1. PLATÓ NIETZSCHE
ONTOLOGIA
• Dualisme • Monisme
• Separació de dos món o dues realitats • Una única realitat: la vida com a
antagòniques: el món sensible i el esdevenir (canvi constant).
món de les idees Constitució apol·lini-dionisíaca del
món. Antecedents en Heràclit.
• El món sensible: canvi constant,
imperfecció, temporalitat; el món de • El món de les idees com a “invent”
les idees: eternitat, perfecció. (l’ideal) o subproducte del
pensament humà decadent
• El món sensible com a còpia o
reproducció imperfecta del món ideal • Defensa del món sensible com a
(realitat i aparença) realitat radical: l’etern retorn del
mateix
CONEIXEMENT
• Idealisme racionalista • Vitalisme irracionalista
• El coneixement com a descobriment • El coneixement com a “momificació”
de veritats intel·ligibles. de la realitat sensible (“egipticisme”).
La realitat sempre canviant es pretén
• La veritat només és accesible a través reduir a conceptes estàtics.
de la raó i no a través del sentits
• El cos i l’experiència com a autèntics
• Possibilitat d’un coneixement vehicles del coneixement. La raó com
universalment vàlid (contra a falsificadora del món i creadora
l’escepticisme i el relativisme) d’ideals antinaturals (crítica de les
idees metafísiques)
• Impossibilitat de veritats absolutes:
perspectivisme. No hi ha res més que
interpretacions del món. La veritat és
una il·lusió.
ÈTICA
• El bé com a projecció de la raó • L’ètica occidental com a resultat de la
humana(intel·lectualisme moral) repressió de les forces instintives
• La felicitat és el resultat de • La moral com a domesticació de
l’individu i els seus impulsos

2. l’administració del desig. (esclavització)
• Exaltació de les virtuts de la • Exigència d’un retorn a les formes
prudència i la moderació primitives de valoració (moral
tràgica)
• Raó = virtut = felicitat
• Vida = instint = felicitat
ANTROPOLOGIA
• Dualisme antropològic: cos i ànima. El • Monisme antropològic: el cos com a
cos com a presó de l’ànima. realitat radical. “La teva raó és el teu
cos”. El cos no és la presó de l’ànima
• Un nou home: el presoner alliberat de sinó l’essència de l’ésser humà.
la sensibilitat i la ignorància que, a
través de la filosofia, educa la seva • Un nou home: el superhome com a
ànima. superació de la humanitat que ha
creat la decadència. Retorn a la
• La filosofia com a purificació valoració de al vida i destrucció
definitiva de l’ideal
• La filosofia com a destrucció de
l’ideal