«Què sabem de cada substància?». Curs d’agents de Salut. Fundació Autònoma Solidària. Universitat Autònoma de Barcelona. Bellaterra, 17 de novembre de 2010.

1. Curs de drogues
Què en sabem de cada substància?
Perspectiva biopsicosocial de les substàncies: l’alcohol, la
cocaïna, el tabac, el cànnabis, les drogues de síntesi i el
LSD.

2. ET DROGUES?

3. Què és una droga?
 És capaç de modificar una o més funcions de
l'organisme relacionades amb la conducta, el judici,
el comportament, la percepció o l’estat d'ànim.
 Independentment de si està acceptada o no per la
nostra cultura
 És susceptible de crear dependència, ja sigui psicològica,
física o ambdues.

4. Com les substancies modifiquen la percepció, la sensació i les emocions?
 El cervell es comunica a través dels neurotransmisors
 Les drogues posseeixen una estructura química similar a
certs neurotransmisors que els permeten enganyar al cervell.
El cervell no pot distingir entre la sustancia endogena de la
exogena (droga)
 Les substancies modifiquen la quantitat i qualitat de les
interaccions neuronals –obrint i tancant portes- alterant
l’experiencia en l’individu

5. Trastorn per dependència
de substàncies
 3. La substància es pren amb freqüència en quantitats majors o durant un període més
llarg del que inicialment es pretenia.
 4. Existeix un desig persistent o esforços infructuosos de controlar o interrompre el
consum de la substància.
 5. S’inverteix molt temps en activitats relacionades amb la obtenció de la substància, en el
consum de la substància o en la recuperació dels efectes de la substància.
 6. Reducció d’importants activitats socials, laborals o recreatives degut al consum de la
substància.
 7. Es continua prenent la substància tot i tenir consciència de problemes psicològics o
físics recidivants o persistents, que semblen causats o exacerbats pel consum de la
substància.

7. Trastorn per dependencia de
substàncies
Els criteris per al diagnòstic de dependència de substànciessón:
Un patró desadaptatiu de consum de la substància que suposa un deteriorament o malestar
clínicament significatius, expressat per tres (o més) dels ítems següents en algun moment
d’un període continuat de 12 mesos:
 1. Tolerància, definida per qualsevol dels ítems següents:
 a. una necessitat de quantitats marcadament creixents de la substància per aconseguir la
intoxicació o l’efecte desitjat
 b. l’efecte de les mateixes quantitats de substància disminueix clarament amb el consum
continuat.
 2. Abstinència, definida per qualsevol dels ítems següents:
a. la síndrome d’abstinència característica per a cada substància.
 b. es pren la mateixa substància (o una molt semblant) per alleujar o evitar els símptomes
d’abstinència.

8. Síndrome d’abstinència
 Per altra banda, deixar de consumir indueix el síndrome de
l'abstinència: conjunt de molèsties emocionals i físiques de
duració variable i que depèn en manifestació i intensitat de la
droga. Evitar l'abstinència també és una de les causes de busca
i recaiguda de la substància (reforç negatius).

9. Tolerància
 Es manifesta per la necessitat d’anar augmentant les
quantitats consumides per obtenir els mateixos
efectes que abans produïen dosis petites.

10. El desig de consum
 El concepto de craving o desig de consum s’entén per alguns
autors com un dels components essencials de la dependencia i
el seu paper en el manteniment de la abstinencia.
 La definición més ampliamente aceptada: el craving és “el
deseo de experimentar los efectos de una sustancia psicoactiva
que ha sido provada previmante” (UNDCP y WHO, 1992).
=S’activa la memoria de recompensa

11. Quines son les substancies que generen
major dependència?
Classificació de les drogues segons el grau de
dependència (OMS):
 Grup 1: Opioides i derivats
 Grup 2: Barbitúrics, benzodiacepines i alcohol
 Grup 3: Psicoestimulants (Cocaïna i anfetamina)
 Grup 4: Cannabis i derivats, mescalina, LSD, drogues
de disseny i nicotina.

12. Consum i dependencia
Factors:
- Tipus de substancia (i quantitat i frqüència del consum) i a via
d’administració (oral, fumada, inhalada, injectada)
- La persona: aspectes físics (sexe, pes, edat) i psicològics (habilitats,
capacitats, vulnerabilitat, impulsivitat)
- El context de consum (tolerancia o rebuig social envers la substancia,
sola o acompanyada) i factors familiars i culturals

13. Tríada de factors
INDIVIDU
SUBSTÀNCIAENTORN

14. Intoxicació
 La sobredosi -o intoxicació aguda- són
una sèrie d'efectes adversos que es produeixen a
l'organisme en superar la quantitat de substància que
aquest és capaç d'assimilar. El coma etílic es
produeix quan hi ha sobredosi. Existeixen
intoxicacions agudes que poden causar fins i tot la
mort.

15.  La realitat constata que no totes les persones que
prenen drogues acaben tenint consums problemàtics.
 El que està clar és que dins la nostra societat de
consum alguns consums de substàncies poden
esdevenir problemàtics, pel que s’accepta que el
consum de substàncies porta riscos implícits
en si mateix.

16.  Des de sempre la humanitat s’ha relacionat amb les drogues,
ja que han estat presents en el nostre món i societat. Prendre
o no prendre drogues és una decisió de cada individu.
La millor manera d’optar amb llibertat i
decidir per un mateix és tenir informació.

17. I TU, QUÈ EN PENSES?

18. Classificació de les substàncies segons efectes
 Psicoestimulants
 Depressors
 Al.lucinògens

19. Què son els psicoestimulants?
 Els psicoestimulants son:
- Capaços d’estimular la conducta
- Reduir els llindars d’alerta o vigilia
- Respondre més rapidament als estímuls exògens i
exògens.

20. Classificació dels psicoestimulants
Amfetamines i
anàlegs
Alcaloides
naturals
Metilxantines
Dextroanfetamina
Metanfetamina
(MDA)
Metilenedioximet-
anfetamina
(MDMA)
Cocaïna
Nicotina
Teobromina
Teofilina
Cafeina
Teïna

21. PSICOESTIMULANTS
Alcaloides naturals
La NICOTINA

22.  El tabac és una planta del gènere Nicotiana tabacum
de la família de les solanàcies igual que la patata o el
tomàquet.
 A partir de les seves fulles, preparades de diferents
maneres, es fumen, s'aspiren, es beuen o es
masteguen.
 Es pot cultivar en diferents climes.

23. Breu història del tabac
 El tabac procedeix d'Amèrica i el seu ús es va estendre per
Europa a partir de la colonització d'aquest continent pels
espanyols.
 Va ser portada a Espanya per Francisco Hernando de Toledo.
 Es va estendre ràpidament el seu consum pel valor terapèutic
que es creia que tenia.
 Davant del gran nombre de consumidors , va ser prohibit el seu
consum pel zar M.Federovich que va ordenar martiritzar a
qualsevol fumador fins que no confessés qui li havia
proporcionat el tabac. El papa Urbano VII expulsava de
l'Església al que fumava en llocs pròxims a les diòcesi.
 A partir del segle XVII deixa d'estar prohibit i creix el seu
consum de forma gradual i a partir del segle passat s'accepta
socialment.

24. El tabac
 Els elements que formen el tabac són:
1.- La nicotina
2.- Els quitrans i agents cancerígens
3.- El monòxid de carboni, que es troba en quantitats molt elevades en
el fum del tabac. Té una gran afinitat amb la hemoglobina, el que
provoca que disminueixi la capacitat de la sang per transportar
oxigen.
4.-Els elements irritants: són les substàncies responsables de la tos
típica del fumador i de l'estimulació de les glàndules secretores de la
mucosa, que són les que alteren els mecanismes de defensa del
pulmó.

25. La nicotina
 La nicotina (C10H14N2):
És l'alcaloide responsable de la major part dels efectes
del tabac sobre l'organisme i és el que provoca la
dependència física.
La vida mitja de la nicotina a la sang és de menys de
dues hores i així que es va reduint la seva
concentració apareixen els símptomes que desperten
el desig d'un nou cigarret.

26. Absorció de la nicotina
1.- S’absorbeix ràpidament per la mucosa nasal, oral i
respiratoria .
Des del pulmó es realitza l’absorció a tot l’organisme. ( de un 79 a un 90 % ) i en
menor mesura a través de la mucosa bucal i dels plexos sublinguals ( 4 a 40 % ) i de la
pell.
L’ absorció és variable i depenent de varis factors:
- la temperatura
- el pH cutanis,
- el grau d'humitat
- La higiene personal.
- Es fa amb extraordinària rapidesa.

27. Acció de la nicotina
 La nicotina actua com a neurotransmissor (com
l'acetilcolina, ACh) del receptors nicotínics,
involucrats en el control voluntari del moviment, la
memòria i atenció, el son i l’alerta, i el dolor i
l’ansietat.

28. La nicotina
 La nicotina és la responsable de la
dependencia al tabac.
 És una sustancia psicoactiva que té
com principal acción la activació de
dos centres cerebrals:
1.- El Sistema Mesolímbic
Dopaminérgic
2.- El Locus Coeruleus

29. Metabolització de la nicotina
 La major part es metabolitza al fetge transformant-se
en metabòlits inactius (la cotinina)
 Només el 7 % de la nicotina és excretada per via renal
sense transformar-se junt amb la cotinina. També
passa a la llet materna i travessa la barrera
placentària.

30. TABAC
 Més dones que homes
 El patró de consum es similar entre els dies
feiners i laborables
 Tabac de liar
 “A sobre no col·loca”

31. La abstinencia de la nicotina
 Irritabilitat
 Mals de cap
 Desig vehement per fumar

32. simpàtic de l'organisme. La inhalació del fum del tabac provoca cert nombre de trastorns
orgànics:
- Els més immediats són de tipus neurovegetatiu com
mals de cap, nàusea, acceleració del trànsit
intestinal.
- La regular absorció i inhalació de fum de tabac
durant varis anys provoca la bronquitis crònica,
fenomen principal d'irritació, però que es pot
complicar amb lesions obstructives.
- El càncer de pulmó, que creix en número amb el
consum del tabac, es creu que es degut a l'acció
del 3-4-benzopirè, que és un factor cancerigen.
- Els problemes cardio-vasculars i dels vasos
sanguinis.
- El tabaquisme matern influeix en el creixement del
fetus, de manera especial en el pes de l'acabat de
néixer. També incrementa el nombre
d'avortaments espontanis, complicacions durant
l'embaràs, el part i naixements prematurs.

33. ALCOHOL
DEPRESSORS del SNC

34. Historia de l’alcohol
 Les begudes alcohòliques són
conegudes des de fa molts segles:
- Els seus inicis daten al cinquè mil.leni a.C
en les pintures rupestres.
- En un papir egipci del 3500 a.C apareix un dels
primers registres de l’elaboració del vi, i s’hi cita
la cervesa.
- Els grecs oferien begudes alcohòliques als deus i
als soldats abans d'entrar en combat; també el
feienservir per facilitar les relacions i banquets
on s'intercanviaven idees filosòfiques, polítiques.
De fet, rendien culta al Déu Dionís.

35. Historia de l’alcohol
- Els romans van contribuir
a la difusió del vi per tot
Europa així com el cultiu
de la vinya, i la veneració
pel Deu Bacus.
- La biblia descriu a Noè
embrigat i els seu fill Cam
enrient-se d’ell.

36. Historia de l’alcohol
- Els àrabs al 800 d.C van
descobrir la destil·lació a l’any
800, i la van introduir a
Europa. Tanmateix, hi ha
manuscrits que mostren que
ells egipcis ja usaven petits
aprells per a la destil.lació.
- Al segle VII Mahoma prohibeix
el consum de vi als seus
deixebles. A Espanya serà
Ramon Llull el primer en
descobrir el procés de la
destil.lació de l’acohol al s.XIII.

37. Historia de l’alcohol
- L’alcohol obtingut s’usava per
finalitat religiosa i com a
cosmètic. De fet, la paraula
alcohol prové de l’arab,
primitivament significava:
“finíssima pols de
antimoni”, i era un
producte per pintar-se
ulls i celles.

38. Historia de l’alcohol
- A l'Edat mitjana les begudes
alcohòliques es van associar a la
salut i al benestar.
- El vi estava al poder de l’esglèsia.
Tenia un ús religiós, o s’usava
com a disolvent en la preparació
de perfums, o medicament.
- A partir del s.XIV és accesible a
tota a societat degut a la
comercialització.

39. Historia de l’alcohol
- 1498, a Amèrica, li oferiren a Colón
per beure chichs, que és una cervesa
de blat de moro
- 1857 Pasteur descobreix els
microrganismes que fan posible la
fermentació.
- A partir de la Revolució Industrial,
el consum va començar a
incrementar-se notablement.

40. Consum
 El consum, anys enrera, era, bàsicament, diari, es a
dir, quan es menjava en família i en petites reunions.
 Ara els hàbits han canviat i es consumeix per part de
la gent jove en grans quantitats sobretot als caps de
setmana.
 Actualment té un ús social generalitzat i molt estès i
genera molts ingressos a l’Estat a través dels seus
elevats impostos

41. ALCOHOL
 Difusió absoluta en el context
 Centralitat en els context de celebració
 Estratègies per a beure més barat
 Abstèmia vs desbarrar
 A les restriccions legals: imaginació

42. Pautas del consumo de alcohol en España
 Espanya es un de los principals països consumidors d’alcohol.
 El consum d’alcohol de manera habitual es del 53.2%.
 El consum és major entre los homes (70.8%) que entre les dones (36.7%) i en
edats d’entre 36-45 anys (80.1%).
 Ha aumentat el consum els caps de setmana i el consum de cerveza
 El 2.8% dels homes i el 0.3% de las dones son bebedors de riesc
 El 5.4% de la població adulta té problemes relacionats amb l’alcohol.
 La mortalitat relacionada amb l’alcohol és del 6%.

44. EFECTES DE L’ALCOHOLISME
 Podem considerar que existeixen dos tipus de
intoxicació deguda al consum d’alcohol: :
 INTOXICACIÓ AGUDA
 INTOXICACIÓ CRÓNICA

45. INTOXICACIÓ AGUDA
 És l’ocasionada per l’ingesta massiva d’alcohol. L’absorció de
l’alcohol per l’organisme está determinada per :
 La graduació: concentració d’alcohol en la beguda.
 La composició química de les begudes
 La presencia de menjar a l'estomac.
 El pes de l’individu: a menys pes més absorció.
 El sexe: les dones son més sensibles.
 La habituació: els estats avançats d’acoholisme redueixen la
tolerancia.

46. L’alcohol
 Susbtància depressora
del SNC que té com a
principal component,
l'etanol (C2H5OH)

47. L’acohol
 El alcohol entra al torrent sanguini des de:
1.- L’ estómag, on s’absorbeix una petita quantitat.
2.- L’intestí prim n’absorbeix la majoria.
3.- La sang transporta l’alcohol a tot el cos.
4.- En el fetge es converteix en agua, dióxid de carbonoi i energia
(½ onza d’alcohol pur/hora)
5.-En el cervell el procés de raonament disminueix conforme
l’alcohol afecta a les neurones. A més alta la concentración de
l’alcohol major el nombre de neurones afectades.

49. L’alcohol
 L’alcohol (o Etanol) és un agonista parcial de la GABA (inhibeix
l’activitat cerebral) i antagonista del NMDA (activador cerebral)
 OH (alcohol): modulador del neuroreceptor GABAa, que en baixes
concentracions produeix un estat d’excitació en l’individu. Per altra
banda, produeix un augment gradual de les seves concentracions,
aumenta l’efecte produït per GABA, inhibint el sistema nervios central.
 L’alcohol és bifàsic

50.  GABAa: Neuroreceptor del neurotransmisor GABA,
juntament amb altres moduladors alostèrics com la molécula
de OH (alcohol).
 GABA: Principal neurotransmisor inhibitori del sistema
nervios central.

51. Els efectes de l’acohol
 “El puntet”: euforia, riure fàcil, exaltació de l’amistat, sensació
de seguretat. Disminució dels reflexes i capacitat de reacció.
 “El pet”: parla pastosa, doble visió, somnolència, caminar
maldestre. Pot aflorar: agressivitat, mareigs, nàusees i vòmits.
 Coma etílic: pèrdua de consciencia, alteració de les funcions
vitals i en ocasions, coma o parada cardio-respiratoria.

52. Els efectes de l’acohol

53.  Una vegada absorbit l’alcohol succeiexen una serie de reacciones.
Los efectos, según la cantidad, pasan por:
1. FASE PRODRÓMICA: ( 0,25 gr./l -0,3 gr./l )
L’individu percep un canvi en l’estat mental. Determinats tests psicomotors
detecten alteracions que afecten a la percepció dels sentits i a una disminució
dels reflexos.
2. EXCITACIÓ: ( 0,3 gr. / 1,5 gr./l )
Perdua de l’inhibició i de l’autocontrol amb paralisis progresiva dels processos
mentals més complexos. És el primer estat que pot comportar canvis de
personalitat.
3. INCOORDINACIÓN: ( 1,5 gr. /l - 3 gr./l)
Tremolor, confusió mental, incoordinació motriu. Generalment, la persona acaba
adormint-se.
4. COMA Y MUERTE (+3 gr./l).

54. L’ alcoholisme
 L’alcoholismo és un trastorn crónic i progresiu. És un
trastorn primari, i a vegades secundari a problemes
emocionals.
 La OMS defineix l’alcoholismoe com l’ingesta diària
d’alcohol superior a 50 grams en les dones i 70 grams
en els homes.

55. L’alcohol
 L’etanol s'obté per:
- Fermentació de grans o
fruites i per acció de
llevadures
microscòpiques, sent els
sucres continguts en el suc
són trasnformats en
alcohol (vins, cervesa o
cava). Conté d’un 7 a un
12% de etanol.
- Destil·lació, es a dir, per
l’eliminació amb calor de
part de l’aigua que
contenen les beguades
fermentades. (ginebra,
whisky, rom) De graduació
més alta, fins al 95%.

56. El policonsum
 Entre els consumidors de sustàncies psicoactives s’ha
extès el fenòmen del policonsum.
 En el 2001, la majoria de persones que havien
consumit en els 12 últims mesos cocaïna havien
consumit també en el mateix periode alcohol en un
95,2%.

57. La toxicidad cocaína y/o
anfetaminas  en presencia
de alcohol

58. El policonsum: Cocaïna i OH
 Les raons que justificaquen el consumo de la combinació d’alcohol i cocaïna son
variades:
 Uns quants casos refiereixen que el consum d'altes dosis de cocaïna
s'acompanya d'una hiperestimulació que Posteriorment comporta un estat de
disfòria que s'atenua AMB l'alcohol. porta a un estat de disfòria que s'atenua
amb l'alcohol. De la mateixa manera alguns justifiquen aquest consum
combinat interpelant al fet que l'alcohol disminueix l'ansietat o que ajuda a
induir el somni durant el "crash" (Mayer, 1984). A més la presència de l'alcohol
incrementa els efectes euforitzants de la cocaïna en intensitat i durada. D'altra
banda hi ha la creença que l'administració de psicoestimulants com la cocaïna
pot disminuir alguns dels efectes subjectius i conductuals desagradables de
l'alcohol. Es considera que els estimulants poden antagonitzar els efectes
atàxiques de l'alcohol. (Aston-Jones et al, 1984)

59. Efectes de l’alcohol
 Els seus efectes depenen:
- Edat i gènere
- Pes i estat físic
- Temps entre consum i consum
- Barreja amb altres begudes o substàncies
- La capacitat metabòlica del fetge
- La personalitat i l’estat d’ànim

60. BEGUDES ENERGÈTIQUES
 En difusió
 Substitutes de estimulants
 Consum en context laborals

61. CÁNNABIS
 Tendència a l’estancament
 Pèrdua de centralitat
 Els menors de 20 anys són els que fumen més
impetuosament
 Normalització social

62. PSICOESTIMULANTS
Alcaloides naturals
La COCAïNA

63. La cocaïna
La cocaína és una
sustancia (alcaloide)
extreta de
la planta
Eritroxilon coca,
que creix
abundantement a
Sudamèrica (Bolívia
i Perú) .

64. ERYTROXILUM COCAFLORES SOLITARIAS CON 5 SÉPALOS
Y 5 PÉTALOS
Fulles de coca
COCAïNA
 Les primeres experiències
sobre el seu consum tenen al
menys cinc mil anys i son
anteriors a l‘Imperi Inca.
 Fins el s.XVII la cocaïna era
exclusivament un costum
indígena que es considerava
acceptable sempre que es
relacionés amb el treball.

66. Historia del consum de cocaïna
 Mategazza (1859) obtingué el premi a la millor comunicació científica.
 En el 1859 Albert Nieman caracterizà el primer alcaloide de les fulles de
coca anomenànt-lo: cocaína
 L'any 1862 els laboratoris Merck d'Alemanya van obtenir els
primers grams d'aquest alcaloide.
 Promocionà la creació del Vi Coca Mariani por A. Mariani. “Apoya el
ascético retiro de la santidad”. Papa León XIII

67. Les begudes amb cocaïna: en 1893 Angelo Mariani patentà “extracte de coca diluït
en vi ("vin Mariani“) amb un deliciós sabor I poder de pujar l’estat d’ànim que es
popularitzà arreu d’Europa.

68.  La beguda refrescant “Coca-Cola” contenia restes de
cocaïna fins el 1904
 Introduïda en 1886 per el Dr. John Smith Pemberton
(Atlanta), la venia a la seva farmacia (9 botelles/dia)

70. Historia del consum de cocaïna
Freud, S. en la seva obra "Uber Coca" indica sis camps
terapèutics de la cocaïna:
 Estimulant
 Trastornos gàstrics
 La caquexia
 Cura de morfinómans i alcohòlics
 Tractament de l’asma
 Afrodisíac
 Aplicacions locals.

71. DECLARACIONS DE FREUD en l’ ús
de la COCAÏNA
El propi Freud s’autoadminstrà cocaïna i
escrigué a la seva promesa Martha
Bernays amb una nota en la que le
deia:
“¡Ay de tí princesa mía, cuando
vaya!. Te besaré sin parar y te haré
comer hasta que engordes. Y si me
plantas cara, veremos quien puede
más, una linda jovencita que no
come lo suficiente o un hombretón
salvaje con cocaína en el cuerpo"
Freud tratà a un colega seu el Dr.
Fleischl amb cocaïna, el primer
drogadicte a la cocaïna
Freud va ser durament criticat per
aquestes tècniques

72. Formes de presentació
Les fulles de coca: és la forma de consum habitual a Sudamèrica y es sol
consumir mastegant-se
(es sol alcalinizar amb
cendra o calci ceniza o
calci el medi bucal
per facilitar la absorció)
o en infusió.
Aquest producte conté
del 0,5 al 1,5%.

73. Formes de presentació
 La pasta de coca, la base de coca o “basuco” és el primer
producte que se extreu en el procés de la manufacturació de la
cocaína. S’obté afegint a les fulles de coca ácid sulfúric,
keroseno o parafina, fins produir el sulfat de cocaína.
 Aquest preparat conté un 40-90% de sulfat de cocaïna.
 Es consumeix fumada i mesclada amb tabac o marihuana.

74. Formes de presentació
 Tractant-se la base de coca amb àcid clorhídric s’obté,
mitjançant oxidació en el clorhidrat de cocaïna, la cocaïna.
 Conté un 12-75% de clorhidrat de cocaïna.
 Se consumeix per vía nassal i donada la seva facilitat en
dissoldre's amb aigua, endovenosa.

75. “Ladrillos”
32.000 ε/kilo
50-60 ε/g

76. Formes de presentació
La cocaína base (free base, base, crack) s’obté barrejant el clorhidrato de
cocaïna amb una solución básica (d’amoníaco o bicarbonato sódico) que
es filtra o es dissol amb éter fins la seva evaporació.
 Este presenta en forma cristalizada formant petites pedres.
 Conté aproximadamente del 10-80% de alcaloide cocaïna.
 Té la propietat de fondres a 98ºC i arribar al punt d’ebullició de 250ºC
sent apta per ser inhalada en recipients calentats o fumada.

77. CRISTALLS DE COCAïNA

78.  CRACK: sólido irregular amarillento de
aspecto de porcelana o mármol en
forma gránulos como la “leche en
polvo” que se deshacen al presionarlos
Mayor pureza: 80-100%
Se fuma o INH por calentamiento

79. “REBUJAO”: base de coca y heroína, más
barato (6 ε)

80. LONCHAS
180 ε/día
El drogadicto de hoy en día lleva corbata, maletín, Visa oro y coche último modelo
RAYAS

81. Clínica de consumo de la cocaïna com a
droga d’abús
1.- Fase de consum agut (estimulación central o rush):
- Exaltació de l’estat d’ ànim
- Euforia
- Elevació de humor
- Augment d’energía
- Augment de l’estat d’alerta
- Major activitat psicomotora
- Major capacitat de realitzar tasques simples i repetitives
- Dismunució de subjetiva sensación cansament
- Disminució de la gana i la son
- Taquicardia, hipertermia, hiperglucemia, vasoconstricció
- Midriasis y rabdomiolisis (lesió del teixit muscular)

82. Vía de consumo Inicio de acción Pico de acción Duración de
acción
Fumada 3-5 seg 1-3 min 5-15 min
Intravenosa 10-60 seg 3-5 min 20-60 min
Vía intranasal/VO 1-5 min 15-20 min 60-90 min
CRISTALES DE COCAÍNA COCAÍNA NEGRA

83. Mecanismes d’acció de la cocaïna
 Bloqueja la recaptació de la dopamina, la serotonina (euforia)
i la noradrenalina (augment de la freqüencia cardíaca,
midriasis, vasocontricció, increment de les secrecions
gàstriques i salivars, suduració, augment de la pressió arterial
i de la vigilancia)
 Bloqueja els canals de sodi depenents de voltatge, provocant la
propietat de l’anestesia local.

84. - Áreas multifocales hipoperfusión de distribución desorganizada y predominio
lóbulos frontales y temporales  alteraciones conductuales y cognitivas
- El compromiso áreas temporales  alteraciones de memoria reciente
- El compromiso áreas temporales hemisferio izquierdo  alteraciones de lenguaje
- El compromiso de ambos lóbulos frontales  alteraciones conductuales
ABUSO DE COCAÍNA

85. Risc del consum de cocaïna
Risc i conseqüències del consum de cocaïna
 Addicció, abús i intoxicacions
 Alteracions cardiovasculars i neurològiques: infart de miocardi,
hemorràgies cerebrals i trombosis cerebrals.
 Alteracions de l’estat d’ànim: canvis bruscos de l’humor, depresió,
irritabilitat, ansietat i agresivitat.
 Insomni.
 Impotencia, alteracions menstruales, infertilitat.
 Paranoia.
 Al.lucinacions i psicosis.

86. Intoxicació aguda de cocaïna
 En l’ intoxicació aguda de la cocaína poden aparèixer
al.lucinacions visuals i tàctils i trastorns convulsius.
 Les alteracions de la conducta més freqüents son:
loquacidad del lenguaje, episodis d’euforia/disforia e
hiperdinamisme generalizat amb agressivitat,
labilitat i incontinencia emocional i trastorn
paranoide.

88. COCAÏNA
 Pèrdua de l'aura de droga d'èxit
 Baixada dels preus
 La qualitat està en relació amb el venedor
 Fumar-la amb tabac
 Augment de consum en l’àmbit laboral
 Referències a cocaïna base

89. COCAÏNA
 Continuar la difusió de la cocaïna
 Popularització
 Apareix abans de la festa
 No només per anar de festa
 Intensificació de les sortides
 Adolescents
 Economia

90. SPEED
 Apreciat pels “alternatius”
 Relativament barat
 Raves, festivals i concerts

91. MDMA
 Difusió de la presentació del pols i cristall
 Apreciada pels més joves
 Estancament de les pastilles(festivals/raves)
 Preus dispars

92. M-CPP
 Apareix el 2005. Venuda com a MDMA
 Experiències negatives
 2007. Consums recreatius de m-CPP
 Gairebe desapareguda

93. Mefedrona
 Apareix al Regne Unit i França el 2007
 Arriba a Catalunya el 2009
 Efectes similars a la MDMA.

94. 2CB O NEXUS
 Consum experimental
 Poca difusió
 Oferta intermitent
 Consumidors per part de iniciats
 presentació en pastilles

95. BOLETS AL·LUCINÒGENS
 Tendència a l’estancament
 Perden l’aura de droga natural
 Consums en context determinats
 Autocultiu

96. LSD
 Augment durant el 2007
 Presentació líquid
 Finalitats lúdiques
 Minoria amb finalitats psiconàutiques

97. KETAMINA
 Augment del consum
 Especialment en raves hard-teck
 Apareix en altres contexts
 Consum intramuscular
 “Koketa” / “Trifàsics”
 Es presenta com a droga principal
 Primers casos de tractament

98. OPIACIS
 El consum d’opi guarda relació amb l’estació anual
 Heroïna fumada per a controlar els efectes
estimulants
 Pèrdua del imaginari?

99. ALTRES SUBSTÀNCIES
 GHB
 Òxid nitrós
 Substàncies volàtils
 RC’s
 Smarts Drugs