La segona guerra mundial des dels orígens fins al seu final.

1. LA SEGONA GUERRA MUNDIAL
1939 - 1945
1

2. 1. CAUSES DE LA GUERRA
Feblesa diplomàtica de les
Democràcies Occidentals
Crisi econòmica dels anys trenta
Fracàs de la Societat de Nacions
Expansionisme d’ Alemanya, Itàlia i el Japó
2

3. ELS ANTECEDENTS IMMEDIATS
ALEMANYA, JAPÓ, CENTRE D´ EUROPA I ESCANDINÀVIA
3
• POLÍTICA DE L´”ESPAI VITAL”
• NACIONALISME AGRESSIU BASAT EN
IDEOLOGIES RACISTES

4. ALEMANYA
4

5. 1934: LA NIT DELS GANIVETS
LLARGS
5
• La GESTAPO i les SS liquiden les SA i altres
rivals.
• Hitler veia com una amenaça per al seu poder
absolut la independència de les SA i del seu
líder, Ernst Röhm, així com la tendència que
tenien a la violència de carrer. A més, Hitler
buscava el recolzament dels caps de l´exèrcit
oficial alemany, que temien i menyspreaven les
SA. Fou una purga de caràcter polític.

6. 6
Waffen SS: forces de combat d´èlit. El seu comandant
serà Himmler.
SA: “secció d´assalt”. Fou una organització paramilitar del
Partit Nacional Socialista dels Treballadors Alemanys, que
va jugar un paper molt important en l'ascens de Hitler al
poder.
Gestapo: policia secreta. Creada per Hermann Goering
l´any 33.
Goering participà en el cop d´estat fallit
que va fer Hitler. Fou la seva mà dreta i
dirigí la Luftwaffe
Logo de la GESTAPO

7. 1938: LA NIT DELS VIDRES
TRENCATS
7
• Goebels fa un discurs incendiari en la mateixa
cerveceria en què, 15 anys abans, Hitler inicià el
seu cop d´Estat fallit.
• A causa de la mort de l´ambaixador alemany a
mans d´un noi jueu, el govern nazi alentà un atac
massiu a la població jueva, matant-la pel carrers,
cremant sinagogues, comerços, cases…ja tots els
jueus eren culpables. Només en aquesta nit, van
morir més de 100.

8. 8
Herschel Grynszpan

9. Militarització
Renània (1936)
Annexió Àustria (1938)
Annexió Sudets (1938)
I Txecoslovàquia (1939)
Invasió de Polònia (1939)
9
ESCOLÀPIES SANT MARTÍ

10. ANNEXIÓ D´ÀUSTRIA
10
• La intenció era unir pobles de parla
germànica.
• Comença amb una pressió sobre el govern
austríac perquè legalitzi el partit nazi,
després una mobilització violenta de
seguidors (creació de caos) per, finalment,
demanar el lliurament del poder al canceller
nazi austríac.
• Quan els nazis ocupen Àustria, aquesta,
òbviament, ja no oposa cap resistència.

11. ANNEXIÓ DELS SUDETS
11
• Hitler convoca els representants de G.B.i
França per informar-los de la seva intenció d´
annexionar-se aquesta zona de
Txecoslovàquia...sense cap representant txec!!!
• Els dos representants (francès i britànic) tornen
a casa feliços d´ haver arribat a un acord, amb la
condició de què no ocupés res més. Churchill, en
el Parlament, es queixa.

12. 12
• Van assistir-hi Hitler, Mussolini, Chamberlain i Daladier. Ni
el govern de Praga, ni la URSS, que s´ havia oferit a complir
el seu acord de assistència mútua amb Txecoslovàquia en
cas d´ un atac alemany, van ser-hi convidades.
• Hitler va endurir encara més la seva postura i va aconseguir
tot el que demanava:
• Evacuació per part del govern txecoslovac de les regions
amb predomini de població alemanya, de forma
immediata.
• Alemania s´ annexionava així més de 16.000 qm.
quadrats.
CONFERÈNCIA DE MUNICH

13. 13

14. EL JAPÓ DE TOJO
14
• La ràpida industrialització i militarització del Japó
Imperial, el van convertir en una potència mundial, cosa
que li provocà una ferotge ànsia imperialista.
• Per ser competitiu industrialment, havia de
procurar-se matèries primeres com el ferro,
el carbó o el petroli. Per aconseguir-les, va
impulsar un expansionisme violent i
salvatge: primer Corea i Taiwan (recursos
agrícoles), a finals del XIX; després,
Manxúria (Manxukuo,1933) i més tard, Xina
(1937). Prèviament, ja havia tingut
conflictes amb Rússia (1905). Voldrà ser l´
amo del Pacífic, cosa que el portarà al
Sudest asiàtic i a la guerra amb EEUU.

15. 15
ESCOLÀPIES SANT MARTÍ

16. ITÀLIA: MUSSOLINI
16

17. INVASIÓ D´ ALBÀNIA
17

18. 18
• Com que Hitler havia envaït Txecoslovàquia (15
de març, 1939) sense notificar-lo a Mussolini
abans, el dictador italià va decidir annexionar-se
Albània, ja que creia que s estava quedant en un
segon pla (respecte als termes del Pacte d´Acer).
El rei italià, Víctor Manuel III, criticà aquesta
decisió per considerar-la un risc innecessari.
Tanmateix, Mussolini envià un ultimàtum a Tirana,
exigint el seu consentiment per a l´ ocupació.
• Serà des d´Albània que la Itàlia feixista atacarà
Grècia al 1940.

19. RÚSSIA: STALIN
19

20. ATAC RUS A FINLÀNDIA
20
• 30 Nov. 1939
• Intenció russa: tenir una sortida al Bàltic.
Finlàndia va resistir molt bé, però, al no rebre
cap ajut aliat, al final hagué de cedir una part
del seu territori a Rússia.
Rússia aprendrà una sèrie
de lliçons sobre la guerra
en territoris gelats que
aplicarà en la seva defensa
davant Hitler, posteriorment.

21. 3. LES FASES DE LA GUERRA
Set-1939
“La guerra llampec”
Victòria alemanya
Juny-1941
Equilibri entre els dos blocs
(entrada dels EUA)
Set-1943
Ofensiva i victòria aliada
Agost-1945
21
ESCOLÀPIES SANT MARTÍ

22. LES FASES DE LA GUERRA
Etapa d’ofensiva de l’Eix
Setembre de 1939
Pacte de no-agressió germanosoviètic Ribbentrop-
Molotov
Invasió de
Polònia (dia 1)
22
ESCOLÀPIES SANT MARTÍ

23. INVASIÓ DE POLÒNIA
23
• Hitler envaeix Polònia, de manera tan destructiva i
tal odi, que el món es sorprèn.
• Es dedica especialment a massacrar la població
civil.
• Els polonesos resisteixen però són molt febles. No
tenen armament modern, encara utilitzen la cavalleria.
No poden competir amb les unitats motoritzades i els
panzer alemanys.
• Fou una guerra llampec, utilitzant el factor sorpresa.

24. 24
Panzers alemanys durant la invasió de Polònia.

25. 25
• Rússia va ocupar Polònia 16 dies més tard que Hitler,
sense cap declaració de guerra prèvia. El pretext:
defensar ucraïnesos i bielorussos de l´atac nazi.
• G.B. i França no van condemnar l´atac rus...no volien
enfrontar-s´hi.
Viatxeslav Molòtov, ministre
d´Interior i de la Guerra

26. 26
Soldats alemanys i russos confraternitzant, una vegada
Polònia ha caigut. (22 de setembre de 1922).

27. KATYN
27
• Els russos van fer una matança de presoners
polonesos. Bèria, el cap de la policia secreta russa, per
ordre d´aquest, ordenà l´afussellament i enterrament en
fosses comunes d´uns 4.000 militars, policies i
intel·lectuals polonesos, que havien estat tancats en
camps de concentració.
•Les fosses foren descobertes el 1942 per Goebels.
Alemanys i russos s´ acusaren mútuament.
• Boris Yeltsin, als anys 90 entregà a Polònia el document
autèntic, signat pel propi Stalin, ordenant la matança.

28. 1940
Ocupació alemanya de:
Dinamarca, Noruega, Països Baixos, Bèlgica,
Luxemburg i França. Inici de la Batalla
d’Anglaterra
1941
Alemanya ocupa Grècia,
Iugoslàvia i el nord d’Àfrica
Juny de 1941 28

29. OCUPACIÓ ALEMANYA DE
NORUEGA I DINAMARCA
29
• Alemanya necessitava el subministrament de ferro
de Suècia per a la seva indústria, i aquest passava
per Noruega. També aconseguia així la lliure
circulació per la zona.
• Per primer cop utilitza paracaigudistes. Serà un èxit.
No van trobar resistència.
• Els aliats van reaccionar, però era massa tard.

30. 30
Tropes alemanyes entrant en una ciutat
danesa
Soldats danesos

31. LA GUERRA DE BROMA
31
• La “drôle de guerre” foren set mesos de treva, després
de la caiguda de Polònia, en què ningú “movia fitxa”. Hitler
pretenia atacar GB i França quan veiés que aquestes no
estaven en condicions de començar la guerra.
• A principis de 1940 ja estava tot preparat, però un
incident ho canvia tot: un pilot alemany sofreix un accident
a Bèlgica, i els guàrdies fronteres belgues es fan amb els
papers secrets on estan registrats tots els plans d´atac a
Bèlgica i França: és l´incident Mechelen, gràcies al qual
Bèlgica accepta tropes franceses al seu país perquè
França pugui rebutjar l´atac alemany.
• Hitler s´enfadà i hagué de canviar la data de l´atac.

32. 1940 ATAC A BÈLGICA, HOLANDA
I FRANÇA
32
• S´intenta el Pla Schlieffen, per segon cop, ja que Hitler
creu que va fracassar anteriorment per precipitació i per
haver donat temps a què França reaccionés. Aquesta
vegada, s´ha d´actuar com a Polònia.
• El problema són els terrenys pantanosos i plens de
canals (els panzer no podran). El general Manstein té
una idea boja que només Hitler escolta i prendrà en
serio: atacar per les Àrdenes, una zona boscosa i
muntanyosa de difícil accés. Es busca sorprendre els
francesos i s´aconsegueix.

33. 33

34. 34
LA LÍNIA MAGINOT

35. 35
• L´atac començà amb un combinat d´aviació i infanteria
motoritzada. Es bombardeja la població civil (Rotterdam).
• França estava convençuda que atacarien París de
seguida, però no: les tropes alemanyes pujaren “en forma
de falç” cap al Canal de la Mantxa, tot aïllant francesos i
anglesos, que hagueren de ser rescatats a les platges de
Dunkerque, al nord. En aquell moment, Hitler podria
haver-los mort a tots, però, inexplicablement, no ho va fer.
• Aquest rescat, que va ser un èxit, es coneix com “el
miracle de Dunkerque”. La població britànica estava
eufòrica, però Churchill va calmar els ànims amb
escepticisme.

36. 36
Imatge del rescat de Dunkerque

37. 37
LA FRANÇA DE VICHY
• Amb l´evacuació dels
britànics, París caigué de
seguida i sense oposició.
El mateix Hitler va fer
turisme per la capital
durant dues hores (era un
diumenge a les 5 del
matí).
• La vida “segueix igual”,
però es comença a
perseguir i deportar els
jueus.

38. 38
• El general De Gaulle fuig a
GB i des d´ allà crida els
francesos a la resistència.
• Els anglesos enfonsen la flota
francesa per evitar que caigui
en mans alemanyes.
• Com que GB no pacta, Hitler
la vol envair. Hitler es resisteix
perquè no vol una guerra en
dos fronts alhora i el que vol de
debò és ocupar Rússia. L´altre
motiu és que creu que britànics
i alemanys tenen el mateix
origen racial.
Charles de Gaulle

39. 39
DUES ACTITUDS DAVANT EL NAZISME A FRANÇA
COCO CHANEL (col·laboracionista) VERSUS
JOSEPHINE BAKER (espia anti nazi).

40. INNOVACIONS TECNOLÒGIQUES
40
• ENIGMA
• RADAR (detecta objectes sobre la Terra). No
començarà a utilitzar-se fins al 1935.
• SÒNAR (detecta objectes sota el mar). El seu
desenvolupament fou motivat per l´enfonsament del
“Titanic”, al 1912. Ara serà de gran utilitat per la
detecció de submarins alemanys a l´Atlàntic.

41. ENIGMA
41
• Alan Turing fou el principal responsable de desxifrar
Enigma, el codi secret utilitzat per l´ Exèrcit alemany en
la Segona Guerra Mundial, contribuïnt amb això a què
la guerra no durés tant.
• Inventà una màquina, (la ‘bomba’), que permetia
desxifrar missatges Enigma de forma massiva. Al 1943
es desxifraven 84.000 missatges alemanys al mes.
• Els seus mètodes de criptoanàlisi foren decissius per
a minvar l´ amenaça dels submarins en la Batalla de l´
Atlàntic.
• Fou l'enginyer alemany Arthur Scherbius qui la va
inventar a finals de la 1a G.M.

42. 42

43. 43
ALAN TURING fou un científic,
criptoanalista, matemàtic, lògic i
criptoanalista britànic. Va treballar
en camps com la informàtica
teòrica, la criptoanàlisi o la
intel·ligència artificial. Se'l
considera el pare de la informàtica
moderna.
Va ser perseguit el 1952 pel servei
d'intel·ligència britànic a causa de
la seva homosexualitat. Per no
anar a la presó, Turing va acceptar
sotmetre's a la castració química.
Va acabar suïcidant-se el 1954
menjant-se una poma amb cianur.

44. 44
• El polonès M. Rejewski, fou el cap de tres matemàtics
que el van desxifrar entre 1928 i 1932. L´equip anglès
ULTRA va aprofitar els seus coneixements.

45. ATAC A GRAN BRETANYA
45
• Ideat des de 1939, començà per la destrucció de les
bases de la RAF (aviació anglesa).
• Els britànics sabien molt bé que l´atac era imminent, de
manera que s´havien preparat: construcció d´avions i
creació d´escoles de pilots. També van acollir pilots
polonesos, escapats de l´ocupació del seu país.
• Avantatge britànic: tenen radars.
• Finalment, Goering fracassa, encara tenint el doble
d´avions. Al no aconseguir la superioritat, ordena la
massacre de civils, bombardejant les ciutats.

46. ATAC A IUGOSLÀVIA
46
• Hitler renuncia a GB i es centra en Rússia, el seu
pròxim i veritable objectiu. Però mentre, Iugoslàvia, que
havia signat el pacte amb Alemanya, Itàlia i Japó, sofreix
un cop d´estat comunista liderat per J. B. Tito.
• Hitler no pot permetre aquest fet i envaeix Iugoslàvia,
atacant-la des de totes bandes (està envoltada de
països pro nazis).
• Tot seguit, envaeix Grècia, per tal d´ ajudar Mussolini,
que no se´ n surt en el seu atac.

47. Etapa d’equilibri
Juny de 1941
Campanya de Rússia: Leningrad
El Japó ataca els EE.UU. (Pearl Harbour)
LES FASES DE LA GUERRA
47
ESCOLÀPIES SANT MARTÍ

48. L´OPERACIÓ BARBARROSSA
48
• Hitler creia que ocupar Rússia seria facilíssim, donat el seu
endarreriment.
• L´atac es va fer per 3 fronts: Nord (Leningrad), Centre
(Moscou) i Sud (Càucas, Stalingrad).
• Tant a Moscou com a Leningrad els alemanys van fracassar
per l´intens fred, que permeté els russos contraatacar i fer-los
retrocedir.
• Després, opten pel Càucas (pous de petroli), però Hitler no
pot resistir la temptació d´atacar Stalingrad, que està a prop.
Allà fracassarà de nou i, no només no podrà prendre la ciutat,
sinó que els russos faran un munt de presoners, entre ells el
primer mariscal alemany capturat en aquesta guerra: Paulus.
Hitler li ordenà suïcidar-se, però no ho va fer.

49. 49
LENINGRAD (1941) ATAC PEL NORD
• Valor simbòlic. Bressol de la Revolució Russa.
• A més, és propera al Bàltic, cosa que assegura el
subministrament del ferro suec.
• Mesures defensives: evacuació ràpida de les obres d´art
de l´ Hermitage, fortificació per part de tots els ciutadans:
trinxeres, fosses anti-tanc, quilòmetres de barricades,
milers de refugis, xarxa subterrània d´ explossius per fer
volar la ciutat en cas de caure en mans nazis...
• Hitler fa tallar la carretera que la uneix amb Moscou per
evitar els subministraments. Vol matar-los de fam i de fred.
• Mentre, Finlàndia aprofita per atacar i recuperar els
territoris perduts: aliança temporal amb els nazis i després,
res.

50. 50
• El setge durà gairebé 900 dies, des de 1941 fins al 1944.
La població local assetjada fou sotmesa a una intensa lluita
per la supervivència. Centenars de miles de famílies moriren
de fred i fam en les seves llars. La falta d´ aliments portà la
població a menjar coloms, gats i rates, així com a practicar
el canibalisme. La ciutat va estar a punt de morir de no ser
per un “passadís” ( “Camí de la Vida”) que es va establir a
través del gelat llac Làdoga, per on arribava una mínima
ajuda als assetjats. Els morts, fins a ser alliberada la ciutat,
superaren la xifra extraoficial de 1 200 000.
• Durante el setge, el compositor rus Dmitri Shostakóvitx va
composar la seva Simfonia n.7, «Leningrad», i es va
interpretar, en condicions extremes, a l´agost de 1942, en un
concert que volia demostrar que la ciutat mai es rendiria.

51. 51
Un cartell que anuncia el concert

52. 52
• Al gener de 1944 els russos trencaren el setge,
aprofitant el progressiu afebliment alemany.

53. Inici de la batalla d’Stalingrad
Desembarcament nord-americà a Àfrica
Primeres ofensives al Pacífic
1942
53

54. STALINGRAD: UN PUNT
D´INFLEXIÓ (agost de 1942)
54
• Els nazis havien dividit l´ exèrcit en dues parts: una es
dirigia al Càucas i l´ altra a Stalingrad.
• És una ciutat d´ interès simbòlic, i Hitler creu que Stalin
farà resistir els habitants fins a la mort: no s´ equivoca:
• Stalin ordena afussellar tothom (militars i civils) que
es rendeixi o intenti fugir. Arriba al punt de crear uns
destacaments que disparen contra tot aquell que ho
intenti.
• No hi ha armes per a tothom, de manera que els
soldats sense arma s´han de posar darrera d´un altre
soldat que si que en tingui i esperar la seva mort.

55. 55
• Stalin ordena també posar la línia defensiva molt a prop
dels alemanys per dificultar els bombardejos, al no poder-
los distingir.
• També s´ envia els soldats a un atac frontal que resulta
una mort segura, per tal de minar la moral dels alemanys.
• Aviat no hi haurà “front”, sinó que es convertirà en una
lluita al carrer, edifici a edifici, pis a pis. “Batalla de rates”,
l´anomenen els alemanys.
• L´aprovisionament de la ciutat es fa pel Volga, sota
bombardejos alemanys.
• Els russos ataquen les fileres rumaneses (que lluiten amb
els alemanys) i la trenquen, “embossant” els nazis. Els
aeròdroms passen a mans russes i els 300.000 alemanys
fets presoners no poden rebre ajuda ni ser alliberats.

56. 56
• La batalla ha durat 5 mesos. Han mort 2 milions de
russos, i 800.000 baixes alemanyes. Aquests ja no podran
avançar més en el front est. Molts són deportats a Sibèria,
a on la majoria no arriba perquè moren de fred, fam i
malalties pel camí.
Lyudmila Pavlichenko va ser una
excepcional francotiradora russa que va
matar 309 alemanys, 36 d´ells
francotiradors. Fou ferida i retirada del
front. Va ser el primer ciutadà soviètic
rebut oficialment per Roosevelt.

57. L´ATAC JAPONÈS: PEARL HARBOR
(7 desembre 1941) 57
• Quan els alemanys ocupen França, el Japó aprofita per
ocupar Indoxina (francesa). EEUU i GB s´ enfaden i tallen
el subministrament de petroli al Japó, el qual decideix
venjar-se atacant Pearl Harbor, al Pacífic, prop de Hawaii.
• Va ser considerat un acte intolerable, ja que Japó ni tan
sols havia declarat la guerra a EEUU. Va cometre, a més,
un error: no va destruir cap dels 4 portaavions americans,
cosa que hauria invalidat molt més als EEUU i guanyar, així,
temps per expandir-se pel pacífic. Alhora, el Japó fa una
guerra llampec, apoderant-se de Filipines, Singapur, Hong
Kong, Borneo, Malàisia i Birmània. Al dirigir-se cap a Papua
Nova Guinea per arribar a Austràlia, els EEUU els tanquen
el pas.

58. 58
• El missatge xifrat enviat pel cap dels bombarders al seu
almirall per comunicar-li que han arribat al seu objectiu és
el famós “Tora, tora, tora” (“tigre”).
• Moriren 2042 americans. Roosevelt declara la guerra a
Japó. Churchill està content, ara. Hitler també: creu que
ara guanyarà la guerra segur, ja que Japó mai ha perdut
una guerra fins aleshores; per aquest motiu, Hitler declara
la guerra als americans, ja que creu que, amb un rival
com el Japó, no enviarà tanta ajuda a GB. També
Mussolini li declara la guerra als EEUU. La guerra es
converteix en mundial.

59. BATALLES DEL MAR DE CORALL I
DE MIDWAY
59
• La batalla de Midway, guanyada pels americans,
suposarà l´inici de la davallada japonesa. Ja en el seu
moment, l´emperador Hirohito no volia la guerra perquè
considerava que la perdria davant dels EEUU, però fou
empès pels seus militars i, especialment, per Tojo, que li
havia promès una victòria segura i un gran Imperi.

60. 60
IMPORTÀNCIA D´ AQUESTES BATALLES...
• MAR DE CORALL: Japó no hi resultà derrotada, però no
va poder aconseguir Papua i Nova Guinea (avís de les
futures derrotes).
• MIDWAY: Derrota japonesa. Punt d´ inflexió: s´ ha acabat
l´ expansionisme nipó. Era un lloc estratègic per atacar les
Hawaii i es presa pels EEUU com una venjança per Pearl
Harbor.
• D´ ALTRES... GUADALCANAL: Lluita d´EEUU i Austràlia
juntes contra el Japó, per tal de recuperar les illes Salomó.
Derrota japonesa.

61. 61
• ...IWO JIMA: illa volcànica, ja territori japonès. Ocupada
pels americans.
• ...OKINAWA: illa japonesa, (més propera encara al Japó),
on moriren moltíssims civils (més de 50.000) en una
encarnissada resistència.
DESPRÉS D´ AQUESTES DESFETES, ELS EEUU ES
DEDICAREN A BOMBARDEJAR SISTEMÀTICAMENT
LES CIUTATS JAPONESES, SENSE QUE ELS NIPONS
POGUESSIN IMPEDIR-HO.

62. 62
L´emperador Hirohito

63. CAMPANYA A ÀFRICA
(juny 1940 – maig 1943) 63
• La guerra a l´Àfrica s´inicià quan Mussolini envaí Somàlia
i Egipte (angleses), quan GB estava amenaçada per Hitler.
Però la reacció d´aquestes fou ràpida i contundent,
expulsant els italians, de manera que Hitler va haver
d´enviar-hi tropes.
• Erwin Rommel (“la guineu del dessert”), fou el
carismàtic general encarregat de fer fora els britànics,
conquerir el Canal de Suez i arribar als pous de petroli de
l´O. Mitjà. Els britànics ressisitiren a Tobruk (victòria
alemanya) i a l´Al-Alamein (els aliats deixen sense
subministraments els alemanys i els vencen. 1a derrota
alemanya en batalla)..

64. 64
• Eliminats els alemanys d´ Àfrica, els
aliats assalten Sicília per tal de
desembarcar a Itàlia.
• Allà destitueixen Mussolini, que serà
rescatat per Hitler, qui l´ atorgarà la
direcció de Saló, una mini república
titella dels nazis.
• Mussolini serà fet presoner pels
partisans, mort i el seu cadàver i el de
la seva amant (Clara Petacci), penjat
pels peus i ultratjat per la multitud.
• Els aliats, degut a la resistència alemanya van trigar
gairebé un any en arribar a Roma (batalles d´Anzio i
Montecassino).
Rommel

65. LA SITUACIÓ ALS EEUU COM A
CONSEQÜÈNCIA
65
• Els afroamericans estan lliurant “dues guerres”:
• Contra el feixisme exterior
• Contra el racisme interior: onades de treballadors
negres van del sud al nord a trobar feina com a obrers,
i allà, que no estan acostumats a tenir negres, són
rebutjats. Es provoquen aldarulls.
• Els japonesos residents als EEUU són tancats en camps
de concentració, per por a què siguin espies. Han de
vendre les seves cases, se ´ls obliga a ingressar en
l´exèrcit i, si es neguen, se´ls treuen els drets de
ciutadania.

66. 1943
Derrota alemanya a Stalingrad
Retirada alemanya d’Àfrica
Invasió americana d’Itàlia
Setembre de 1943 66

67. Ofensiva i victòria aliada
Setembre de 1943
Avanç rus cap a Polònia i britànic a Grècia
Avanç aliat a Itàlia.
Progrés dels EE.UU al Pacífic.
Desembarcament de Normandia (Juny).
Presa de París.
1944
LES FASES DE LA GUERRA
67

68. DESEMBARCAMENT A NORMANDIA
68

69. 69
• Els aliats sabien que, per tal de derrotar Hitler,
després de grans batalles aèries i submarines,
havien d´acabar amb el cos a cos. I que això
s´havia de fer amb un desembarcament amb un
enorme desplegament de tropes.
• S´havia d´enganyar Hitler completament, fent-li
creure que tindria lloc en un indret diferent (Calais).
Per això, necessitaven espies: Garbo (Joan Pujol).
• L´operació depenia molt dels paracaigudistes.
• Fou un èxit però també una carnisseria: el mar es
va tenyir de vermell. 2.500 aliats morts.
• 5 platges amb nom clau: Omaha, Utah, Gold,
Juno i Sword.

70. 70
Entre els enganys que portaren a terme els aliats:
tancs inflables i moviment de tropes en Calais i
Escòcia, per despistar.
El dia D era el 5 de juny per haver lluna plena i
marea baixa, però es canvia al 6 per previsió de
mal temps.
Els primers van ser els paracaigudistes (15.000),
que havien de marcar amb llums els llocs on
havien de posar-se la resta de grups. Al final, es
van desorientar (els avions van rebre foc d´artilleria
i es van equivocar) i van caure en llocs allunyats
(habitats, un campanar, un rierol...).
.

71. 71
• Els alemanys, per no despertar Hitler, no
alertaren, al principi, ja que no li van donar
importància.
• En el desembarcament hi van participar 3
milions de soldats: 1,7 milions eren d´EEUU,
1 altre milió canadencs i britànics; la resta:
francesos, polonesos, txecs, belgues,
noruecs i holandesos.

72. 72
• Dwight Eisenhower va dirigir
l´operació: va acomiadar amb
llàgrimes els paracaigudistes, ja
que sabia que el 80% no
sobreviuria o quedaria ferit.
• Els va parlar durant una hora,
abans de l´operació.
• Va dirigir els desembarcaments del Nord
d´Àfrica i de Sicília.

73. 73
“GARBO” fou un individu singular:
criador de pollastres barcelonès, un
home gris, odiava els extremismes
que havia vist en la Guerra Civil,
cosa que el va portar a ser espia.
Tenia una facilitat enorme per
l´engany i la fabulació.
Enganyà els nazis fent-los creure
que el desembarcament de
Normandia era una mentida.
Arribà a inventar-se una xarxa de 27
espies falsos i de tota mena de
nacionalitats, dels quals,
suposadament, havia extret la
informació.
Va obtenir distincions
dels dos bàndols: la
Creu de Ferro
alemanya i l´Ordre
de l´Imperi Britànic.

74. 74
OPERACIÓ WALKIRIA
• Al 1944 Klaus von Stauffenberg, un oficial prusià,
noble, desconfiant de Hitler degut als seus errors
estratègics i la seva manca d´humanitat amb els jueus,
el va intentar assassinar.
• Va entrar n una reunió d´alts dirigents nazis en la que
es trobava Hitler, amb una maleta explosiva, tot
abandonant després la reunió fent veure que tenia una
trucada telefònica. Van morir uns quants oficials, però
Hitler no.
• Fou afussellat per un dels propis conspiradors, per a
salvar-se ell.

75. 75

76. 1945
Ocupació aliada d’Itàlia.
Ocupació d’Alemanya (Maig).
Bombes de Hiroshima i Nagasaki (Agost)
Rendició del Japó (Setembre)
76
ESCOLÀPIES SANT MARTÍ

77. CAIGUDA DE HITLER
77
• En la Conferència de Ialta (febrer, 1945), Roosevelt,
Stalin i Churchill es reuneixen per coordinar les
operacions finals de la guerra, així com per a decidir com
seria el mapa d´Europa després: dividir-la en 4 zones
d´ocupació.
• En l´avanç cap a Berlin, es trobaren russos per una
banda i americans i britànics per l´altra. Eisenhower va
deixar als russos prendre la ciutat, mentre ells ocupaven
la resta d´Alemanya.
•Hitler es suïcida en el seu bunker, amb la seva esposa,
Eva Braun.

78. ELS RUSSOS...
78
• Havien esperat el desembarcament a Normandia per
actuar: Ataquen Finlàndia (volen recuperar els territoris
perduts anys enrere i ampliar la seva sortida al Bàltic.
• Com que Hitler es negava a retirar-se, els russos, després
de guanyar-los, van fer detencions massives. Al final, els
expulsà.
• Quan l´ exèrcit rus arriba a Varsòvia, els polonesos
organitzen una insurrecció contra el govern nazi, amb
l´esperança que els russos els ajudessin...contràriament a
això, no només no els ajudà sinó que van impedir que els
aliats ho fessin!! (volia que fossin escanyats pels nazis i
així, després, ocupar Polònia sense problemes).

79. HIROSHIMA I NAGASAKI
79

80. 80
• El llançament de les dues bombes atòmiques a
principis d´agost de 1945, va acabar
definitivament amb la guerra Japó es va rendir 6
dies després.
• El nou president dels EEUU, Truman, no les va
llançar per “acabar amb la guerra i salvar vides”,
sinó per assegurar la supremacia total dels
EEUU i com a advertiment a la URSS.
• El pilot de l´avió no es va penedir mai d´aquest
fet, a l´igual que Truman. En canvi, el copilot va
haver de rebre tractament psiquiàtric.

81. 81
• La bomba d´Hiroshima havia estat batejada
com a “little boy”. Va esclatar a 6.000 mts.
d´alçada per tal de causar més dany. Per sota
del fong, tant els éssers vius com els objectes
es van desintegrar. La potència lumínica fou de
“mil sols”. La ciutat va desaparèixer. Molta gent
es desintegrava en vida.
Nagasaki

82. 82

83. 83

84. 2.2.-LES CONSEQÜÈNCIES DE LA GUERRA
50 milions de morts
Violència entre la població civil
Genocidi nazi
Desplaçament forçós de la població
Hegemonia dels EE.UU.
Decadència d’Europa
Grans pèrdues materials (bombardeig civil)
Necessitats d’aliments i habitatges, inflació
Els EE.UU. S’encarregaran de la recuperació econòmica
d’Europa
Conseqüències econòmiques
84
ESCOLÀPIES SANT MARTÍ

85. Acords polítics
1945 Conferències de Jalta i Potsdam
Les noves fronteres a Europa
La divisió d’Alemanya
El procés de Nuremberg
Churchill
Roosevelt
Stalin
85

86. Itàlia
Cedeix territoris
a Iugoslàvia
Canvis territorials
URSS
Annexió d’Estònia,
Lituània, Letònia.
Polònia
Deplaçada cap a l’oest.
Alemanya
Divisió en quatre parts.
86

87. CONFERÈNCIA DE IALTA
87
• Diversitat d´ interessos de les potències:
• GB vol limitar l´expansionisme rus. No volia
humiliar els alemanys.
• EEUU prioritza acabar la guerra amb Japó, i una
relació de coexistència pacífica amb els russos.
• Rússia volia expansionar-se territorialment.
Alemanya quedarà dividida entre la URSS,
EEUU, GB i França. Una part passarà als
polonesos (per compensar-li aquest tros, se li
donarà una part d´Alemanya).

88. CONFERÈNCIA DE POTSDAM
(Juliol-Agost 1945)
88
• A Potsdam, (als afores de Berlín), es van trobar novament
els tres representants (anglès, americà i rus), per tal de
concretar què fer amb Alemanya.
• L´ambient havia canviat força, ja que Roosevelt ja no hi
era a l´haver mort feia uns mesos(Truman ocupava el seu
lloc), Churchill tampoc (havia estat sorprenentment derrotat
en les eleccions i substituït per Atlee, laborista), encara
que Stalin sí.
• Es va concretar la divisió administrativa (no política)
d´Alemanya en 4 àrees sota supervisió francesa, britànica,
americana i soviètica, per tal d´aplicar “el pla de les tres D”.

89. 89
• Aquestes quatre "D“ eren: desnazificació, desmilitarització,
descartelització (abolició dels grans "càrtels" econòmics
alemanys) i democratització.
• Aquest plan debia ser la base de la reconstrucció d´
Alemanya.
• S´havia de dissoldre´l´organització nacionalsocialista, els
grups paramilitars, desarticular la indústria armamentística i
jutjar i castigar els crims de guerra (Nüremberg).
• Pel que fa a les reparacions de guerra, es va permetre
treure-les, per part de cada potència, de les seves àrees
corresponents.
• Malgrat la façana de pau i col·laboració, es va veure de
forma mollt evident fins a quin punt els punts de vista
ideològics i les ambicions nacionals eren irreconciliables
(portaven a la “Guerra Freda”).

90. 90