Resum fina a la pàgina 79

1. DOLORS MATILLÓ
Resum fins a la pàgina 79

2. HENNING MANKELL
http://henningmankell.com/author/biography/

3. • HENNING MANKELL va ser un novel·lista i
dramaturg suec, conegut sobretot per les seves
novel·les policíaques, que tenen com a
protagonista l’inspector de policia Kurt
Wallander, i que han estat traduïdes a 37
idiomes.
• Va ser director del Teatre Nacional de Moçambic.
• Va néixer a Estocolm el 1948 i va morir a
Göteborg l’octubre de 2015.

4. • El gos que corria cap a un estel és el primer
llibre d’una tetralogia que té com a
protagonista Joel Gustafson (11 anys).
• Els altres tres són:
Les ombres creixen al capvespre (12 anys)
El noi que dormia a la neu (13 anys)
Viatge a la fi del món (15 anys)

5. RESUM PER CAPÍTOLS
1
• En Joel Gustafson és un nen d’11 anys que viu amb el seu pare, Samuel,
llenyataire i antic mariner.
• Un nit d’hivern de 1956, a -30C, es va despertar i, en mirar per la finestra,
va veure un gos que semblava que tingués por i que corria.
• Es lleva moltes nits, però no el torna a veure. En somnis el veu que corre
com cap a un estel llunyà i pensa que el posarà dins el seu somni per fer-
se companyia.

6. 2
• Casa seva era al costat del riu.
• Al costat dels pilars del pont de ferro del tren hi havia una pedra
descomunal partida per la meitat, el seu secret, perquè quan era dins
l’esquerda imaginava que podia transformar la realitat en el que ell
volgués.
• Tenien la maqueta d’un vaixell, Celestine, dins una vitrina.
• En Joel imaginava que casa seva era un vaixell ancorat prop d’un riu fins
que el vent fos favorable per fer-se a la mar.
• Quan li venia bé, el seu pare li explicava històries dels mar.
• El preocupava que el seu pare a vegades estigués com absent i no poder
fer res per ajudar-lo. Havia abandonat el mar, i la mare l’havia abandonat a
ell.

7. 2
• No sabia per què vivien allà, al mig del bosc. Si el pare havia nascut al nord de
Marstrand , per què ell a l’altra punta de Suècia, a Sundsvall?
• La seva veïna, la senyora Westman, li havia explicat que la seva mare tenia un
neguit.
• El pare beu i enyora la mare. Un matí troba una foto de la mare amb un nom,
Jenny. Sap que no és morta.

8. 2
• A vegades el pare neteja com un boig una brutícia que només ell pot
veure.
• Escriu tot el que voldria preguntar al seu pare.
• Somia amb una vaixell. La mare és el mascaró de proa.
• L’Otto és un company de l’escola que sempre el fa enrabiar: Si fos mare i
hagués tingut un fill com tu, jo també hauria fotut el camp (i llavors en Joel
deixa que el vaixell s’enfonsi). Li diu que la seva mare és un mascaró de
proa. Llavors l’Otto ho fa sortir a la classe, i la senyoreta Nederström renya
en Joel perquè s’inventa coses (nenúfars).
• Es fa fosc a les dues. Ha d’anar a comprar i fer el dinar: sóc com la meva
pròpia mare. Preguntarà al pare per la seva mare, però no ho fa.
• Alguna cosa ha de passar… I a la nit torna a veure el gos solitari que corre
sota els estels.

9. 3
• Els dos desitjos d’en Joel: una cuina nova i una bicicleta.
• El pare li diu que en compraran una quan hagin estalviat diners. Només
algú que ha estat mariner sap prendre decisions en plena tempesta. Es
penedeix de no haver demanat primer la bici.
• Compra un quadern de bitàcola. LRDGQCCAUE és el nom d’una societat
secreta. L’amagarà a la vitrina del Celestine.
• El 8 de març de 1956 comença l’aventura, surt a la nit. No hi ha ningú.
Redacta una regla per arribar a ser membre de ple dret de la societat
secreta (escalar l’arc del pont).
• Segona nit: veu en Simon Tempesta, el Vell Paleta en el seu camió rovellat,
va a mirar la bicibleta vermella que li agrada, El Cavall Volador. Agafa la
bici, cau en veure venir dos fars, l’ajuda en Simon Tempesta, torna la bici i
des de l’aparadpr de la botiga veu el gos solitari que corre cap a un estel.
A fora no hi ha petjades de potes…

10. 4
• En Joel s’adorm a classe i la senyoreta Nederström el fa fora.
• No s’atreveix a passar per la botiga de les bicicletes. A l’aparador de la
pastisseria es veu en un mirall: no li agrada el seu aspecte, sembla una
noia. No s’assembla a en Samuel, es deu assemblar a la mare.
• Va cap al riu. Cada vegada se li fa més difícil imaginar que el riu és el mar.
• Hi ha un noi foraster assegut a la “seva” roca. Té una binocles i porta
raquetes per a la neu.
• El foraster el veu i li parla en un dialecte estrany, somriu amb sornegueria.
Es diu Ture.
• L’endemà sortint de classe l’hi torna a veure, i li diu que és la seva roca. El
noi li deixa provar les raquetes, i sap que es diu Joel perquè ha vist el nom
gravat a la roca.
• El noi es diu Ture von Svala, el seu pare és el nou jutge, i no anirà a l’escola
fins al curs vinent.
• Li explica que s’escaparà de casa un dia i a una hora exacta.

11. 4
• En Joel li explica que té un secret, una societat secreta, a la nit.
• Ha d’anar a casa a fer el dinar. Sempre mengen patates.
• Pensa que ha d’inventar membres de la Societat Secreta, i en fa membres
gent ja morta.
• El pare arriba amb una dona que duu un barret vermell, la Sara, la
cambrera de la cerveseria. A en Joel no li agrada la Sara. No la pot
convidar a café perquè s’ha oblidat de comprar-ne.
• Ell va a la seva habitació i els espia pel forat del pany.
• Quan la Sara se’n va, sopen, i el pare està content. En Joel li diu que vol
una bici i, sorprenentment, el pare li diu que quan cobri la hi comprarà.
• Li demana que li parli de la mare, però el pare diu que ara no, que està de
bon humor i no en vol parlar.
• En Joel se sent inquiet a la seva habitació i va amb el pare i se li asseu als
genolls, escolten la ràdio. El pare li explica que el fill i el marit de la Sara
havien mort en un incendi.
• A tres quarts de dotze surt i espera en Ture al costat d’un vagó de
mercaderies.

12. 5
• En Ture li fa un espant en sortir de la foscor. Van cap al pont de ferro pel
camí més llarg. Li explica que busca un gos, però no li diu que s’imagina
que corre cap a un estel.
• Li fa prometre que si traeix la Societat Secreta haurà de travessar el pont
enfilant-se per un dels arcs, posar-se dret sobre l’arc i pixar, i que ara ha
de posar la llengua a la barana i comptar fins a cinquanta. En Ture no sap
que amb el fred no es pot fer. Escup sang.
(El pont sobre el riu Ljusnan? http://www.panoramio.com/photo/3064048 /
http://se.geoview.info/sveg_ljusnan_summernight,3064265p )
• Passa el camió del Vell Paleta i en Joel li explica que no dorm mai. Van
veient homes del poble. alguns estan borratxos. Li ensenya la casa de la
Sara i li diu que és un enemic. Llavors li ensenya casa seva. Hi ha alguna
cosa en en Ture que li produeix inseguretat.
• Nota alguna cosa estranya quan entra a casa seva.
• L’endemà va a casa d’en Ture, una casa d’onze habitacions. La mare i les
dues germanes no arribaran fins a l’estiu.

13. 5
• A l’habitació d’en Ture hi ha llibres, mapes, maquetes d’avions, un
mecano, dues ràdios… De tot menys joguines. Hi ha un quadre de
Leonardo da Vinci al capçal del llit. En Joel no sap qui és. Li explica que el
seu pare és mariner (s’enfada perquè no va ser capità). En Ture vol ser
enginyer i treballar a l’ONU.
• En Ture li diu que una Societat Secreta ha de provocar el pànic.
• En Joel va a casa, se sent enfadat amb el pare: no és capità, només té una
ràdio, no té dona i ell no té mare…
• El pare arriba de bon humor. En Joel no es pot concentrar a jugar amb els
soldats de plom i va amb el seu pare. El pare sap qui era Leonardo. No va
ser capità perquè no tenia estudis. En Joel pensa que si torna la Sara, se
n’anirà de casa. Ha de preguntar al seu pare on viu la Jenny.
• Pensa en en Ture. És bo que se’n vagi perquè així no descobrirà les
mentides que li ha dit, i no és bo perquè està bé tenir un amic noble.
S’imagina que es posa l’armadura que té en Ture.

14. 5
• Surt a la nit amb en Ture. En Ture no comprèn per què han de buscar un
gos. Veuen venir la Sense Nas, la Gertrud. Fa por perquè és valenta de
mostrar la seva cara deforme. La gent valenta fa por.
• La Gertrud havia intentat suïcidar-se en quedar sense nas, però la van
salvar i la va acollir un pastor de l’Església Lliure, i ara ella n’és membre i
ven les publicacions religioses. Viu sola a l’altre costat del pont, a Ulvkälla.
La segueixen fins al pont.
• En Ture comença a decidir, i li diu si sap on hi ha un formiguer, que
l’endemà a la nit li faran una visita.
• A casa sent la mateixa sensació que la nit anterior. Va a l’habitació del pare
i veu que no hi és.

15. 6
• Es posa a plorar, paralitzat per la por. Es pensa que el pare l’ha abandonat.
Però corre cap a ca la Sara. Va al pati fosc del darrere i veu llum en una
finestra, va a buscar una escala de darrere la ferreteria. Pixa sobre la
bicicleta (de la Sara?).
• S’enfila a l’escala i veu el pare i la Sara per la finestra, el pare despullat.
Primer sent tristor, però després, menyspreu i fúria. Per què l’abandonen?
Ell no ha abandonat ningú.
• Es vol venjar, llença una pedra a la finestra i trenca el vidre. Fuig corrent.
• L’endemà no va a l’escola, ha de pensar. Camina fins a la casa del Vell
Paleta. El Vell Paleta el crida i li diu que l’ajudi a estirar una corda. Posa
cordes a la neu perquè li sembla bonic. En un peu hi duu un mitjó i en
l’altre una bota amb claus. Sembla un bisó prehistòric.
• S’estira a la neu. Li explica que no pot dormir i que per això cada nit
condueix el camió, cantant i xiulant, per allunyar les penes. Li diu que se’n
vagi, i que torni un altre dia, que li farà una sopa que li permetrà veure el
futur.
(Capítol inacabat, pàgina 79)