2. Índex
1. Context històric.
2. Vida.
3. Sermons.
3.1. Estructura dels sermons.
4. La llengua de Sant Vicent.
4.1. Fragments de sermons.
5. Bibliografia.
3. Context històric
S. XIII:
• 1213: Castella inicia la conquesta i anorreament d’Al-Andalus.
• 1228: Conquesta de Mallorca.
• 1235: Conquesta d’Eivissa.
• 1238: Conquesta del Regne de València.
• 1276 – 1285: Conquesta i repoblament de Múrcia.
• 1285 – 1291: Conquesta de Menorca.
• Revolució comercial als països mediterranis que fa de base del
desenvolupament econòmic.
• A Catalunya apareixen els rics mercaders.
• Mentalitat nova que determina l’expansió mediterrània a través
de Mallorca-Serdenya-Sicília.
4. S. XIV:
• 1291 – 1327: Inici de l’expedició catalana a Orient, amb el
comanament de Roger de Flor.
• 1327: Conquesta de Sardenya.
• 1336 – 1387: Ocupació de l’Alguer.
• 1396 – 1410: Reincorporació de Sicília a la Corona. Mor Martí
l’Humà sense descendència (1410) i s’extingeix la casa dinàstica
de Barcelona.
S. XV:
• 1412: Elegit rei Ferran d’Antequera, de la dinastia castellana
dels Trastàmara, al Compromís de Casp.
• 1416 – 1458: Conquesta de Nàpols, i caiguda de
Constantinoble en poder dels turcs.
• 1469: Ferran el Catòlic es casa amb Isabel de Castella.
• 1479: Unió dinàstica d’Aragó i Castella.
• 1479 – 1516: Inquisició espanyola a la Corona. Expulsió de
jueus i conquesta d’Amèrica.
5. Vida
Sant Vicent Ferrer va nàixer en 1350 a València. Estudià
filosofia i als disset anys ingressà a l'Orde de Sant Domènec. Va
continuar els estudis superiors als convents dominics de Lleida.
Des del 1385, va ensenyar teologia als estudis de València.
El 1379 va convertir-se en partidari del papa d'Avinyó Climent
VII, enfrontat a Urbà VI. El 1394, Pere de Luna va ser elegit
papa pels cardenals avinyonesos amb el nom de Benet XIII, i
aquest nomenà Vicent el seu conseller i penitenciari apostòlic;
Vicent, però, refusà el nomenament de cardenal, per humilitat.
El 1398, Sant Vicent va caure malalt. Una llegenda diu que va
ser curat miraculosament per Crist i els sants Francesc i
Domènec, i que aquests el van enviar a predicar pel món, per
fer que els pecadors es convertiren, ja que la fi del món era
propera. Quan ja era curat, demanà el permís per deixar la cort
papal i li fou concedit. Així, passà la resta de la seua vida com a
predicador arreu d'Europa
6. Va voler acabar amb el cisma 1419 mentre predicava a
d'Occident, intentant una Vannes, Bretanya.
concòrdia entre Benet XIII
i Gregori XII i, en no assolir-
ho, va demanar a Benet que
renunciés al papat. Com que
aquest es va negar, Vicent
treballà perquè les corones de
Castella i Aragó no li donaren
suport. En 1412,
al Compromís de Casp,
Vicent va acabar donant
suport al candidat Ferran
d’Antequera, de la dinastia
castellana dels Trastàmara.
Va morir el 5 d’abril de
7. Sermons
Sant Vicent Ferrer va transmetre nombrosos sermons per els
pobles de tota Europa occidental, amb l’objectiu de convéncer i
adoctrinar en els valors més tradicionals de l’església. Ell
advertia a la gent dels turments que els esperarien en l’infern si
no eren bons cristians. Per als seus sermons utilitzava el gènere
de l’oratòria, i recursos teatrals: diferents veus per als diferents
personatges, allargada de les vocals, exageracions a l’hora de
gesticular, onomatopeies… A més, recorria sovint a faules i
exemples que facilitaven la comprensió de conceptes abstractes.
Es va lliurar als camins del seu apostolat l’any 1376 fins al 1419,
quan va morir.
8. Estructura dels sermons
L'estructura que Sant Vicent seguia per qualsevol dels
seus sermons era la següent:
1. Breu proposició del
tema, gairebé sempre concretada en una frase
llegida a Missa.
2. Salutació a la Mare de Déu a través de l’Ave Maria.
3. Introducció doctrinal dividida en unes tres parts, en
les quals sempre apareix una aplicació a un
misteri diví de la vida de Crist o els seus sants, i les
conseqüències morals per als oients.
4. Lirismes, diàlegs, exemples, faules, anècdotes,
oratori…
9. La llengua de Sant Vicent
Sant Vicent Ferrer sempre va predicar en llengua valenciana.
Encara que el públic fóra d'una altra llengua, l'entenia i
s'exaltava. Això era interpretat com un miracle del sant. Avuí
dia s'interpreta com un exemple de que el valencià marca
clarament totes les vocals i les consonants. Pot considerar-se
com una llengua que es troba al centre de les llengües
romàniques, i que a l'època es feia intel·ligible per a parlants
de castellà, portugués, occità, francés, italià, etc. La llengua
emprada als seus sermons s'ha estudiat a nombroses obres
de lingüística i es considera una base important per a la llengua
moderna, especialment el vocabulari litúrgic i religiós.
10. Fragments de sermons
En una ciutat era una dona, e les mamelles, e així dos
per un gran crim fonc vegades lo dia, hora de dinar e
sentenciada que morís de fam: al vespre. Així la sostenc molts
pens que devia ésser alguna dies, e lo jutge deia: <<Com
honrada dona. La dona havia se pot fer que no sia
una filla, e la filla criava sa morta?>>. Lo jutge dix: <<No
criatura; e sabent que era pot ésser>>, e lo jutge ho volc
sentenciada sa mare, així la veure, e véu que la vella
filla feia alletar son fill, e ella mamava. Plagué-li tant esta
conservava la llet per a sa pietat, que delliurà la mare.
mare. E hac gràcia que hi Esta era bona filla.
entràs a visitar, sens vianda; e
així, conservant la llet, e com
era entrada a la presó, dava a
mamar a sa mare e buidava-li
11. A fi que Nostre Senyor Déu done virtut i eficàcia en les santes
paraules del sant Evangeli, etc.
Et primo: <<Ave Maria, etc.>>.
Sant Lluc evangelista, recitant-nos en l’Evangeli un gran miracle
que féu Jesucrist ressuscitant un home mort, per manament i
poder divinal, primo, en el sant Evangeli ell declara la condició
del mort; secundo, la donació de vida; tertio, la conversió del
poble. I tots a una veu començaren a lloar a Déu dient: <<Deus
visitavit plebem suam>>.