2. EGIPTE
-Situat a la banda oriental del Mar
Mediterrani i al continent africà.
-Seria un desert si no existís el riu Nil
-Aquest riu fa que Egipte segui un imperi
agrari.
3. La història de l’antic
Egipte abasta un període
de mes de 3.000 anys,
que els historiadors
divideixen en :
Imperi Antic
Imperi Mitjà
Imperi Nou.
5. Els faraons eren els reis de l’antic Egipte.
És l’amo i propietari.
Era considerat un déu a la terra, per la qual
cosa podia exercir un poder absolut.
Procedien de la classe baixa, però eren
cultes intel.ligents i educats. Utilitzaven
taujanes, gerros d’aigua, càlams de canya
amb un estoig i papirs.
Coneixien bé els documents legals i
comercials de l’època. Eren els responsables
de l’administració.
6. La seves funcions podien ser diverses: cuidar les
necessitats diàries del culte, recitaven fórmules
i oracions als déus, feien rituals en les
momificacions i als enterraments.
Els pagesos llauraven i plantaven
llavors als camps, els quals eren regats
amb dics i canals. Egipte rebia xàfecs
petits, pel que els pagesos es refiaven
del Nil per a regar les seves collites
7. La gran majoria treballaven per el Faraó, per els
nobles,construint cases, mobles i tombes.
Eren propietat del Faraó.
Eren gent sense drets que estaven obligats a fer
feines de varis tipus: podien treballar a les mines,
o a les canteres extraient pedres, o construint dics
i canals per aprofitar millor les aigües del riu Nil.
8. ESCRIPTURA
JEROGLÍFICA HIERÀTICA DEMÒTICA
Escriptura de concepte. Una
idea o cosa s’expressa amb
un sol signe.
El mateix, simplificant el
signe i afegint signes
convencionals.
Manté el signe jeroglífic molt
més simplificat i amb molts més
signes convencionals.
9. Quan les tropes de Napoleó
Bonaparte van arribar a
Egipte, van trobar
l’anomenada Pedra de la
Rosseta.
És una pedra negra plana,
gravada amb tres llengües:
GEROGLÍFIC 70 signes
DEMÒTIC 140 signes
GREC 400 signes
Gràcies a aquesta troballa es
van poder desxifrar els
geroglífics egipcis.
10. Els egipcis creien en la vida després de la mort.
Pensaven que era necessari conservar en bon
estat el cos per a la segona vida.
És per això que momificaven els cadàvers i els
guardaven en sarcòfags embolicats en unes
benes fines de lli.
Les tombes que podien ser de tres tipus:
Els sarcòfags els dipositaven en tombes, prou
grans i plenes de tresors, menjar, cistells,
etc...pensant en tot el necessari per aquesta
segona vida.
11. Van ser les tombes més antigues.
Amb forma de rectangle i parets inclinades.
A l’interior disposaven d’una cambra funerària
on se situava el cadàver, i a la qual es podia
penetrar per un passadís.
12. Dins de la piràmide s’estenia una xarxa
de passadissos i paranys per tal de
dificultar l’accés als lladres.
Tombes enormes de forma piramidal
Servien d’última morada als faraons de
l’Imperi Antic.
13. Eren tombes subterrànies que
s’excavaven a dins d’una muntanya.
Un conjunt de galeries dins la muntanya
portaven cap a la cambra del sarcòfag.
pedra
15. La majoria d’escultures egípcies s’han trobat a les
tombes i als temples. Esculpides sobre pedres i
també sobre la roca de la muntanya.
Característiques prals:
- Caps rodons, colls curts
- Mirada tensa
- Figures rígides, hieràtiques.
- Monumentalitat.
- Braços enganxats al cos
- Un peu més adelantat que l’altre.
Faraó Micerí amb la seva esposa i la deesa
18. Període de Tell-el-Amarna
Van nombrar faraó a
AMENOFIS IV o
AKHENATÓN, que el seu
nom volia dir adorador de
Déu.
Va fer molts canvis en el
seu regnat, un d’ells va ser
canviar la plàstica de les
escultures:
-Molt menys rígides
-Caps apepinats
-Colls llargs.
Bust de Nefertiti
19.
20. PINTURA
Majoritàriament la pintura dels egipcis la
trobem dins les tombes. Servia per a
decorar les parets amb escenes de la vida
quotidiana: treballs agrícoles, caça i pesca,
banquets, balls.
La pintura també es va utilitzar en la
decoració de sarcòfags i en la il.lustració de
papirs, com per exemple en el “llibre dels
morts”
Les pintures (Im. Nou) van substituir els relleus
(Im. Antic), sobretot en la decoració dels
hipogeus de la necròpolis de la Vall dels Reis a
Tebas
21.
22. Característiques generals:
Pintar la cara i el cos de perfil.
Ull i cos pintats de front.
Espatlles i cadera pintades de front.
Cames i peus pintats de perfil.
Temes de les pintures:
Escenes de caça o pesca.
Festes amb músics i ballarines.
Escenes de feines al camp en les diferents
estacions.
23. Tècnica:
Pintura al fresc: morter de
calç i sorra.
Encàustica: cera barrejada
amb pigments.
Color:
Colors purs : ocres sobre fons grocs,
vermells sobre fons blaus, etc...
Figures resseguides amb el contorn negre.
