2. Neix a Barcelona el 1914.
Als 4 anys mor el seu pare i amb la seva mare
s’instal.len a Sant Joan Despí.
Als 8 anys tornen a Barcelona i estudia a l’escola dels
jesuïtes.
A partir de llavors estiueja a Santa Coloma de Farners,
el paisatge de la qual evoca en els primers poemes.
Als 16 anys entra a treballar en una editorial, empresa
en què s’està fins a la seva mort, l’any 1979.
Abans de la Guerra Civil publica poemes a les pàgines
de Quaderns de Poesia i La Publicitat.
VIDA I OBRA
4. Durant la guerra civil, és destinat a la Inspecció de
Centres de Reclutament de la zona republicana i
publica el primer recull de poemes Primer desenllaç
(1937).
En acabar la guerra, l’escriptor reprèn el treball
editorial per necessitats econòmiques.
El 1945 es casa amb Teresa Sastre.
El 1948 publica el seu segon poemari De vida i somni
on desenvolupa la temàtica del paisatge i del record
amb un ús moderat de les imatges.
VIDA
6. JOAN VINYOLI, A SANTA COLOMA DE FARNERS, ON VA
ESTIUEJAR DURANT LA SEVA INFANTESA I JOVENTUT I QUE
VA EVOCAR EN MOLTS DELS SEUS POEMES
7. BEGUR, ON VA PASSAR ELS ESTIUS DE LA
SEVA MADURESA, LLOC IMPORTANT
COM A CENTRE DE LES SEVES
EXPERIÈNCIES POÈTIQUES I VITALS
8. El 1951 guanya el premi Óssa Menor amb el recull Les
hores retrobades i el 1956 edita el recull El callat.
VIDA I OBRA
FOC MORT
Com arribar a l’incendi pur
de cap aurora, si només
erro cansat, per un excés
de roca estèril, dins l’obscur?
No hi ha cap alba en el futur
Ni cap estrella en el record,
Enmig del vent crepuscular;
Sóc en la terra del foc mort,
Cercant només el mar, el mar.
9. Cal esperar 7 anys per al següent poemari, Realitats
(1963), que representa un canvi cap al realisme,
malgrat que l’aspecte quotidià mantindrà encara
ressons simbòlics.
VIDA I OBRA
L’ACTE DARRER
Quan de vegades entro,
a poc a poc, a la petita casa
de mi mateix,
amb pas humit, a fil de matinada,
deixant a fora els arbres expectants,
un tremolor d’herba tocada
per l’esbatec del primer vent del dia,
vagits de llum
10. Haurà de passar un altre parèntesi de 7 anys abans del
poemari Tot és ara i res (1970), en el qual l’home es
constitueix en nucli poètic i el poeta s’aferra a la vida
amb totes les seves contradiccions. Amb aquesta
publicació li arriba el reconeixement de la crítica.
VIDA I OBRA
A LES FOSQUES
Visc a les fosques,
avar d’imatges col.leccionades
com munts de cartes i fotografies
guardades en un moble que grinyola
de nit, que la humitat reinfla
i roseguen els corcs.
11. Altres poemaris: maduresa creativa i consolidació
literària
VIDA I OBRA
Encara les paraules (1973)
Ara que és tard (1975)
Vent d’aram (1976)
El griu (1978)
Cercles (1979)
A hores petites (1981)
Domini Màgic (1984)
12. El 1977 és una data que marca la davallada física del
poeta. És ingressat afectat d’una trombosi cerebral.
Els dos darrers anys de vida viu sovint a un hotel de
Vallvidrera i publica dos poemaris més:
1. DOMINI MÀGIC
2. PASSEIG D’ANIVERSARI
Obté nombrosos premis: el de la Generalitat de
Catalunya, el Ciutat de Barcelona i el Premio Nacional de
Literatura.
Mor a Barcelona el 30 de novembre de 1984.
VIDA I OBRA
13. Vinyoli concep la poesia com una eina indagatòria i de
coneixement sobre un mateix i sobre el món.
Per a Vinyoli la poesia també és una via d’arrelament
en la realitat i de transcendència d’aquesta i el mitjà
òptim, de salvació, per superar l’estat d’indigència
que el poeta creu inherent a la condició humana.
Pel que fa als temes tractats destaquen la reflexió
sobre l’AMOR, LA MORT, EL PAS DEL TEMPS I LA
MATEIXA POESIA.
A les acaballes de la seva vida, Vinyoli s’aferra a la
poesia com a únic mitjà per fer front als embats del
temps i la fragilitat de l’existència: “Tot és lluny i
prop/i no s’acaba mai aquest viatge/per les
paraules:/ja no tinc res més”
CONCEPCIÓ DE LA POESIA I TEMES
14. LA SEVA POESIA ÉS VITALISTA I AFIRMATIVA PERÒ NO PERQUÈ
CONTINGUI CAP RESPOSTA DEFINITIVA I ABSOLUTA ALS GRANS
MISTERIS DE LA VIDA, SINÓ PERQUÈ AFIRMA QUE EL SENTIT DE
LA VIDA ES TROBA EN LA INDAGACIÓ CONSTANT I
PERMANENT SOBRE EL SENTIT.
DOBLE DIRECCIÓ EN LA POESIA DE VINYOLI
Desig de
transcendència i un
anhel de recerca
d’allò més essencial
i pur (sobretot en
l’àmbit amorós i
poètic) FINS A LA
PUBLICACIÓ DE
REALITATS
Voluntat de
concreció i de
terrenalitat.
A partir de la dècada
dels 70
16. Malgrat els dubtes i les pors, allò que compta és
l’intent sincer i autèntic d’interrogar la vida i de dir-la
“I, doncs, és falsa / tota queixa que digui, tot gemec
que faci, / tot ploricó: que el que, però, perdura / ho
funden els poetes. Tant és així que l’àrid / hivern amb
què s’obria aquest poema / ha esdevingut, en fer-lo,
fèrtil juny / feliç, afirmatiu, il.limitat, / i tot el blat es
torna pa de vida”.(2)
Dins el poema Elegia de Vallvidrera VIII
EL VITALISME DEL POETA
17. Basat en els poemes Hora quieta; Autoretrat, amb
fang i robins; Runa; L’equivalent; Elegia de Vallvidrera
IV.
http://www.vinyoli.cat/l-autor/mediateca-vinyoli/181-
videoli-d-homenatge-a-joan-vinyoli
RUNA
Mira: sóc una paret. Els pares van alçar-la
maó sobre maó fins a la mida
que veus, una paret de casa humil.
Fixa’t com es clivella,
com va esfondrant-se a poc a poc amb sord
feixuc estrèpit.
VIDEOLIT D’HOMENATGE A VINYOLI
18. 1. Publicat el 1976.
2. Títol suggeridor i d’una gran sonoritat: fa referència
al vent que bufa a la tardor TARDOR DE LA
VIDA, DECADÈNCIA I FRAGILITAT FÍSICA
3. Recull els grans temes vinyolians: LA NATURA,
L’AMOR, LA MORT, EL TEMPS, EL RECORD, LA
SOLEDAT, LA CREACIÓ POÈTICA, L’ANHEL DE
TRANSCENDÈNCIA...
4. L’obssessió pel pas del temps i els seus efectes
devastadors recorre tot el llibre: Temps perdut, Hora
fixa, Temps, No tinc ara temps ... (títols de poemes)
Vent d’Aram
19. Vinyoli dedicà el poema Temps perdut a Espriu:
Aquest escriurà:
Vent d’aram
“Com afegir cap comentari valedor a una
poesia essencial, dura, nua i cristal.lina? Has
pagat, pagues i pagaràs un preu molt car pel
teu singularíssim do, però no dubtis que en val
la pena.”
Vent d’aram va rebre el 1977 el Premi de la
Crítica Serra d’Or.
20. 3 Parts precedides pel poema Amb ronca veu, poema
que adverteix dels objectius del recull i en marca les
directrius.
ESTRUCTURA
Mèmoria, pas
del temps,
mort.
Quadre de
Salvador Dalí,
La persistència
de la memòria
21. 1PART:
ESTRUCTURA
1. DOMINA LA PRESÈNCIA DEL PAISATGE: NATURA
DENSA, VIVA, CAPAÇ DE PROVOCAR IMATGES
MOLT SUGGESTIVES. AQUESTA NATURA SEMPRE
ACOMPANYA LES REFLEXIONS DEL POETA:
GORGS, DEUS, ARBRES, MUNTANYES, RELS ...
2. EXPLORACIÓ DE L’INTERIOR DEL JO POÈTIC A
TRAVÉS DE LA NATURA, DEL PAISATGE, DE LES
ESTACIONS, DELS RECORDS.
APARICIÓ DEL PAISATGE DE LA INFANTESA: SANTA
COLOMA DE FARNERS.
3. GRAN CÀRREGA SENSORIAL, POTENCIADA PELS
L’ÚS DE LES OLORS, DELS SONS I SOBRETOT DELS
COLORS
22. 2a PART:
ESTRUCTURA
1. PREDOMINI DEL POEMES DE CARÀCTER AMORÓS:
DE L’AMOR AL DESAMOR, DEL GUANY A LA
PÈRDUA...
2. SEMBLA QUE LA RELACIÓ AMOROSA PUGUI SER
UNA SALVACIÓ MOMENTÀNIA DAVANT L’ABSURD
DE L’EXISTÈNCIA, PERÒ FINALMENT LA REALITAT HO
DEVORA TOT (“Un dia clar de somnis i de foc/ens torna
al lloc on vàrem començar.”
3. PRESÈNCIA DE POEMES QUE EXPRESSEN UNA
RELACIÓ MÉS CARNAL, SENSORIAL, FINS I TOT
ERÒTICA (Perfectament recordo)
24. 3a PART:
ESTRUCTURA
• LA PRESÈNCIA DE LA MORT I LA REFLEXIÓ SOBRE
L’INEXORABLE PAS DEL TEMPS (LA MORT SEMPRE
ESTÀ LATENT, A L’AGUAIT, COM EL CAÇADOR DEL
PRIMER POEMA Amb ronca veu)
• S’ASSUMEIX QUE LA MORT FORMA PART DE LA VIDA,
ALHORA QUE ES CONFIA EN EL PODER DE LA PARAULA,
QUE SALVA DE L’AMENAÇA DE LA MORT I DEL TEMPS.
• EL POEMARI ES TANCA OBRINT UNA ESCLETXA CAP A
UNA NOVA POESIA I CAP A UN NOU PROJECTE
EXISTENCIAL:
I fem per començar
noves formes de vida
(No tinc ara temps)
25. PAS DEL TEMPS, MORT
La vida riu sense motiu,/la mort té sempre la raó,/com una
vella en un racó (Tots ho sabem)
La mort, de
Friedrich
Julius Oskar
Blümner
26. Feliu Formosa, poeta, ha dit sobre Vent d’aram:
CRÍTICA
“Amb Vent d’aram es consolida la voluntat
d’ascens cap a la coneixença a partir d’una
represa de temes. El paisatge interioritzat
reprèn el seu protagonisme. Altra vegada la
natura s’imposa al poeta com a objecte de
contemplació i com a marc on s’opera la
transformació, que en el cas de l’home, mena a
la mort. I l’acceptació d’aquest destí ve a ser el
gran tema de Vinyoli..”
27. DESERT
Massa m’atardo, i no perquè l’esperi
vindrà cap missatger dels meu abans
a dir-me: Atura’t ja, seu a la taula
dels convidats; és l’hora del descans.
No ve ningú: passo de nou balanç
i veig que em queda molt camí per córrer;
m’atien amb lladrucs els meus alans
a travessar un àrid desert de sorra
per arribar a no sé quin fèrtil lloc.
Plou foc, el terra és un incendi groc.
CLOENDA: UN POEMA DE DOMINI MÀGIC
28. Visc la meva vida en cercles creixents
que s’estenen sobre les coses.
Tal volta l’últim no podré perfer-lo;
vull intentar-ho tanmateix.
Giro entorn de Déu, torre antiquíssima,
fa mil.lenaris que jo estic girant;
i no sé encar què sóc: un falcó, una tempesta,
o bé un càntic molt gran?
Dins d’El llibre d’hores (Llibre primer, El llibre de la vida
monàstica). Traducció de Joan Vinyoli.
CLOENDA: UN POEMA DE RILKE