Avantatges de la innovació oberta per a les empreses i algunes formes d'aplicació. Paper de la innovació oberta dins les polítiques públiques d'innovació.
2. Atreveix-te a guanyar
Innovació oberta: Aprofitant els
recursos externs mitjançant la
col·laboració
La innovació oberta és un paradigma de gestió de la innovació
formulat pel professor Henry Chesbrough1, consistent en l’ús
de les capacitats innovadores existents en l’entorn de
l’empresa i no només en el seu interior.
La innovació oberta El paradigma tancat d’innovació, que ha predominat fins el
utilitza les capacitats moment actual, es caracteritza perquè les companyies proven
innovadores de d’innovar recorrent als seus propis recursos i ignorant moltes
l’entorn de l’empresa. fonts externes de talent i coneixement. L’ús d’un model tancat
tenia l’avantatge d’atorgar un major control sobre les
innovacions, retardant la seva imitació i millorant la rendibilitat.
L’augment en la complexitat dels productes ha comportat un
increment extraordinari dels coneixements que ha de dominar
una empresa per a realitzar el seu disseny. Això ha dut a una
necessitat d’especialització que limita que es puguin
desenvolupar internament moltes de les innovacions. A més, la
rapidesa en la imitació i la reducció del cicle de vida dels
productes ha reduït el període en que el nou producte pot ser
rendibilitzat, el que atorga una major importància a reduir
costos i terminis en el seu desenvolupament.
Reconèixer el talent disponible en l’exterior de l’empresa porta
a aplicar esquemes d’innovació oberta. En aquests es recorre
a col·laboracions amb altres empreses, institucions i individus
per a accelerar la innovació i optimitzar els recursos dedicats.
La innovació oberta permet aprofitar millor els propis recursos.
En lloc de dedicar-los a desenvolupar internament totes les
tecnologies necessàries per a una innovació, s’utilitzen els
recursos externs. Així els recursos d’enginyeria i
desenvolupament es concentren en resoldre aquells aspectes
que realment puguin crear diferenciació i valor.
Aplicar la innovació oberta obliga a un canvi dràstic de
perspectiva. Es passa de realitzar totes les activitats i posseir
C/ València, 63, local Àgora. 08015. Barcelona. Tel.: 93.184.53.44.
www.cynertiaconsulting.com info@cynertiaconsulting.com
-1-
3. Atreveix-te a guanyar
tots els recursos a ser un coordinador d’actors interns i
externs. Així, l’ecosistema de l’empresa cobra una importància
fonamental.
Les formes en que es produeix aquesta innovació oberta són
diverses. Es poden comprar llicències de les tecnologies
d’interès, ja siguin patents, models d’utilitat, etc.
També es poden subscriure acords de col·laboració o formar
joint-ventures amb les empreses o instituts d’investigació que
disposin de les tecnologies i coneixements requerits per a
desenvolupar conjuntament els productes o processos
desitjats.
Finalment, es pot realitzar un outsourcing de la innovació a
operadors especialitzats o utilitzar sistemes de crowdsourcing.
La innovació oberta té La innovació oberta té una sèrie d’avantatges. Redueix i
grans avantatges, distribueix els riscos de fracàs tècnic. Optimitza els recursos
però exigeix dedicar disponibles en reduir i repartir els costos amb altres
una notable atenció a col·laboradors. Segons la forma de col·laboració, converteix
la coordinació i a la part dels costos fixes de R+D en costos variables, amb la
protecció de la reducció del risc financer que això significa. I també facilita
propietat industrial. l’adquisició de capacitats a la vegada que accelera el termini
de desenvolupament.
No obstant això, té una sèrie de desavantatges. Requereix un
notable esforç de coordinació. Exigeix, a més, una estratègia
de protecció de la propietat industrial molt clara i encertada,
amb la qual l’empresa pugui capturar els ingressos que es
generin. Finalment, és un enfocament adequat en alguns
sectors però no en tots.
Outsourcing de la innovació
En el context actual, hi ha moltes empreses que opten per
realitzar externament les innovacions. Per això estan sorgint
operadors especialitzats en innovació externa, generalment
amb origen en el disseny industrial.
Aquests proveïdors de serveis d’innovació poden adoptar
diferents formes, com ideadors, cercadors de solucions o
mercats d’R+D.
Els ideadors són contractats per a generar conceptes
innovadors mitjançant l’estudi de les necessitats dels clients.
C/ València, 63, local Àgora. 08015. Barcelona. Tel.: 93.184.53.44.
www.cynertiaconsulting.com info@cynertiaconsulting.com
-2-
4. Atreveix-te a guanyar
L’abast de les tasques varia enormement. Alguns realitzen el
concepte del producte mentre que d’altres realitzen totalment
el disseny.
L’exemple més paradigmàtic és la californiana IDEO,
capdavantera dels enfocaments antropològics i gran referent
del sector.
Entre els que dissenyen totalment el producte es troben des
d’empreses amb origen en el disseny industrial a
subcontractistes de fabricació com Quanta o Compal que han
pujat un graó en la cadena de valor cap al disseny.
Els cercadors de solucions són empreses dedicades a buscar
conceptes o patents propietat d’altres empreses o inventors
per a solucionar problemes concrets dels seus clients.
Finalment, els mercats d’R+D són espais on es sol·licita a
altres empreses o inventors determinades solucions tècniques
per a problemes de negoci. Exemples d’això són Innocentive i
yet2.com.
Crowdsourcing
Alguns productes El crowdsourcing consisteix en la subcontractació de tasques
quotidians han estat d’innovació no cap a proveïdors concrets i seleccionats sinó
inventats mitjançant el cap al públic en general.
crowdsourcing.
El mecanisme és la convocatòria d’un concurs obert de cerca
de solucions per a determinats problemes. Això sovint
s’articula de forma directa, però cada cop més s’utilitzen els
mercats d’R+D per als problemes no estratègics.
Un exemple recent és el concurs per a la millora de l’algoritme
de predicció de puntuacions de Netflix, una empresa
nord-americana de lloguer de pel·lícules. Aquesta va convocar
un concurs pel qual oferia un milió de dòlars als que
concebessin un algoritme que millorés la capacitat de
predicció en més d’un 10%. El guanyador ha estat un equip
anomenat “BellKor Pragmatic Chaos”, compost per experts de
diversos països.
Alguns exemples de l’èxit del crowdsourcing són el
desenvolupament del sistema operatiu Linux (que és també un
exemple d’innovació d’usuaris) o la Wikipedia.
C/ València, 63, local Àgora. 08015. Barcelona. Tel.: 93.184.53.44.
www.cynertiaconsulting.com info@cynertiaconsulting.com
-3-
5. Atreveix-te a guanyar
Malgrat que la denominació de crowdsourcing és molt recent,
es tracta en realitat d’un mecanisme antic. Algunes destacades
invencions han estat el resultat de concursos oberts
promoguts per les autoritats per a solucionar problemes.
El problema de la longitud és un exemple famós. Resoldre’l
requeria crear un cronòmetre marí de gran precisió, cosa que
va aconseguir John Harrison ja al segle XVIII.
Durant el segle XIX, el crowdsourcing ens va portar la
conserva, desenvolupada per Appert el 1810 com a resultat
d’un concurs impulsat per Napoleó Bonapart per a obtenir un
mètode de conservació d’aliments per a aprovisionar les seves
tropes. I el seu nebot, Napoleó III, va patrocinar un concurs per
a trobar un substitut barat de la mantega, el que va resultar
amb la invenció de la margarina.
Innovació oberta i polítiques d’innovació
La innovació oberta és En els darrers anys les Administracions Públiques estan
un ingredient realitzant polítiques d’innovació que aposten per les estratègies
fonamental en les d’innovació oberta.
polítiques industrials i
d’innovació. Si en moments anteriors van potenciar la creació de centres
d’investigació i parcs científics i tecnològics, ara fomenten el
seu aprofitament per part del teixit productiu via ajuts a
projectes conjunts i subcontractació dels seus serveis.
Amb això s’aconsegueix millorar la transferència tecnològica
cap a la indústria, de forma que millora el seu nivell tecnològic i
la seva capacitat per a generar i absorbir tecnologia.
Així mateix, es primen els projectes col·laboratius. En incentivar
que les empreses del mateix sector o cadena de valor
comparteixin la inversió d’investigació i desenvolupament per a
nous productes i processos, es milloren els seus costos i la
seva posició en el mercat.
Però malgrat que les petites empreses haurien de ser les més
interessades en utilitzar la innovació oberta a causa de l’estalvi
de costos que comporta, les grans empreses utilitzen la
innovació oberta en major mesura que les petites2.
Involucrar a les Pimes en la innovació oberta millora la seva
competitivitat i potencia el seu creixement, amb la millora de
C/ València, 63, local Àgora. 08015. Barcelona. Tel.: 93.184.53.44.
www.cynertiaconsulting.com info@cynertiaconsulting.com
-4-
6. Atreveix-te a guanyar
l’ocupació i els efectes d’arrossegament que això pot provocar
en el seu territori.
La innovació oberta permet realitzar polítiques industrials en
consolidar sistemes territorials d’innovació i impulsar la
competitivitat de sectors industrials, especialment a través
d’accions sobre clústers.
Conclusions
Las estratègies d’innovació obertes són un mitjà pel qual les
empreses poden palanquejar els seus recursos i millorar la
rendibilitat de les seves inversions en innovació.
Requereixen un canvi cultural, donat que l’empresa passa de
posseir a coordinar els recursos i actius utilitzats en la
innovació. Així mateix, exigeixen una estratègia de propietat
industrial que les permeti capturar el valor generat.
Les estratègies obertes, en fomentar la interacció de l’empresa
amb l’entorn, són un instrument bàsic en les polítiques actuals
de competitivitat, convertint-se en un element destacat per a
dinamitzar clústers i impulsar les activitats innovadores en el
territori.
David Coloma
Notas:
1: Chesbrough, H. W. “Open innovation: the new imperative for creating and
profiting from technology”. Harvard Business School Press. 2003.
2 : AAVV. “Open innovation in Global Networks”. OECD. 2008
C/ València, 63, local Àgora. 08015. Barcelona. Tel.: 93.184.53.44.
www.cynertiaconsulting.com info@cynertiaconsulting.com
-5-
