2. Concepte
¿Què és una revolució?
És un canvi ràpid i en profunditat que afecta a les
estructures d’una societat.
Implica, d’una altra banda, una acceleració en el ritme de les
transformacions històriques.
3. Concepte
La Revolució Industrial
Va suposar el pas d’una economia agrària i artesanal a
una altra basada en la indústria i la producció
mecanitzada
El canvi es va iniciar a Anglaterra a mitjans del segle
XVIII. Es va estendre durant el segle XIX a altres
llocs.
5. L’economia preindustrial
És de base agrària
La població és fonamentalment camperola, es concentra a les
las zones rurals i les ciutats són poques i escassament
desenvolupades
6. L’economia preindustrial
La demografia
Escàs creixement vegetatiu. Les altes taxes de natalitat són
contrarrestades per altes taxes de mortalitat, especialment,
infantil.
En el segle XVIII
Comença un canvi de model: en determinades zones
(Anglaterra, França), augmenten els excedents alimentaris i la
millora en la nutrició porta a la disminució de la fam i de les
epidèmies.
Un altre factor que va influir en aquesta transformació, tot i que
de forma menys determinant, va ser el progrés de la medicina.
7. L’economia preindustrial
El segle XVIII portarà importants canvis
Aquests canvis prepararan la revolució industrial, i reben el
nom de “Protoindustrialització”.
Es van donar en:
L’expansió del comerç a llarga distància, que va
estimular la producció de manufactures i va permetre la
l’acumulació de capitals, parte dels quals es van
invertir en la naixent indústria moderna.
El desenvolupament d’una indústria rural denominada
"Domestic System" (indústria domèstica).
8. L’economia preindustrial
És una indústria de caràcter rural que combina el treball
agrícola amb la manufactura cassolana de tèxtils. No es
desenvolupa en fàbriques.
L’empresari (capitalista) és generalment un comerciant.
Es desenvolupada per camperols i reben un salari.
La producció està destinada a l’ exportació.
És una activitat que es desenvolupa al marge dels gremis.
Protoindustrialització
El “Domestic System”
9. El procés d’ industrialització
La primera revolució industrial: Anglaterra
10. La primera revolució industrial
El que es coneix com 1ª Revolució Industrial es va
iniciar a Anglaterra durant la 2ª meitat del segle XVIII.
Va ser possible gràcies a una sèrie de transformacions:
Agràrias
Demogràfiques
Tècniques
Comercials, dels transports i les comunicacions
Els principals sectors afectats van ser: el tèxtil i el
siderúrgic.
11. La primera revolució industrial
Van ser degudes a dos causes:
El manteniment d’altes taxes de natalitat (al voltant del 40 x mil).
El descens de la mortalitat catastròfica.
Van intervenir dos factors :
La major disponibilitat d’aliments i la desaparició de les crisis de
subsistència (Revolució agrícola).
Avenços higiènicosanitaris i mèdics, ej., la vacuna.
Transformacions demogràfiques
13. La primera revolució industrial
Transformacions agràrias
Van ser anteriors i van facilitar els canvis a la indústria,
constituïnt una autèntica Revolució Agrícola a Anglaterra.
Van ser possibles gràcias a:
Una nova estructura de la propietat agrària. Los "open fields"
(camps oberts) van ser substituïts per les "enclosures"
(tancaments).
La implantació d’innovacions, que van permetre el gradual
abandonament del guaret i la posta en pràctica del
"Sistema Norfolk“: estabulació del ramat, introducció de
nous conreus (blat de moro, patata, plantes farratgeres, etc.) i l’ús
de les primeres màquines agrícoles (segadores i trilladores o
màquina de batre)
14. La primera revolució industrial
L’increment dels excedents alimentaris
que van cobreir la creixent demanda de
d’una població a l’alça.
La disponibilitat d’excedents de mà
d’obra camperola, ocupada a la creixent
indústria.
Un important fluxe migratori des del
camp a la ciutat.
L’increment de les rendes dels propietaris
rurals, part de les quals es van invertir a
les primeres fàbriques.
Conseqüències de les transformacions agràries van ser:
15. La primera revolució industrial
Innovacions tècniques
Van ser aplicades al sistema
productiu, conduïnt a un gran
increment dels béns materials.
El millor exemple és la màquina
de vapor de James Watt.
16. La primera revolució industrial
Expansió comercial
Es va produir a Anglaterra, gràcies a dos factors:
L’ampliació del seu mercat intern, possible gràcias a:
El creixement de la població, que incrementa la demanda de béns.
La millora del sistema de transports i vies de comunicació (canals fluvials,
carreteras i, més tard, el ferrocarril).
L’expansió del mercat exterior, possible gràcies a :
L’ampliació i diversificació del comerç extern, estimulat per la demanda de matèries
primeres (cotó) i l’ exportació de productes industrials (teixits).
L’ajuda d’una potent marina.
La possessió d’un ampli imperi colonial.
17. La primera revolución industrial
El sector tèxtil
Va ser impulsat per la indústria cotonera, que va desplaçar
a la llana en importància.
Al sector del cotó es van donar les grans innovacions
tècniques:
Llançadora volant de Kay (1773), Spinning Jenny de
Hargreaves (1765), Water Frame de Arkwright (1767),
Mule Jenny de Crompton (1779).
Tres fets van contribuir a aquest desenvolupament:
- La prohibició d’importar roba de cotó de la Índia.
- L’ existència de grans plantacions a Amèrica del Nord.
- La inexistència de reglamentacions gremials.
19. La primera revolución industrial
El sector siderúrgic
La indústria del ferro va estar molt vinculada a la mineria
del carbó. Va ser aquest mineral (carbó de coc) el que va
sustituir a la fusta com a combustible (tenia més poder
calorífic)
Va tenir menys rellevància que el tèxtil en aquesta primera
fase de la industrializació.
Finalment, l’ús del ferrocarril va actuar com a
dinamitzador del sector.
21. Extensió de la 1ª Rev. Industrial
A l’Europa continental
S’ha de distingit entre:
Els “First Comers”:
Els primers països en arribar la industrialització, després de
Gran Bretanya.
Bèlgica
França.
Alemanya
Els països perifèrics
Ho van fer més tard i de forma menys uniforme.
En el Mediterrani: Catalunya i el Piamont (Itàlia).
A l’Imperi Austríac: Moravia i Bohemia.
Al Nord: Dinamarca i Suècia.
A l’ Est: Rússia.
22. Extensió de la 1ª Rev. Industrial
Fora d’Europa
Destaquen dues potències:
Estats Units:
La seva industrialització s’accelera al finalitzar la Guerra Civil (1861-
1865). A finals del segle XIX avança al Regne Unit
Japó
El seu desenvolupament va anar relacionat amb els canvis socials i
polítics que van desmantellar el feudalisme en el últim terç del segle
XIX, promoguda per la institució imperial (Era Meiji o de la Luz).
24. La 2ª Revolució Industrial
Després de la Primera fase de la industrialització (Anglaterra) i la
seva expansió (Europa, USA i Japó), s’inicia una nova fase que dura
fins a 1914. Gran Bretanya perd el seu lideratge en benefici d’altres
potències.
Es caracteritza per:
La utilització de noves fonts d’energia
El desenvolupament de nous sectors de la producció
Canvis en l’organització del treball
Noves formes de capital empresarial
La formació d’un mercat d’extensió mundial
25. La 2ª Revolució Industrial
Noves fonts d’energia
Si el vapor va constituir la principal font d’energia aplicada a las
màquinas a la Primera R. Industrial, durant la Segona Rev.Ind. es
desenvolupen altres de noves:
El Petroli
Va servir de combustible al motor de explosió i al sector
automobilístic, que arriba al màxim amb H. Ford en el primer
terç del segle XX.
L’electricitat
La seva aplicació va ser essencial per a la il·luminació (Edison,
bombilla, 1879), la transmisió de senyals electromagnètiques
(telègraf), acústiques (ràdio de Marconi) i per a determinats
motors, entre ells, els dels metros i tramvies.
26. La 2ª Revolució Industrial
Nous sectors de la producció
Enfront a la indústria tèxtil i la siderúrgia, impulsores de la primera
industrialització, sorgeixen nous sectores punters entre 1870 i 1914:
La Indústria Química
Colorants, explosius (Ej., la dinamita de Nobel), adobs, medicaments, fibres
artificials (Ej., el naylon), cautxú, etc.
La nova siderúrgia
S’obtindran el níquel, l’alumini, etc. El ferro se sotmet a processos de
refinat a través del Convertidor de Bessemer o el de Siemens-Martin, estimulant
el desenvoluapament de la indústria d’armament.
Les indústrias alimentàries
Llaunes en conserva esterilitzades (1875), frigorífics industrials (1878), etc.
27. La 2ª Revolució Industrial
Noves formes d’organització del treball
La complexitat de las noves empreses i dels processos de producció van
imposar en aquesta segona fase de la R. Industrial nous sistemes
d’organització del treball, destacant:
El Taylorisme.
Busca l’organització científica del procés productiu de l’empresa
mitjançant l’especialització, l’estandarizació, a fin de reduir els costos
de producció.
El treball en cadena ("Fordisme").
Aplicat amb èxit a las fábriques d’automòbils de Henry Ford significa la
màxima especialització, l’optimització del treball i els rendiments,
abaratint les mercaderies i acostant-les als consumidors.
28. La 2ª Revolució Industrial
Noves formes de capital
Si els pioners de la industrialització s’havien finançat en gran mesura amb
capital familiar, les noves necessitats van impulsar la búsqueda de noves
maneres de financiació:
La Banca
Els empresaris van en busca de crèdits amb els que fer front a la necessitat
de grans inversions.
Les societats anònimes
Constituïdes per socis propietaris de participacions (accions) de l’empresa.
La compra i la venda d’accions té com a escenari la Borsa.
Simultàniament, es produeix una concentració empresarial, que forma
grans corporacions en forma de càrtels, trusts o holdings.
29. La 2ª Revolució Industrial
Una economia mundialitzada
La globalització de l’economia es produeix com a conseqüència de la
necessitat d’obtenir matèrias primeres i controlar nous mercats on
vendre els excedents de la producció industrial. Les principals
potèncias s’embarquen a la conquesta i control d’amplis territoris de
Àfrica i Àsia, forçant a la integració de les diferents economies.
Aquest tret obeeix al fenòmen de l’Imperialisme, que constituirà una
de las causes de l’esclat de la Primera Guerra Mundial.
31. Transformacions demogràfiques i
socials
L’augment de la població europea
Es va produir com a conseqüència del mantenimient d’altes taxes de
natalitat i la dràstica reducció de les de mortalitat. Aquest
increment va ser més significatiu a les ciutats que a l’ambit rural.
La urbanizació
Las ciutats van créixer degut a la inmigració procedent de les zones
rurals i de l’estranger. La urbanització va ser ràpida i desordenada,
sense planificació.
El naixement d’una societat capitalista dividida en classes
Enfront a la societat estamental de l’Antic Règim, la societat de
classes va suposar, en principi, la igualtat de totos els individus
davant la llei. Però aquesta igualtat legal no es correspon amb la
divisió social, estructurada al voltant de dues classes: la burguesia i el
proletariat.
Els canvis ocorreguts en el camp econòmic van
repercutir en la estructura social. La revolució
industrial va estar acompanyada d’altres fenòmens: