Aquest multimèdia tracta sobre la música tradicional valenciana, fent un xicotet recorregut per diferents estils i instruments propis del nostre país

1. LA NOSTRA MÚSICA TRADICIONAL Què és la música tradicional? La música tradicional valenciana Autor del multimèdia: Andrés González Rojas

2. La Música tradicional del món segons el concepte de la UNESCO són aquelles formes musicals arrelades en les diverses cultures que contribueixen a salvaguardar i revitalitzar el patrimoni cultural immaterial. Si bé la música és un llenguatge universal, en canvi apareix sota formes distintes i en diferents ocasions de la vida de cada societat. La música tradicional forma una part important del folklore de cada comunitat i els processos de fusió amb altres formes musicals (per exemple els ritmes afroamericans) han contribuït de manera primordial a la creació de la música popular actual. Què és la música tradicional? [ tornar a l’inici ]

3. La tradició musical valenciana és molt rica i ampla, i cal emmarcar-la dins de la regió mediterrània. Al llarg d’aquest multimèdia farem una aproximació als diferents estils i instruments més importants. La música tradicional valenciana [ tornar a l’inici ] Estils musicals Instruments tradicionals

5. La jota o cota és un ball tradicional molt estès per tota la Península Ibèrica. S'utilitzava com a cant per rondar les fadrines, per als acomiadaments de quintos o per acompanyar les faenes del camp. Actualment, encara es balla al País Valencià , les Illes Balears , les Terres de l'Ebre , l' Aragó i Múrcia , però en el passat va estar estesa també per tota Catalunya . Aquest ball té un compàs ternari i presenta una estructura harmònica basada en l'alternança de quatre compassos de tònica i quatre de dominant. Clickant l’altaveu podeu escoltar la “ Jota de Moixent ” La Jota [ tornar a “música tradicional valenciana” ] [ veure altres estils ]

6. És un ball molt antic, estés a partir del segle XVI a tota la península. Ha anat desapareixen i a hores d'ara se'n conserven pocs exemples. Existeixen dos estils diferenciats pel seu ritme, les més antigues o clàssiques, anomenades torrades en algunes comarques i les ràpides o manxegues, també anomenades corrilles o corridas . Les primeres són més freqüents a les comarques del nord i es ballen en rogle, encara que també apareixen a la Marina i la Serrania d'Alcoi , on es ballen en quadre i fent cadenes o encreuaments. Les segones són més freqüents a les comarques centrals interiors i solen ballar-se en parella. Clickant l’altaveu podeu escoltar la Seguidilla de la Vall d’Almonacid Seguidillas [ tornar a “música tradicional valenciana” ] [ veure altres estils ]

7. Les Danses és la manera d'anomenar els balls públics a les comarques del centre i sud del País Valencià . Aquests balls públics se celebren a les places o carrers amb motiu de les festes majors o també de festes de barri o qualsevol altra festivitat. Es ballen al so de la dolçaina , xaramita o xirimita, un oboé popular i tradicional valencià, i tabalet o més modernament de la banda de música. Clickant l’altaveu podeu escoltar la Dansà de Murla Dansaes [ tornar a “música tradicional valenciana” ] [ veure altres estils ]

8. L' Havanera és un gènere musical dels denominats d'"anada i tornada", que té el seu origen durant el segle XIX en els "indianos", mariners i emigrants retornats de Cuba que canten amb nostàlgia records d'aquella terra. Generalment s'interpretava a les tavernes. En la seva versió més pura s'interpreten a capella, encara que en l'actualitat és habitual acompanyar-la amb guitarres, llaüts i bandúrries. Estan escrites en compàs de dos per quatre i el seu tempo lent. Clickant l’altaveu podeu escoltar l’havanera de Catadau. Havanera [ tornar a “música tradicional valenciana” ] [ veure altres estils ]

9. Les valencianes són un gènere exclusivament valencià, estés per la comarca de l' Horta de València i algunes comarques pròximes. Existeixen tres estils diferents: l'U i Dos, L'U i Dotze i L'U, els dos primers guarden relació amb la jota i el tercer amb el fandango andalús. El naixement de les valencianes com a ball, es degut als mestres dels quadres de balls populars de la ciutat de València , que van adaptar passades populars però amb la tècnica del ballet al cant d'estil. Són per tant un tipus de ball espectacular nascut als entaulats. Clickant l’altaveu podeu escoltar les Valencianes d’u i dos de Montroi Valencianes [ tornar a “música tradicional valenciana” ] [ veure altres estils ]

10. Fandango (del nord) És un gènere musical i de ball quasi exclusivament valencià. És molt abundant a les comarques valencianes del nord, encara que també apareix a les Terres de l'Ebre i les poblacions aragoneses pròximes a la ratlla de València. Generalment té un ritme molt ràpid i s'usen passades molt lluidores. En moltes ocasions va lligat a la jota, de manera que es passa de la jota al fandango sense parar la música ni el ball. Fandango (de cobla partida) És un gènere musical exclusivament valencià, que només apareix a la Serrania d'Alcoi , la Foia de Castalla i el Camp d'Alacant . Està emparentat amb els fandangos del nord del País Valencià , amb altres fandangos ibèrics i fins i tot de les Illes Filipines. Sol ballar-se en filera i formant cadenes. Clickant l’altaveu podeu escoltar la Jota-Fandango de la Vall d’Almonacid El fandango [ tornar a “música tradicional valenciana” ] [ veure altres estils ]

11. És un ball molt lluït, creat pels mestres de ball del segle XIX per a les classes benestants i popularitzat a finals d'aquest segle. El seu origen està en la seguidilla, encara que també hi ha boleros enfandangats influenciats per l'U. És un gènere cultivat especialment a la Costera , la Ribera Alta , la Ribera Baixa i la Valldigna . A més a més, els mestres de ball dels quadres de balls populars de la ciutat de València també van crear boleros per a incloure al seu repertori. Clickant l’altaveu podeu escoltar el Bolero pla de la Llosa de Ranes Bolero [ tornar a “música tradicional valenciana” ] [ veure altres estils ]

12. El cant valencià d'estil agrupa allò que sol anomenar-se com cant d'estil i les albaes . El cant d'albades es caracteritza per tenir una temàtica satírica i humorística. Consta d'una part intrumental que consisteix en una tocata de dolçaina i tabalet la melodia de la qual es repeteix sempre amb major o menors variacions dels músics i d'una part cantada a capella pel "cantaor" que fa variacions sobre una melodia base que també es repeteix. Al músics, un dolçainer i un tabaleter com a mínim, i al "cantaor" els sol acompanyar sovint (però no sempre) el "versaor", que és aquell qui inventa els versets que interpreta el "cantaor". Aquest tipus de cant d'estil és habitual a les festes de les poblacions rurals. Clickant l’altaveu podeu escoltar una Albà de nadal de l’Horta de València Cant d’estil [ tornar a “música tradicional valenciana” ] [ veure altres estils ]

13. El cant valencià d'estil agrupa allò que sol anomenar-se com cant d'estil i les albaes . El cant d'albades es caracteritza per tenir una temàtica satírica i humorística. Consta d'una part intrumental que consisteix en una tocata de dolçaina i tabalet la melodia de la qual es repeteix sempre amb major o menors variacions dels músics i d'una part cantada a capella pel "cantaor" que fa variacions sobre una melodia base que també es repeteix. Al músics, un dolçainer i un tabaleter com a mínim, i al "cantaor" els sol acompanyar sovint (però no sempre) el "versaor", que és aquell qui inventa els versets que interpreta el "cantaor". Aquest tipus de cant d'estil és habitual a les festes de les poblacions rurals. Clickant l’altaveu podeu escoltar una Albà de nadal de l’Horta de València Cant d’estil [ tornar a “música tradicional valenciana” ] [ veure altres estils ]