Geo1

GEOGRAFIA
1. El territori espanyol: el relleu
1.1.Situació de la península ibèrica
1.2. Característiques del relleu peninsular

GEOGRAFIA
1.1.Situació de la península ibèrica

GEOGRAFIA
1.2. Característiques del relleu peninsular
1. Forma massissa
2. Elevada altitud mitjana (660 m)
3. Disposició perifèrica del relleu peninsular
4. Unitats naturals ben diferenciades

GEOGRAFIA
2. La formació geològica del relleu peninsular
2.1. Era primària o paleozoica (570-195 M a)
2.2. Era secundària o mesozoica (195-65 M a)
2.3. Era cenozoica (65- 0 M a)
Període Terciari: orogènesi alpina (65 – 1’8 M a)
Període Quaternari: glacialisme (1’8 – 0 M a)

GEOGRAFIA
2.1. Era primària o paleozoica (570-195 M a)
- Primeres terres: massís granític gallec, la resta
mar. Formació d’estrats al mar.
- 250 M anys: moviment hercinià. Plegament
dels estrats. Roques metamòrfiques
- Formació sistemes muntanyosos.
- Erosió intensa. Aparició Massís Hespèric en
forma de sòcol o altiplà.

GEOGRAFIA
2.2. Era secundària o mesozoica (195-65 M a)
- Estrats als fons marins propers al sòcol a
causa de l’erosió dels relleus hercinians.
- Formació de roques calcàries pel pes dels
successius estrats i les altes temperatures.

GEOGRAFIA
Període Terciari: orogènesi alpina (65 – 1’8 M a)
Moviments orogènics, causant:
- Fractura dels sòcol peninsular en dos blocs: la Meseta nord més
elevada que la Meseta sud.
- A les zones de fractura aparició de falles esglaonades, depressions
profundes i horsts. Resultat: Sistema Central i Muntanyes de Toledo.
Massís Galaicolleonès, Serralada Cantàbrica (occidental) i Sierra
Morena.
- Plegament sediments a la vora del sòcol: Sistema Ibèric i Serralada
Cantàbrica.
- Relleus exteriors a la Meseta: els Pirineus, Serralades Bètiques i
Serralades Litorals Catalanes.

GEOGRAFIA
Període Quaternari: glacialisme (1’8 – 0 M a)
- Erosió dels relleus alpins degut a rius i glaceres. Rebliment de les
fosses. Formació de la depressió de l’Ebre i la depressió del
Guadalquivir.
- Sedimentació i rebliment de les zones baixes. Formació de les planes
litorals.

GEOGRAFIA
3.1. La Meseta: serralades interiors i vores
muntanyoses
3.2. Unitats relacionades amb la Meseta
3.3. Les serralades interiors de la Meseta
3.4. Les vores muntanyoses de la Meseta

GEOGRAFIA
3.1. La Meseta: serralades interiors i vores
muntanyoses
– El Massís Galaicolleonès
– La Serralada Cantàbrica
– El Sistema Ibèric
– Sierra Morena

GEOGRAFIA
3.1. La Meseta
- Unitat principal del relleu espanyol (45%
de la Península Ibèrica
- Submeseta Nord: 800-850 m. Els rius la
travessen formant cingleres i congostos
- Submeseta Sud: 500-700 m. Dos
altiplans separats per les Muntanyes de
Toledo (Tajo i Guadiana)

GEOGRAFIA
3.2. Unitats relacionades amb la
Meseta
- L’antic sòcol paleozoic: peneplà a les terres de
Zamora, Salamanca i Extremadura (granits,
pissarres i quarsites)
- Conques sedimentàries: Est de la Meseta
Estrats inferiors: sorres, argiles, guixos i
margues. Estrats superiors: roca calcària.
- Serralades interiors
- Vores muntanyoses

GEOGRAFIA
3.3 Les serralades interiors de la Meseta
- El Sistema Central i les Muntanyes de
Toledo: Part de l’antic sòcol paleozoic.
Roques de granits, pissarres i gneissos.
El gneis és una roca de color clar formada a partir del granit.
Pertany a les roques metamòrfiques, juntament amb la pissarra.
- Formes suaus i arrodonides

GEOGRAFIA
- El Sistema Central
- Divideix la Meseta en dues meitats.
- Serres: Somosierra , Guadarrama, Gredos
(Pic Almanzor 2592 m) i Gata SistemaCentral
- Port més important: Somosierra

GEOGRAFIA
Les Muntanyes de Toledo
- Divideixen en dues parts la Submeseta Sud
- Divideixen les aigües cap a les conques del
Tajo i del Guadiana
- Altituds modestes: 1400 m

GEOGRAFIA
El Massís Galaicolleonès
La Serralada Cantàbrica
El Sistema Ibèric
Sierra Morena

GEOGRAFIA
El Massís Galaicolleonès
Quadrat muntanyós de 200 km de costat: Galícia,
les serres de l’oest d’Astúries, les Muntanyes
de Lleó i les serres de la Cabrera i Segundera
Fragment del relleu més antic de la Península.
masssís galaicolleonès

GEOGRAFIA
La Serralada Cantàbrica
SerraladaCantàbrica
Part occidental: Massís Asturià (blocs paleozoics
esfonsats). Jaciment de carbó i varietat de metalls:
ferro, antimoni i mercuri. Difícil accés des de la Meseta.
Part oriental o Muntanya Cantàbrica: Relleus plegats,
material sedimentari (gresos, conglomerats i calcàries)
Altitud més gran: Picos deEuropa. Torre Cerredo (2648 m)
Picos de Europa

GEOGRAFIA
El Sistema Ibèric SistemaIbèric
Material de sòcol hercinià i materials secundaris
Limita la Meseta de nord-oest a sud-est
Sector nord: falles amb horsts elevats. Serra de la Demanda, Picos
de Urbión i serra del Moncayo
Sector sud: Dos conjunts.
Interior: Muntanyes Universals, Serrania de Conca i Serra
d’Albarrassí.
Exterior: Serres de Javalambre, Gúdar i el Maestrat.

GEOGRAFIA
Sierra Morena
Vora meridional de la Meseta.
Materials arrancats del sòcol: pissarres.
Jaciments miners ara tancats: Almaden (mercuri), Riotinto
(coure) i Penyarroya (carbó).
Relleu escarpat que dificulta la comunicació.
Únic pas que comunica la Meseta amb Andalusia:
Despeñaperros.

GEOGRAFIA
4. Les serralades exteriors de la Meseta
4.1. Els Pirineus
Els Pirineus axials o centrals
Els Prepirineus
4.2. Les Serralades Litorals Catalanes
4.3. Les Serralades Bètiques

GEOGRAFIA
4.1. Els Pirineus Pirineus
440 km des del Golf de Biscaia fins al Cap de Creus
Alineacions paral·leles en forma d’esglaons
Serralada de dues unitats:
Pirineus axials o centrals
Prepirineus

GEOGRAFIA
Els Pirineus axials o centrals
És on es troben les altituds més notables:
Aneto (3404 m) Aneto
Mont Perdut (3355 m) Mont Perdut
Pica d’Estats (3143 m) Pica d'Estats
ICC.CAT
Materials hercinians. Darreres glaceres

GEOGRAFIA
Els Prepirineus Prepirineus
Dues alineacions paral·leles als Pirineus axials
Materials secundaris calcaris
Serres interiors: 2500 m d’altitud (Guara i Peña)
Serres Exteriors (Cadí Cadí, Montsec Serra_del_Montsec )
Depressió Mitjana pirinenca: allargada i estreta.
Una depressió longitudinal, en la qual es forma la cubeta de Jaca i
continua per la canal de Berdún, separa aquest sector axial del
Prepirineu

GEOGRAFIA

GEOGRAFIA
Dues rengleres muntanyoses paral·leles a la costa
Serralada Prelitoral: altituds considerables com la del
Montseny (Turó de l’Home, 1706 m) Montseny
Serralada Litoral: Desenvolupament escàs.
Material: Paleozoics a la part nord, materials secundaris
plegats (rocam calcari) al sud

GEOGRAFIA
4.3. Les Serralades Bètiques CordillerasBéticas
Formades al llarg del moviment alpí
Dues serralades separades per depressions o foies com Baza,
Guadix, Granada i Antequera
Serralada Penibètica: Vora la costa. Sierra Nevada (Veleta,
3398 m) Mulhacén (3482 m) Sierra Nevada
Serralada Subbètica: Material plegat. S’estén des del penyal
de Gibraltar fins al cap de la Nau. Torna a emergir a les illes.
CordilleraSubbética

GEOGRAFIA
5. Les depressions exteriors a la Meseta:
La depressió de l’Ebre
La depressió del Guadalquivir

GEOGRAFIA
5.1. Les depressions exteriors a la Meseta:

GEOGRAFIA
La depressió de l’Ebre
Nord-est de la Península Ibèrica, de forma
lleugerament triangular, limitada pels
Pirineus, per la serralada Ibèrica i pel
Sistema Mediterrani Català.
Longitud: 380 km Màxima amplitud: 150
Primer ocupada pel mar, després gran llac
reblert per conglomerats, gresos i margues.

GEOGRAFIA
La depressió del Guadalquivir
Entre Sierra Morena i les Serralades Bètiques.
Longitud: 330 km Amplitud màxima: 200 km
Primer oberta al mar, després llac reblert de materials
argilosos.
Guadalquivir desemboca al golf de Cadis en zona
d’aiguamolls.
Dunes de 90 m d’alçada al parc nacional de Doñana.
dunes Doñana

GEOGRAFIA
6. El relleu del litoral peninsular
6.1. Les costes atlàntiques
6.2. Les costes mediterrànies

GEOGRAFIA
6.1. Les costes atlàntiques
Costa cantàbrica Costa cantàbrica
Formes altes i rectilínies, per l’enfonsament de la Serralada
Cantàbrica al mar.
Costa gallega costa gallega
Des de la Punta de La Estaca de Bares i el Cap Ortegal fins a la
frontera de Portugal.
Tret característic: les ries
Costa atlàntica andalusa: entre la frontera portuguesa i el penyal
de Gibraltar. Costes baixes i sorrenques.
fletxa litoral GEOMORF Tipus de cordó litoral, format per l'acumulació de material
detrític, que recolza sobre un sortint de la costa o sobre una illa.

GEOGRAFIA
Costes baixes i rectilínies formant amples arcs,
separats pels caps de Creus, la Nau, Palos i
Gata.
- El litoral català
- El golf de València
- La costa mediterrània d’Andalusia i Múrcia

GEOGRAFIA
El litoral català
Relleus diferents molt contrastats: deltes, planes
litorals, costes acinglerades El Port de la Selva i costes
abruptes.
http://sigpac.mapa.es/fega/visor/
Deltes: Ebre, Llobregat, Besós i la Tordera
La Serralada Litoral arriba al mar i hi forma penya-
segats amb petites cales.

GEOGRAFIA
Un cingle és un precipici de caiguda vertical o de fort pendent
format per roques, generalment cantelludes, resistents a l'erosió
i que a la part superior presenten una extensió de terreny més o menys pla.
Costes abruptes
Les costes abruptes poden ser de dos tipus: costes rocoses i costes escarpades.
Les costes rocoses es caracteritzen per ser de pendent inferior a les costes
escarpades i d’alçada menor a 20 m. Les costes escarpades, en funció de la seva
alçada (més de 20 m), es classifiquen en costes de petits i grans penya-segats.
En aquest darrer tipus de costa escarpada no es troben les platges de gran
dimensions. En canvi, són característiques les platges encaixades en entrants d’aigua
dels penya-segats. Són les anomenades cales.

GEOGRAFIA
El golf de València
Plana litoral de 400 km que va des de la Nau
fins al delta de l’Ebre.
S’hi alternen platges, aiguamolls i albuferes.
També hi ha tòmbols com el del Penyal d’Ifac a
Calp, Alacant. Penyal d'Ifac
Golf de València

GEOGRAFIA
La costa mediterrània d’Andalusia i Múrcia
Des de l’estret de Gibraltar fins al cap de la Nau
Costa tallada (Serralades Bètiques) i alguns
camps de dunes i albuferes, com la del Mar
Menor.
Costa del Sol Mar Menor

GEOGRAFIA
7. Els relleus insulars: Les Balears i Canàries
7.1. L’arxipèlag balear
7.2. L’arxipèlag canari

GEOGRAFIA
7.1. L’arxipèlag balear
Mallorca, Eivissa i Formentera: Fragments emergits de la Serralada
Subbètica.
Nord Mallorca: Serra de Tramuntana (Puig Major 1445 m)
Serres de llevant: altituds més modestes ( Son Morell 562 m)
Extensa depressió central.
Eivissa i Formentera unides fins al període quaternari
Menorca: El nord de l’illa relacionat amb la Serralada Litoral
Catalana. Migjorn és plana i material calcari i origen marí.

GEOGRAFIA
7.1. L’arxipèlag canari
Formació al període terciari com Islàndia i les Açores,
emergides de la Gran Dorsal Atlàntica.
Relleu volcànic molt complex.
Teide (el cim més alt d’Espanya 3718 m) és un volcà.
Illes orientals (Lanzarote i Fuerteventura) bastant planes.
Tenerife, La Palma, La Gomera, El Hierro i Gran Canària
molt muntanyoses.
Relleus volcànics amb formes com cons volcànics,
calderes, barrancs, colades, penya-segats, platges a
les costes baixes.

GEOGRAFIA
8. La geomorfologia de Catalunya
8.1. El protagonisme dels Pirineus
8.2. La Serralada Transversal
8.3. Les serralades de la costa
8.4. La Depressió Central Catalana
8.5. Les costes catalanes
http://www.atlesnacional.cat/icc/atles-nacional/relleu-geologia/
mapa

GEOGRAFIA
8.1. El protagonisme dels Pirineus geomorfologia dels Pirineus
250 km de Pirineus catalans, des del riu Cinca fins al cap de
Creus.
Dues serralades paral·leles: Pirineu Axial i Prepirineu.
Pirineu Axial: Blocs de licorelles, granits, gneis i calcàries dures.
Prepirineu: Era Secundària, roques calcàries. Dues unitats
separades per depressions mitjanes (Conca de Tremp):
Serres interiors: Sant Gervàs, Boumort, Cadí , Pedraforca
Serres exteriors: Montsec i Montroig.
Els rius formen gorges i congostos. congost de Mont-rebei
gorja: Pas estret entre cingleres, morfològicament més petit que un
congost.(garganta)
congost 1. Pas estret i pregon entre muntanyes.2. Vall estreta entre
muntanyes, de vores abruptes, excavada per les aigües d’un riu.
Nota: Morfològicament és més gran que una gorja.

GEOGRAFIA
8.2. La Serralada_Transversal
Uneixen el Prepirineu amb les serralades
litorals.
Muntanyes: Puigsacalm, la serra de Finestres i
el Cabrerés
Blocs enfonsats: Plana d’Olot, el pla de Bages i
l’Empordà.

GEOGRAFIA
8.3. Les serralades de la costa
Doble serralada paral·lela a la costa des del Ter a l’Ebre: Serralada
de l’Interior i Serralada de Marina, separades per depressions.
Serralada Interior o Prelitoral: Cims importants a les Guilleries, el
Montseny, Muntanyes_de_Prades i Ports_de_Tortosa-Beseit.
Serralada de Marina o Litoral: Cap altitud important. Montnegre
(759 m), Collserola (512 m), Montsià (762 m)
Depressió Prelitoral: comarques de la Selva, el Vallès i el
Penedès.

GEOGRAFIA
8.4. La Depressió Central Catalana
Part oriental de la Depressió de l’Ebre, drenada pels rius.
Entre els Pirineus i les Serralades de la costa.
Plana de Vic, Manresa: margues grises o blavenques (sediments
marins)
Cardona, Súria: dipòsits de sal gemma i sals potàssiques
Calaf, Mequinensa: dipòsits calcaris
Pendent feble cap a Lleida, Tàrrega i Calaf
Al centre de la Depressió: planes argiloses que ocupen part del
Segrià, l’Urgell i la Noguera

GEOGRAFIA
8.5. Les costes catalanes
Costa nord: Cap de Creus, Golf_de_Roses, Costa Brava
Costa del Maresme: plana i estreta (falla que voreja la
costa). Petits deltes: la Tordera, el Besós, el
Llobregat
Costa del Garraf
Costa Daurada
Costa de l'Ebre
A les planes de la costa ciutats poblades: Barcelona,
Tarragona, Mataró i Vilanova i la Geltrú. Continu
urbà.

Geo1

Empfohlen

Empfohlen

Weitere ähnliche Inhalte

Was ist angesagt?

Was ist angesagt? (20)

Andere mochten auch

Andere mochten auch (12)

Ähnlich wie Geo1

Ähnlich wie Geo1 (20)

Geo1