SlideShare ist ein Scribd-Unternehmen logo
1 von 8
LA COMPOSICIÓ QUÍMICA
                  DELS ÀCIDS NUCLEICS




dijous 3 de gener de 13
La composició química dels àcids nucleics

                El nom d’àcids nucleics prové del fet que són
                substàncies de caràcter àcid i que es van descobrir a
                l’interior del nucli de les cèl·lules eucariotes. Es van
                distingir de les altres substàncies perquè són molt
                riques en àcid fosfòric (H3PO4).

                Posteriorment es va descobrir que contenien quatre
                tipus de molècules de caràcter bàsic i riques en
                nitrogen, anomenades, per això, bases nitrogenades.



dijous 3 de gener de 13
La composició química dels àcids nucleics
                                Pentoses i bases nitrogenades




                   Pentoses                         Ribosa                               Desoxiribosa
                                                    (RNA)                                  (RNA)




           Bases nitrogenades
                púriques

                                    Adenina (DNA i RNA)            Guanina (DNA i RNA)



           Bases nitrogenades
             pirimidíniques

                                     Uracil (RNA)    Citosina (DNA i RNA) Timina (DNA i RNA)

dijous 3 de gener de 13
La composició química dels àcids nucleics
                          Nucleòsid                                  NUCLEÒSID        Citosina



            Es formen per mitjà de la unió d’una
            ribosa o d’una desoxiribosa amb una
            base nitrogenada, mitjançant un enllaç
             N-glicosídic entre el carboni 1’ de la
               pentosa i el nitrogen 1 de la base
            nitrogenada, si aquesta és pirimidínica,                           Desoxiribosa
             o el nitrogen 9, si és una base púrica



           Nomenclatura:
       Purina: terminació -osina. ADENOSONA GUANOSINA
        Pirimidina: terminació -idina. CITIDINA TIMIDINA
                                 Afegim el prefix desoxi- si enlloc        Desocicitidina
                                 de ribosa, tenim la desoxiribosa
dijous 3 de gener de 13
La composició química dels àcids nucleics
                          Nucleòtid
                                                                     NUCLEÒTID

             Es formen per la unió d’un nucleòsid i un
             àcid fosfòric, per mitjà d’un enllaç entre el
                grup hidoxil del cinquè carboni de la                                                Adenina

             pentosa i l’àcid fosfòric. Aquest enllaç rep            Àcid fosfòric
                       el nom de fosfodièster
                                                                                      Adenosina
               Tenen un fort caràcter àcid a causa del                               (Nucleòsid)
                   seu grup fosfat, que s’ionitza


           Nomenclatura:
          Afegim al nom del nucleòsid el terme -5’-monofosfat

        A la pràctica, se sol emprar simplement la inicial de cada
        base nitrogenada per referir-se a cada tipus de nucleòtid                                  Adenosina-5’
                                                                                                   -monofosfat
                                                                                                     (AMP)

dijous 3 de gener de 13
La composició química dels àcids nucleics
                          Nucleòtid

                     Nom de les bases   Nom dels nucleòsids d’RNA        Nom dels nucleòtids d’RNA

                          Adenina               Adenosina              Adenosina-5’-monofosfat (AMP)

                          Guanina               Guanosina              Guanosina-5’-monofosfat (GMP)

                           Citosina               Citidina               Citidina-5’-monofosfat (CMP)

                            Uracil                Uridina                Uridina-5’-monofosfat (UMP)


                     Nom de les bases   Nom dels nucleòsids de DNA      Nom dels nucleòtids de DNA

                          Adenina             Desoxidenosina         Desoxiadenosina-5’-monofosfat (AMP)

                          Guanina            Desoxiguanosina         Desoxiguanosina-5’-monofosfat (GMP)

                           Citosina            Desoxicitidina         Desoxicitidina-5’-monofosfat (CMP)

                           Timina             Desoxitimidina         Desoxitimidina-5’-monofosfat (UMP)




dijous 3 de gener de 13
La composició química dels àcids nucleics
                  Els àcids nucleics

               Són polímers de nucleòtids. Presenten
             dos extrems, l’extrem 5’, on hi ha el grup
               fosfat unit al C5’ del primer nucleòtid, i
             l’extrem 3’, on hi ha un radical -OH unit
                      al C3’ de l’últim nucleòtid

               Es sintetitzen des de l’exrem 5’ cap al 3’


            No hi ha cap enzim capaç d’afegir nucleòtids
             a l’extrem 5’, i en canvi, sí que hi ha enzims
                 que possibiliten afegir-ne a l’extrem3’




dijous 3 de gener de 13
La composició química dels àcids nucleics
                  Els àcids nucleics



                                Adenosina-5’-fosfat




                                   Uridina-5’-fosfat



                                                                             OH




                                                           Enllaç
                                                        fosfodièster
                                                           5’ ->3’
                                   Citidina-5’-fosfat

                                                                                  OH
                                                                 Fragment d’un àcid nucleic

dijous 3 de gener de 13

Weitere ähnliche Inhalte

Was ist angesagt?

Les Branques De La Psicologia
Les Branques De La PsicologiaLes Branques De La Psicologia
Les Branques De La PsicologiaDaniel Fernández
 
Biologia 2n Batxillerat. U06. Els àcids nucleics
Biologia 2n Batxillerat. U06. Els àcids nucleicsBiologia 2n Batxillerat. U06. Els àcids nucleics
Biologia 2n Batxillerat. U06. Els àcids nucleicsOriol Baradad
 
T4 anabolisme heteròtrof
T4 anabolisme heteròtrofT4 anabolisme heteròtrof
T4 anabolisme heteròtrofmontsejaen
 
24. Les funcions dels proteïnes
24. Les funcions dels proteïnes24. Les funcions dels proteïnes
24. Les funcions dels proteïnesDani Ribo
 
Biologia 2n Batxillerat. U10. Metabolisme. Catabolisme
Biologia 2n Batxillerat. U10. Metabolisme. CatabolismeBiologia 2n Batxillerat. U10. Metabolisme. Catabolisme
Biologia 2n Batxillerat. U10. Metabolisme. CatabolismeOriol Baradad
 
44. L'aparell de golgi
44. L'aparell de golgi44. L'aparell de golgi
44. L'aparell de golgiDani Ribo
 
23. La classificació de les proteïnes
23. La classificació de les proteïnes23. La classificació de les proteïnes
23. La classificació de les proteïnesDani Ribo
 
Biologia 2n Batxillerat. U13. Genètica mendeliana.
Biologia 2n Batxillerat. U13. Genètica mendeliana.Biologia 2n Batxillerat. U13. Genètica mendeliana.
Biologia 2n Batxillerat. U13. Genètica mendeliana.Oriol Baradad
 
21. Estructura de les proteïnes
21. Estructura de les proteïnes21. Estructura de les proteïnes
21. Estructura de les proteïnesDani Ribo
 
Orgànuls cel·lulars delimitats per membranes
Orgànuls cel·lulars delimitats per membranesOrgànuls cel·lulars delimitats per membranes
Orgànuls cel·lulars delimitats per membranesCC NN
 
07. Les sals minerals
07. Les sals minerals07. Les sals minerals
07. Les sals mineralsDani Ribo
 
Ui! no puc parar (treball de recerca curs 2016-17)
Ui! no puc parar (treball de recerca curs 2016-17)Ui! no puc parar (treball de recerca curs 2016-17)
Ui! no puc parar (treball de recerca curs 2016-17)Encarnacio Vallespi Doliu
 
38. les membranes de secreció
38. les membranes de secreció38. les membranes de secreció
38. les membranes de secrecióDani Ribo
 
Orgànuls cel.lulars
Orgànuls cel.lularsOrgànuls cel.lulars
Orgànuls cel.lularsconchi
 
11. Els disacàrids
11. Els disacàrids11. Els disacàrids
11. Els disacàridsDani Ribo
 

Was ist angesagt? (20)

Les Branques De La Psicologia
Les Branques De La PsicologiaLes Branques De La Psicologia
Les Branques De La Psicologia
 
Biologia 2n Batxillerat. U06. Els àcids nucleics
Biologia 2n Batxillerat. U06. Els àcids nucleicsBiologia 2n Batxillerat. U06. Els àcids nucleics
Biologia 2n Batxillerat. U06. Els àcids nucleics
 
T4 anabolisme heteròtrof
T4 anabolisme heteròtrofT4 anabolisme heteròtrof
T4 anabolisme heteròtrof
 
24. Les funcions dels proteïnes
24. Les funcions dels proteïnes24. Les funcions dels proteïnes
24. Les funcions dels proteïnes
 
Biologia 2n Batxillerat. U10. Metabolisme. Catabolisme
Biologia 2n Batxillerat. U10. Metabolisme. CatabolismeBiologia 2n Batxillerat. U10. Metabolisme. Catabolisme
Biologia 2n Batxillerat. U10. Metabolisme. Catabolisme
 
44. L'aparell de golgi
44. L'aparell de golgi44. L'aparell de golgi
44. L'aparell de golgi
 
23. La classificació de les proteïnes
23. La classificació de les proteïnes23. La classificació de les proteïnes
23. La classificació de les proteïnes
 
TEORIA CEL·LULAR (Biologia 1r batx)
TEORIA CEL·LULAR (Biologia 1r batx)TEORIA CEL·LULAR (Biologia 1r batx)
TEORIA CEL·LULAR (Biologia 1r batx)
 
Biologia 2n Batxillerat. U13. Genètica mendeliana.
Biologia 2n Batxillerat. U13. Genètica mendeliana.Biologia 2n Batxillerat. U13. Genètica mendeliana.
Biologia 2n Batxillerat. U13. Genètica mendeliana.
 
21. Estructura de les proteïnes
21. Estructura de les proteïnes21. Estructura de les proteïnes
21. Estructura de les proteïnes
 
Orgànuls cel·lulars delimitats per membranes
Orgànuls cel·lulars delimitats per membranesOrgànuls cel·lulars delimitats per membranes
Orgànuls cel·lulars delimitats per membranes
 
lípids
lípidslípids
lípids
 
Teorema del residu
Teorema del residuTeorema del residu
Teorema del residu
 
Problemesdinamica
ProblemesdinamicaProblemesdinamica
Problemesdinamica
 
07. Les sals minerals
07. Les sals minerals07. Les sals minerals
07. Les sals minerals
 
Ui! no puc parar (treball de recerca curs 2016-17)
Ui! no puc parar (treball de recerca curs 2016-17)Ui! no puc parar (treball de recerca curs 2016-17)
Ui! no puc parar (treball de recerca curs 2016-17)
 
fongs
fongsfongs
fongs
 
38. les membranes de secreció
38. les membranes de secreció38. les membranes de secreció
38. les membranes de secreció
 
Orgànuls cel.lulars
Orgànuls cel.lularsOrgànuls cel.lulars
Orgànuls cel.lulars
 
11. Els disacàrids
11. Els disacàrids11. Els disacàrids
11. Els disacàrids
 

Mehr von Dani Ribo

90. Els problemes ètics derivats de la biotecnologia cel·lular
90. Els problemes ètics derivats de la biotecnologia cel·lular90. Els problemes ètics derivats de la biotecnologia cel·lular
90. Els problemes ètics derivats de la biotecnologia cel·lularDani Ribo
 
89. La clonació i les cèl·lules mare
89. La clonació i les cèl·lules mare89. La clonació i les cèl·lules mare
89. La clonació i les cèl·lules mareDani Ribo
 
88. La reproducció assistida
88. La reproducció assistida88. La reproducció assistida
88. La reproducció assistidaDani Ribo
 
87. El desenvolupament embrionari
87. El desenvolupament embrionari87. El desenvolupament embrionari
87. El desenvolupament embrionariDani Ribo
 
86. Les etapes en la reproducció
86. Les etapes en la reproducció86. Les etapes en la reproducció
86. Les etapes en la reproduccióDani Ribo
 
85. Reproducció sexual
85. Reproducció sexual85. Reproducció sexual
85. Reproducció sexualDani Ribo
 
84. Reproducció asexual o vegetativa
84. Reproducció asexual o vegetativa84. Reproducció asexual o vegetativa
84. Reproducció asexual o vegetativaDani Ribo
 
83. Diferències entre reproducció i sexualitat
83. Diferències entre reproducció i sexualitat83. Diferències entre reproducció i sexualitat
83. Diferències entre reproducció i sexualitatDani Ribo
 
82. La reproducció asexual i sexual
82. La reproducció asexual i sexual82. La reproducció asexual i sexual
82. La reproducció asexual i sexualDani Ribo
 
81. La divisió generadora de cèl·lules amb la meitat de cromosomes
81. La divisió generadora de cèl·lules amb la meitat de cromosomes81. La divisió generadora de cèl·lules amb la meitat de cromosomes
81. La divisió generadora de cèl·lules amb la meitat de cromosomesDani Ribo
 
80. La divisió generadora de cèl·lules amb el mateix nombre de cromosomes
80. La divisió generadora de cèl·lules amb el mateix nombre de cromosomes80. La divisió generadora de cèl·lules amb el mateix nombre de cromosomes
80. La divisió generadora de cèl·lules amb el mateix nombre de cromosomesDani Ribo
 
79. Tipus de divisió cel·lular
79. Tipus de divisió cel·lular79. Tipus de divisió cel·lular
79. Tipus de divisió cel·lularDani Ribo
 
78. Riscos i implicacions ètiques de l'enginyeria genètica
78. Riscos i implicacions ètiques de l'enginyeria genètica78. Riscos i implicacions ètiques de l'enginyeria genètica
78. Riscos i implicacions ètiques de l'enginyeria genèticaDani Ribo
 
77. El projecte genoma humà
77. El projecte genoma humà77. El projecte genoma humà
77. El projecte genoma humàDani Ribo
 
76. El càncer. una malaltia genètica
76. El càncer. una malaltia genètica76. El càncer. una malaltia genètica
76. El càncer. una malaltia genèticaDani Ribo
 
75. L'enginyeria genètica i la producció agrícola i animal
75. L'enginyeria genètica i la producció agrícola i animal75. L'enginyeria genètica i la producció agrícola i animal
75. L'enginyeria genètica i la producció agrícola i animalDani Ribo
 
74. L'enginyeria genètica i la teràpia de malalties humanes
74. L'enginyeria genètica i la teràpia de malalties humanes74. L'enginyeria genètica i la teràpia de malalties humanes
74. L'enginyeria genètica i la teràpia de malalties humanesDani Ribo
 
73. L'enginyeria genètica
73. L'enginyeria genètica73. L'enginyeria genètica
73. L'enginyeria genèticaDani Ribo
 
72. El DNA dels organismes eucariotes
72. El DNA dels organismes eucariotes72. El DNA dels organismes eucariotes
72. El DNA dels organismes eucariotesDani Ribo
 
71. L'evolució del concepte de gen
71. L'evolució del concepte de gen71. L'evolució del concepte de gen
71. L'evolució del concepte de genDani Ribo
 

Mehr von Dani Ribo (20)

90. Els problemes ètics derivats de la biotecnologia cel·lular
90. Els problemes ètics derivats de la biotecnologia cel·lular90. Els problemes ètics derivats de la biotecnologia cel·lular
90. Els problemes ètics derivats de la biotecnologia cel·lular
 
89. La clonació i les cèl·lules mare
89. La clonació i les cèl·lules mare89. La clonació i les cèl·lules mare
89. La clonació i les cèl·lules mare
 
88. La reproducció assistida
88. La reproducció assistida88. La reproducció assistida
88. La reproducció assistida
 
87. El desenvolupament embrionari
87. El desenvolupament embrionari87. El desenvolupament embrionari
87. El desenvolupament embrionari
 
86. Les etapes en la reproducció
86. Les etapes en la reproducció86. Les etapes en la reproducció
86. Les etapes en la reproducció
 
85. Reproducció sexual
85. Reproducció sexual85. Reproducció sexual
85. Reproducció sexual
 
84. Reproducció asexual o vegetativa
84. Reproducció asexual o vegetativa84. Reproducció asexual o vegetativa
84. Reproducció asexual o vegetativa
 
83. Diferències entre reproducció i sexualitat
83. Diferències entre reproducció i sexualitat83. Diferències entre reproducció i sexualitat
83. Diferències entre reproducció i sexualitat
 
82. La reproducció asexual i sexual
82. La reproducció asexual i sexual82. La reproducció asexual i sexual
82. La reproducció asexual i sexual
 
81. La divisió generadora de cèl·lules amb la meitat de cromosomes
81. La divisió generadora de cèl·lules amb la meitat de cromosomes81. La divisió generadora de cèl·lules amb la meitat de cromosomes
81. La divisió generadora de cèl·lules amb la meitat de cromosomes
 
80. La divisió generadora de cèl·lules amb el mateix nombre de cromosomes
80. La divisió generadora de cèl·lules amb el mateix nombre de cromosomes80. La divisió generadora de cèl·lules amb el mateix nombre de cromosomes
80. La divisió generadora de cèl·lules amb el mateix nombre de cromosomes
 
79. Tipus de divisió cel·lular
79. Tipus de divisió cel·lular79. Tipus de divisió cel·lular
79. Tipus de divisió cel·lular
 
78. Riscos i implicacions ètiques de l'enginyeria genètica
78. Riscos i implicacions ètiques de l'enginyeria genètica78. Riscos i implicacions ètiques de l'enginyeria genètica
78. Riscos i implicacions ètiques de l'enginyeria genètica
 
77. El projecte genoma humà
77. El projecte genoma humà77. El projecte genoma humà
77. El projecte genoma humà
 
76. El càncer. una malaltia genètica
76. El càncer. una malaltia genètica76. El càncer. una malaltia genètica
76. El càncer. una malaltia genètica
 
75. L'enginyeria genètica i la producció agrícola i animal
75. L'enginyeria genètica i la producció agrícola i animal75. L'enginyeria genètica i la producció agrícola i animal
75. L'enginyeria genètica i la producció agrícola i animal
 
74. L'enginyeria genètica i la teràpia de malalties humanes
74. L'enginyeria genètica i la teràpia de malalties humanes74. L'enginyeria genètica i la teràpia de malalties humanes
74. L'enginyeria genètica i la teràpia de malalties humanes
 
73. L'enginyeria genètica
73. L'enginyeria genètica73. L'enginyeria genètica
73. L'enginyeria genètica
 
72. El DNA dels organismes eucariotes
72. El DNA dels organismes eucariotes72. El DNA dels organismes eucariotes
72. El DNA dels organismes eucariotes
 
71. L'evolució del concepte de gen
71. L'evolució del concepte de gen71. L'evolució del concepte de gen
71. L'evolució del concepte de gen
 

Kürzlich hochgeladen

SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,Lasilviatecno
 
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdfMenú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdfErnest Lluch
 
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATMECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATLasilviatecno
 
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxXARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxCRIS650557
 
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdfELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdfErnest Lluch
 

Kürzlich hochgeladen (7)

itcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldaduraitcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldadura
 
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
 
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdfMenú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
 
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATMECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
 
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxXARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
 
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdfELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
 
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA  Serra del Benicadell.pdfHISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA  Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
 

25. La composició química dels àcids nucleics

  • 1. LA COMPOSICIÓ QUÍMICA DELS ÀCIDS NUCLEICS dijous 3 de gener de 13
  • 2. La composició química dels àcids nucleics El nom d’àcids nucleics prové del fet que són substàncies de caràcter àcid i que es van descobrir a l’interior del nucli de les cèl·lules eucariotes. Es van distingir de les altres substàncies perquè són molt riques en àcid fosfòric (H3PO4). Posteriorment es va descobrir que contenien quatre tipus de molècules de caràcter bàsic i riques en nitrogen, anomenades, per això, bases nitrogenades. dijous 3 de gener de 13
  • 3. La composició química dels àcids nucleics Pentoses i bases nitrogenades Pentoses Ribosa Desoxiribosa (RNA) (RNA) Bases nitrogenades púriques Adenina (DNA i RNA) Guanina (DNA i RNA) Bases nitrogenades pirimidíniques Uracil (RNA) Citosina (DNA i RNA) Timina (DNA i RNA) dijous 3 de gener de 13
  • 4. La composició química dels àcids nucleics Nucleòsid NUCLEÒSID Citosina Es formen per mitjà de la unió d’una ribosa o d’una desoxiribosa amb una base nitrogenada, mitjançant un enllaç N-glicosídic entre el carboni 1’ de la pentosa i el nitrogen 1 de la base nitrogenada, si aquesta és pirimidínica, Desoxiribosa o el nitrogen 9, si és una base púrica Nomenclatura: Purina: terminació -osina. ADENOSONA GUANOSINA Pirimidina: terminació -idina. CITIDINA TIMIDINA Afegim el prefix desoxi- si enlloc Desocicitidina de ribosa, tenim la desoxiribosa dijous 3 de gener de 13
  • 5. La composició química dels àcids nucleics Nucleòtid NUCLEÒTID Es formen per la unió d’un nucleòsid i un àcid fosfòric, per mitjà d’un enllaç entre el grup hidoxil del cinquè carboni de la Adenina pentosa i l’àcid fosfòric. Aquest enllaç rep Àcid fosfòric el nom de fosfodièster Adenosina Tenen un fort caràcter àcid a causa del (Nucleòsid) seu grup fosfat, que s’ionitza Nomenclatura: Afegim al nom del nucleòsid el terme -5’-monofosfat A la pràctica, se sol emprar simplement la inicial de cada base nitrogenada per referir-se a cada tipus de nucleòtid Adenosina-5’ -monofosfat (AMP) dijous 3 de gener de 13
  • 6. La composició química dels àcids nucleics Nucleòtid Nom de les bases Nom dels nucleòsids d’RNA Nom dels nucleòtids d’RNA Adenina Adenosina Adenosina-5’-monofosfat (AMP) Guanina Guanosina Guanosina-5’-monofosfat (GMP) Citosina Citidina Citidina-5’-monofosfat (CMP) Uracil Uridina Uridina-5’-monofosfat (UMP) Nom de les bases Nom dels nucleòsids de DNA Nom dels nucleòtids de DNA Adenina Desoxidenosina Desoxiadenosina-5’-monofosfat (AMP) Guanina Desoxiguanosina Desoxiguanosina-5’-monofosfat (GMP) Citosina Desoxicitidina Desoxicitidina-5’-monofosfat (CMP) Timina Desoxitimidina Desoxitimidina-5’-monofosfat (UMP) dijous 3 de gener de 13
  • 7. La composició química dels àcids nucleics Els àcids nucleics Són polímers de nucleòtids. Presenten dos extrems, l’extrem 5’, on hi ha el grup fosfat unit al C5’ del primer nucleòtid, i l’extrem 3’, on hi ha un radical -OH unit al C3’ de l’últim nucleòtid Es sintetitzen des de l’exrem 5’ cap al 3’ No hi ha cap enzim capaç d’afegir nucleòtids a l’extrem 5’, i en canvi, sí que hi ha enzims que possibiliten afegir-ne a l’extrem3’ dijous 3 de gener de 13
  • 8. La composició química dels àcids nucleics Els àcids nucleics Adenosina-5’-fosfat Uridina-5’-fosfat OH Enllaç fosfodièster 5’ ->3’ Citidina-5’-fosfat OH Fragment d’un àcid nucleic dijous 3 de gener de 13