1. TEMA 3 (U.10)
 La Segona República.

2. Fi de la dictadura i inici de la dictablanda.
 Crisi econòmica de 1928.
 El rei retira el suport a Primo de Rivera.
 28 de gener de 1930. Dimissió del dictador.
 Substituït per Dámaso Berenguer.
 Intent de retorn a 1876 convocant eleccions.
 17 d’agost: pacte de Sant Sebastià.
 L’Almirall Aznar substitueix Dámaso
Berenguer i legalitza els partits polítics
i els sindicats.
 Es convoquen eleccions democràtiques
pel 12 d’abril de 1931.
DBC

3. DBC
El pacte de Sant Sebastià.
 Niceto Alcalá Zamora convoca el 17 d’agost de 1930 als partits republicans i d’esquerres a una
reunió per analitzar el futur polític d’Espanya.
 Els representants catalans condicionaren el pacte al reconeixement de les aspiracions catalanes
d'autogovern: Estatut i Govern Autònom.
 Alejandro Lerroux (Partit Republicà Radical), que havia fundat aquest partit en 1908.
 Manuel Azaña (Acció Republicana), que amb Marcel·lí Domingo (Partit Republicà Radical Socialista), Álvaro de Albornoz (Partit
Radical Socialista) i Ángel Galarza (Partit Radical Socialista), representava el radical-socialisme.
 Manel Carrasco i Formiguera (Acció Catalana), Macià Mallol Bosch (Acció Republicana de Catalunya), i Jaume Aiguader i Miró
(Estat Català), catalans d'esquerres.
 Casares Quiroga (ORGA, Partit Republicà Gallec Autònom).
 Niceto Alcalá-Zamora (Dreta Liberal Republicana), que seria elegit president del comitè revolucionari creat amb la signatura del
Pacte i Miguel Maura (Dreta Liberal Republicana), moderats.
 Indalecio Prieto, que havia convençut als socialistes que s'unissin al republicans, Felipe Sánchez Román, Fernando de los Ríos i
Eduardo Ortega y Gasset, germà del filòsof.
 Gregorio Marañón no hi va poder anar, però va enviar una carta d'adhesió.
 Els líders van pactar la caiguda de la monarquia mitjançant un cop d’estat.
 El 12 de desembre, els capitans Fermín Galán y García Hernández van encapçalar una
insurrecció armada a Jaca. El fracàs de la rebel·lió va suposar l’execució dels dos cabdills
militars.
 El dia 15, el general Queipo de Llano i l’aviador Ramón Franco van protagonitzar un aixecament
republicà a l’aeròdrom Cuatro Vientos, però també va fracassar per manca de recolzament civil i
militar. El Comité Revolucionario republicà va ser empresonat a la Cárcel Modelo de Madrid.
 La inestabilitat política va provocar la dimissió del president Dámaso Berenguer.
 El monarca Alfons XIII va designar com a nou cap del Govern al militar Juan Bautista Aznar, el
18 de febrer de 1931. L’encàrrec principal era la convocatòria d’eleccions municipals pel
restabliment definitiu del sistema constitucional.

4. Eleccions municipals 12 d’abril de 1931
 Eleccions municipals en clau plebiscit: monarquia o república?
DBC

5. Reaccions
 El resultat és interpretat com el desig d’un canvi de règim polític degut al triomf dels republicans en la majoria de les grans ciutats. Els republicans
donen un ultimàtum al monarca per a que abandoni el país: "Si quienes ejercen las funciones de Gobierno no acatan el fallo con violencia,
declinaremos la responsabilidad de cuanto ocurra y actuaremos con energía y prestanza para implantar la república".
 El Rei Alfons XIII va convocar el govern de Juan Bautista Aznar a una reunió urgent.
 El monarca es mostra abatut: "Tengo el convencimiento de que los votos adversos no se formaron contra el régimen monárquico, ni contra los que
habéis gobernado, sino que fueron contra mi gestión. Por eso me corresponde antes que nadie dirimir este pleito de una manera terminante y
definitiva", així ho recull el diari 'El Tiempo'.
 El Govern estava dividit: el comte de Romanones proposava l’entrega del poder als
republicans per a mantenir la pau social; el ministro Juan de la Cierva apostava per
la continuïtat de la monarquia fins a unes eleccions generals. El president Aznar i la
majoria de ministres eren favorables a la primera opció, i ho argumenta així:
"¿Qué más crisis quieren ustedes que la de un país que se acuesta monárquico
y se levanta republicano?"
 El matí del dia 14, el comte de Romanones, en nom del Govern, negocia el canvi de
règim a canvi de garantir la seguretat de la Família Reial en la seva sortida
d’Espanya.
 A la tarda Alfons XIII presentava la seva renuncia al tron per evitar un bany de sang.
Alfons XIII abandona Espanya
des de Cartagena amb destí a
París.
DBC

6. Proclamació de la República.
Primer a Eibar, Madrid, Barcelona...
un líder republicà arriava la bandera
monàrquica del balcó de l'ajuntament,
hissava la bandera republicana i
proclamava la república.
DBC

7. El Govern provisional
 Immediatament es va formar un govern provisional integrat per republicans,
socialistes i nacionalistes (galleguistes i catalanistes republicans), que va impulsar
unes primeres reformes:
 Amnistia general per als presos polítics i llibertat de partits i sindicats.
 Lleis socials per millorar la situació dels treballadors: jornada laboral
de vuit hores, salari mínim, regulació de contractes i assegurança
d'accidents.
 Inici de la planificació de la reforma educativa.
 Mesures de reforma de l’exèrcit per racionalitzar-ne l’estructura i
assegurar la fidelitat a la República.
 Establiment d'una Generalitat provisional de Catalunya, com a pas
previ a l'autonomia.
 Nova ordenació electoral per evitar les corrupteles del caciquisme.
 L’oposició a les reformes va ser immediata:
 Durant els primers mesos, el nou govern va haver d'afrontar algunes mostres d'anticlericalisme, sobretot la crema de
convents, com a resposta a les declaracions a favor de la monarquia i en contra de la concepció laica de l’estat per
part de la jerarquia eclesiàstica.
 A més, en algunes ciutats espanyoles hi van esclatar vagues obreres importants convocades per la CNT, que
aspirava a la revolució social.
 El juny del 1931, es van convocar eleccions a corts constituents, que van donar la majoria a la
coalició republicana socialista. La primera gran tasca de les noves corts va ser elaborar una
nova Constitució, que va ser aprovada el desembre d'aquell mateix any.
DBC

8. La conjuntura internacional.
El context internacional no va afavorir l’estabilització del règim republicà.
 Crisi econòmica mundial.
 Bloqueig del sistema capitalista.
 Disminució del comerç exterior i les inversions estrangeres
 Augment de l’atur (i manca de cobertura social).
 Creixement del feixisme.
 Davant la crisi europea, el feixisme es presenta com a solució.
 A Itàlia mostra capacitat de govern, i està agafant força a Alemanya.
 L’exemple soviètic.
 El model comunista es mostra efectiu, i les classes proletàries desitgen canvis més ràpids i
radicals.
DBC

9. DBC

10. Una vegada aprovada la Constitució, Niceto Alcalá Zamora va ser elegit president de la República, i
Manuel Azaña, president del nou govern format per una coalició de republicans, socialistes i
nacionalistes.
DBC

11.  El Bienni Reformista (1931-1933)
Els seus objectius eren donar solució a alguns dels greus problemes pendents des del segle anterior i modernitzar l'eco-
no- mia i la societat espanyoles.
 La reforma religiosa va intentar disminuir el pes de l'Esglé sia catò lica a la societat i la seva influè ncia en l'edu-
cació . Es van aprovar el divorci, el matrimoni civil i es va secularitzar l’ensenyament i els cementiris. Paral· lelament,
es va dur a terme una reforma educativa que promovia una educació laica*, obligatò - ria i gratuï ta. L'Estat va
assumir la responsabilitat de l'es- co- la pública.
 Es va emprendre la reforma de l'exè rcit amb la intenció de dinamitzar una institució endarrerida tè cnicament,
amb un excé s de comandaments en relació amb la tropa i amb la majoria d'ofi- cials contraris al rè gim republicà.
També va crear la Guàrdia d’Assalt, creat per a mantenir l’ordre pú blic amb mè todes preventius, no repressius.
 Es va plantejar la reforma agrària que pretenia posar fi al problema del latifundisme i de l'atur dels jornalers. A
mé s, la millora de la capacitat adquisitiva dels pagesos ajudaria a la modernització econò mica del país i faria que
els pagesos esdevinguessin un dels suports socials de la Repú blica. Per posar en pràctica la llei de reforma agrària
(1932), es va crear l'Institut de Reforma Agrària (IRA), organisme encarregat d'indemnitzar els propietaris expropiats i
de facilitar l'assentament de famílies pageses a les parcel· les assignades. L'aplicació de la llei va ser lenta i
dificultosa a causa de la burocratització , del pressupost escàs i de la resistè ncia dels propietaris, que s'hi van oposar
frontalment.
 També es va procedir a una reforma territorial que, seguint el mandat constitucional, reconeixia la pluralitat
d'Espanya i iniciava una descentralització de l'Estat. Tot i així, la votació de l'Estatut d'Autonomia per a Catalunya, el
1932, va haver de vè ncer una gran oposició a les corts.
Niceto Alcalá-
Zamora Manuel Azaña
(1877-1949) (1880-1940)
DBC

12. L'oposició a les reformes
Des de l’esquerra radical Des de la dreta conservadora
.- Insatisfacció per les reformes. .- Molt afectada per les reformes.
La lentitud d'algunes reformes, especialment de Els monàrquics de Renovació n Españ ola, liderats per José
l'agrària, va exacerbar els ànims de jornalers i obrers, que Calvo Sotelo, i els carlins es van mostrar clarament antiparlamentaris
aspiraven a una major transformació social. i antirepublicans. L'any 1932, el general Sanjurjo va intentar un cop
d'Estat, però el govern d'Azañ a el va poder evitar.
Radicalització de la UGT, la CNT i a la Federació
Anarquista Ibè rica (FAI), van apostar per la insur- recció Reagrupació de la dreta parlamentària en diferents
revolucionària. organitzacions:
Convocatò ria de vagues, insurreccions i La Confederació n Españ ola de Derechas Autó nomas (CEDA), amb
ocupacions. José María Gil Robles al capdavant, es va convertir en el gran partit
Aixecaments obrers: zona minera de l’Alt Llobregat, 1932. conservador i catò lic que acceptava, tot i que amb reticè ncies, el
Aixecaments pagesos: rè gim republicà. Va dirigir campanyes de desprestigi contra el
UGT.-Castillblanco (Extremadura) 1931 govern.
CNT.-Casas Viejas (Andalusia) 1933.
El 1933, José Antonio Primo de Rivera crea Falange
La duresa de la repressió d'aquestes insurreccions per Españ ola (FE), un grup d'inspiració feixista a qui s’afegiran les
l'exè rcit i per les forces de l'ordre (afusellament Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalistas (JONS), que, en 1934, es
indiscriminats de pagesos a Casas Viejas) va desprestigiar van unir amb Falange.
el govern i va indignar l’opinió pú blica.
Jornalers assassinats
a CASAS VIEJAS.
“Es orden terminante del ministro de la Gobernación se arrase casa donde se han
hecho fuertes los revoltosos”
(Telegrama del Gobernador Civil de Cadiz al Capitán ROJAS el 14 de enero de 1933)
DBC

13. El Bienni Conservador (1933-1936)
La repressió de l'aixecament de Casas Viejas va provocar una crisi al govern republicà socialista, i Manuel Azañ a va presentar la dimissió .
El president de la República, AlcaláZamora, va dissoldre les corts i va convocar noves eleccions pel novembre de 1933.
Les dones exerceixen el vot per primera vegada.
Alcalá-Zamora, es nega a donar el
poder a la CEDA perquè no reconeixia
la República.
1933/34: governs del Partit Radical:
Diego Martínez Barrio,
Alejandro Lerroux i
Ricardo Samper.
L’octubre del 1934 la CEDA entra a formar part del govern. Inici del bienni radicalcedista (bienni negre).
•Conservadorisme polític.
•Intensificació de les tensions socials i polítiques.
•Anul·lació de les reformes socials, econòmiques i autonòmiques de l’etapa anterior.
• Amnistia pels revoltats de 1932 (Sanjurjo).
• Retorn dels béns eclesiàstics i participació a l’educació.
• Anul·lació de les expropiacions de terrenys i de les millores salarials pageses.
• Enfrontament amb les aspiracions autonòmiques. DBC

14. LES REVOLTES DE L'OCTUBRE DEL 1934
L'entrada al govern de tres ministres de la CEDA provoca reacció de l’esquerra que ho interpreta
com un intent de Gil-Robles per a destruir la Repú blica dins la democràcia (com Hitler a Alemanya).
La UGT va convocar una vaga general per al 5 d’octubre que va tenir un seguiment escàs i una
ràpida repressió governamental, però a Astú ries i a Catalunya s'hi van produir moviments
insurreccionals.
A Astúries, la revolució va tenir un caràcter social.
Acció Obrera va integrar militants, anarquistes, socialistes i comunistes
que van ocupar la conca minera durant dues setmanes i van proclamar
la revolució social. La revolta va ser sufocada per l'exè rcit i la Legió .
Els combats van deixar mé s de 1000 morts. La repressió va respondre
durament les accions dels revolucionaris: 30000 empresonats, tortures,
destitucions, censura...
A Catalunya, el president Lluís Companys va proclamar l'Estat Català
dins de la Repú blica Federal Espanyola.
La insurrecció , que no tenia el suport del sindicalisme anarquista, va ser sufocada ràpidament per
l’exè rcit. En represàlia es va intervenir la Generalitat, se'n va empresonar el govern i es va suspendre
l'Estatut d'Autonomia.
DBC

15. Crisi radicalcedista
 Reacció d’unitat de l’esquerra davant de la repressió i l’actitud impune de la patronal contra
salaris i contractes laborals.
 Política més reaccionària del govern al 1935:
 Paralització de la reforma agrària, reducció del pressupost d’educació, càrrecs militars
antirepublicans, permissivitat davant l’actuació de la dreta feixista...
 Context internacional:
 Les dretes feixistes governen o creixen a Europa.
 Bloque Nacional i Falange Española de la JONS s’enfronten al govern
cedista per ser massa moderat; les joventuts falangistes violentes
atreuen membres radicals de la CEDA.
 El comunisme europeu reacciona proposant un Front Popular contra el creixement del feixisme.
 Crisi del govern.
 Diversos casos de corrupció obliguen Lerroux a dimitir
i enfonsen el Partido Radical.
 Nou govern del centrista Portela Valladares que
fou l’encarregat de convocar noves eleccions
pel febrer de 1936.
DBC

16. Eleccions de Febrer 1936
A les eleccions del Febrer la ciutadania estava dividida en:
–Dretes:
Bloque Nacional (Espanya) = Front Català d'Ordre (Catalunya).
–Esquerres:
Frente Popular (Espanya) = Front d'Esquerres (Catalunya).
Triomf del Frente Popular
a les eleccions .

17. FEBRER DE 1936.
Les eleccions van donar la victò ria, per un escàs marge de vots, al Front Popular.
El mes de maig, Manuel Azañ a va ser elegit president de la Repú blica, i Santiago Casares Quiroga , cap de
govern.
El govern d'esquerres va reprendre el procé s reformista inter- romput des del 1933.
Es va concedir una amnistia per als detinguts de la revolta del 1934, es va reprendre el procé s de reforma agrària i es
va dispersar els membres de la Unió n Militar Españ ola que estava formada generals sospitosos de colpisme (Franco,
a Canàries, Goded a les Balears i Mola, a Navarra; Sanjurjo va ser exiliat a Portugal).
També es va restablir l'Estatut de Catalunya i es va reiniciar el procé s autonò mic al País Basc i a Galícia per a
l'aprovació de l'estatut respectiu.
LA PREPARACIÓDEL COP D'ESTAT
La divisió entre dretes i esquerres, plasmada en el resultat electoral, es va fer sentir al carrer. Els sectors
mé s radicals de l'esquerra propugnaven la conveniè ncia de dur a terme una revolució social.
L'extrema dreta defensava la necessitat de posar fi al govern del Front Popular implantant el terrorisme feixista
(“dialé ctica de las pistolas”) de les milícies falangistes (J.A. Primo de Rivera) i els requetè s carlins.
Les tensions van desencadenar un clima d'enfrontament, que va provocar l'assassinat del diputat monàrquic José
Calvo Sotelo, en represàlia per la mort del tinent José Castillo, militant socialista, abatut a trets en un carrer de Madrid.
Aquest clima de violè ncia i de confrontació social va servir de pretext a les forces contràries a la Repú blica per
accelerar els seus plans colpistes i interrompre per les armes el procé s reformista republicà.
DBC