Utilitarisme de Mill

1. L’UTILITARISME
La major felicitat per al major nombre
de persones

2. Jeremy Bentham
(1784-1832)
John Stuart Mill
(1806-1873)

3. El cas Mignonette (1884): moral i canibalisme
Thomas Dudley, capità
Edwin Stephens, primer oficial
Edmund Brooks, mariner
Richard Parker, grumet

6. Va ser moralment correcta la decisió que es va prendre els
mariners ? Com podem saber si una acció és justa o injusta?
En primer lloc s’ha d’escollir entre dues opcions:
a) Matar a 1 dels mariners per tal que els altres 3 es puguin salvar
b) No matar a cap mariner i que morin tots 4
Cas que l’opció triada sigui “a”, aleshores cal escollir quin dels 4 mariners ha de ser
sacrificat, tenint en compte factors com ara
i) Si té família o no, per tal de valorar l’impacte sobre els seus parents
ii) Les seves condicions de salut
iii) La seva edat
iv) …
Anàlisi cost / benefici

7. El dilema del tramvia és un experiment mental ideat per validar o refutar la legitimitat
de l'ètica de l'utilitarisme. Va ser plantejat per primer cop per la filòsofa Philippa Foot.

10. Benestar i malestar
La quantitat de
benestar general
que produeix
una acció
Felicitat Utilitat

11. El principi d’utilitat no fa referència al major grau de benestar o
felicitat individual, sinó al major grau de benestar o felicitat
total.
Una acció no es pot jutjar moralment atenent només a l’agent
de l’acció (el que a mi em beneficia és bo)
Una acció és pot jutjar moralment en funció del benefici general
que procura
Benestar i malestar
Convenient/Bo
Una acció és convenient quan és bona
exclussivament per a l’interès particular de
l’agent; una acció és bona en tant que
procura no només la felicitat de l’agent,
sinó la de tots els afectats per la conducta.

12. Una acció es considera moralment bona en el cas que, tenint en
compte els resultats, els beneficis superin els perjudicis?
O, per contra, hi ha accions (per exemple el crim) que són
dolentes independentment de les circumstàncies i els resultats?
La moral en
funció dels
resultats
Conseqüencialisme Utilitarisme
La moral en
funció dels
principis
Essencialsme Deontologisme

13. Conseqüencialisme vs essencialisme
1. La moral ha d’atendre a les conseqüències i no a les
intencions de l’agent. L’utilitarisme no és essencialista: les
persones no poden ser jutjades per com són, sinó per allò
que han fet (i les seves conseqüències).
2. La moral no té una validesa a priori. No existeixen normes
morals a priori independents de les circumstàncies
concretes en què es realitza l’acció i els seus resultats
(Kant)
3. Les conseqüències es mesuren en termes de benestar o
malestar (plaer o dolor). Aquestes conseqüències
s’extenen a tots els implicats en l’acció (la societat).

14. La moral ha d’atendre a les conseqüències i no a les intencions de l’agent. L’utilitarisme
no és essencialista: les persones no poden ser jutjades per com són, sinó per allò que
han fet (i les seves conseqüències).
Punt de vista essencialista (o categòric): per tal que l’acció es pugui valorar
com a moralment bona, és necessari que els agents compleixin un seguit de
condicions: sinceritat, altruisme, etc. L’acció és bona perquè les intencions
són bones.
Punt de vista conseqüencialista: per tal que l’acció es pugui valorar com a
moralment bona, és suficient que els beneficis globals que procura siguin
superiors als costos, amb independència de la conciència dels agents. L’acció
és bona perquè els resultats són bons.

15. La moral no té una validesa a priori. No existeixen normes morals a priori independents de
les circumstàncies concretes en què es realitza l’acció i els seus resultats (Kant).
Conseqüencialisme vs essencialisme

16. Utilitarisme vs ètica dels drets
Es pot considerar bona una acció quan viola els drets de les persones a les quals aquella
acció afecta?
Drets i deures
morals
Resultats de
l’acció
Tenen les persones drets i deures que són vàlids a priori (de
forma categòrica) i que, per tant s’han de respectar en qualsevol
circumstància i amb independència del benefici o perjudici
resultant?
Existeixen uns principis morals superiors a la utilitat de les
accions?

17. Una acció bona és aquella que procura el màxim benestar per
al màxim nombre de persones = maximització del plaer =
major felicitat possible.
Maximització de la utilitat
L’objectiu és un terrorista L’objectiu no és un terrorista Balanç
Disparar
a matar
+ 100 potencials víctimes
salvades
- 1 persona morta (el terrorista)
+ 0 (ningú havia de morir)
- 1 persona morta (el suposat
terrorista)
+ 100
- 2
No
disparar a
matar
+ 1 persona salvada (el terrorista)
- 100 persones mortes (els
objectius de l’atemptat)
+ 0 (ningú havia de morir)
- 0 (ningú ha estat abatut)
+ 1
- 100

18. Utilitarisme vs ètica dels drets
Està moralment justificat infligir un dolor
intens a una persona si amb això s’eviten
morts i patiments d’una magnitud més gran?
Està moralment justificat extreure tots els
òrgans del cos d’una persona sana si amb això
aconseguim salvar les vides i millorar
notablement l’estat de salut de 20 persones
malaltes?
Està moralment justificat elimina uns
determinats estudis universitaris perquè la
manca d’alumnat comparada amb la despesa
que demana no fa rendible els estudis?

19. L’utilitarisme de John Stuart Mill
L’utilitarisme de Mill representa un intent de fer compatibles els drets individuals amb la
doctrina utilitarista.
UTILITARISME DELS ACTES UTILITARISME DE LES NORMES
Utilitarisme a curt termini
Defensa que la bondat o la maldat d’una
acció ha de ser considerada en cada cas
en concret, sense necessitat de seguir
cap norma general.
Cada acció concreta té unes
conseqüències i són elles les que ens
permeten determinar el seu valor.
Aquesta forma d’utilitarisme és pròpia de
Bentham.
Utilitarisme a llarg termini
El bé i el mal no poden ser jutjats des de
la perspectiva d’una acció concreta.
La bondat o la maldat d’una acció ha de
ser considerada a partir de la norma que
representa.
Per jutjar una acció com a bona o dolenta
hem de pensar-la com a norma
(universal) i atendre a les conseqüències
(universals).

20. Està moralment justificat extreure tots els òrgans del
cos d’una persona sana si amb això aconseguim salvar
les vides i millorar notablement l’estat de salut de 20
persones malaltes?
UTILITARISME DELS ACTES UTILITARISME DE LES NORMES
Utilitarisme a curt termini
Examinem en aquest cas en concret quines
serien les conseqüències en termes de
benestar i malestar generades per l’acció.
Trobem que el benestar (20) supera al
malestar (1)
Per tant l’acció des del punt de vista utilitarista,
l’acció és bona
Utilitarisme a llarg termini
Examinen el cas en general, atenent a les
conseqüències que es produirien si l’acció
concreta es convertís en una conducta
generalitzada.
Trobem que el malestar (21) supera al
benestar (0). Trobem també que el dret a
l’assistència sanitària queda anul·lat.
Per tant l’acció des del punt de vista utilitarista,
l’acció és dolenta

21. Benestar i malestar
L’ètica utilitarista és hedonista
La finalitat de qualsevol acció és el benestar (felicitat= bé últim). Una acció
és bona en la mesura que procura benestar i dolenta en la mesura que
l’impedeix
Benestar: plaer i absència de dolor (el plaer i l’absència de dolor són fins en
si mateixos; totes les coses desitjables ho són perquè proporcionen plaer o
són un mitjà per a obtenir-lo)
No hi ha plaers superiors i inferiors en el sentit que estiguin vinculats a
accions que són millors o pitjors. Dues accions són iguals de bones si
procuren la mateixa quantitat de plaer.

22. Assistir a una òpera pot ser una font de benestar
quantificable en X plaer per a algú
Assistir a una final de la Champions pot ser una
font de benestar quantificable en X plaer per a
algú
No podem dir de cap dels dos que és un plaer superior o inferior. Només podem dir
que han estat escollits pel benestar que procuren i que tots dos procuren la mateixa
quantitat de plaer
Però realment totes les fonts de plaer estan al mateix nivell?
El benestar només té una dimensió quantitativa?
Debat entre Bentham i Mill

23. L’utilitarisme de John Stuart Mill: plaers superiors i inferiors
Existeixen 2 dimensions del plaer: la quantitat i la qualitat. L’error de Bentham ha estat
pensar que només existeix la quantitativa.
“De dos plaers, si n’hi ha un que és el preferit per tothom o gairebé tothom qui hagi
experimentat tots dos, aquest serà el més desitjable”
Per a que una persona pugui perferir un plaer a un altre, primer els ha de conéixer i ha de
saber valorar-los. Això és feina de l’educació.
L’educació pot millorar les persones en dos sentits:
a) Ensenyant-los a preferir aquells plaers que resulten més adequats (apropiats a la
condició i la dignitat humana)
b) Ensenyant-los a tenir en compte els desitjos i interessos dels altres en les nostres
eleccions
Els plaers més elevats no ho són perquè els preferim, sinó que els preferim perquè els
reconeixem com a més elevats.

24. Es pot mesurar el benestar?
Es pot mesurar el benestar i el malestar
(el plaer i el dolor) de la mateixa manera
que es mesura la longitud d’una línia, la
temperatura o el preu d’una mercaderia?
En teoria s’hauria de poder mesurar
donat que l’utilitarisme defensa que la
quantitat de benestar és el criteri per
valorar moralment una acció.
Com mesurar-lo? Es pot traduir el
benestar a un valor monetari?

25. El Ford Pinto va ser un automòbil produït per la Ford Motor
Company. Es va llançar el 1971 i va ser un èxit comercial.
El Ford Pinto, dissenyat amb criteris d'economia molt estrictes,
tenia dos greus defectes de seguretat :
El dipòsit de combustible estava per darrere de l'eix posterior, de
manera que el cotxe explotava amb molta facilitat en cas de
col·lisió física per darrere. La carrosseria era molt feble, i per això
en cas de col·lisió el cotxe es deformava i les portes quedaven
bloquejades, atrapant els seus ocupants en un cotxe en flames.
COST BENEFICI
Incorporar un
dispositiu de
serguretat en
el vehicle
137, 5 milions de $ 49, 5 milions de $
(càlcul fet amb una estimació d’accidents, víctimes mortals i ferits. Valor de la vida
humana = 200.000 $
Quant val una vida humana? Com calcular el que representa la vida humana en termes
de utilitat (benestar) potencial? La vida de totes les persones val igual?
Els recursos d’assistència sanitària per a malalts amb
necessitat de diàlisi no permeten donar el servei a tots
els pacients quan ho demanen, de manera que es forma
una llista d’espera. Qui té prioritat? Quin criteri es pot fer
servir?

26. L’utilitarisme de John Stuart Mill
“Considero que la utilitat és la instància decisiva en totes les qüestions ètiques;
però ha de ser utilitat en el sentit més ampli, fonamentat en les interessos
permanent de l’home en quant capaç de progressar”
Quins són aquests interessos permanents de
l’home en els quals s’ha de basar l’utilitarisme?
El principal és la LLIBERTAT
En quin sentit el respecte a la llibertat permet
progressar a les persones
ESTAT LIBERAL

27. L’utilitarisme de John Stuart Mill: la llibertat
•La individualitat és un dels principals factors
que contribueixen al benestar d’una persona.
•Ser individu: ser capaç d’autodeterminarse
conscientment = capacitat d’escollir la nostra
forma de vida amb independència dels altres =
disposar d’una VOLUNTAT LLIURE
•La llibertat és la condició per a que es
desenvolupi la individualitat i, per tant, la
condició bàsica per aconseguir la felicitat
INDIVIDUALITAT LLIBERTAT FELICITAT
Sostenemos como evidentes por sí
mismas dichas verdades: que todos los
hombres son creados iguales; que son
dotados por su Creador de ciertos
derechos inalienables; que entre éstos
están la Vida, la Libertad y la búsqueda
de la Felicidad. Que para garantizar
estos derechos se instituyen entre los
hombres los gobiernos…
Declaració d’independència
norteamericana (1776)

28. Si la societat/Estat exerceix sobre mi un poder tal que limita la meva
individualitat i no em permet ser lliure, llavors està atacant la meva felicitat.
SISTEMES POLÍTICS TOTALITARIS
L’Estat per sobre de l’individu.
El bé comú per sobre del bé individual.
L’individu com una peça de l’engranatge
social: abolició de la personalitat, la
singularitat
Societats “tancades” (Popper)
Si la societat/Estat no exerceix sobre mi cap poder, llavors la meva llibertat
descontrolada pot afectar a la resta d’individus

29. •La societat pot exercir control sobre les conductes particulars
dels seus membres només en el cas que aquestes perjudiquen a
altres persones no implicades directament en l’acció.
•“Perjudicar a altres persones”: impedir que altres persones
puguin desenvolupar la seva individualitat (llibertat) i obtenir
benestar.
•La societat no ha d’exercir cap control sobre aquelles conductes
particulars dels seus membres que només tinguin efectes sobre
ells mateixos (àmbit privat).
•El conjunt de la societat ha s’assumir la defensa de la llibertat de
tots els seus membres. L’Estat té com a funció la garantia i
promoció dels drets dels individus: estat liberal.

30. Una crítica a l’utilitarisme: John Rawls
Suposem que un grup d’individus està reunit per escollir les lleis que governaran la seva
vida col·lectiva (contracte social).
Cada individu defensa els seus interessos particulars. Se sumen les opinions i es respecta
la de la majoria: màxim benestar per al major nombre de persones.
L’utilitarisme no garanteix la justícia social
Suposem que a l’hora de decidir no coneixem el lloc que ocuparem a la societat (classe,
ètnia, sexe, estat de salut, edat, creences, formació, etc.)
No escollirem segons els nostres interessos particulars (perquè no els coneixem) ni
segons l’utilitarisme (la majoria) perquè podríem formar part d’una minoria.
Una decisió racional exclou l’utilitarisme

31. Una crítica a l’utilitarisme: John Rawls
Què escolliríem?
1. Tothom gaudeix d’una sèrie de drets i llibertats bàsiques.
2. Un d’aquests drets és el de poder accedir al mercat en igualtat
de condicions i, d’aquesta manera, acumular riquesa
3. Acceptem que alguns individus puguin acumular més riquesa
que altres donat que la igualtat natural de condicions és
impossible
4. Però demanem que aquells que acumulem més riquesa que
altres compensin d’alguna manera a aquells que, tot i gaudir de
les mateixes oportunitats, no han aconseguit acumular tant i, per
tant, no poden gaudir de determinats drets.