1. Cristina
Zaguirre
Història de l’Art
2n Batxillerat

2. Fitxa tècnica
Nom de l’edifici:
Erectèon
Nom de l’autor:
Mnèsicles (segle Va.C)
Cronologia:
421-405 a.C
Estil: Grec clàssic
Tipus d’edifici:
Temple
Ubicació:
Acròpoli d’Atenes
(Grècia)
Escala/dimensions:
edifici principal,
11.64m (ample) x 22,76m
(llarg)

3. Anàlisi i descripció formal
• Material
Marbre del Pentel·lènic
• Sistema constructiu
Arquitravat o llindat
• Elements de suport i
constructius
- Murs
- Columnes jòniques
- Cariàtides

4. Elements de
suport
Volutes
Columnes d’ordre jònic

5. Elements de
suport
Cariàtides

6. Elements sostinguts
Coberta de 2 aigües i frontó
Cornisa
Coberta plana o llindar
Fris llis
Arquitrau

7. Espai exterior
• L’Erectèon està format per
4 façanes:
- Pòrtic nord
- Pòrtic est
- Pòrtic sud
- Pòrtic oest
• Els quatre pòrtics són
hexàstils, és a dir, que
cadascun d’ells compta amb 6
columnes (o en el cas del sud,
les 6 cariàtides)
• L’Erectèon s’adapta al terreny
irregular i juga amb els
desnivells.

8. Espai interior
• La planta s’adapta, no tan sols al
terreny, sinó que també ho fa als
antics recintes de culte.
• L’eix principal és un cos
rectangular que uneix el santuari
d’Atenea amb el de Posidó i
Erecteu.
El santuari consta d’un pòrtic
hexàstil i una cel·la interior amb
un altar.
• El pòrtic nord
està desplaçat
per a respectar
el lloc on
creixia l’olivera
d’Atenea.

9. Cariàtides
Olivera d’Atenea
Pòrtic nord

10. Elements decoratius
• Al pòrtic sud es troben les 6
cariàtides.
Aquestes reben aquest nom
per les “Caris”; les dones de
Cària que van ser portades a
Atenes com a represàlia ja que
els seus marits es van aliar
amb els perses.
• Les cariàtides presideixen les
escales que baixen fins a la
tomba de Cècrops, el primer
rei de l’Àtica.

11. L’estil
“La talla ornamental de les bases i els capitells de les columnes i dels marcs de les portes i
de les finestres és d’una delicadesa i riquesa extremes; segons les anotacions gravats a
l’edifici, el seu cost superà el de l’escultura estatuària”
(H.W. Janson, historiador d’art)
• L’Erectèon és considerat un
dels temples més complexos i
refinats de l’arquitectura
religiosa grega.
• Si el comparem amb el
Partenó sorprèn la seva
reduïda dimensió i el seu
caràcter poc unitari.
• L’estil jònic mostra una
evolució respecte al de l’època
del Nike Àptera: columnes
més primes, entaulaments i
frontons més lleugers i una
ornamentació més fina (van
utilitzar or a les motllures)

12. Interpretació
• Funció, significat i contingut:
L’Erectèon fou dedicat a diversos déus (Atenea
i Posidó) i herois (Erecteu – primer rei
d’Atenes- i Cècrops –llegendari primer rei de
l’Àtica- i la seva filla Pàndrosos –invetora del
teixit-).
Zeus va prometre l’Àtica a aquell déu que li
aconseguís el major bé.
Posidó clavà el trident i feu brollar aigua salada.
Atenea plantà una olivera al seu costat.
La guanyadora va ser Atenea, i
d’aquí va ser d’on Atenes va
rebre el nom.
L’olivera estava situada en la part
exterior del recinte, dedicat a
Pàndrosos.

13. La construcció del temple, tal y com és visible
avui, fou començada durant la guerra del
Peloponés. Començà quan la treva de la Pau de
Nicies el 421 aC y fou acabat entre el 405 aC o el
406 aC. Poc després, el 403 aC, Atenes hagué de
capitular davant d’Esparta, entrà a la Lliga del
Peloponès i va veure la seva democràcia
reemplaçada per la Tirania dels Trenta.
Context
històric
A l’edat mitjana va tenir la consideració
d’esglèsia bizantina.
Els turcs, al segle XV, en van fer una
residència particular.
A la revolució grega del 1827 en van
destruïr tres cariàtides i el pòrtic nord.
I a l’any 1852 un terratrèmol enderrocà
parcialment l’edifici, que va ser restaurat
sota la direcció de l’Escola Francesa
d’Atenes.

14. Mnèsicles - V a.C
• Va ser un important
arquitecte de l’Atenes de
Pèricles.
També va construir els
Propileus (437-432 a.C) de
l’Acròpoli.
• Es diu que en la construcció
dels propileus, el sostre li va
caure al damunt i tothom el
donà per mort.
Tot i això, la llegenda explica
que l’arquitecte es va poder
guarir miraculosament
gràcies a una herba, que la
deesa Atenea li mostrà a
Pèricles en un somni.

15. Nimfeu de la Villa
Giulia
de B. Ammannati
(S. XVI)
Influències
i models
L’Eretcèon segueix el model
dels temples grecs i és el
màxim exponent de l’ordre
jònic. Però per la seva forma
és un edifici únic.
Les cariàtides sembla que
s’inspiraren en unes
columnes trobades a Delfos,
fetes per Cal.límac al segle V
a.C.
Després s’ha seguit aquest
model tant en època romana
com renaixentista i
neoclàssica.
Cariàtide del
santuari de Delfos

16. Fi.
Τέλος