Utilitarisme i deontologisme

1. UTILITARISME

2. El cas Mignonette (1884): moral i canibalisme
Thomas Dudley, capità
Edwin Stephens, primer oficial
Edmund Brooks, mariner
Richard Parker, grumet

4. Va ser moralment correcta la decisió que es va prendre els
mariners ? Com podem saber si una acció és justa o injusta?
En primer lloc s’ha d’escollir entre dues opcions:
a) Matar a 1 dels mariners per tal que els altres 3 es puguin salvar
b) No matar a cap mariner i que morin tots 4
Cas que l’opció triada sigui “a”, aleshores cal escollir quin dels 4 mariners ha de ser
sacrificat, tenint en compte factors com ara
i) Si té família o no, per tal de valorar l’impacte sobre els seus parents
ii) Les seves condicions de salut
iii) La seva edat
iv) …
Anàlisi cost / benefici

5. El dilema del tramvia és un experiment mental ideat per validar o refutar la legitimitat
de l'ètica de l'utilitarisme. Va ser plantejat per primer cop per la filòsofa Philippa Foot.

6. Una acció bona és aquella que procura el màxim benestar per
al màxim nombre de persones = maximització del plaer =
major felicitat possible.
L’objectiu és un terrorista L’objectiu no és un terrorista Balanç
Disparar
a matar
+ 100 potencials víctimes
salvades
- 1 persona morta (el terrorista)
+ 0 (ningú havia de morir)
- 1 persona morta (el suposat
terrorista)
+ 100
- 2
No
disparar a
matar
+ 1 persona salvada (el terrorista)
- 100 persones mortes (els
objectius de l’atemptat)
+ 0 (ningú havia de morir)
- 0 (ningú ha estat abatut)
+ 1
- 100

9. 1. Per valorar una acció ca d’atendre a les
conseqüències i no a les intencions de l’agent. Les
persones no poden ser jutjades per com són, sinó
per allò que han fet (i les seves conseqüències).
1. La moral no té una validesa a priori. No existeixen
normes bones o dolentes a priori independents de
les circumstàncies concretes en què es realitza l’acció
i els seus resultats
1. Les conseqüències d’una norma es mesuren en
termes de benestar o malestar (plaer o dolor).
Aquestes conseqüències s’extenen a tots els
implicats en l’acció (la societat).

10. Una acció es considera bona en el cas que, tenint en compte els
resultats, els beneficis superin els perjudicis?
O, per contra, hi ha accions (per exemple el crim) que són
dolentes independentment de les circumstàncies i els resultats?
La moral en
funció dels
resultats
Conseqüencialis
me Utilitarisme
La moral en
funció dels
principis
Essencialsme Deontologisme

11. Utilitarisme vs ètica dels drets
És just infligir un dolor intens a una persona si
amb això s’eviten morts i patiments d’una
magnitud més gran?
És just extreure tots els òrgans del cos d’una
persona sana si amb això aconseguim salvar
les vides i millorar notablement l’estat de salut
de 20 persones malaltes?
És just uns determinats estudis universitaris
perquè la manca d’alumnat comparada amb la
despesa que demana no fa rendible els
estudis?

12. DEONTOLOGISME

13. Una acció es considera moralment bona en el cas que, tenint en
compte els resultats, els beneficis superin els perjudicis?
O, per contra, hi ha accions (per exemple el crim) que són
dolentes independentment de les circumstàncies i els resultats?
La moral en
funció dels
resultats
Conseqüencialism
e Utilitarisme
La moral en
funció dels
principis
Essencialsme Deontologisme

14. Podem estar segurs que darrera
d’una acció de beneficència o
filantropia hi ha sempre una bona
voluntat o una intenció moralment
bona?
ACCIÓ RESULTAT
(benefici / cost)
Totes les persones beneficiades pel donatiu (la societat
al complet): disposem d’un servei que no hem tingut
que pagar personalment a través dels nostres impostos
= BENEFICI ALIÉ
La pèrdua patrimonial personal de l’empresari =
PERJUDICI PERSONAL
INTENCIÓ =
VOLUNTAT
Possibilitat d’un propòsit egoista, d’un interés personal
(honor, imatge corporativa, sentiment de satisfacció
personal, deduccions fiscals…) que no poden ser
aconseguides d’una altra manera = BENEFICI PROPI

15. Què fa que un botiguer sigui
moralment honrat?
Actuar conforme al deure i actuar
per deure
Hi ha 2 formes d’entendre el deure
1. Actuar conforme al deure: per no
protegir la seva reputació, per evitar ser
acusat d’estafador i evitar una sanció =
interés = càlcul = inclinació
1. Actuar per deure = per respecte a la llei
moral
INCORRECTE
CORRECTE

16. És diferent:
1. Ser honrat perquè en cas contrari pot
sortir perjudicat el negoci = actuar
per interés = el botiguer fa el correcte
però per una raó incorrecta.
1. Ser honrat perquè s’ha de ser honrat
= actuar per deure = actuar per
principis morals
INCORRECTE
CORRECTE

17. Seria igualment honrat si no hi hagués cap possibilitat de que la seva falta
d’honradesa fos descoberta?
Hardanger, al sud-oest de Noruega és
una zona agrícola en la qual creixen
pomes i cireres de color vermell. Molts
agricultors instal·len a la vora de la
carretera petites casetes en les que
venen directament les seves cireres,
de productor a consumidor.
Una safata de plàstic amb uns 400
grams de cireres per 5 euros.
L'agricultor deixa la caseta sola durant
tot el dia a la vora de la carretera, amb
la mercaderia i un petit cistell perquè
cada comprador pagui l'import de la
seva compra. Tu mateix agafes el canvi.

18. https://www.transparency.org/en/cpi/202
1

19. Què vol dir actuar per deure?
Dur a terme una acció per respecte a la llei moral, amb
independència dels interessos personals o dels demés
Una acció és bona quan el motiu que la duu a terme és el
compliment deure , encara que això perjudiqui als nostres
interessos o als dels demés.
S’ha de
dir la
veritat
sempre?
La veracitat de les declaracions
que no es poden eludir és el deure
formal de la persona amb
qualsevol, per grans que siguin els
perjudicis que se’n pugui derivar
per a ell o per a altres

20. Puc decidir mentir perquè he valorat que
amb la mentida aconsegueixo que se salvi
la vida de una persona innocent. No
perjudico a ningú amb la meva decisió
(màxim benefici) = ACTUAR CONFORME AL
DEURE
Puc decidir dir la veritat. Perjudico a una
persona amb la meva decisió. Però és una
llei moral dir la veritat i, per tant, si dic la
veritat actuo conforme a la llei = ACTUAR
PER DEURE