Signes de puntuació

SIGNES DE PUNTUACIÓ. S5

SIGNES DE PUNTUACIÓ. EL GUIÓ EN EL DISCURS DIRECTE I EN L’INICI
D’UN DIÀLEG

El guió és el signe de puntuació amb què es diferencien les diverses
intervencions dels interlocutors d’un diàleg i les acotacions que cal fer-hi.

Exemples:

-La festa –digué la Maria- ha estat un gran èxit.
-I és clar, dona –va dir en Carles-. Tothom s’ho va passar molt bé.

• Cada torn de paraula s’inicia amb un guió. També es marquen amb un guió
els incisos del narrador.
• En un incís, com en el cas dels exemples, el primer guió s’escriu enganxat
al mot que el segueix i el segon enganxat a l’última lletra del mot que el
precedeix.
• Les intervencions en estil directe dels personatges s’obren amb un guió i es
tanquen amb un altre signe de puntuació (punt i a part, admiració,
interrogació, etc.).
• Per indicar les intervencions que fa cada interlocutor es comença sempre un
nou paràgraf i també s’inicia amb un guió.
• Els incisos del narrador s’inclouen entre guions (i aquests actuen com si
fossin parèntesis).

-Voleu menjar? –preguntà Kemp.
-Sí –digué l’home invisible-. Teniu un batí?
Kemp engegà una exclamació en veu baixa. Anà al guarda-roba i en tragué un
batí d’un escarlata fosc.
-Us serveix això? –preguntà.
El batí li fou pres de les mans, flotà en l’aire, flàccid, durant un moment;
després es bellugà d’una manera estranya, s’alçà modelant un cos, es cordà tot
sol i s’assegué a la cadira.
-Calçotets, mitjons, unes pantofles, tot això m’anirà bé –digué l’invisible
ràpidament-. I alguna cosa per menjar.
-Sí, alguna cosa... És l’aventura més estranya que m’ha passat mai en la vida!
Regirà els calaixos cercant la roba; després baixà al rebost i tornà amb pa i
costelles fredes, i ho posà tot sobre una tauleta, davant el seu hoste.
-No cal ganivet –digué el visitant.

H.G.Wells, L’home invisible. Ed. de la Magrana.


Reescriu el diàleg fent servir els guions correctament.

On vas preciosa? Estic fent tard. Deixi’m passar. Vas molt carregada. Vols que
t’ajudi? Si no em deixa passar cridaré un guàrdia. Quina por, has vist com
tremolo? Tens un negoci amb mi, ho sabies? Fora d’aquí, ja n’hi ha prou, he dit.
Hauràs d’afluixar la mosca, a veure si m’entens la indirecta. He dit que fora!
Fora! Vinga estúpida: acabem d’una vegada! Dóna’m tot el que duguis de valor
a sobre, rellotge, joies... No! Auxili! Lladres! Auxili! Ho, ho, ho! és que no queda
cap home a la ciutat capaç d’ajudar-me? Li han fet mal? L’espant, únicament.
Aquí té la bossa. Com li podria pagar el que ha fet per mi? Miri’m. Somrigui, ja
m’ha pagat.

Puntua correctament aquest text (hi falten punts, comes, dos punts,
signes d’interrogació i guions). Posa-hi les majúscules que calgui:

l’Alba una noia de catorze anys verge i bruna tornava de l’hort de casa seva
amb un cistellet de figues negres de coll de dama quan s’aturà a avergonyir dos
nois que pegaven a un altre i el feien caure al toll de la resclosa i els va dir què
us ha fet i ells li van contestar no el volem amb nosaltres perquè és negre i si
s’ofega i ells es van arronsar d’espatlles car eren dos nois formats en un
ambient cruel de perjudicis.

Manuel de Pedrolo, Mecanoscrit del segon origen

Completa la puntuació del text omplint els espais amb dos punts i
cometes.

L’entrevista Aznar-Pujol era ahir tema obligat. A Can Del Olmo (Onda Cero) es
va plantejar d’entrada que sis hores de conversa donen per a molt. Francesc
Sanuy va afirmar ___ Volien fer-nos creure que no parlarien dels calendaris
electorals i el desenllaç és que el que ha estat fonamental ha estat això; i
després ens diuen que van parlar de Cànovas, de Canalejas... ___ Podien
haver començat pels Reis Catòlics ___, va dir fent broma Luis de Sebastián.
___ Si arriben a començar per la Reconquesta encara hi serien ___, va afegir
Sanuy. ____ Van parlar del Barça i del Valladolid ____, va deixar anar Del
Olmo. Avui (16.1.98).

En els textos següents hem eliminat els signes de puntuació. Escriviu els signes que hi
falten i poseu-hi les majúscules que calgui:

anà corrent cap al telèfon potser encara no era massa tard marcà un número
esperà a la fi una veu digui amb n’Àngela s’equivoca senyora aquí no hi ha cap
Àngela però si he telefonat fa un poc i he parlat amb ella devia ésser un altre
número tornà a insistir vol avisar la senyoreta Àngela ja li he dit que s’equivoca
i una altra vegada escolti em farà el favor de dir a donya Àngela la veu li
tremolava senyora li repetesc que s’equivoca jo no m’equivoc no sé per què no
ha d’avisar-la miri és urgent senyora se’n vagi a fer moltes grosses de punyetes
i no em torni a molestar desesperada va telefonar un altre pic el soroll
intermitent i monòton d’un aparell despenjat li feria l’orella no hi havia solució.

CARME RIERA, Te deix, amor, la mar com a penyora


Puntua adequadament les frases següents:

1. La dona del barret la tercera per la dreta és molt elegant.
2. El senyor López president de la companyia ha arribat tard.
3. Quan hi vaig tornar després d’un llarg viatge em va rebre cordialment.
4. Els jugadors tots ells plens d’alegria van celebrar el gol.
5. La multa un cop vençut el termini no s’ha de pagar.
6. Les oracions quan són interrompudes per comes són més complexes.
7. El rellotge la marca del qual no recordo era molt car.
8. El castell un quatre de nou amb folre i manilles era espectacular.

Puntua adequadament amb coma, punt i coma o dos punts les frases
següents:

1. Van signar l’acord la senyora Anna Jonquera directora de Serveis el senyor
Ramon Balaguer director de producció el senyor Jaume Seró director de
Publicitat i la senyora Júlia Rodés directora de Vendes.

2. Els responsables del projecte ho van sol·licitar no hi va haver cap resposta
de la direcció.

3. Hi van assistir el senyor Camps el senyor Bruguer la senyora Castells i el
senyor Jover.

4. No hi vam poder fer res era massa tard.

5. Vam poder comprar tots els regals el barret per a l’avi, el paraigua per a
l’àvia el disc per a la mare i el llibre per al pare.

6. Per santa Llúcia un pas de puça per Nadal un pas de pardal i per sant
Esteve un pas de llebre.

7. Els fets han passat resten els records

RECORDA

Usos més freqüents del punt i coma: juxtaposició, enumeracions, davant de
conjuncions adversatives i concessives.

1. Cal fer servir el punt i coma en les enumeracions per a separar sintagmes
del mateix rang que ja contenen comes.
2. Cal posar punt i coma davant les conjuncions adversatives o concessives
en les clàusules que ja contenen comes.
3. Cal posar-lo davant d’algunes frases que tenen lligam lògic (sovint
marcant oposició) amb allò expressat en la clàusula precedent.


DOS PUNTS PUNT I COMA

Subordinar el segon fragment al Separar dues oracions
primer (a diferència del punt i coma) independents però amb una relació
estreta. Si la segona és
Separar del text precedent:
• una observació
• una transcripció o citació textual • un comentari de la primera
• una explicació
• una enumeració per separar parts d’una oració que ja
tenen segments interns separats per
per introduir: comes.
Un cas concret són:
• una causa
• una conseqüència • les enumeracions en què s’ha d’usar
punt i coma per a separar els grups
• un resum d’elements que tenen una certa
• un aclariment homogeneïtat

d’allò que hi ha escrit davant seu.
• oracions adversatives introduïdes
per aportar: amb però, sinó, etc. quan l’oració
que va davant té comes internes.
• una mostra, un exemple, un cas
pràctic.
• per introduir paraules d’una altra L’ÚS DEL PUNT I COMA és gairebé
persona. sempre una QÜESTIÓ DE MATÍS
(COMA, PUNT, PUNT I COMA)
NO HEM DE POSAR DOS PUNTS
ENTRE UN VERB O UN NOM I EL
SEU COMPLEMENT


EL GUIÓ ( ampliació)

Els incisos del narrador poden referir-se :

a) al fragment del diàleg anterior
b) al fragment del diàleg posterior
c) poden descriure una acció simultània. En aquest cas es posen dos punts a
la fi de l’incís, després del guió que el tanca.

Exemples:

1. Intervenció del diàleg sense incisos del narrador; porta només el guió d’inici.

-Bé, vaja!, no ploreu, no ploreu!

2. Incís reduït al verb en posició final; omet el darrer guió.

-Vols anar al cementiri? –digué.

3. Incís davant del diàleg i represa subsegüent de la intervenció després d’un
punt:

-Oh, això no se sap mai! –va dir en Pol-. Sobretot amb el Toti.

4. Incís que descriu una acció simultània:

-Avui no. –I va afegir-: Ho faré demà.

En aquest cas es posen dos punts a la fi de l’incís, després del guió de
tanca.


ELS DOS PUNTS

Els fragments units amb els dos punts representen una relació de proximitat on
el segon fragment introdueix:

un aclariment,
una explicació,
una conseqüència,
un resum del primer.

S’usa per introduir paraules d’una altra persona.

I l’Anna va replicar: “No cal que em tractis com una nena petita!”

RECORDA: Els dos punts s’utilitzen també amb un altre valor dins del text.
Els podem emprar per introduir una enumeració, una citació textual o una
explicació. Moltes vegades els dos punts equivalen a: “és a dir”, “això que
segueix”, “significa”, vet aquí la causa”, etc.
També s’utilitzen els dos punts per exemplificar alguna cosa

• Els dos punts davant de citacions textuals i exemples

En les declaracions fetes ahir, el jutge va dir: “ Qualsevol cosa que estigui fora
de la llei serà castigada.”

• També s ‘utilitzen per exemplificar o mostrar alguna cosa

- Els mots masculins acabats en –a àtona fan el plural en –es: poma, pomes
- Van comprar: llibres, revistes i còmics.
- Per exemple: una bufanda, una cartera, etc. (En aquest cas podria posar-se
una coma darrere de l’expressió Per exemple.)


LES COMETES

• S’usen les cometes quan un personatge reporta un diàleg en la seva
intervenció:

-I quan vaig fer els divuit anys el primer que el meu pare em va dir va ser:
“Estimada Mercè, ara ja pots anar a la discoteca”.

-I està clar que em vaig casar amb la Coloma. Son pare em va dir: “La noia té
cinc mil lliures de dot.” Jo li vaig respondre, perquè em sentís sa mare: “En
Peret ja les hi condona per la meva banda.”

• També s’empren quan convé posar les paraules d’un personatge la
intervenció del qual es produeix fora d’una situació de diàleg pròpiament dit:

La senyora de la casa va cridar la donzella. “Estic molt decebuda –digué- no ha
anat amb compte amb la porcellana xinesa”.


LA COMA (alguns casos)

• Ús de la coma en els casos de supressió verbal

Cal posar coma entre el subjecte i el primer element si ometem el verb de
l’oració.

Per exemple:
Tu cantes molt bé i jo canto ben malament
Tu cantes molt bé; jo ben malament INCORRECTE
Tu cantes molt bé; jo, ben malament

• Ús de la coma en inversions d’ordre lògic: pleonasmes

S’ha de vigilar de no trobar-nos amb el pronom feble i l’element que s’ha volgut
substituir en una mateixa frase.

Per exemple:
N’han comprat molts cavalls
Han comprat molts cavalls
N’han comprat molts.

A vegades, per tal de reforçar l’expressió, usem mots d’idèntic sentit en una
mateixa oració; per evitar que es produeixi un pleonasme cal posar una coma
entre l’element substituït i la resta de l’oració.

Ja la vaig veure la Leonor De patates no en vull més
Ja la vaig veure, la Leonor De patates, no en vull més.
(en aquest cas hi va coma perquè es
tracta del subjecte i hi ha la repetició del pronom feble)

• Quan tenim frases en què volem emfasitzar, repetir o recalcar
intencionadament un element, cal remarcar que s’admet el pleonasme en
el cas dels pronoms febles de primera i segona persones i, en canvi no
s’admet pas en els cas dels de tercera persona.

Ell m’ha renyat a ami, no al David
No t’ho explicarà pas a tu, sinó a la Laura VIGILAR, NO QUEDA
CLAR. La teoria es
contradiu amb Joan
Solà.

Le diré al metge que m’enredes
Li diré que m’enredes
Diré al metge que m’enredes.


COMPTE:

Desplaçaments:

1. Tematització (es produeix duplicació pronominal de l’element desplaçat
(tret que sigui subjecte). En aquest cas, l’element desplaçat ja es conegut –
informació coneguda.)

TOT AIXÒ QUE M’HAS DIT, faré veure que no HO sé
NO LI hem de donar res, A EN MIQUEL.
No he de pagar pas totes les despeses, JO

• Desplaçaments a la dreta (desplaçament del tema, en aquest cas el pronom
va col·locat a la primera part de l’oració) : COMA OBLIGATÒRIA

Van declarar-lo desert, el premi
Fill, que hi fas, a Polònia?

• Desplaçaments a l’esquerra: COMA NO ÉS TAN CONSTANT (perquè no
sempre és tan evident la voluntat de donar un fragment com a pressuposat.
(el pronom és situat a la segona part de l’oració)

Sembla que el concert el faran a l’auditori
D’exemples com aquest, n’hi ha molts
L’EXPOSICIÓ INAUGURAL la formen els nous gravats...

2. Focalització (no es produeix duplicació pronominal: l’element desplaçat és
ara especialment remarcat per la força de la veu). En aquests casos,
sempre hem de posar coma.

Exemples:

UN DINERAL, cobren (Cobren un dineral)
QUE NO ET VULL VEURE, et dic (Et dic que no et vull veure)

No sempre que hi ha duplicació pronominal hi ha hagut desplaçament d’algun
element (almenys desplaçament degut a tematització).
La duplicació és un fet gramaticalitzat en certs casos com el complement
indirecte:

La doctora assegura que A L’HOME LI manca el mecanisme inhibitori.
Vés a veure què li ha passat a en Pere


Al fill de la senyora Obradors li ha tocat la grossa
Puntua adequadament les frases següents:

9. La dona del barret la tercera per la dreta és molt elegant.
10. El senyor López president de la companyia ha arribat tard.
11. Quan hi vaig tornar després d’un llarg viatge em va rebre cordialment.
12. Els jugadors tots ells plens d’alegria van celebrar el gol.
13. La multa un cop vençut el termini no s’ha de pagar.
14. Les oracions quan són interrompudes per comes són més complexes.
15. El rellotge la marca del qual no recordo era molt car.
16. El castell un quatre de nou amb folre i manilles era espectacular.

Puntua adequadament amb coma, punt i coma o dos punts les frases
següents:

8. Van signar l’acord la senyora Anna Jonquera directora de Serveis el senyor
Ramon Balaguer director de producció el senyor Jaume Seró director de
Publicitat i la senyora Júlia Rodés directora de Vendes.

9. Els responsables del projecte ho van sol·licitar no hi va haver cap resposta
de la direcció.

10. Hi van assistir el senyor Camps el senyor Bruguer la senyora Castells i el
senyor Jover.

11. No hi vam poder fer res era massa tard.

12. Vam poder comprar tots els regals el barret per a l’avi, el paraigua per a
l’àvia el disc per a la mare i el llibre per al pare.

13. Per santa Llúcia un pas de puça per Nadal un pas de pardal i per sant
Esteve un pas de llebre.

14. Els fets han passat resten els records

RECORDA

Usos més freqüents del punt i coma: juxtaposició, enumeracions, davant de
conjuncions adversatives i concessives.

4. Cal fer servir el punt i coma en les enumeracions per a separar sintagmes
del mateix rang que ja contenen comes.
5. Cal posar punt i coma davant les conjuncions adversatives o concessives
en les clàusules que ja contenen comes.
6. Cal posar-lo davant d’algunes frases que tenen lligam lògic (sovint
marcant oposició) amb allò expressat en la clàusula precedent.



On vas preciosa? Estic fent tard. Deixi’m passar. Vas molt carregada. Vols que
t’ajudi? Si no em deixa passar cridaré un guàrdia. Quina por, has vist com
tremolo? Tens un negoci amb mi, ho sabies? Fora d’aquí, ja n’hi ha prou, he dit.
Hauràs d’afluixar la mosca, a veure si m’entens la indirecta. He dit que fora!
Fora! Vinga estúpida: acabem d’una vegada! Dóna’m tot el que duguis de valor
a sobre, rellotge, joies... No! Auxili! Lladres! Auxili! Ho, ho, ho! és que no queda
cap home a la ciutat capaç d’ajudar-me? Li han fet mal? L’espant, únicament.
Aquí té la bossa. Com li podria pagar el que ha fet per mi? Miri’m. Somrigui, ja
m’ha pagat.



Manuel de Pedrolo, Mecanoscrit del segon origen

Completa la puntuació del text omplint els espais amb dos punts i
cometes.

L’entrevista Aznar-Pujol era ahir tema obligat. A Can Del Olmo (Onda Cero) es
va plantejar d’entrada que sis hores de conversa donen per a molt. Francesc
Sanuy va afirmar ___ Volien fer-nos creure que no parlarien dels calendaris
electorals i el desenllaç és que el que ha estat fonamental ha estat això; i
després ens diuen que van parlar de Cànovas, de Canalejas... ___ Podien
haver començat pels Reis Catòlics ___, va dir fent broma Luis de Sebastián.
___ Si arriben a començar per la Reconquesta encara hi serien ___, va afegir
Sanuy. ____ Van parlar del Barça i del Valladolid ____, va deixar anar Del
Olmo. Avui (16.1.98).





-On vas preciosa?
-Estic fent tard. Deixi’m passar.
-Vas molt carregada. Vols que t’ajudi?
-Si no em deixa passar cridaré un guàrdia.
-Quina por, has vist com tremolo? Tens un negoci amb mi, ho sabies?
-Fora d’aquí, ja n’hi ha prou, he dit.
-Hauràs d’afluixar la mosca, a veure si m’entens la indirecta.
-He dit que fora! Fora!
-Vinga estúpida: acabem d’una vegada! Dóna’m tot el que duguis de valor a
sobre, rellotge, joies... No!
-Auxili! Lladres! Auxili! Ho, ho, ho! és que no queda cap home a la ciutat capaç
d’ajudar-me?
-Li han fet mal?
-L’espant, únicament.
-Aquí té la bossa.
-Com li podria pagar el que ha fet per mi?
-Miri’m. Somrigui, ja m’ha pagat.


L’Alba, una noia de catorze anys, verge i bruna, tornava de l’hort de casa seva
amb un cistellet de figues negres de coll de dama, quan s’aturà a avergonyir
dos nois que pegaven a un altre i el feien caure al toll de la resclosa, i els va dir:

-Què us ha fet?

I ells li van contestar:

-No el volem amb nosaltres, perquè és negre.
-I si s’ofega?

I ells es van arronsar d’espatlles, car eren dos nois formats en un ambient
cruel, de perjudicis.

(Català per a persones adultes, 3, pàg.266, unitat 12).

Completa la puntuació del text omplint els espais amb dos punts i cometes.

L’entrevista Aznar-Pujol era ahir tema obligat. A Can Del Olmo (Onda Cero) es va
plantejar d’entrada que sis hores de conversa donen per a molt. Francesc Sanuy va
afirmar: “ Volien fer-nos creure que no parlarien dels calendaris electorals i el
desenllaç és que el que ha estat fonamental ha estat això; i després ens diuen que van
parlar de Cànovas, de Canalejas...” “Podien haver començat pels Reis Catòlics”, va
dir fent broma Luis de Sebastián. “ Si arriben a començar per la Reconquesta encara
hi serien”, va afegir Sanuy.
“ Van parlar del Barça i del Valladolid”, va deixar anar Del Olmo. Avui (16.1.98).



Anà corrent cap al telèfon; potser encara no era massa tard. Marcà un
número, esperà. A la fi una veu:

-Digui?
-Amb n’Àngela?
-S’equivoca, senyora. (,) Aquí no hi ha cap Àngela.
-Però si he telefonat fa un poc i he parlat amb ella.
-Devia ésser un altre número.

Tornà a insistir.

-Vol avisar la senyoreta Àngela?
-Ja li he dit que s’equivoca.

I una altra vegada.

-Escolti, em farà el favor de dir a donya Àngela...?

La veu li tremolava.

-Senyora, li repetesc que s’equivoca.
-Jo no m’equivoc. No sé per què no ha d’avisar-la. Miri, és urgent.
-Senyora, se’n vagi a fer moltes grosses de punyetes i no em torni a molestar.

Desesperada va telefonar un altre pic: el soroll intermitent i monòton d’un
aparell despenjat li feria l’orella. No hi havia solució.


(Català per a persones adultes, 3, pàg. 270)


1. Puntua correctament aquest text (hi falten punts, comes, dos punts,


2. En el text següent hem eliminat els signes de puntuació. Escriviu els signes que hi



Signes de puntuació

Empfohlen

Empfohlen

Weitere ähnliche Inhalte

Was ist angesagt?

Was ist angesagt? (20)

Ähnlich wie Signes de puntuació

Ähnlich wie Signes de puntuació (20)

Signes de puntuació