Escletxa i continuïtat entre humans i animals.

1. ESCLETXA I CONTINUÏTAT

2. Les concepcions de l'escletxa
Entre els animals i els humans existeixen diferències no de grau sinó substancials: un
ésser humà és completament diferent a un animal.
Aquesta diferència essencial implica que l’ésser humà mereix un tracte diferents als
animals, o disposa d’uns drets completament diferents al dels animals.

3. Descartes. A diferència dels humans, els animals no tenien ment,
cosa que els convertia en una mena d'autòmats o màquines.
Com que no tenien consciència, els animals no tenien sensacions, i
quan evitaven els cops o les ferides no era perquè sentissin dolor, sinó
un reflex. Als animals els passava com quan ens anestesien i no sentim
les incisions del cirurgià.
Segons aquesta mentalitat, tampoc no disposaven de cap de les
funcions que acompanyen la consciència. No tenien capacitat de
decidir, ni voluntat, ni moral. Només els guiava l'instint.
Aristòtil. Els animals no viuen en societat sinó en ramats, sense
relacions entre els individus ni cap forma de societat, llevat
d'excepcions com les formigues o les abelles. No tenien llenguatge,
només crits en forma de brams, lladrucs, udols, renills, piulades…

4. Les concepcions de l'escletxa
Entre els animals i els humans existeixen diferències no de grau sinó substancials: un
ésser humà és completament diferent a un animal.
Aquesta diferència essencial implica que l’ésser humà mereix un tracte diferents als
animals, o disposa d’uns drets completament diferents al dels animals.
Les concepcions de la continuïtat
Entre els animals i els humans existeixen diferències de grau però no diferències
absolutes: un ésser humà no és completament diferent a un animal.
Els animals disposen de tots els drets que les seves capacitats i interessos exigeixen.
Creure que l’espècie humana, pel fet de ser «superior» a la resta d’animals, disposa de
drets que aquests no tenen és una forma d’especisme (semblant al racisme entre els
humans)

5. Bentham. La capacitat d'experimentar plaer i dolor era comuna a
humans i animals i, per això, els hem d'evitar el dolor i el patiment.
La teoria de l'evolució de les espècies de Charles Darwin va establir
científicament la continuïtat entre els animals i els humans.
Alliberament animal (1975), escrit pel filòsof Peter Singer, va marcar
una fita en el moviment en defensa dels animals. Defensa que tots
els animals són sagrats, és a dir, que mereixen un respecte absolut i,
per tant, tenen el mateix valor que una persona humana. Segons ells,
considerar que un humà té preferència sobre qualsevol animal és una
forma d'especisme.

9. "Dios hizo los animales domésticos, los animales salvajes, y todos los reptiles, según su
especie. Y Dios consideró que esto era bueno, Y dijo: "Hagamos al ser humano a
nuestra imagen y semejanza. Que tenga dominio sobre los peces del mar, y sobre las
aves del cielo; sobre los animales domésticos, sobre los animales salvajes, y sobre
todos los reptiles que se arrastran por el suelo." Y Dios creó al ser humano a su imagen;
lo creó a imagen de Dios. Hombre y mujer los creó, Y los bendijo con estas palabras:
"Sean fructíferos y multiplíquense; llenen la tierra y sométanla; dominen a los peces del
mar y a las aves del cielo, y a todos los reptiles que se arrastran por el suelo." (Gènesi)