9. Books give you a better perspective : tothom estaria
d’acord que llegir i gaudir de la lectura comporta un
gran profit per infants, joves, i també adults.
Campanyes com “si tu lees, ellos leen” i d’altres s’han
engegat des de les institucions. No hi ha detractors de
la lectura, però si que dóna una certa sensació que ho
tenim après però no assimilat.
10.
11. Books... De llibres n’hi ha molts...milions! A
Espanya es venen prop de 230 milions de
llibres a l'any. Per tan tenim una amplíssima
oferta, i tenim milions de possibilitats per
triar quan anem a comprar llibres, i per si no
tinguéssim diners, hi ha unes biblioteques
increïbles per triar i remenar. Si fem una
simple divisió, tocaria a 6 llibres per
habitant. .
12. Una de les conclusions de l'estudi anual
d'editors espanyols concloia que:
A mayor nivel de estudios finalizados,
mayor porcentaje de lectores de libros.
Potser caldria donar la volta a la frase i
dir:
A més llibres llegits més nivell d'estudis
finalitzat
13.
14. Dades MCU : Davant d’aquest panorama
tan positiu amb aquesta oferta tan rica, el
que passa a continuació no respon al que
després passa. I apareixen unes dades prou
preocupants: el 40% dels majors de 14 anys
no llegeix res de res. I una part del que
llegeixen, ho fan per estrictes motius
laborals i/o d'estudi.
16. I amb els llibres infantils què? El 20% del
volum de llibres publicats per les editorials
són de literatura infantil i juvenil, i obtenen
d’ells un 14% de la seva facturació total (el
tercer tipus de llibre més venut després de
llibres de text (28%) i de literatura (22%)).
Per tan es pot dir que al voltant del 40% de
la facturació d'una editorial es fa al voltant
del món dels nens i nenes i estudiants. A
més el 75% dels nens entre 6 i 13 anys
llegeix en el seu temps de lleure.
17.
18. Pdf del diari ARA llegim . Tot i així és curiós la poca rellevància
social que es dóna a la promoció de la lectura entre els infants.
Segurament aquesta poca atenció es deu a que tenim la
confiança de que ja sabem que els nens i nenes han de llegir, i
que no cal mobilitzar a les famílies per conscienciar-les. Dóna
la sensació que la feina d’animació ja està feta, i com per art de
màgia els familiars regalaran llibres, portaran els nens a les
biblioteques i els animaran a llegir.
El perill de la lectura es que se n'ha parlat tant que se suposa
que està solucionat, i es cau en rutines infructuoses. Hi ha una
estructura muntada al voltant de la lectura que no es repensa i
que ha quedat obsoleta davant la irrupció de les TIC.
19.
20. So many books, so little time. Cada dia es calcula que surten
al mercat uns 300 llibres nous, i una part important és de llibres
infantils. El temps és un bé preuat en la nostra societat, el
mestre no té temps de llegir-ho tot, i difícilment es poden
recomanar llibres que no s’han llegit.
Sovint el professorat no té prou coneixements de literatura
infantil i juvenil i dels nous llibres que surten al mercat. Moltes
vegades els alumnes de diverses generacions llegeixen els
mateixos llibres: el zoo d’en pitus és un clàssic.
Per això el Grup d’animació a la lectura dedica gran part del
seu temps a debatre i a valorar les novetats bibliogràfiques per
infants i joves. Recomanem llibres que ens han agradat!!! I
editem una llista trimestral de llibres perquè les escoles ho
incloguin a les seves revistes, a la seva pàgina web, i en facin
difusió als blocs de les mediateques i que es faci palès que
21.
22. I give you a book. En aquests dies nadalencs d’inacabables
anuncis de joguines, roba i perfums, cal animar a regalar
llibres. Però tenim la idea equivocada qualsevol llibre ja serveix
per donar-lo a un nen/a. Pensem que tot el que tingui tapes i
lletres a dins ja és pedagògicament adequat. I no és veritat.
Animar a la lectura amb llibres de qualitat és fonamental si
volem crear bons lectors.
La tria és importantíssima. De la mateixa manera que hi ha
pel·lícules dolentes també hi ha llibres dolents i editors que
“patinen” pel propi desconeixement del destinatari d’aquell
llibre...mil coses. Però cal triar llibres amb ganxo que sedueixin
i atrapin els alumnes a la lectura. Si es pretén animar a la
lectura s’ha de fer des de la pròpia vivència d’haver gaudit de la
lectura. Els adults no recomanen llibres que no han llegit, per
tan, tampoc s’ha de fer amb els de literatura per infants i joves.
23.
24. Readers without power to make their own choices are unmotivated. No
pot ser que ens tanquem només en les lectures a la classe de català o
castellà, sinó que hem de donar autonomia a l’alumne perquè s’apropi a un
context més lliure on pugui triar allò que li agradi i provi amb diferents
llibres, sobretot a ESO i Batxillerat. A mesura que els nens van creixent cal
acompanyar-los en la tasca de triar. S’ha d’anar deixant espai i autonomia
perquè puguin escollir els seus propis gustos.
La llibertat per part dels infants de triar el llibre que volen llegir motiva
encara més a la lectura. És una via paral·lela a la dels llibres obligatoris de
cada curs. Vam observar que hi havia alumnes que sortien de l'educació
obligatòria sense haver gaudit de la lectura de cap llibre. Sovint, malgrat les
lectures obligatòries són molt bones, l'alumne, pel sol fet de ser obligatòria
ja queda desvirtuada. Per això es va crear el projecte dels exploradors de
llibres, per convidar a que els alumnes a que triïn i s'apropin als llibres de
forma interessada, lliurement.
25.
26. Books are the stepping stones of
imagination. Quan arriba Sant Jordi, tots
els mestres animen als seus alumnes a
crear grans composicions pels Jocs Florals,
i un dels ingredients bàsics per tenir una
bona imaginació és la lectura. Cal fomentar
la política de cantera en la formació dels
lectors i crear ja des de ben petits
l’experiència del plaer de llegir.
27.
28. Reading for pleasure. M assa sovint la lectura en el context
escolar es basa en unes lectures obligatòries. Hem de
treballar per a transformar la dinàmica de l’experiència lectora
fora d’aquest terreny i s’ha de fomentar també una lectura de
plaer. A llegir per devoció. A través de petits detalls s'hauria
de crear un clima a favor de llibre; no només per sant Jordi,
sinó anar fent moltes activitats relacionades amb els llibres
(l'escola llegeix, l'hora del conte, començar la classe de
llengua llegint algun llibre). Una pluja d'estímuls que vagi
recordant amb regularitat l'hàbit de llegir. Si no ho fem així
què passarà?: que quan l’alumne marxi de l’escola i deixi de
fer classes de llengua, deixarà de llegir llibres perquè com
que ja no li fan llegir obligatòriament ja no caldrà que llegeixi.
29.
30. A reader lives a thousand lives before he dies. És un fracàs
que un alumne marxi de l’escola sense que hagi gaudit llegint
un sol llibre. Encara que un noi surti de l'escola havent-ho
aprovat tot, si no ha gaudit de cap lectura és un fracàs escolar.
Cal que en algun moment de la vida acadèmica fomentem el
gust per la lectura per descobrir a l’alumne el plaer de llegir,
perquè sí, és un plaer, i només es pot transmetre des de
l’entusiasme personal. Així el dia de demà aquest alumne anirà
a la biblioteca pública o a una llibreria i buscarà aquesta
experiència de plaer en la lectura. Cal donar més importància a
la lectura lúdica dels infants i joves.
31.
32. Mediateques. En aquest terreny hi juguen un paper molt
important les mediateques. El mediatecari ha de ser una figura
clau amb una comissió de biblioteca que gestioni amb mestres
i coordinacions pedagògics el pla de lectura de centre i tota la
resta d'activitats. Però el temps també és limitat. Caldrà
reclamar un cert equilibri, entenent que amb la crisi que hi ha
és normal que el mediatecari acabi sent un comodí, però que
és una llàstima que no es potencii més aquesta vessant
d'animació a la lectura. El bibliotecaris realitzen tasques com la
revista de l'escola, pàgina web, guàrdies, vénen llibres de
text...que moltes vegades deixen en un segon terme aquesta
feina tan important. És una llàstima que les coses urgents es
mengin tasques tan importants com l'animació a la lectura.
33. “El gust per la lectura és un dels índexs més clars d’èxit acadèmic,
molt per sobre del nivell sociocultural dels alumnes”
Inger Enkvist La Vanguardia 23/11/2011
34. Inger Enkvist. El gust per la lectura és un dels índexs més clars
d’èxit acadèmic, molt per sobre del nivell sociocultural dels
alumnes” (Inger Enkvist, assessora del Ministeri d’Educació
suec). Los finlandeses están 5 horas en el colegio y no tienen
demasiados deberes, en casa se dedican a leer.
35.
36. Un niño que lee serà un adulto que piensa. En aquest
temps de tants indicadors i tant control de qualitat, l’indicador
que mesura el gust per la lectura és difícil d’avaluar, ja que es
tracta d’un treball que dóna els seus fruits a molt llarg termini.
Quan la raó de la immediatesa impera ha atrapat els hàbits
socials, tasques que requereixen una paciència per veure els
seus fruits queden arraconades en un segon pla. La lectura
lúdica passa a ser una tasca important, però no urgent.
37.
38. Book power. És important consolidar uns bons hàbits cap a
la lectura si en el futur volem tenir uns ciutadans amb
opinions riques i plenes. Per forjar-se una opinió calen llibres
que ens ampliïn els nostres punts de vista i permetin una
millor comprensió de la realitat. La intenció de l'educació
hauria de ser forjar ciutadans amb interessos i no apàtics
consumidors passius. Si no ensenyem el camí per cuidar
aquestes opinions tenim el perill d’empobrir la salut de la
nostra democràcia.