1. Diferències entre oral i escrit

2. Els coneixements del codi escrit són aquelles regles que regeixen l’escrit i que no s’utilitzen en l’oral. La comparació entre els codis es pot fer des de punts de vista. Contextuals: Tracten d’identificar les característiques pròpies de cada grup. Exemple: podem comprovar que la comunicació oral és immediata en el temps, mentre que l’escrita és diferida. Textuals: Tracten d’identificar les característiques gramaticals del textos orals i escrits. Exemple: podem comparar les estructures sintàctiques que s’utilitzen en cada codi (quines estructures s’utilitzen i quines no, el grau de complexitat que tenen, la llargada, l’ordre de les paraules, etc.)

3. A L’ANTIGUITAT Hi havia comunicacions pròpies de l’oral i unes altres de diferents pròpies de l’escrit. A L’ACTUALITAT El desenvolupament tecnològic als darrers anys ha equiparat els dos codis.

4. Situacions orals i escrites

8. L’escrit constitueix el model normatiu que cal aprendre i seguir. La llengua es presenta monolítica i neutra, refusant les diverses varietats dialectals i també els registres. Hi ha un ús de cartes i s’utilitzen textos com la redacció o l’assaig. A l’època de la lingüística moderna, l’oral és primordial Llengua i escriptura són dos sistemes de signes distints. L’escrit s’utilitza per transcriure aquestes conversacions, de forma que s’ensenya el codi escrit (la correspondència so-grafia) però no el text o el discurs escrit (les regles per construir textos) Finalment, l’oral i l’escrit són dos codis diferents i autònoms que vehiculen la mateixa llengua, que està relacionada amb l’enfocament comunicatiu de l’aprenentatge de llengües. Vigner dóna suport a aquesta última concepció. Scinto fa un estatus de l’escrit: En el model dependent, es considera l’oral com la part principal del llenguatge, i l’escrit com una transcripció gràfica del primer. Els arguments són filogenètic, és a dir, l’oral va aparèixer històricament molt abans que l’escrit, i també es coneixen actualment civilitzacions primitives que desconeixen l’escrit; i l’ontogenètic, és a dir, els nadons adquireixen fàcilment i de forma natural l’oral, mentre que per llegir i escriure s’ha d’estudiar. El model independent considera que l’oral i l’escrit són absolutament independents. El model equipol·lent, considera que l’oral i l’escrit tenen característiques estructurals comunes, tot i que desenvolupen funcions distintes i complementàries en la comunitat lingüística. En resum, tant Vigner com Scinto defensen l’autonomia de l’escrit respecte a l’oral.