2. “La intel·ligència humana juga
amb dues funcions. La primera és
la producció d’idees, de càlculs,
de programes, de projectes. La
segona i definitiva és l’avaluadora.
De res ens serveix que tinguem
molt per escollir si no sabem
separar el gra de la palla”.
J.A. Marina a La Vanguardia (1/5/2010)
3. Què entenem per avaluar?
Un procés que comporta:
1) Recollir informacions (amb instruments o no)
2) Analitzar la informació recollida i emetre un
judici
3) Prendre decisions d’acord amb el judici emès
De tipus social: De tipus pedagògic:
classificar, seleccionar, regular el procés
orientar… d’ensenyament i
aprenentatge
QUALIFICACIÓ/
ACREDITACIÓ AVALUACIÓ FORMATIVA-FORMADORA
4. Ens nens i nens s’avaluen?
Tot de repent, en Daniel (5 anys) no vol dibuixar.
Com s’explica?
- Serà que li ha nascut una germaneta i vol fer-se
notar?
- Serà que la mestra l’ha canviat de lloc i ara està
al costat d’un nen que dibuixa molt bé i que s’ha
autoavaluat i ha decidit que és millor no dibuixar
per “no quedar en ridícul”?.
- Cal que ensenyar-lo a no avaluar-se o a prendre
decisions diferents?
5. Per què pot ser útil l’avaluació?
1. Com a activitat per aprendre, a partir
de regular què i com aprenem (base
de les competències d’aprendre a
aprendre i d’autonomia i iniciativa
personal, a més de tot tipus
d’aprenentatges)
2. Com a activitat per comprovar què
hem après (i qualificar)
6. 1. L’avaluació com a activitat
per aprendre, a partir de
regular què i com aprenem
Comporta aprendre a regular:
– La percepció dels objectius
d’aprenentatge
– Com anticipem i planifiquem l’acció
– La percepció dels criteris d’avaluació
7. COMPARTIR
OBJECTIUS
a) Avaluar-regular la percepció sobre
els objectius d’aprenentatge
8. Què creieu que aprendrem sobre les plantes?
(després d’una conversa inicial)
Què mengen?
Com són per dins?
El procés de naixement
(3r CEIP Bellaterra)
A regar, a sembrar-les,
a cuidar-les, a tocar-
les fluixet
9. A vegades podem avaluar-regular si
s’han apropiat dels objectius una vegada
feta l’activitat:
“Què hem après avui?”
(L’activitat tenia com a finalitat reconèixer de què depèn que
una ombra sigui gran/petita, nítida/difuminada, i va ser
realitzada a una aula on habitualment els nens i nenes aprenen
psicomotricitat, 5 anys)
• Uns alumnes diuen que psicomotricitat - a moure’s,
fer gestos…-
• D’altres reconeixen l’objectiu.
10. Promoure que els nens i nenes
expressin les seves idees inicials i
reconeguin que hi ha diferents maneres
de fer, pensar o valorar pot ser una altra
forma de compartir els objectius
Després posem de manifest
que hi ha diferents punts de
vista, i ens posem com
objectiu arribar a un consens
sobre què és, com i els
resultats esperats.
Mercè Mas
CEIP La Roureda, 6èP
St. Esteve de Sesrovires
11. “La persona més lenta, que no perd de
vista la finalitat del que fa, va sempre
més ràpida que la que avança sense
perseguir un punt fixe”
Frank Kafka (1883-1924)
12. ANTICIPAR I
PLANIFICAR
L’ACCIÓ
b) Avaluació-regulació de la
anticipació i planificació de l’acció
13. Anticipació i planificació de l’acció
5 anys CEIP Baloo
feta per un nen
“superdotat”
(traducció de l’original en
català)
Com ho aprenen a fer els nens i nenes que no aprenen sols?
14. Fem activitats per aprendre a
descriure (o altres continguts)
- Imagina’t que ets poeta: descriu aquesta flor
- Imagina’t que ets una persona que vens flors:
descriu aquesta flor
- Imagina’t que ets una persona científica:
descriu aquesta flor
I finalment deduïm què hem de fer per
redactar una bona descripció
15. Què hem de fer per definir (científicament)?
(a partir de definir què és una flor)
Pensar en:
• A quin grup pertany -d’objectes, materials,
éssers vius…, o de parts- (per exemple, la
flor és una part d’una planta).
• Quines parts, propietats o característiques
són imprescindibles (ex. totes les flors
tenen pistil i/o estams, però no totes tenen
pètals).
• En quina és la seva funció o aplicacions, és
a dir, perquè serveix (per exemple, la flor
serveix perquè la planta es pugui reproduir).
Una flor és una part d’una planta que sempre té un pistil
(òvuls) i/o estams (pol·len) i que serveix perquè la planta
es pugui reproduir”.
16. Anticipació i
planificació de
l’acció
(text instructiu)
Analitzant bons
exemples,
consensuem què
hem de pensar i fer
en escriure’l
17. Què hem de fer per escriure un text instructiu?
Pensar en:
• Aspectes formals
•Silueta del text
•Títol
•Presentació
• Continguts
•Organització del text
•Comprensió
•Ortografia
•Gramàtica
•Vocabulari
19. Aquests resums (o “Bases d’orientació”),
que han d’elaborar els propis alumnes
amb les seves paraules, s’han de avaluar-
regular molt bé, perquè és el que ha de
quedar ben emmagatzemat a la memòria.
Poden anar variant al llarg dels cursos,
ampliant-los, matisant afirmacions…
20. A partir dels
primers
acords del
grup, la
mestra els
ajuda a
revisar què han
escrit (o
comparen amb
els d’una altre
grup)
4rt. de Primària CEIP Heura
21. Els mapes conceptuals també són
eines per planificar en què pensar
interrelacionant conceptes i
jerarquitzant-los
22. L’anticipació i de la planificació en la
realització de qualsevol tasca és molt
important, però...
“Per tenir èxit la planificació sola
no és suficient. Una persona
també ha de saber improvisar”.
Issac Asimov
23. COMPARTIR
CRITERIS
D’AVALUACIÓ
c) Avaluar-regular la percepció dels
criteris d’avaluació i si és capaç
d’aplicar-los per autoregular-se
24. Intueixen
criteris
d’avaluació,
però no
sempre són
els idonis
Els nens i nenes
plantegen les
preguntes
Activitat
d’avaluació
M. Marimon C.P. Baloo, 2n
25. Han après a fer un text instructiu i ara ho
apliquem a valorar un de nou que hem escrit
(itinerari a Montserrat)
28. CRITERIS PER AVALUAR EL TREBALL PER PARELLES
Cada alumne s’autoavalua i també l’avalua la seva parella.
Ho fan utilitzant eines del google.doc, i es poden recullir
els resultats del grup-classe
IS L’Estatut. 2n ESO. J.Ll. Estaña
29. L’èxit dels aprenentatges es
juga més en la correcció
dels errors i en
l’(auto)regulació contínua
que no pas en la genialitat
del mètode”
Philippe Perrenoud
30. 2. L’avaluació per qualificar el
grau de competència
• Com plantejar preguntes-activitats que avaluïn
la competència?
• Com qualificar el grau de competència?
• Com compartir l’avaluació amb les famílies
• Com atendre la diversitat que l’avaluació posa
de manifest? –d’aquest aspecte no en parlarem-
31. Té sentit una activitat d'avaluació “final”?
• Serveix per posar a prova si s’ha après
• Possibilita reconèixer quins aspectes encara cal
aprofundir
Però només si:
• És coherent amb el procés d’ensenyament
• Hi ha probabilitats de tenir èxit
32. a) Un primer problema:
Com plantejar preguntes (activitats)
per avaluar la competència?
(cal recordar que hi ha d’haver molts
tipus d’activitats d’avaluació, per
tenir dades de totes les dimensions
de les competències)
33. Característiques de les
BONES PREGUNTES
PRODUCTIVA CONTEXTUALITZADA
i en relació a ACTUACIONS
La mare de la Marta li ha dit que quan vagi al bosc
no s’han de tallar les flors però ella no sap perquè
no ho ha de fer. Amb tot el que has après sobre
perquè li serveix a una planta tenir flors, com li
explicaries a la Marta perquè no ens hem
d’emportar les flors d’un bosc.
DÓNA INDICIS EL DESTINATARI
NO ÉS LA MESTRA
35. Com tenir en compte la diversitat?
• Les activitats d’avaluació, tot i ser
competencials, poden tenir diferents nivells de
dificultat (però no es tracta de plantejar per uns
alumnes preguntes “mecàniques o
memorístiques” i per d’altres “competencials”).
• Cal plantejar activitats per identificar el nivell
mínim esperat i també per al màxim.
36. Un dels millors instruments per
avaluar aprenentatges competencials:
La carpeta d’aprenentatge o portafolis
• Inclou tot el procés d’aprenentatge i
“metareflexions” dels alumnes sobre el seu
progrés i les seves dificultats (objectius,
treballs que va fent, auto- i co-
avaluacions...).
• L’alumne escull, entre les tasques
realitzades, les que creu que millor
reflecteixen els seus aprenentatges, perquè
el professorat valori els seus resultats.
• Necessitat de revisar com fem els àlbums i
els “dossiers” perquè siguin útils per
aprendre.
http://www.xtec.cat/~nalart/coleccio/WQ_PORTFOLIO/index.htm
http://blocs.xtec.cat/portfolioproject/
37. Un segon problema:
b) Com qualificar el nivell de
competència:
Necessitat d’explicitar els criteris
d’avaluació
38. Què hauríem de planificar per qualificar
aprenentatges competencials?
• Hi ha força consens que les rúbriques és un bon
instrument per avaluar el nivell de “competència”.
• Cada centre hauria de tenir unes rúbriques
generals en relació a cada competència,
consensuades entre el professorat, per compartir
els criteris d’avaluació.
• A partir d’elles, per a cada cicle i per a cada tema
concret que es treballi es poden elaborar
rúbriques específiques.
39. Dimensions de la competència comunicativa
lingüística
• Comprensió oral
• Comprensió escrita
• Expressió oral
• Expressió escrita
• Interacció en situacions comunicatives
• Plurilingüisme i interculturalitat
40. Exemple de procés
(per a la dimensió “expressió escrita”)
• Es parteix d’una rúbrica general per a tota
l’etapa
• Es pot concretar en funció de tipus de textos
• I encara es pot concretar més per als diferents
cicles
- Tot poc a poc, i a partir d’un treball en equip-.
41. Cada competència l’avaluem en
diferents cursos i en el marc
d’activitats diferents
Competència i dimensió: ……….
Aspectes avaluats Activitats on recollim dades i Valoració
valoració segons la rúbrica final
Valoració global de la dimensió:
42. c) Un tercer problema:
Com compartir amb les famílies els
resultats del seus fills?
43. Aniria bé que els
Nom: aspectes coincideixin Informes per a les
amb els de la rúbrica
Competència comunicativa lingüística i audiovisual
famílies:
ENTENC EL QUE LLEGEIXO. SEMPRE NORMALMENT A VEGADES MAI
. Cada nen/a
EXPLICO COSES A TOTA LA CLASSE. SEMPRE NORMALMENT A VEGADES MAI
M’AGRADA ESCRIURE. SEMPRE NORMALMENT A VEGADES MAI
s’autoavalua
Competència artística i cultural
. Aquesta
M’AGRADA CANTAR I BALLAR. MOLT BASTANT POC GENS
autoavaluació es
M’AGRADA DIBUIXAR. MOLT BASTANT POC GENS
dóna a les
M’AGRADA FER TEATRE. MOLT BASTANT POC GENS
famílies junt amb
Tractament de la informació i competència digital un full amb
PORTO (INFORMACIÓ, COSES, DOCUMENTS,...) 1 DEL QUE
ES FA A LA CLASSE.
SEMPRE NORMALMENT A VEGADES MAI comentaris fet per
FAIG LES FEINES POLIDES I ORDENADES. SEMPRE NORMALMENT A VEGADES MAI la mestra
Competència matemàtica
LES ACTIVITATS DEL QUADERNET EM SEMBLEN FÀCILS. SEMPRE NORMALMENT A VEGADES MAI 2n primària
RESOLC BÉ ELS PROBLEMES DE CÀLCUL MENTAL. SEMPRE NORMALMENT A VEGADES MAI
CEIP Montserrat Solà
Continua amb d’altres competències
45. Comentari de la mestra
L’autoavaluació s’acompaya d’un escrit de la
mestra, que anima als familiars a analitzar-la (i
dóna idees sobre com fer-ho) i, al mateix
temps, indica el seu grau d’acord amb
l’autoavaluació.
46. La funció de l’avaluació és molt més
que “posar notes”.
Que l’avaluació serveixi per aprendre
comporta revisar moltes concepcions
i pràctiques.
No és estrany que molts pensin:
No em toquis la meva avaluació!
Perrenoud, 1993
47. Bibliografia básica
BELAIR, L.M. (2000). La evaluación en la acción. Col. Investigación y
Enseñanza, nº 19 Sevilla: Diada editora.
JORBA, J. et al. (2000). Avaluar per millorar la comunicació i facilitar
l’aprenentatge. Bellaterra: ICE UAB
SANMARTÍ, N. (2007). Evaluar para aprender. Barcelona. Ed. Graó
SANMARTÍ, N. (2010). L’avaluació per millorar els aprenentatges de
l’alumnat. Departament d’Educació. Xarxa de Cb.
http://phobos.xtec.cat/edubib/intranet/index.php?module=Not%EDci
es&func=display&sid=126
OCDE-PISA (2000, 2003, 2009). Marc Conceptual per a l’avaluació PISA.
Consell Superior d’Avaluació.
http://www.gencat.net/educacio/csda/documents/pisa2006.htm.
