El ciberassetjament en l'àmbit de les TIC / Grup 1 Carpe Diem / Grau en Dret 1er. Semestre - curs 2014-15 UOC

1. Grup 1: Carpe Diem
Participants: ÀGATA AVALO, ELISABET CABANAS, PABLO FERNÁNDEZ, MARTA GÓMEZ
Professor: ALBERT BALADA
Grau en Dret a la UOC: 1er. Semestre / curs 2014-15
Assignatura: Ús i aplicació en el TIC

2. El ciberassetjament
Un risc en la societat de la informació i
el coneixement en l’àmbit de les TIC.

3. Introducció i Objectius
L’ús de les noves tecnologies de la comunicació i la informació
s’ha estès enormement al llarg del segle XXI i aquest fenomen
continua en expansió. Cada cop som més interdependents
dels aparells tecnològics per la seva practicitat i utilitat, però no
hem d’oblidar que aquest fenomen també té vessants
negatives. Per això els objectius que plantegem en aquest
treball són:
Aprofundir en alguns d’aquests aspectes negatius
Conèixer el ciberassetjament i les seves modalitats

4. Concepte de
ciberassetjament
Acció de dur a terme amenaces, fustigació, vexacions o
humiliacions cap a altres persones.
Mitjançant tecnologies telemàtiques de comunicació.
Amb l’objectiu de “bloquejar” / “inhabilitar” la persona
assetjada.
Causant danys greus a nivell psicològic i fins i tot físic.
Es dona entre nens i adults indistintament.

5. Classes de
ciberassetjament

6. Sexting
Enviament de continguts
sexuals produïts pel
remitent a altres persones
per mitjà del mòbil. Pot
provocar sextorsió, difusió
il·lícita de dades personals,
vulneració del dret al honor
i la pròpia imatge,
corrupció de menors i
assetjament.

7. Flame
Enviament de missatges
deliberadament hostils
amb l’objectiu de provocar
i generar respostes
insultants. Es dona
sobretot en fòrums
d’internet i llistes de correu
electrònic amb tal d’obtenir
la major difusió possible.

8. Happy Slapping
Moda que sorgeix a Londres
al 2004 consistent en gravar
un vídeo amb un dispositiu
mòbil de la cara de sorpresa
de la gent al donar-los-hi un
cop a la nuca amb el palmell
de la mà. Aquesta conducta
cada cop es va fent més
agressiva i violenta i es va
estendre a nivell mundial. La
solen practicar adolescents
de manera col·lectiva en
contextos urbans. El vídeo
resultant de l’agressió es
penja a les xarxes socials.

9. Ciberassetjament i les TIC
L’ús d’internet ofereix als usuaris oportunitats d’aprenentatge, millores de comunicació, oci,
etc. Però hem de tenir en compte que és una eina que ens pot fer vulnerables amb
problemes cada cop més habituals com el ciberassetjament, la pornografia, el sexting, la
violència, etc. Tot això mitjançant l’ús de dispositius tecnològics i a través d’aquestes
aplicacions (que podríem dir que són les més comunes):
SMS: enviament o recepció de missatges de text abusiu al mòbil.
MMS: aquest tipus de servei permet enviar fotos i vídeos de contingut desagradables a
través del mòbil. Youtube n’és una de les plataformes de difusió més important.
Trucades: servei que permet rebre o enviar trucades insistents, molestes o
desagradables.
Email: possibilita l’enviament i recepció de correu de mala fe sobre altres persones.
Xats: mètode més comú entre joves que l’utilitzen per intimidar o abusar d’ un
participant. La missatgeria és instantània.
Webs: poden haver-hi pàgines webs on es revelin detalls o dades personals o secretes
d’una persona, incloure fotos humiliants o vexatòries o insults i comentaris poc
pertinents.

10. Conseqüències per a la
víctima
Les persones que pateixen
ciberassetjament al llarg del temps
presenten les següents seqüeles:
Estrès, sentiment d’humiliació i
culpabilitat, ansietat, ira i fatiga.
Baix rendiment escolar/laboral i baixa
autoestima.
Dificultats en les capacitats socials per a
relacionar-se de manera sana (aïllament).
Frustració de la iniciativa i competència
individuals.
Predominen els trets obsessius, actitud
hostil i suspicàcia.
Estat de nerviosisme permanent i trets
depressius.

11. Regulació Legal
Llei Contingut
Llei Orgànica 2/2006 de 3 de
maig Aquesta llei proclama els principis de l’educació, la prevenció de conflictes mitjançant la seva
resolució pacífica i la no-violència en tots el àmbits de la vida privada.
Llei orgànica 15/1999, de
13 de desembre, de
protecció de dades de
caràcter personal
Aquesta llei té com a objectiu garantir i protegir el tractament de les dades personals, les llibertats
públiques i els drets fonamentals al honor i la intimitat de les persones.
Reial Decret 1720/2007 de
21 de desembre
És on s’aprova el Reglament de desenvolupament de la Llei Orgànica 15/1999 de 13 de desembre.
A l’article 13.1. es regula la captació de dades personals dels menors d’edat i el seu ús: en el cas
dels menors de 14 anys es requerirà el consentiment dels pares o tutors.
Llei Orgànica 1/1982 de 5
de maig, de Protecció Civil
al Dret a l’Honor, a la
Intimitat Personal i Familiar
i a la Pròpia Imatge
Explicita que la utilització d’aparells d’escolta, dispositius òptics, o de qualsevol altre mitjà per al
coneixement de la vida íntima de les persones o de manifestacions o cartes privades no destinades
a qui faci ús d’aquests mitjans
Llei 1/1996 de Protecció
Jurídica del Menor de 15
de gener
L'article 4.1. concreta que els menors tenen dret a l’honor, la intimitat personal i familiar i a la seva
pròpia imatge.
Llei 14/2010 del 27 de
maig, dels Drets i les
Oportunitats en la Infància i
l’Adolescència
Regula la utilització de les imatges dels menors en la publicitat o els medis de comunicació, establint
que l’exhibició pública o la difusió d’imatges, missatges o objectes no poden esser perjudicials per
als infants o adolescents.

12. Jurisprudència
SAP Oviedo 371/2013, de 23 de Setembre de 2013
Interlocutòria Jutjat de Primera Instància i Instrucció núm. 1 d'Orgaz, de 15 de Març de 2013
Audiencia Provincial de Burgos (Secció 1ª) Sentència núm 290/2014 de 7 de juliol
Tribunal Supremo (Sala del Penal, Secció1ª) Sentencia núm. 21/2011 de 26 gener
Audiencia Pronvincial de Guadalajara (Sección 1ª). Sentencia núm. 127/2011de 29 de noviembre.
Audiencia Provincial de Asturias (Sala de lo Civil, Sección 5ª). Sentencia núm. 217/2013 de 22 de Julio
Audiencia provincial de Cantabria (Sección 3, sala de lo penal) Auto núm. 291/2012
Audiencia provincial de Madrid (Sección 16), recurso de apelación 343/2011

13. Tractament del ciberassetjament als
mitjans de comunicació
Desprès d’una cerca i anàlisis de les diferents publicacions estatals, podríem dir
que el ciberassetjament és un fenomen del que se’n parla tant directa com
indirectament. Enumerem algunes notícies rellevants:
Detenció d’un home a Galicia per suplantar la identitat del seu fill que utilitzava per
a assetjar menors. (El mundo 11/06/2014)
El 80% dels joves se exposa a patir ciberassetjament. Público (01/10/2010)
El defensor del menor publica la primera guia sobre ciberassetjament. El país
(15/02/2011)
Primera condemna per ciberassetjament a través de Whatsapp. Cartró-Lahoz
Advocats (26/03/2013)
La policia anuncia que és impossible saber els casos reals d’assetjament sexual
per internet. El diario (20/09/2014).

14. Prevenció i estratègies per afrontar el
ciberassetjament
En general la prevenció en el ciberassetjament va en dues línies paral·leles: en primer lloc l’educació i
conscienciació del que suposa el ciberassetjament, les precaucions que s’han de prendre a la xarxa, a fer-ne un
ús saludable i responsable i en segon lloc a denunciar aquest tipus de situacions siguin pròpies o alienes, doncs
sempre s’ha d’ajudar a qui sabem que ho necessita. És per això que volem esmentar les principals estratègies
que s’han pres des de diverses plataformes i associacions:
“Peter y Twitter”: és un programa educatiu fet per la plataforma pantallas amigas amb la col·laboració de Twitter i de
red.es, per a capacitar el gaudiment dels adolescents d’internet però basat en diferents recursos per a formar als joves
en matèries de privacitat, seguretat, ciberconvivència, responsabilitat legal i igualtat. El programa disposa de material
didàctic, consells, jocs interactius i el perfil de Twitter d’en Peter (el protagonista), cosa que el fa entretingut i apte per
a tots els públics. Cal dir també que aquest programa pot (i hauria) d’aplicar-se a les aules de les escoles i treballar-se
també en l’àmbit familiar.
Jornades educatives: la plataforma pantallas amigas organitza jornades que parlen del ciberassetjament i la seva
prevenció a molts punts d’Espanya per a que hi puguin tenir accés el major nombre de persones possible. Aquestes
jornades són gratuïtes i només requereixen la inscripció de qui vulgui participar-hi. Els objectius principals d’aquestes
jornades són aprofundir en el coneixement d’oportunitats i necessitats que ens ofereix la xarxa davant d’una societat
cada cop més digital i interconnectada; s’afronten reptes que tenen molt que veure amb la privacitat, la convivència i
l’existència de diverses formes de violència digital (entre les que destaca el ciberassetjament).
Tallers sobre convivència: pantallas amigas promouen tallers a diverses escoles per a educar sobre l’ús segur i
saludable d’internet, els smartphones i els videojocs entre els infants i adolescents. L’objectiu d’aquest taller és que
les famílies coneguin el nou context virtual en el que es desenvolupen els seus fills i fer que participin activament en la
promoció d’hàbits segurs i saludables a la xarxa.

15. MAPA CONCEPTUAL

16. Conclusions
S’ha de tenir una bona educació sobre
seguretat, riscos i conseqüències de l’ús
d’internet.
És important que els progenitors vigilin la
integritat moral/física dels seus fills.
Qualssevol pot ser víctima o assetjador.
El ciberassetjament és un problema
social creixent que comporta problemes
psicològics i físics per a ambdues parts.
S’ha de prestar ajuda al ciberassetjat,
proporcionar-los-hi autoconfiança.
S’haurien d’endurir les penes privatives
de llibertat per als assetjadors mitjançant
una nova regulació penal que inclogui
aquests tipus delictius.

17. Ús i aplicació de les TIC
– Carpe Diem