Presentació sobre la vida i obre de Jordi de Sant Jordi

1. Jordi de Sant Jordi

2. Biografia
- Jordi de Sant Jordi neix al Regne de València cap a les darreries
del segle XIV.
- L’any 1420, juntament amb Andreu Febrer i Ausiàs March,
participa en l’expedició s Sardenya i Còrsega.
- Poeta principalment cortesà.
- Exalta figures femenines del seu entorn amb poemes con
Midons, Estramps o Setge d’Amor.
- Mor al 18 de juny de 1424

3. Estil i característiques
- De la seva obra es conserva 18 poemes.
- Es considera un dels autors més importants de la lírica
catalana abans d’Ausiàs March.
- Els seus poemes neixen de la reflexió amorosa, però vista
sempre des del l’ideal de l’amor cortès trobadoresc.
- El català que utilitza està molt allunyat del qe s’utilitza en
prosa.
- Gran admirador de Petrarca i profundament influït en el seu
estil.
- Va ser influït també per Ausiàs March ja que van coincidir.

4. Obra
- De la seva obra se’n conserven 18 poemes. Es considerat un
dels autors més importants de la lírica catalana.
- Entre les seves obres més importants hi trobem “Presoner” ,
els ”Estramps”, “Comiat” i “crida de Dones”

5. Presoner
- També anomenat Desert d’amics, de béns e de senyor .
- Neix quan l’empresonen a Nàpols per les tropes de
Francesco Sforza.
- La poesia és una petició adreçada al monarca perquè
agilitzi els tràmits de l’alliberament propi i dels seus
companys.
- Súplica d’alliberament.
- Format per cinc octaves de versos decasíl·labs.
- La tornada és de quatre versos.
- La rima és consonant i cadenoencadenada.

6. Comiat
- Està compost per cinc cobles, amb 8 versos decasíl·labs
cada una, i una tornada on s’esmenta la senyal.
- Rima cadenoencadenada, consonant on els versos parells
són femenins i els imparells tenen rima masculina.
- Ens explica els sentiments del poeta davant el comiat i la
impotència de viure sense la dama, tot recordant els vells
temps i la seva plenitud.
- Pretén amb aquest poema que la dama torni.
- Destaca l’ús de metàfores , comparacions amb personatges
bíblics, personificacions (fin’ amors m’estreny) i un gran
paral·lelisme que indica un diàleg amb Déu per recuperar
l’estimada.

7. Conclusió
- És considerat el poeta més important anterior a Ausiàs March.
- Hauria evolucionat cap a fórmules literàries més modernes.
- Utilitzà característiques pròpies del seu temps i alhora d’altres
més modernes.