SlideShare ist ein Scribd-Unternehmen logo
1 von 15
ESTRUCTURA DE LES
                              PROTEÏNES




dijous 3 de gener de 13
Estructura de les proteïnes


                Una proteïna és un polipèptid constituït per més de
                cinquanta aminoàcids o, el que és equivalent, que té un
                pes molecular igual o superior a 50.000 daltons.
                Algunes poden arribara un pes molecuar d’un milió de
                daltons.




dijous 3 de gener de 13
Estructura de les proteïnes

              Constituïdes per carboni, hidrogen,
                   oxigen, nitrogen i sofre


              Es diferencien quatre nivells estructurals

              Estructura primària

                     Estructura secundària

                             Estructura terciària

                                  Estructura quaternària




dijous 3 de gener de 13
Estructura de les proteïnes
      Estructura primària

          Seqüència d’aminoàcids de la proteïna
             Informa dels aminoàcids que la
        constitueixen i de l’ordre en què s’ha unit.


                      Inici: N-terminal

                     Final: C-terminal            Serina   Glicina   Cisteïna   Alanina         Glicina




                                                                                     Hidrogen             Oxigen
                                                                                      Carboni
                                                                                                           Sofre
                                                                                     Nitrogen



dijous 3 de gener de 13
Estructura de les proteïnes
   Estructura secundària

         Disposició en l’espai de l’estructura primària
            Hèlix α

                          Hèlix de col·lagen

                                  Conformació en fulla ß

              L’estructura secundària depèn de les
             enllaços d’hidrogen i de les condicions
            de tensió i temperatura en què es troba




dijous 3 de gener de 13
Estructura de les proteïnes
   Estructura secundària                Hèlix α
            L’estructura primària s’enrotlla
           helicoïdalment sobre si mateixa

             Es formen enllaços d’hidrogen entre




                                                                 3,6 aminoàcids per volta
              l’oxigen del -CO- d’un aminoàcid i




                                                                                            5,4 A (pas de volta)
                 l’hidrogen del -NH- del quart
                    aminoàcid que el segueix.

               Tots els oxígens dels grups -CO-        Pont
                queden orientats en la mateixa      d’hidrogen
                 direcció, mentre que tots els
              hidrògens dels grups -NH- queden
               orientats en la direcció contrària


        L`helix presenta 3,6 aminoàcids per volta

dijous 3 de gener de 13
Estructura de les proteïnes
   Estructura secundària              Hèlix de col·lagen
                                                                       Prolina
               Disposició en hèlix especial, més
               alargada que l’hèlix α, a causa de
           l’abundància de prolina i hidroxiprolina


             Presenta tres aminoàcids per volta                    Glicina




           L’estabilitat de l’hèlix de col·lagen es
            deua l’associació de tres hèlix, que
            originen una superhèlix, unides per                Hidroxiprolina
            mitjà d’enllaços covalents i enllaços
              febles de tipus pont d’hidrogen

                                                           Hèlix de
                                                           col·lagen             Supehèlix

dijous 3 de gener de 13
Estructura de les proteïnes
   Estructura secundària                  Fulla ß

              Els aminoàcids formen una cadena
            estesa en forma de zig zag, a causa de
           la manca d’enllaços d’hidrogen qnte els
                     aminoàcids pròxims.


          Si la cadena amb conformació en fulla ß
            es replega, es poden establir enllaços
              d’hidrogen entre segments, abans
               distants, que han quedat propers

             El resultat és una estructura molt
            estable anomenada làmina plegada




dijous 3 de gener de 13
Estructura de les proteïnes
   Estructura secundària




                                                           Pont
                                                        d’hidrogen


                                                        Hèlix-α




                            Làmina plegada en fulla ß

                                Pont d’hidrogen




dijous 3 de gener de 13
Estructura de les proteïnes
      Estructura terciària

               Disposició en l’espai que presenta
             l’estructura secundària quan es plega
                  sobre si mateixa i origina una
                      conformació globular

                Els radicals hidrofòbics queden
                mirant l’interior de l’estructura, i
                    els hidrofílics a l’exterior                    L’estabilitat vé donada
                                                                      per la presència de




        Pont disulfur entre        Pont                Interacció   Forces de Van       Interacció
          dues cisteïnes        d’hidrogen               iònica       der Waals        hidrofòbica


dijous 3 de gener de 13
Estructura de les proteïnes
      Estructura terciària
                                                                     Colze sense estructura secundària efinida
                                                                      Sectors en configuració de fulla plegada ß



                               Sectors en hèlix-α




                                                Esquema de cintes de la triosafosfatisomerasa

dijous 3 de gener de 13
Estructura de les proteïnes
      Estructura terciària
                                                                     Colze sense estructura secundària definida
                                                                      Sectors en configuració de fulla plegada ß



                               Sectors en hèlix-α




                                                Esquema de cintes de la triosafosfatisomerasa

dijous 3 de gener de 13
Estructura de les proteïnes
                                                                          Substrat lliure
      Estructura terciària            Dominis estructurals


           Repeticions de l’hèlix α i de fulles                                                    1
            ß en una mateixa proteïna, i en
                                                                           Coll
                  proteïnes diferents
                                                             Domini A                       Domini B
                  Combinacions molt estables,
                 compactes i d’aspecte globular


               Evolutivament ha servit com a                            Substrat
                                                                          fixat
                    unitats modulars per
                constituir diversos tipus de
                     proteïnes globulars                                                          2




dijous 3 de gener de 13
Estructura de les proteïnes
      Estructura terciària                 Proteïnes filamentoses

           Proteïnes que no arriben a formar
              una estructura terciària, que
               mantenen una estructura
                  secundària allargada                              cadena polipeptídics
                                                                         d’elastina

               Proteïnes insolubles en aigua i
                    dissolucions salines

                           Funció esquelètica                      RELAXACIÓ


                Col·lagen               α-ceratina
                                                                       EXTENSIÓ

                          ß-ceratina
                                        elastina                   Pont encreuat




dijous 3 de gener de 13
Estructura de les proteïnes
  Estructura quaternària

        Estructura presentada per proteïnes
                                                                  Grups hemo
         constituïdes per dos o més cadenes
       polipeptídiques amb estructura terciària,   Cadena ß                           Cadena ß
           idèntiques o no, unides per mitjà
                   d’enllaços febles

            Protòmer: Cadascuna d’aquestes
                cadenes polipeptídiques
                  Funció esquelètica

                   Dímer             Tetràmer
                                                       Cadena α
                          Pentàmer                                                    Cadena α
                                     Polímer                            Hemoglobina




dijous 3 de gener de 13

Weitere ähnliche Inhalte

Was ist angesagt?

MITOSI I MEIOSI
MITOSI I MEIOSIMITOSI I MEIOSI
MITOSI I MEIOSI
Jsus28
 

Was ist angesagt? (20)

11. Els disacàrids
11. Els disacàrids11. Els disacàrids
11. Els disacàrids
 
Anabolisme heteròtrof
Anabolisme heteròtrofAnabolisme heteròtrof
Anabolisme heteròtrof
 
Biologia 2n Batxillerat. U14. El DNA, portador del missatge genètic
Biologia 2n Batxillerat. U14. El DNA, portador del missatge genèticBiologia 2n Batxillerat. U14. El DNA, portador del missatge genètic
Biologia 2n Batxillerat. U14. El DNA, portador del missatge genètic
 
38. les membranes de secreció
38. les membranes de secreció38. les membranes de secreció
38. les membranes de secreció
 
Biologia 2n Batxillerat. U04. Els lípids
Biologia 2n Batxillerat. U04. Els lípidsBiologia 2n Batxillerat. U04. Els lípids
Biologia 2n Batxillerat. U04. Els lípids
 
Biologia 2n Batxillerat. U09. La membrana plasmàtica. Orgànuls membranosos
Biologia 2n Batxillerat. U09. La membrana plasmàtica. Orgànuls membranososBiologia 2n Batxillerat. U09. La membrana plasmàtica. Orgànuls membranosos
Biologia 2n Batxillerat. U09. La membrana plasmàtica. Orgànuls membranosos
 
Biologia 2n Batxillerat. UD16. Els microorganismes
Biologia 2n Batxillerat. UD16. Els microorganismesBiologia 2n Batxillerat. UD16. Els microorganismes
Biologia 2n Batxillerat. UD16. Els microorganismes
 
Cilis i flagels
Cilis i flagelsCilis i flagels
Cilis i flagels
 
Biologia 2n Batxillerat. U02. Els bioelements, l'aigua i les sals minerals
Biologia 2n Batxillerat. U02. Els bioelements, l'aigua i les sals mineralsBiologia 2n Batxillerat. U02. Els bioelements, l'aigua i les sals minerals
Biologia 2n Batxillerat. U02. Els bioelements, l'aigua i les sals minerals
 
LA MEIOSI (Biologia. 1r Batx)
LA MEIOSI (Biologia. 1r Batx)LA MEIOSI (Biologia. 1r Batx)
LA MEIOSI (Biologia. 1r Batx)
 
35. La membrana plasmàtica i
35. La membrana plasmàtica i35. La membrana plasmàtica i
35. La membrana plasmàtica i
 
MITOSI I MEIOSI
MITOSI I MEIOSIMITOSI I MEIOSI
MITOSI I MEIOSI
 
Enzims
EnzimsEnzims
Enzims
 
EL SISTEMA NERVIÓS
EL SISTEMA NERVIÓSEL SISTEMA NERVIÓS
EL SISTEMA NERVIÓS
 
15. Els àcids grassos
15. Els àcids grassos15. Els àcids grassos
15. Els àcids grassos
 
Orgànuls cel·lulars delimitats per membranes
Orgànuls cel·lulars delimitats per membranesOrgànuls cel·lulars delimitats per membranes
Orgànuls cel·lulars delimitats per membranes
 
GENÈTICA
GENÈTICAGENÈTICA
GENÈTICA
 
Transport actiu i passiu
Transport actiu i passiuTransport actiu i passiu
Transport actiu i passiu
 
19. Els aminoàcids
19. Els aminoàcids19. Els aminoàcids
19. Els aminoàcids
 
Biologia 2n Batxillerat. U11. Anabolisme
Biologia 2n Batxillerat. U11. AnabolismeBiologia 2n Batxillerat. U11. Anabolisme
Biologia 2n Batxillerat. U11. Anabolisme
 

Mehr von Dani Ribo

80. La divisió generadora de cèl·lules amb el mateix nombre de cromosomes
80. La divisió generadora de cèl·lules amb el mateix nombre de cromosomes80. La divisió generadora de cèl·lules amb el mateix nombre de cromosomes
80. La divisió generadora de cèl·lules amb el mateix nombre de cromosomes
Dani Ribo
 

Mehr von Dani Ribo (20)

90. Els problemes ètics derivats de la biotecnologia cel·lular
90. Els problemes ètics derivats de la biotecnologia cel·lular90. Els problemes ètics derivats de la biotecnologia cel·lular
90. Els problemes ètics derivats de la biotecnologia cel·lular
 
89. La clonació i les cèl·lules mare
89. La clonació i les cèl·lules mare89. La clonació i les cèl·lules mare
89. La clonació i les cèl·lules mare
 
88. La reproducció assistida
88. La reproducció assistida88. La reproducció assistida
88. La reproducció assistida
 
87. El desenvolupament embrionari
87. El desenvolupament embrionari87. El desenvolupament embrionari
87. El desenvolupament embrionari
 
86. Les etapes en la reproducció
86. Les etapes en la reproducció86. Les etapes en la reproducció
86. Les etapes en la reproducció
 
85. Reproducció sexual
85. Reproducció sexual85. Reproducció sexual
85. Reproducció sexual
 
84. Reproducció asexual o vegetativa
84. Reproducció asexual o vegetativa84. Reproducció asexual o vegetativa
84. Reproducció asexual o vegetativa
 
83. Diferències entre reproducció i sexualitat
83. Diferències entre reproducció i sexualitat83. Diferències entre reproducció i sexualitat
83. Diferències entre reproducció i sexualitat
 
82. La reproducció asexual i sexual
82. La reproducció asexual i sexual82. La reproducció asexual i sexual
82. La reproducció asexual i sexual
 
81. La divisió generadora de cèl·lules amb la meitat de cromosomes
81. La divisió generadora de cèl·lules amb la meitat de cromosomes81. La divisió generadora de cèl·lules amb la meitat de cromosomes
81. La divisió generadora de cèl·lules amb la meitat de cromosomes
 
80. La divisió generadora de cèl·lules amb el mateix nombre de cromosomes
80. La divisió generadora de cèl·lules amb el mateix nombre de cromosomes80. La divisió generadora de cèl·lules amb el mateix nombre de cromosomes
80. La divisió generadora de cèl·lules amb el mateix nombre de cromosomes
 
79. Tipus de divisió cel·lular
79. Tipus de divisió cel·lular79. Tipus de divisió cel·lular
79. Tipus de divisió cel·lular
 
78. Riscos i implicacions ètiques de l'enginyeria genètica
78. Riscos i implicacions ètiques de l'enginyeria genètica78. Riscos i implicacions ètiques de l'enginyeria genètica
78. Riscos i implicacions ètiques de l'enginyeria genètica
 
77. El projecte genoma humà
77. El projecte genoma humà77. El projecte genoma humà
77. El projecte genoma humà
 
76. El càncer. una malaltia genètica
76. El càncer. una malaltia genètica76. El càncer. una malaltia genètica
76. El càncer. una malaltia genètica
 
75. L'enginyeria genètica i la producció agrícola i animal
75. L'enginyeria genètica i la producció agrícola i animal75. L'enginyeria genètica i la producció agrícola i animal
75. L'enginyeria genètica i la producció agrícola i animal
 
74. L'enginyeria genètica i la teràpia de malalties humanes
74. L'enginyeria genètica i la teràpia de malalties humanes74. L'enginyeria genètica i la teràpia de malalties humanes
74. L'enginyeria genètica i la teràpia de malalties humanes
 
73. L'enginyeria genètica
73. L'enginyeria genètica73. L'enginyeria genètica
73. L'enginyeria genètica
 
72. El DNA dels organismes eucariotes
72. El DNA dels organismes eucariotes72. El DNA dels organismes eucariotes
72. El DNA dels organismes eucariotes
 
71. L'evolució del concepte de gen
71. L'evolució del concepte de gen71. L'evolució del concepte de gen
71. L'evolució del concepte de gen
 

21. Estructura de les proteïnes

  • 1. ESTRUCTURA DE LES PROTEÏNES dijous 3 de gener de 13
  • 2. Estructura de les proteïnes Una proteïna és un polipèptid constituït per més de cinquanta aminoàcids o, el que és equivalent, que té un pes molecular igual o superior a 50.000 daltons. Algunes poden arribara un pes molecuar d’un milió de daltons. dijous 3 de gener de 13
  • 3. Estructura de les proteïnes Constituïdes per carboni, hidrogen, oxigen, nitrogen i sofre Es diferencien quatre nivells estructurals Estructura primària Estructura secundària Estructura terciària Estructura quaternària dijous 3 de gener de 13
  • 4. Estructura de les proteïnes Estructura primària Seqüència d’aminoàcids de la proteïna Informa dels aminoàcids que la constitueixen i de l’ordre en què s’ha unit. Inici: N-terminal Final: C-terminal Serina Glicina Cisteïna Alanina Glicina Hidrogen Oxigen Carboni Sofre Nitrogen dijous 3 de gener de 13
  • 5. Estructura de les proteïnes Estructura secundària Disposició en l’espai de l’estructura primària Hèlix α Hèlix de col·lagen Conformació en fulla ß L’estructura secundària depèn de les enllaços d’hidrogen i de les condicions de tensió i temperatura en què es troba dijous 3 de gener de 13
  • 6. Estructura de les proteïnes Estructura secundària Hèlix α L’estructura primària s’enrotlla helicoïdalment sobre si mateixa Es formen enllaços d’hidrogen entre 3,6 aminoàcids per volta l’oxigen del -CO- d’un aminoàcid i 5,4 A (pas de volta) l’hidrogen del -NH- del quart aminoàcid que el segueix. Tots els oxígens dels grups -CO- Pont queden orientats en la mateixa d’hidrogen direcció, mentre que tots els hidrògens dels grups -NH- queden orientats en la direcció contrària L`helix presenta 3,6 aminoàcids per volta dijous 3 de gener de 13
  • 7. Estructura de les proteïnes Estructura secundària Hèlix de col·lagen Prolina Disposició en hèlix especial, més alargada que l’hèlix α, a causa de l’abundància de prolina i hidroxiprolina Presenta tres aminoàcids per volta Glicina L’estabilitat de l’hèlix de col·lagen es deua l’associació de tres hèlix, que originen una superhèlix, unides per Hidroxiprolina mitjà d’enllaços covalents i enllaços febles de tipus pont d’hidrogen Hèlix de col·lagen Supehèlix dijous 3 de gener de 13
  • 8. Estructura de les proteïnes Estructura secundària Fulla ß Els aminoàcids formen una cadena estesa en forma de zig zag, a causa de la manca d’enllaços d’hidrogen qnte els aminoàcids pròxims. Si la cadena amb conformació en fulla ß es replega, es poden establir enllaços d’hidrogen entre segments, abans distants, que han quedat propers El resultat és una estructura molt estable anomenada làmina plegada dijous 3 de gener de 13
  • 9. Estructura de les proteïnes Estructura secundària Pont d’hidrogen Hèlix-α Làmina plegada en fulla ß Pont d’hidrogen dijous 3 de gener de 13
  • 10. Estructura de les proteïnes Estructura terciària Disposició en l’espai que presenta l’estructura secundària quan es plega sobre si mateixa i origina una conformació globular Els radicals hidrofòbics queden mirant l’interior de l’estructura, i els hidrofílics a l’exterior L’estabilitat vé donada per la presència de Pont disulfur entre Pont Interacció Forces de Van Interacció dues cisteïnes d’hidrogen iònica der Waals hidrofòbica dijous 3 de gener de 13
  • 11. Estructura de les proteïnes Estructura terciària Colze sense estructura secundària efinida Sectors en configuració de fulla plegada ß Sectors en hèlix-α Esquema de cintes de la triosafosfatisomerasa dijous 3 de gener de 13
  • 12. Estructura de les proteïnes Estructura terciària Colze sense estructura secundària definida Sectors en configuració de fulla plegada ß Sectors en hèlix-α Esquema de cintes de la triosafosfatisomerasa dijous 3 de gener de 13
  • 13. Estructura de les proteïnes Substrat lliure Estructura terciària Dominis estructurals Repeticions de l’hèlix α i de fulles 1 ß en una mateixa proteïna, i en Coll proteïnes diferents Domini A Domini B Combinacions molt estables, compactes i d’aspecte globular Evolutivament ha servit com a Substrat fixat unitats modulars per constituir diversos tipus de proteïnes globulars 2 dijous 3 de gener de 13
  • 14. Estructura de les proteïnes Estructura terciària Proteïnes filamentoses Proteïnes que no arriben a formar una estructura terciària, que mantenen una estructura secundària allargada cadena polipeptídics d’elastina Proteïnes insolubles en aigua i dissolucions salines Funció esquelètica RELAXACIÓ Col·lagen α-ceratina EXTENSIÓ ß-ceratina elastina Pont encreuat dijous 3 de gener de 13
  • 15. Estructura de les proteïnes Estructura quaternària Estructura presentada per proteïnes Grups hemo constituïdes per dos o més cadenes polipeptídiques amb estructura terciària, Cadena ß Cadena ß idèntiques o no, unides per mitjà d’enllaços febles Protòmer: Cadascuna d’aquestes cadenes polipeptídiques Funció esquelètica Dímer Tetràmer Cadena α Pentàmer Cadena α Polímer Hemoglobina dijous 3 de gener de 13