Cosmologia griega, astronomia, presocraticos, platon, aristoteles, filosofia

1. L’univers
La pregunta pels orígens

2. LES EXPLICACIONS MITOLÒGIQUES
Les primeres explicacions sobre l’origen i
naturalesa de l’univers són els mites.
Els mites són narracions protagonitzades per
entitats sobrenaturals (déus, titans) que donen
sentit al món i a la vida humana.
En totes les cultures humanes han existit mites:
Babilónia, Egipte, Grècia, Amèrica
precolombina, Xina…
La narracions mítiques es caracterizen per la
seva simbologia i per personificar els fenòmens
naturals, representats com a manisfestacions
d’éssers poderosos i fantàstics.

4. Al principi del temps tan sols existien immenses masses d'aigües
cobertes per tenebres. Era oceà infinit conegut com Nun, que
contenia tots els elements del cosmos. L'esperit del món es trobava
dispers en el caos, fins que prenent consciència es va cridar a si
mateix; així va néixer el déu Amon Ra.
Amon Ra estava sol; així que va decidir crear del seu alè a Shu (el
vent), i de la seva saliva va crear a Tefnut (La humitat).
Mentrestant, Shu i Tefnut van tenir dos fills, Geb (La Terra) i Nut (El
Cel). Geb i Nut es van casar; així, el cel jeia sobre la terra, copulant
amb ella. Shu, gelós, els va maleir i els va separar sostenint al cel
sobre el seu cap i les espatlles, i subjectant a la terra amb els seus
peus. Shu no va poder impedir que Nut tingués filles, les estrelles, així
donant origen a la volta celeste.
El mite egipci de la creació

6. En primer lloc va existir el Caos. Després Gea la d'ample pit, seu
sempre segura de tots els immortals que habiten el nevat cim de
l'Olimp. En el fons de la terra d'amples camins va existir el
tenebrós Tàrtar. Per últim, Eros, el més bell entre els déus
immortals, que afluixa els membres i captiva de tots els déus i
tots els homes el cor i l'assenyada voluntat en els seus pits. Del
Caos van sorgir Erebo i la negra Nit. De la Nit a es vegada van
néixer el Eter i el Dia. Gea donà a llum primer l'estrellat Urà amb
les seves mateixes proporcions, perquè la contingués per tot
arreu i poder ser aix í seu sempre segura per els feliços déus.
També va donar a llum a les grans Muntanyes, deliciosa estatge
de deesses, les Nimfes que
habiten en els boscos. Ella igualment donà a llum l’estèril mar
d’agitades ones, el Pont.
El mite grec de la creació (Teogonia, Hesíode)

9. EL MODEL CRISTIÀ. CREACIONISME
Al principi, Déu va crear el cel i la terra. La terra era caòtica i desolada,
les tenebres cobrien la superfície de l'oceà, i l'Esperit de Déu planava
sobre les aigües.
Déu digué: Que existeixi la llum. I la llum va existir.
Déu veié que la llum era bona, i separà la llum de les tenebres. Déu va
donar a la llum el nom de dia, i a les tenebres, el de nit.
Hi hagué un vespre i un matí, i fou el primer dia.

10. •El món té un origen. Ha estat creat per Déu i no existeix
eternament.
•Déu crea el mòn a partir del no-res (ex nihilo) [vulneració
del principi lògic de Parmènides]
•Omnipotència divina.
•Acte lliure de Déu.

11. Al principi era Déu. Déu no
forma part del món (trascedent)
Déu és pensament. Les idees
formen part de la ment divina,
no són diferents de Déu.

12. LES EXPLICACIONS CIENTÍFIQUES
Les explicacions científiques sobre
l’univers es comencen a desenvolupar
a Grècia en VII a.C.
Es tracta d’explicacions o no
intervenen entitats sobrenaturals sinó
que segueixen els principis de la
racionalitat, l’experiència i la
coherència. .
3 etapes:
Cosmovisió antiga (VII a.C. – XVI)
Cosmovisió moderna (XVI-XIX)
Cosmovisió contemporània (XX-XXI)

13. El pare de la filosofia i la ciència
(VII a.C)
Va predir un eclipse solar
Pare de l’astronomia matemàtica,
enginyer, redactor de lleis
Tot procedeix de l’aigua
La terra és un disc que sura sobre
una massa d’aigua. Els astres són
vapor d’aigua incandescent
TALES DE MILET

15. Geògraf, primer mapa de la terra
coneguda
Origen de l’univers: apeiron =
matèria originària sense cap
qualitat concreta
L’univers va néixer en separarse
els contraris: fred i humit (terra i
aigua) es va separar d’allò calent i
sec (aire i foc).
Els elements es distribueixen
seguint un ordre.
ANAXIMANDRE

17. El món s’explica per mitjà de la
matemàtica
La terra esfèrica, no ocupa el
centre de l’univers
L’univers té un ordre geomètric
(teoria dels 5 sòlids regulars)
Harmonia de les esferes
Precursor de la ciència moderna
(Kepler)
PITÀGORES

21. Kepler va considerar que el
moviment dels planetes havia de
complir les lleis pitagòriques de
l'harmonia. Va intentar demostrar
que les distàncies dels planetes al
Sol venien donades per esferes a
l'interior de políedres perfectes,
niades successivament unes a
l'interior d'altres. En l'esfera
interior estava Mercuri mentre que
els altres cinc planetes (Venus,
Terra, Mart, Júpiter i Saturn)
estarien situats a l'interior dels
cinc sòlids platònics corresponents
també als cinc elements clàssics.
En 1596 Kepler va escriure un llibre
en el qual exposava les seves
idees. Mysterium Cosmographicum
(El misteri còsmic).

22. Els àtoms es mouen
eternament en el buit.
Formació d’un vòrtex o
remolí. No hi ha agent
extern, atzar. Model sense
autor, sense agent creador.
En el vòrtex els atoms
xoquen, s’uneixen i es
distribueixen en una massa
de matèria ordenada.
Múltiples móns.
DEMÒCRIT

23. PLATÓ
Cal observar sobre l’univers el següent: quin
model va contemplar el seu creador en fer-
ho. Si aquest món és bell i el seu creador bo,
és evident que va mirar el model etern. Ja
que aquest univers és el més bell dels éssers
generats i aquell la millor de les causes. Per
això, engendrat d'aquesta manera, va ser
fabricat segons el que es capta pel
raonament i la intel·ligència i és immutable .
Si això és així , és de total necessitat que
aquest món sigui una imatge d'alguna cosa
.... Quan el demiürg , en construir-lo, fixà la
seva mirada en l'ésser immutable i el va fer
servir de model , l’univers fet serà
necessàriament bell.

24. •El món té un origen.
•No existeix eternament
•El món és produït per una
entitat diferent a l’univers
[contra l’espontaneïtat i
l’evolució natural de la
matèria, Anaximandre i
Demòcrit]
•DEMIÜRG (“artesà”, una
raó intel·ligent)

26. •Fabricació a partir d’uns
elements preexistents: les
idees-models perfectes i la
matèria caòtica
•Reproducció de les idees
en la matèria.
•´L’univers visible és una
còpia de les idees-models
perfectes.
•El demiürg dóna forma a
la matèria caòtica.

27. ARISTÒTIL
Es pot tenir la certesa de que
l’univers en el seu conjunt ni
ha estat generat ni pot ser
destruït, com alguns diuen,
sinó que és etern, sense que
la seva duració total tingui
principi ni final, i conté en si
mateix la infinitud del temps.

28. •L’univers, entés com a
totalitat, no està sotmés ni
al naixement (principi) ni a
la destrucció (final)
•L’univers és etern. No ha
estat creat ni patirà
destrucció.

30. GEOCENTRISME i GEOESTATISME: la terra és
el centre de l’univers (lloc natural) i no té
moviment.
ESFERICITAT, INFINITUD, NEGACIÓ DEL BUIT
HETEROGENEÏTAT i JERARQUIA: dos àmbits
en l’univers, regió sublunar i regió supralunar

31. MÓN SUBLUNAR MÓN SUPRALUNAR
•Compost pels 4
elements: aigua, aire,
terra, foc.
•Les coses neixen i
moren, canvien de
tamany i de qualitats
•El moviment natural
és rectilini
•Compost per un
cinquè element: èter.
•Els astres no neixen
ni es destrueixen, són
eterns, tampoc no
canvien de qualitats ni
de tamany
•El moviment natural
és circular i uniforme.

32. PTOLOMEU
Revisió del model aristotèlic (s. II)
La seva visió de l’univers perdura
durant tota l’edat mitjana.
Model geomètric de l’univers
format per combinacions de
moviments circulars uniformes:
deferents i epicicles.
Objectiu: explicar els moviment
visible dels astres (“salvar els
fenòmens”)

33. Els planetes tenen un moviment circular i uniforme. Però no és això el que veiem
desde la Terra. Des d’aquí observem moviments en aparença irregulars
(retrogradació).

34. Simulació del moviment de retrogradació de Mart amb Celestia