Vázquez Montalbán

1. MANUEL VÁZQUEZ MONTALBÁN
Manuel Vázquez Montalbán, va néixer a
Barcelona el 1939. Llicenciat en Filosofia i
Lletres i Periodisme, va ser autor d'una prolífica
i versàtil obra literària, iniciada en la dècada
dels seixanta com a poeta i simultaniejada amb
assajos i articles de premsa sempre
compromesos i al tall del que era "políticament
incorrecte" durant el franquisme.
En la seva joventut va participar activament en
l'oposició al règim del general Franco, primer
en el Front d'Alliberament Popular -coalició
activa, sobretot, en el món estudiantil, de molt
diferents militàncies costat de independents- i,
després, al Partit Socialista Unificat de
Catalunya (comunista). Condemnat a tres anys
de presó en un consell de guerra el 1962, la
seva activitat professional no es va regularitzar
fins que es va integrar en l'equip editorial més
rellevant de l'oposició "tolerada" a l'Espanya
d'aquells anys: la revista "Triunfo". En aquesta
publicació, Vázquez Montalbán va desenvolupar
un estil mordaç i brillant, amè i penetrant.
La seva narrativa ha produït inventius i
inclassificables textos experimentals i el cicle
protagonitzat pel detectiu Pepe Carvalho. Les
seves novel·les han estat traduïdes a diverses
llengües i adaptades per cinema i TV.
Va morir el dia 18 d'octubre de 2003.
BIBLIOGRAFIA
Una educación sentimental (1967)
Movimientos sin éxito (1969)
Recordando a Dardé (1969)
Manifiesto Subnormal (1970)
Crónica sentimental de España (1971)
Yo maté a Kennedy (1972)
A la sombra de las muchachas sin flor y Coplas a la
muerte de mi tía Daniela (1973)
Happy end (1974)
Cuestiones marxistas (1974)
Tatuaje (1975)
Los mares del sur (1978)
La soledad del manager (1978)
Asesinato en el Comité Central (1981)
Praga (1982)
Los pájaros de Bangkok (1983)
Mis almuerzos con gente inquietante (1984)
La rosa de Alejandría (1984)
El pianista (1985)
El balneario (1986)
Memoria y deseo (1986)
Los alegres muchachos de Atzavara (1987)
Pigmalión y otros relatos (Seix Barral, 1987)
Escritos subnormales (Seix Barral, 1989).
Cuarteto (1988),
El delantero centro fue asesinado al atardecer (1988)
Pero el viajero que huye (1991)
El laberinto griego (1991)
Sabotaje olímpico (1993),
El hermano pequeño (1994),
El estrangulador (1994)
Roldán, ni vivo ni muerto (1994)
Manifiesto desde el planeta de los simios y
Pasionaria y los siete enanitos (1995)
Un polaco en la corte del rey Juan Carlos (1996).
Y Dios entró en La Habana (1999)
El señor de los bonsáis (1999)
Marcos, el Señor de los Espejos (2000)
Lisboa espías y héroes (2001)
Erec y Enice (2002)
Milenio Carvalho I. Rumbo a Kabul, 2004
Milenio Carvalho II. En las antípodas, 2004
Cuentos blancos, Galaxia Gutenberg, 2011
Cuentos negros, Serie Carvalho, G. Gutenberg, 2011
PREMIS
- Premio de Poesía Vizcaya de 1969.
- Premio Planeta 1979 por su novela Los mares del sur.
- Grand Prix Litterature Pliciere Etranger 1981 (Francia).
- Deutsche Krimi Preis International 1986 (Alemania)
- Recalmare, 1989 (Italia).
- Premio Nacional de Narrativa 1991 por su novela
Galindez.
- Premio Raymond Chandler 1992 (Viareggio, Italia)
- Premio Europa 1992 por su novela Galindez.
- Premio Giovanni Bocaccio 1993
- 21º Premio Internacional de Literatura Ennio 1994
- 40º Premio Nacional de la Crítica, correspondiente a 1994
- Premio Giorgio Fini 1997
- Premio literario Scanno 1997
- Premio Fregene.
- Premio Grinzane Cavour por toda su carrera
literaria,2001.
FONTS: https://www.escritores.org/biografias/308-
manuel-vazquez-montalban ; imatges google
març 2017
CLA (Club de Lectura Alternatiu)
http://clublecturaalternatiu.blogspot.com
Amb la col·laboració de la Biblioteca
Sant Antoni – Joan Oliver.

2. MANUEL VÁZQUEZ MONTALBÁN
Manuel Vázquez Montalbán, va néixer a
Barcelona el 1939. Llicenciat en Filosofia i
Lletres i Periodisme, va ser autor d'una prolífica
i versàtil obra literària, iniciada en la dècada
dels seixanta com a poeta i simultaniejada amb
assajos i articles de premsa sempre
compromesos i al tall del que era "políticament
incorrecte" durant el franquisme.
En la seva joventut va participar activament en
l'oposició al règim del general Franco, primer
en el Front d'Alliberament Popular -coalició
activa, sobretot, en el món estudiantil, de molt
diferents militàncies costat de independents- i,
després, al Partit Socialista Unificat de
Catalunya (comunista). Condemnat a tres anys
de presó en un consell de guerra el 1962, la
seva activitat professional no es va regularitzar
fins que es va integrar en l'equip editorial més
rellevant de l'oposició "tolerada" a l'Espanya
d'aquells anys: la revista "Triunfo". En aquesta
publicació, Vázquez Montalbán va desenvolupar
un estil mordaç i brillant, amè i penetrant.
La seva narrativa ha produït inventius i
inclassificables textos experimentals i el cicle
protagonitzat pel detectiu Pepe Carvalho. Les
seves novel·les han estat traduïdes a diverses
llengües i adaptades per cinema i TV.
Va morir el dia 18 d'octubre de 2003.
BIBLIOGRAFIA
Una educación sentimental (1967)
Movimientos sin éxito (1969)
Recordando a Dardé (1969)
Manifiesto Subnormal (1970)
Crónica sentimental de España (1971)
Yo maté a Kennedy (1972)
A la sombra de las muchachas sin flor y Coplas a la
muerte de mi tía Daniela (1973)
Happy end (1974)
Cuestiones marxistas (1974)
Tatuaje (1975)
Los mares del sur (1978)
La soledad del manager (1978)
Asesinato en el Comité Central (1981)
Praga (1982)
Los pájaros de Bangkok (1983)
Mis almuerzos con gente inquietante (1984)
La rosa de Alejandría (1984)
El pianista (1985)
El balneario (1986)
Memoria y deseo (1986)
Los alegres muchachos de Atzavara (1987)
Pigmalión y otros relatos (Seix Barral, 1987)
Escritos subnormales (Seix Barral, 1989).
Cuarteto (1988),
El delantero centro fue asesinado al atardecer (1988)
Pero el viajero que huye (1991)
El laberinto griego (1991)
Sabotaje olímpico (1993),
El hermano pequeño (1994),
El estrangulador (1994)
Roldán, ni vivo ni muerto (1994)
Manifiesto desde el planeta de los simios y
Pasionaria y los siete enanitos (1995)
Un polaco en la corte del rey Juan Carlos (1996).
Y Dios entró en La Habana (1999)
El señor de los bonsáis (1999)
Marcos, el Señor de los Espejos (2000)
Lisboa espías y héroes (2001)
Erec y Enice (2002)
Milenio Carvalho I. Rumbo a Kabul, 2004
Milenio Carvalho II. En las antípodas, 2004
Cuentos blancos, Galaxia Gutenberg, 2011
Cuentos negros, Serie Carvalho, G. Gutenberg, 2011
PREMIS
- Premio de Poesía Vizcaya de 1969.
- Premio Planeta 1979 por su novela Los mares del sur.
- Grand Prix Litterature Pliciere Etranger 1981 (Francia).
- Deutsche Krimi Preis International 1986 (Alemania)
- Recalmare, 1989 (Italia).
- Premio Nacional de Narrativa 1991 por su novela
Galindez.
- Premio Raymond Chandler 1992 (Viareggio, Italia)
- Premio Europa 1992 por su novela Galindez.
- Premio Giovanni Bocaccio 1993
- 21º Premio Internacional de Literatura Ennio 1994
- 40º Premio Nacional de la Crítica, correspondiente a 1994
- Premio Giorgio Fini 1997
- Premio literario Scanno 1997
- Premio Fregene.
- Premio Grinzane Cavour por toda su carrera
literaria,2001.
FONTS: https://www.escritores.org/biografias/308-
manuel-vazquez-montalban ; imatges google
març 2017
CLA (Club de Lectura Alternatiu)
http://clublecturaalternatiu.blogspot.com
Amb la col·laboració de la Biblioteca
Sant Antoni – Joan Oliver.