1. GRUP: Albert Sánchez Piñol
CENTRE: Escola del treball
CURS: 2015-2016
PROFESSOR: PERE POY
LITERATURA
DEL SEGLE XX
2. Objectius
~ Descubrir moviments
importants del segle XX
~ Esbrinar característiques sobre
els autors del moment.
~ Aconseguir fer un treball en
grup, mitjançant la cooperació de
tot el grup.
1- Literatura de finals de segle (XlX i
XX)
2- Les Avantguardes: Lírica del segle
XX.
3- La narrativa del s. XX
4- El teatre del final de segle
Continguts
3. Literatura de finals de segle (XlX i XX)
Esperit de finals de segle: Apareix un moviment on es posa en qüestió els valors de la
societat burgesa.
- Sentiment antiburgés: el menyspreu cap a la societat burgesa provoca l’aparició de nous estils socials. El
bohemi ( artista inadaptat de comportament amoral i autodestructiu) i el dandi (extrem refinament)
- Cerca de la bellesa. L’art és el refugi davant la societat i la realitat.
- Irracionalisme i antipositivisme, on apareixen filòsofs importants com Nietzsche, Schoppenhauer o
Bergson i la seva defensa de la intuició.
- El plaer i/o l’erotisme és una manera de donar sentit a aquesta vida.
- Situacions geogràficas irreals o rars, gust per la mitologia i la fantasia, escapisme i esteticisme (sobretot
en la pintura i la poesia)
Apareix el decadentisme, on hi ha una atracció per la crueltat, inmoralitat i l’artifici com a defensa davant del
món.
4. Baudelaire, i les flors del mal.
Es diu que l’escriptor francés Charles Baudelaire és el iniciador del simbolisme, el
punt de partida de la poesia moderna.
Temes:
- Cerca de la perfecció o ideal
- Ciutat deshumanitzadora (Rousseausionista)
- Ànsia de llibertat
- Dones són la encarnació de la sensualitat
5. Poetes simbolistes:
El simbolisme francés arriva a la màxima plenitud amb els poetes Paul Verlaine,
Arthur Rimbaud, Stéphane Mallarmé. Vers totalment lliure i una llengua totalment
apartada de l’aspecte cuotidià.
Altres poetes destaquem William Butler Yeats (mitologia i folclore), Paul Valéry
(poesia pura on tracta la metafísica i la nudesa formal) i el grec Konstantinos
Kavafis, qui combat la melancolia i el malestar mitjançant la memòria, la mitologia, la
bellesa i la sensualitat.
6. La narrativa de finals de segle
La reacció contra la novela realista i el reflex de la menyspreació cap a la burgesia va
provocar diferents corrents noves:
- Novel.la decadentista: Refinament aristocràtic, fascinació i busca de la bellesa i la importància de la
deprevació i les malalties. El màxim representant és Oscar Wilde.
- Novel.la d’aventures: Desig de llibertat i fuga de la realitat rutinària. Aventuras normalment
marítimesi ambientades en llocs exòtics o imaginaris. Els autors més representatius són Emilio Salgari,
Robert Louis Stevenson o Jules Verne ( amb viatge al centre de la terra).
- Novel.la de ciència ficció: Fascinació i temàtica sobreavenços de la física i la ciència. Els autors més
representatius són H.G. Welles o el mateix Arthur Conan Doyle (dr. jekyll i mr Hyde).
7. Les Avantguardes: Lírica del segle XX.
Després el realisme va arribar l'experiència del Modernisme el qual es coneix
principalment per ser l'inici de les avantguardes, ple d'estils personals i
experimentació literària. Després del Modernisme i la guerra civil, va néixer la
literatura contemporània; aquesta va conviure amb la guerra Europea i l'ocupació
nazi a França, així com amb els exilis a Llatinoamèrica.
Les avantguardes constitueixen la resposta del art i a la literatura a una situació de
crisis espiritual on es poden trobar dos punts:
● Un radical descontent davant el present en tots els aspectes: social, económic, polític…
● Un menyspreu cap al present,però també cap a tot el procés històric.
8. Característiques de l'avantguarda:
Dins de l'avantguardisme els -ismes, van sorgir contra un corrent envellit i van
proposar innovacions radicals de contingut, llenguatge i actitud vital. Entre ells
destaquen:
1. Primitivisme: la mitificació de l'home primitiu explica la inspiració en tradicions
artístiques prèvies o a la cultura occidental, en l'art popular o en el món infantil.
2. Antirrealisme: es busca una realitat plàstica o verbal autònoma, no imitativa.
3. Irracionalisme: rebutgen la raó i la ciència com a principi sobre els quals
s'assenta la cultura occidental.
4. Vocació minorotaria: les obres, hermètiques per la seva antirrealisme i
irracionalisme, es dirigeixen a un públic minoritari i iniciat.
5. Afany d'experimentació: s'assagen tècniques per aconseguir l'originalitat.
9. Moviments de l'avantguardisme:
De tots els moviments que existeixen en l’avantguardia, a Europa, aquests són els
més destacats:
Futurisme: Liderat per Marinetti, es caractiza per la exaltació de la velocitat, la
tècnica, l'esports o la força.
Dadaisme: El seu principal representant és Tristan Tzara. Es proposa demolir la
cultura burgesa, tornant a un estat d'innocència originària.
Expressionisme: Es caracteritza pel rebuig de la guerra, la tendència de l'angoixa i
la solitud del jo en una societat considerada alienant.
Surrealisme: Fundat per André Breton i molt influït per la psicoanàlisi de Freud,
trenca amb els lligams de la moral i la raó, i reivindica la passió, la intuïció, els
somnis o l'atzar.
10. La lírica del segle XX:
Els principals focus i autors són:
● Àmbit anglosaxó: destaca el modernism d'Ezra Pound i T.S.Eliot, que
influeixen en autors posteriors, com Dylan Thomas o John Ashbery. A més
es desenvolupa la poesia objectivista i la poesia confessional.
● Poetes russos: Tots van ser víctimes de la repressió estalinista: Anna
Ajmatova, Boris Pasternak ...
● Poetes jueus en llengua alemanya: Nelly Sachs o Paul Celan, les vides van
estar marcades pel nazisme.
● Hermetisme italià: Eugenio Montale i Giuseppe Ungaretti, entre d'altres.
● Poesia en espanyol: Destaquen Juan Ramón Jiménez, la Generació del 27 i
els grans poetes llatinoamericans, (Vallejo, Neruda, Pau ...)
11. T.S. ELIOT: és el poeta en llengua
anglesa més influent del passat
segle. La seva obra La tierra
baldía constitueix una metàfora
de la modernitat occidental,
caòtica i materialista, a la qual el
poeta oposa el desig de
trascendecia i la idea de
resurrecció. Els Quatre quartets
presenta un caràcter més
filosòfic; el seu tema central és el
pas del temps i els instants de
plenitud que d'ell ens arrenquen.
Fernando Pessoa: En la seva obra,
el poeta portuguès reflexiona sobre
la identitat individual, la crisi
s'expressa en els heterònims als que
atribueix els seus poemes: Álvaro de
Campos, Alberto Caeiro i Ricardo
Reis, cadascun d'ells amb la seva
pròpia biografia i cosmovisió.
Autors adestacar:
12. La narrativa del s. XX
Nova percepció de la realitat, del món i del ésser humà.
Les característiques principals eren:
● Subjectivisme (no importa la realitat sinó la percepció d’aquesta).
● Narrador omniscient (exterior).
● L’acció perd importància (és una excusa per a adentrar-se en emocions).
● Ordre segons apareixen a la consciència dels personatges (no cronològic)
● Els personatges són definits a partir dels pensaments, paraules o accions.
● El lector deixa de seguir el narrador guiant-se pels personatges.
La voluntat d’experimentació porten a un apropament de la novel·la a altres gèneres
com la novel·la lírica (gran importància a la consciència dels personatges i bona
forma) o la intel·lectual (gran importància a la realitat).
13. La narrativa del s. XX
● Ulises, de James Joyce (1922) fou prohibida a GB i EEUU per el contingut ‘’
pornogràfic’’. Tractava sobre els fets que succeïen a la ciutat de Dublin (pubs,
burdels…) i fou una de les novel·les més influents d’aquesta època. Ulises pot
ésser interpretada com una antiepopeya protagonitzada per un antiheroi que
reflexa la vulgaritat de la vida urbana contemporània. Aquesta obra s’estructura
en divuit secuències, emprant diverses tècniques narratives com el diàleg
dramàtic, el contrapunt i el monòleg interior.
● En recerca del temps perdut de Marcel Proust (1913-1927) té un intens
caràcter autobiogràfic. Va tractar temes com el temps i la literatura (voluntat de
recuperar el passat i la literatura és l’únic mètode per a reviure’l) i l’amor i els
gelos. Va canviar el narrador extern per intern i va innovar en sintaxi i
vocabulari dificultós.
14. La narrativa del s. XX
Franz Kafka (1833-1924) fou un gran renovador de la narrativa occidental al segle
XX.
Era una persona amb una identitat complexe, ja que era jueu en l’època de
persecució i es sentia diferent cosa que reflexa en les seves obres. També reflexa en
les seves obres la figura autoritària del seu pare i la dissociació entre la seva passió
per escriure i la seva vida gris. Kafka també dona a conèixer la seva personalitat
atormentada i la seva baixa autoestima.
Les obres de Kafka, de caràcter alegòric o simbòlic, mostren un món angustiós i
opresor (justícia, família, burocràcia...)
15. La narrativa del s. XX
La generació perduda es caracteritza per:
● Circustàncies biogràfiques comunes (Segona Guerra Mundial)
● Un antimilitarisme generalitzat.
● Actitut crítica davant la societat nord-americana.
● Retrat de la Amèrica rural.
La novela i la Segona Guerra Mundial fou un tema molt tractat a la narrativa del
segle XX (origen, desenvolupament, conseqüències…) com a reflexió en moltes
novel·les.
16. La narrativa del s. XX
Narrativa des de 1945
● Realismes: Retrat de la societat de la època i rebutj d’artificis narratius.
● Experimentalismes: Monòleg interior, punt de vista múltiple i contrapunt (s’hi
distingeix la fusió de gèneres, la metaficció, la autoficció…)
● Existencialista: No existeix el més enllà, per tant l’home és totalment lliure.
● Alegòrica: Alegoríes o paràboles de caràcter simbòlic, la realitat o la condició
humana.
● Altres subgèneres narratius com la ciència ficció i distopíes o la novel·la històrica.
17. Panorama general: El teatre del S.XX
Al segle XX hi ha una gran diversitat de Propostes o tendències escèniques que
dificultant qualsevol intent de sistematització. Però , podem dividir el teatre en :
~Teatre compromès : ofereix una reflexió crítica sobre la realitat del
present, per tal de denunciar les injustícies socials o l'opressió política.
~Teatre al·lusiu o simbòlic : inclou totes les formes teatrals innovadores,
no realistes, que serveixen, en general , com a via d'expressió de conflictes
existencials
18. El teatre del final de segle
En los últims anys del segle xx sorgeixen las primeres temptatives de superació del
realisme i el naturalisme.
El teatre simbolista: es
caracteritza per
l'ambientació lírica o
llegendària
i l'aprofundiment en el
món interior dels
personatges
Salomé
(1891), de
Oscar Wilde
Peleas y
Melísenda
(1893), de
Maurice
Maeterlinck
Alfred Jarry
Luigi
Pirandello
El teatre de l'absurd: Els drames de
l'absurd s'ha d'entendre com al·legories
o metàfores de la condició humana. La
seva visió del món és pesimisra i
escèptica: autors importants
● Eugéne Ionesco
● Samuel Beckett
temes
· La falta de una justificacio que dongui sentit a la vida
la pèrdua de identitat del ser
huma.
· La inutilitat del llenguatje
19. El teatre existencialista
Mentre que el teatre de l'absurd trenca amb les convencions dramàtiques, el teatre
existencialista són:
● Amb diàlegs coherents
● Personatges dotats de gruix psicològic
● Una acció que respecta l'esquema bàsic de plantejament, nus i desenllaç
Bertolt y el teatre èpic:
La proposta teatral de Brecht pot concretar-se en els següents punts:
● El seu teatre, de caràcter didàctic. té com a objectiu denunciar la desigualtat social i l'opressió
política
● Estètica del distanciament o estranyament.
● Presència d'un narrador o l'ocupació de cartells que expliquen els fets; la preferència per un
escenari no il·lusionista; o la fragmentació de l'acció en quadres.
obres:
La vida de Galileo
Madre Coraje y sus hijos
20. ~ Em assolit el primer objectiu que era aprendre més sobre
la literatura del segle XX, ja que al fer el treball em après
més sobre aquest tema.
~ Creiem que el segon objectiu esta més que assolit,
perquè sense el treball en equip i el bon ritme de treball
que em portat aquests dies, hagués estat molt complicat
fer aquesta tasca.
CONCLUSIÓ
