vianants es troba envoltada per vials o està
fora del barri. A més a més, de les tres esmentades places, l’única que, per les seves dimensi-
ons i per la seva posició geogràfica en el barri, pot esdevenir un nou espai de centralitat és la
de Guilem Moragues.

2. Situació actual de la plaça Guillem Moragues
La plaça de Guillem Moragues té una superfície total de 3.046,56 m2, dels quals 744,90 són
per a vianants i 2.271,64 són per a vehicles, ja siguin circulant o aparcats. És a dir, que només
una quarta part de la plaça es destina al que hauria de ser el seu ús principal: lloc de trobada i
d’estada dels ciutadans.
A més, com ja s’ha dit abans, l’espai públic està escapçat en vuit parts d’entre 82,22 m2 la més
petita i 114,88 la més grossa. És a dir, que les àrees destinades a les persones tenen unes su-
perfícies assimilables a les d’un pis de tres o quatre habitacions. Així mateix, no hi ha cap banc,
ni pedrís on hom hi pugui seure, més enllà de les terrasses dels bars. Una altra vegada es fa
evident l’escassa qualitat de l’espai.
Per altra banda, la disposició perifèrica d’aquests microespais centrifuga les circulacions de les
persones, és a dir, tota l’activitat humana es troba aferrada a les façanes, deixant un gran buit
per als cotxes enmig de la mal anomenada plaça. Com a exemple podem posar el d’una per-
sona que pujant per Francesc Pi i Maragall vulgui arribar a Adrià Ferran: aquesta haurà de des-
criure una mitja circunferència amb un radi de més de 20 m, i travessar tres carrers, dos dels
quals amb semàfor. Això demostra que la plaça, en lloc de ser un pol d’atracció humana, expul-
sa la gent cap enfora.
Pel que fa a la vegetació, hi trobam que l’espècie que dóna caràcter i color a la plaça és el ba-
ladre (nerium oleander), del qual en trobam 16 exemplars. Es tracta d’un arbre de petit port,
adequat si consideram les reduïdes dimensions de cadascun dels triangles d’espai públic, però
del tot inadequat si s’entén que la plaça és l’espai total que va de façana a façana.
El segon arbre amb més presència en el lloc és el plàtan (platanus acerifolia), del qual se’n tro-
ben 5 unitats, alguna fora del que es poden considerar els límits estrictes de la plaça. A més
d’aquestes dues espècies, també tenim, sempre en una posició perifèrica, un om, un pollancre i
un pi, aquests dos darrers talats recentement.
En relació a l’arbrat, s’ha de fer especial esment de la falta d’escossells (en qualque cas l’arbre

surt literalment de l’asfalt), i de le reduïdes dimensions dels existents (la superfície total de sòl
permeable de tota la plaça és de 9,87 m2).
En conclusió, podem dir que la gran superfície central destinada als vehicles, l’escapçament de
la plaça en vuit petits espais perifèrics, la falta de bancs per a seure, així com una vegetació
maltractada i inadequada, fan que Guillem Moragues no s’usi com a plaça sinó com a nus viari.
En canvi, tant la seva posició de centralitat a Pere Garau, així com les seves generoses dimen-
sions (50 x 60 metres), converteixen l’actual plaça Guillem Moragues en una oportunitat per al
barri de generar un nou espai públic de qualitat.
3. Proposta de reforma de la plaça Guillem Moragues
3.1Geometria
Com ja s’ha dit, l’espai públic actual de Guillem Moragues es troba dividit en vuit petites super-
fícies perifèriques separades per carrers. Així mateix, també sabem que les dues principals pla-
ces del barri (les Columnes i Pere Garau) actuen com a rotondes distribuïdores de trànsit i, per
tant, es troben separades de la trama urbana del barri. Per aquesta raó, la primera decisió que
es pren en el disseny del tercer gran espai públic de Pere Garau és que aquest estigui en con-
tinuïtat amb les voreres del barri, deixant el centre per a la circulació de vehicles. Així, a dife-
rència dels dos casos esmentats, no s’haurà de travessar cap carrer per accedir-hi.
En segon lloc, es respectarà el traçat dels quatre vials principals que arriben a la plaça (Fran-
cesc Pi i Maragall, Adrià Ferran, Gabriel Llabrés, i Benet Pons i Fàbregues), evitant interferir a
la distribució actual del trànsit rodat. No en va, l’amplada de la calçada, en arribar a la plaça, es
reduirà fins als 7 m, suficient per al pas en paral·lel de dos autobusos. Aquesta disminució de la
distància entre els distintints costats de la plaça ajudarà a percerbre l’espai de forma unitària.
Pel que fa als carrers secundaris, aquests tindran continuïtat, però els cotxes hauran
d’aminorar la velocitat i pujar a la cota de la plaça. Això permetrà que les vuit petites porcions

d’espai públic existents es puguin ajuntar en quatre de més grosses d’entre 472,76 m2 i 514,93
m2, és a dir, cinc pics la mida de les existents.
Amb aquestes actuacions, la nova plaça passarà dels 774,90 m2 actuals destinats als vianants
a 1.974,66, multiplicant per 2,5 la seva superfície, fent que l’ocupació de l’espai per part dels
vehicles es redueixi de les tres quartes parts a poc més d’un terç.
Amb el nou disseny, l’espai públic de Guillem Moragues mantindrà l’equidistància, geomètrica,
social i comercial, entre els seus quatre costats. Qualsevol altra disposició de la superfície per a
vianants, per exemple aferrant-la en la seva totalitat a una de les façanes, hauria avantatjat els
veïnats i comerços d’aqueixa banda de la plaça, casitgant els altres costats per on hi hauria
d’haver passat tot el trànsit...
3.2Usos I: vianants
Com s’ha descrit a l’estat actual de la plaça, la centrifugació de les àrees per a vianants respec-
te a l’àmbit total de l’espai fa que les circulacions de les persones es trobin també en una posi-
ció perifèrica. A més, les reduïdes dimensions de cadascuna d’aquestes vuit porcions d’espai
públic limiten la llibertat de moviments dels seus usuaris, empobrint-ne de manera extrema el
seu ús.
A més de l’augment de la superfície per a vianants, per tal de millorar la qualitat de l’espai i
l’experiència d’aquest per part dels ciutadans, es plantegen les següents actuacions:
- Es distribuiran per tota la plaça un total de 14 parterres d’entre 5 i 15 m2. Les dimensi-
ons generoses d’aquests elements serviran, a part de per a plantar-hi la vegetació, per
zonificar l’espai en àmbits més reduïts amb distints graus d’intimitat, així com per a di-
versificar els recorreguts de les persones;
- Associats a aquests parterres, s’hi col·locaran pedrissos de formigó armat i cadires indi-
viduals. Recordem que actualment no existeix cap lloc per seure en tota la plaça;
- Durant vàries dècades del segle XX es podia trobar a Guillem Moragues una manxa
d’aigua, pel què, de manera popular, es coneixia l’espai com a plaça de sa Manxeta. Per

tal de recuperar en certa manera la memòria del lloc, s’ubicarà en el quadrant oriental de
la nova plaça una font. Aquest nou element es planteja com una làmina d’aigua de 16
m2, travessada per un mur del que en sortirà una manxa d’aigua potable;
- Es desplaçaran cap al centre de la plaça els passos de vianants, de tal manera que es
redueixin les distàncies a recórrer quan hom la travessi a peu;
- S’augmentarà el número d’aparcabicis existent;
- Es recol·locaran les terrasses dels bars de forma que respectin els àmbits per on transita
la gent.
3.3Usos II: vehicles
Pel que fa a la circulació i aparcament de vehicles, les actuacions previstes per a remodelar
l’espai són les següents:
- Es mantenen el número de carrils i sentits de les quatre vies de 20 m d’amplada que ar-
riben a la plaça;
- Es manté també el pas de vehicles dels carrers de 10 m d’ample. En aquest cas, però,
els cotxes hauran de reduir la velocitat a 20 km/h i pujar a la cota de la plaça. Això per-
metrà, com ja s’ha dit més amunt, ajuntar les vuit petites porcions d’espai existents en
quatre grans peces;
- A banda i banda d’aquests carrils s’hi col·locaran pilones, les quals evitaran que els cot-
xes invaeixin els espais per a vianants;
- Donada la reducció dels radis de gir des de i cap als carrers més estrets, es planteja
l’eliminació dels girs amb angles inferiors als 90º nominals. Tanmateix, en un possible
dessenvolupament ulterior de la proposta es podrien arribar a mantenir, eixemplant les
boques dels guals d’accés i sortida a aquests vials secundaris;
- Per a poder augmentar les superfícies destinades als vianants, acostar cadascun dels
nous quadrants de la plaça i així mantenir la percepció unitària de l’espai, s’eliminen to-
tes les places d’aparcament existents dedins els límits que conformen les façanes edifi-
cades de la plaça. Els aparcaments de motos es reubiquen en els carrers de 10 m
d’amplada que arriben a Guillem Moragues, substituïnt així aparcaments de cotxes. El
total de 57 places per a tursimes que es lleven poden ser fàcilment absorbides per

l’aparcament públic soterrat del carrer Manacor, actualment infrautilitzat.
3.4Materialitat I: éssers vius
Tal i com s’ha descrit més amunt, l’arbre que a dia d’avui dóna caràcter i color a la plaça és el
baladre (nerium oleander), del que en trobam 16 exemplars. Així mateix, s’ha explicat que
aquesta espècie de reduïdes dimensions no és prou adequada per a un espai que hauria de
ser un dels tres referents de Pere Garau. Per això es planteja que s’arrabassin tots i es substi-
tueixin per una espècie de major port.
Abans de continuar amb la descripció de la proposta, s’ha de recalcar la importància que té
l’arbrat en la definició del caràcter de qualsevol espai urbà. En el cas de Palma, tenim l’exemple
dels següents llocs que no s’entendrien de la mateixa forma si no fos per la presència d’arbres:
imaginem el Passeig del Born sense els seus plàtans, la plaça de Can Tagamanent sense el
lledoner que hi trobam enmig, o el jardí Botànic sense el seu imponent ficus.
Així doncs, per tal de donar una imatge unitària a una plaça que romandrà dividida en quatre
sectors es tria plantar nou oms (ulmus minor). Aquests, es distribuiran en dues al·lineacions
irregulars seguint l’eix dels carrers Gabriel Llabrés, i Benet Pons i Fàbregues. D’aquesta mane-
ra, dites al·lineacions seran perpendiculars a l’eix sud-nord, assegurant una correcta distribució
de les ombres a l’estiu. Així mateix, en el sector oriental de plaça es plantarà de forma aïllada
un roure plènol (quercus robur). Les dues espècies de nova plantació són de gran port, caduci-
fòlies i ben adaptades als entorns urbans i serviran per donar l’esmentat caràcter al lloc.
A més a més, en els parterres abans descrits, s’hi plantaran cereals, com l’ordi i la civada.
Aquesta vegetació, que arriba al metre d’altura, servirà per a dividir l’espai en àmbits amb dis-
tints graus d’intimitat, així com per a introduir a la ciutat espècies típiques del camp mallorquí.
En quant la resta d’arbres existents a la plaça, es mantindran tots els exemplars: cinc plàtans,
un pi, un om i un pollancre. Aquí s’ha de fer esment de que, quan es va començar a desenvolu-
par aquesta proposta el desembre de 2014, el pi i l’om encara no s’havien talat. La seva man-
cança hauria de fer replantejar en certa mesura la distribució de l’espai. Cosa que no s’ha fet

per raons d’operativitat.
A banda dels 14 parterres (10 per a nous arbres i 4 per a arbres existents), s’augmentarà la
mida dels escossells dels arbres que ara hi ha plantats en els límits de la plaça. Ambdós ele-
ments, parterres i escossells, serviran per a incrementar la superfície de sòl permeable dels
actuals 9,87 m2 a 124,04. És a dir, l’àrea de terreny permeable de la nova plaça serà superior a
la de qualsevol dels triangles d’espai públic existents.1
3.5Materialitat II
Per tal de donar una imatge d’unitat a la plaça i, al mateix temps, diferenciar-la dels carrers que
hi arriben, es proposa un paviment de llosetes de pedra artificial que mantingui el mateix espe-
cejament en els quatre quadrants. Per qüestions de resistència i durabilitat, el paviment en els
carrils d’entrada i sortida als carrerons del voltant serà de llambordes. A més, es col·locarà una
rigola prefabricada de formigó per a distingir una paviments dels altres, així com per a marcar
els límits de la plaça. Tanmateix, si per raons pressupostàries uns acabats d’aquestes caracte-
rístiques no fossin possibles, se’n podria plantejar de més econòmics, com ara asfalt de colors:
resistent, barat i amb baix cost de manteniment.
En quant a l’enllumenat, es substituiran els bàculs i lluminàries existents, més propis d’una car-
retera que no d’un espai urbà, per fanals amb lluminàries SSL (LED). Amb aquest canvi de sis-
tema s’estalviarà energia, es reduïran els costos de manteniment, així com es millorarà la quali-
tat lumínica.2
En Tomeu Duran i Gelabert
arquitecte i arquitecte tècnic
Ciutat de Mallorca, 27 de desembre de 2016
1
Per conèixer els avantatges de la permeabilitat del sòl a les ciutats es pot consultar Gestió de l’arbrat viari de
Barcelona editat el desembre de 2011 per Hàbitat Urbà del mateix ajuntament.
2
Per a més informació sobre sistemes d’enllumenat SSL es pot consular el document Iluminando las ciudades.
Acelerando el depliegue de soluciones de iluminación innovadoras en las ciudades europeas, publicat per la Unió
Europea l’any 2013.

Proposta de reforma de la plaça Guillem Moragues

Proposta de reforma de la plaça Guillem Moragues

Empfohlen

Empfohlen

Weitere ähnliche Inhalte

Empfohlen

Empfohlen (20)

Proposta de reforma de la plaça Guillem Moragues