«Adolescents i usos de xarxes socials: una mirada psicosocial». Jornada «Dietes digitals». Tarragona, 15 de maig de 2014. Organitza. Tarragona Jove. Ajuntament de Tarragona.

1. TARRAGONA, 15 DE MAIG DE 2014.
IMPLICACIONS PSICOSOCIALS DE LES TIC.
ASPECTES CULTURALS
Revolució cultural de les TIC i les xxss. Escriptura, imprenta,
máquina de vapor o bomba atòmica. Un abans i un desprès desde l’aparició
d’internet i en els darrers anys de les xxss.
Representació cultural de les tecnologies en l’àmbit de les xxss socials i
les TIC són maniquees o tecnopositiu o tecnonegatiu. Tot i que preval
Mirada positiva de les xxss i les TIC.
Personalment ni + ni – una mica de tot. De entrada comentar que si es
perceb un embriagament amb les TIC perquè no hi ha precedent històric dels
seus us. El temps posarà les coses al seu lloc.
La pressió consumista per utilitzar les TIC (anuncis, campanyes) tot
presentar des d’una òptica positiva i integradora. Els adolescentes són
objecte de consum i per això se’ls hi fa campanyes especials per a ells.
Adolescents que han viscut un terç de la seva vida sota el influx
del discurs de la crisi. Els adolescents han deixat de creure en les utopies
socials perquè es pensen que l’ordre social és el únic possible, però a les
XXSS socials busquen la utopia individual ser allò desitjat.
Els interessos compercials són gegants hi ha molts interessos
creats.
Vodafone 52.911 Millions de xifra de negoci 801 Millions de benefici
2013. Telefònica 4.593 benefici 2013, cifra de negoci 57.061. Twitter
ingressos de 664 pèrdues de 645. Facebook cifra de negoci 7.872 benefici
1500. I aquests negoci provoca una forta presió consumista normalitzadora.
Tothom hi ha de participar.

2. Pels adolescents diuen que és gratis participar de les xxss, i això és un
argument legitimitzador del seu us (perquè el mobil els hi pagen els pares)
Com a societat ens ha de invitar a la reflexió deixar en mans de la grans
corporacions multinacionals els Rituals de pas, que fins al moment havien
estat col·lectiva i comunitària ara són en clau individual. És un ritual de pas
obrir-se perfil a XXSS o tenir un smartphone, per a participar d’una realitat de
la qual els nens no participen. Però això no va acompanyat d’un sistema de
maduració ni de l’adquisió d’uns valors determinats sinó que va
acompanyat de la diversió i el plaer.
Renovació i obsolesència. (Mesenger-tuenti (facebook)- twitter i
what’app. La ràpida obsolecència de les xxss i les TIC i la continua innovació
entronca en la linea de la societat ambivalent, pàpida i efímera, i inestable
que res és per sempre. Lògica de les TIC que prepara els adolescents per la
flexibilitat, la precarietat, la adoptació i que sempre s’haurà d’estar a
l’aguait dels nous canvis perquè res de les seves vides serà per sempre.
Discurs de positivitat de les xxss per fer el què un vulgui presentant la
idea que “cadascú és el responsable del seu destí”.
Distingui dos grans usos. Els de exposició i el de comunicació
LA QÜESTIÓ DEL “JO”
La exposició del “jo”, tot está enfocat cap a fora, descobert, desvestit i
exposat. El excés de exposició fa de tot una mercaderia que “está” entregat,
despullat sense secret a la devoració immediata. S’ha d’exposa i amb ell
explotar-ho. Exposició és explotació perquè ofereix plaer i reconfort al “jo”.
(Braudillard) Si el mundo se convierte en un espacio de exposición el habitar
no es posible. El habitar cede el paso a la propaganda que sirve para elevar
el capital de la atención. A les xxss lo invisible perd el sentit i no existeix
perquè no provoca cap valor de exposició per tant cap atenció.
Però els adolescents diuen “participo” perquè vull” és a dir, sóc lliure
per a participar en un món consumista, però alhora s’hi participa perquè

3. tothom hi és. Incomunicació vs exclusió. Normalitat= participar de les
xxss normalitza i integra
Si ha d’estar i a sobre és un espai del qual es molt fàcil (obrir un
perfil, és a dir pagant) ser-hi membre (teoria de Bauman). de cuidar les
relacions personal i que abans costaba més ser membre de la comunitat
perquè hi havia menys possibiltiat de comunicació, ara al estar
hipercomunicat permet abandonar les formes i els contactes perquè a
l’extrem sempre hi haurà algú dispossat a aguntar-te.
Bolter i Grusim (2000). Els concepte de remediació. Es tornar a mediar
pels canal de la vitualitat aspectes ja ben presents en l’entramat social,
(parlar, quedar amb les amics, informar-se, lligar, linxar als companys,
xafardejar…). Un canvi del medi que permet “anar per la vida amb
pijama”, es pot participar de la realitat social sense sortir de casa i sense
atendre aspectes de presentació en públic típics d’èpoques anteriors
(maquillar-se, afeitar-se, vestir-se…).
Intimitat i privacitat (Elias, i el procés de civilització), ha canviat
flagralment al llarg de la història (maquillar-se al metro).
Però Sense el mobil es com sentirse despullat.
Multitasking (pàgina 34).
¿Nadius digitals? Tb requereix d’aprenentatge que és fa sense la
tutela dels pares ni cap referents, se’ls abandona a la sort del magma
d’internet. Bloquejar als pares/mares perquè no vegin el què fan i els pares
no s’entenren.
Contacte permament (Kart, 2002) presència conectada continua
(Licoppe, 2004). Les TIC subverteix els murs, les fronteres i les valles
físiques perquè permeten connectar amb qualsevol punt del món on hi hagi
connexió.

4. Comunicar-se és l’element central de l’ús de les xxss. Comunicar-se
com a objectiu ni finalitat. Comunicació lliure de missatge semàntic (no és diu
res que faci canviar l’opinió ni la pràctica de l’altre) sinó carregat de missatge
emocional. En el what’s la finalitat és el parla per parlar, comunicació fáctica
per estar present en el discurs de l’altre.
Inmunització (Byuang Chul Han) davant d’un context hòstil s’ha de
buscar espais per a sentir-se bé. Es normal que prefereixin el plaer de les TIC
a el fastigeig de la societat. Però a les xxss ja no fa falta la imnunització
perquè els iguals pateixen de les mateixes dolències. Perquè existeix una
sobreabundacia de d’allò idèntic i per això poden tenir 1000 contactes
perquè ni que no siguin propers si que són iguals i existeix un posibilitat de
què algun dia es tingui contacte. O almenys serveix per avaluar la popularitat
d’un mateix encara que els tots els adolescents reconeixen que és inviable
contactar-se amb multitud de persones. Efecte terapèutic de les TIC
Al “m’agrada” el segueix amb més rapidesa la comunicació
connectiva que el “no me gusta” (facebook s’ha negat a posar aquest
boto). Les xxss estan pensades en clau positiva que alimenta el
individualisme i en alguns casos el narcisisme i l’egoisme. Estan fetes per fer
sentir bé a la gent. (RT; FAV, o LIKE). Només hi ha espai per lo positiu.
Individualització en la hiperconectivitat dins de la lògica liberal. Per ser
hiperindividuals només ho poden ser sota la mirada de la múltitiut. Les xxss
creen figures indivuduals només a partir del judici dels seus participants.
La importància del conflicte per la maduració dels adolescents. A
les xxss el conflicte positiu ha desaparegut. Ara apareix més l’escarni.
Ordre interaccional. (Goffman). Emoticonos i malentesos. La
interacció és més sencilla.

5. La psicologització del “jo”. Frases filòsofiques, viscerals sobre el “jo”,
agafades de internet que busquen la diferència però els estableix en els
mateix paràmetres individuals (tots són hiperestupendos).
De la societat disciplinària a la societat del rendiment. Els adolescents
es piquen per batre records personals i colectius, amb un gran esforç
personal i cansament però que només són ells qui s’ho exigeixen per una
qüestió de honor, risc i desafiament. Un altra cosa és arribar a classe dormit
perquè s’ha estat jugant fins la matinada. La competència esdevé un valor
per a molts adolescents. Sempre en clau individual. I això pot comportar
que davant de la impossibilitat d’assolir els objetius i superar els reptes
produeixi sensació de impotència i fracàs que en els casos més extrems
vingui de la mà la depressió
Aversió a l’aborriment i el fastigeig. En certa mesura ha desaparegut
la capacitat de sorprendre en un mon on tot pot ser més exagerat que fins el
què s’ha vist fins el moment.
Existeix una cínica añoranza de quan no hi havia XXSS.
Presentació de “jo”. “Eso no vende” només fotos divertides i comentaris
agradables. Això demostra la pressió de la soceitat comercial en què han de
vendre el jo com una persona guai i genial i els altres han de comprar, a
través d’un like o RT
Ligar. És molt fàcil trenca el gel però també es deixa a la persona vía
what’sapp.
EXPOSICIÓ DEL “JO”
Immediatesa i escasa reflexivitat alhora de donar plaer alltre a través
d’un RT o un like.
Exposició del “jo” com a forma de reconciliació amb el propi cos a
través de la mirada del altre. Per molts això és molt criticable però aquest
tipus de perfils tenen milers de seguidors i són aplaudits (xafarderia).

6. Popularitat. El impacte del jo es pot medir en el número de RT o
Likes, els comentaris poden ser negatius però no representen gran centralitat
en l’avaluació del jo. L’èxit com a única mesura fiable en una societat
postmoderna (els adolescents volen ser com Cristiano Ronaldo o Shakira).
Les xarxes socials fan pujar l’autoestima.
La qüestió del grup. Està allà per a veure que pasa. El que va pasar
ahir per la dinàmica grupal d’un grup adoelscent és vell. Tot ha de ser ràpid i
immediat.,
La qüestió del lideratge. El lider com a funció cohesionadora despareix
a les xxss i permet la aparició de estrelles popular (amb molts seguidors)
egocentristes que fan més la funció bufons que de libers. Fan riure i els hi
agrada molt als gregaris però en cap moment donarà la resposat d’un lider.
Els grup es descohesiona i es liquiditza. Això potencia la individualització.
Pots arribar a ser qui vulguis. Fins i tot pots suplementar la idenditat
d’un conegut per desproticar, però això s’entén com un pràctica censurable
que ràpid es descobreix la trampa. Això si deixar-se el perfil de la xxss
oberta a un ordinador públic és com deixar-se un part del jo a mans
d’altres persones!
FOTOS.
El progrés de la xarxes socials Instagram (Comprar de facebook) i
snapxap.
Perquè tenir memoria (efecte google) si tens totes les fotos al teu perfil
personal. ¿Qui vol recordar quan es pot nevegar?
La fotografía espontanea que tot és immortal però que
desmemoritza perquè sempre estan disponibles però rarament un mira sinó
que funcionen com la carta de presentació del “jo” a les xxss. Un jo amb
fotografies de vacances, de festa, amb els amics… Sempre en clau
positiva.

7. Fotos ràpides però sempre guapes i espuntedos mai fotos amb la cara
descolocada. Fins arriba a l’extrem de repetir les fotografies les vegades que
faci falta fins a trobar l’adecuada. El jo a les xxss només pot ser positiu. A
menys de persones que el seu tret diferencial sigui el component nihilista.
(broma) La belleza d’una persona es troba entre la fotografia del perfil
d’una xxss i la del DNI.
El rastre virtual. Fotos que poden jugar-te una mala pasada.
Infedilitats, control personal, mentides. Es treballa per ser coherent però la
hiperconectivitat fa que no es pugui està en totes i es falla.
Fotos per dir on ets i què fas, sitació que genera exhibicionisme
emocional i personal.
Aspectes funcionals.
Xxss per buscar feina i la importància de tenir un bon perfil.
Per a no perdre el temps, sempre atents als canvis i a les innovacions.
Major disponibilitat.
Dependencia
“va per temporades”.
Dependències normalitzada, dependencia despreocupada (alguns
vivillos es faran el negoci problematitzan sobre l’ús de les TIC i faran la caixa,
el que se arriesgan van a la caja, los que se sientan hacen la caja).
Grau de intensitat i malatia.
Pensar en clau problemàtica ens portarà més problemes.
La clau és el enganxa que inhabilitat i l’imcompliment de les obligacions
quotidianes.

8. El enganxe és al contacte per evitar la solitut i el fastigeig. S’està
enganxat a la presència social a la interació a la exposició del “jo” no al mobil.
Es juga i es parla per sentir-se viu i present al món. No és una qüestió
tecnològica és una qüestió del “jo”.
Pel adolescents la dependència es justifica perquè tothom ho fa però
sempre hi haurà gent que està molt més enganxat que ell que funciona com a
boc expiatori i ajuda normalitzar les pròpies pràctiques.
El temps i l’hiperconectivitat no és indicador de mal ús. O són els
insults els bulling, i totes aquelles pràctiques en la vida presencial també són
censurables.
Noves malalties neurològiques de les TIC (depressió i TDHA).
Final
La qüestió del control social i la desmobilització política.
La cultura humanista requereix atenció focalitzada. Només cal veure
com els adolescents prefereixen les imatges i els videos que els llibres,
menys estimulants als sentits. Walter Benjamin “sin relajación se pierde el
don de la escucha”. I jo afegeria “pot ser de qui poc serem una societat amb
molts canals per expresar-nos i cominicar-nos però que tot parlarem alhora i
acabarem parlan per nosaltres mateixos”
Moltes gràcies.