SlideShare ist ein Scribd-Unternehmen logo
1 von 12
Sant Vicent Ferrer



Alumnes: Irene García i Ana Córdoba.
Grup: 3r C
Índex
1. Context històric.
2. Vida.
3. Sermons.
     3.1. Estructura dels sermons.
4. La llengua de Sant Vicent.
     4.1. Fragments de sermons.
5. Bibliografia.
Context històric
S. XIII:
• 1213: Castella inicia la conquesta i anorreament d’Al-Andalus.
• 1228: Conquesta de Mallorca.
• 1235: Conquesta d’Eivissa.
• 1238: Conquesta del Regne de València.
• 1276 – 1285: Conquesta i repoblament de Múrcia.
• 1285 – 1291: Conquesta de Menorca.
• Revolució comercial als països mediterranis que fa de base del
   desenvolupament econòmic.
• A Catalunya apareixen els rics mercaders.
• Mentalitat nova que determina l’expansió mediterrània a través
   de Mallorca-Serdenya-Sicília.
S. XIV:
• 1291 – 1327: Inici de l’expedició catalana a Orient, amb el
   comanament de Roger de Flor.
• 1327: Conquesta de Sardenya.
• 1336 – 1387: Ocupació de l’Alguer.
• 1396 – 1410: Reincorporació de Sicília a la Corona. Mor Martí
   l’Humà sense descendència (1410) i s’extingeix la casa dinàstica
   de Barcelona.
S. XV:
• 1412: Elegit rei Ferran d’Antequera, de la dinastia castellana
   dels Trastàmara, al Compromís de Casp.
• 1416 – 1458: Conquesta de Nàpols, i caiguda de
   Constantinoble en poder dels turcs.
• 1469: Ferran el Catòlic es casa amb Isabel de Castella.
• 1479: Unió dinàstica d’Aragó i Castella.
• 1479 – 1516: Inquisició espanyola a la Corona. Expulsió de
   jueus i conquesta d’Amèrica.
Vida
Sant Vicent Ferrer va nàixer en 1350 a València. Estudià
filosofia i als disset anys ingressà a l'Orde de Sant Domènec. Va
continuar els estudis superiors als convents dominics de Lleida.
Des del 1385, va ensenyar teologia als estudis de València.
El 1379 va convertir-se en partidari del papa d'Avinyó Climent
VII, enfrontat a Urbà VI. El 1394, Pere de Luna va ser elegit
papa pels cardenals avinyonesos amb el nom de Benet XIII, i
aquest nomenà Vicent el seu conseller i penitenciari apostòlic;
Vicent, però, refusà el nomenament de cardenal, per humilitat.
El 1398, Sant Vicent va caure malalt. Una llegenda diu que va
ser curat miraculosament per Crist i els sants Francesc i
Domènec, i que aquests el van enviar a predicar pel món, per
fer que els pecadors es convertiren, ja que la fi del món era
propera. Quan ja era curat, demanà el permís per deixar la cort
papal i li fou concedit. Així, passà la resta de la seua vida com a
predicador arreu d'Europa
Va voler acabar amb el cisma      1419 mentre predicava   a
d'Occident, intentant una         Vannes, Bretanya.
concòrdia entre Benet XIII
i Gregori XII i, en no assolir-
ho, va demanar a Benet que
renunciés al papat. Com que
aquest es va negar, Vicent
treballà perquè les corones de
Castella i Aragó no li donaren
suport.         En       1412,
al Compromís de Casp,
Vicent va acabar donant
suport al candidat Ferran
d’Antequera, de la dinastia
castellana dels Trastàmara.
 Va morir el 5 d’abril de
Sermons
Sant Vicent Ferrer va transmetre nombrosos sermons per els
pobles de tota Europa occidental, amb l’objectiu de convéncer i
adoctrinar en els valors més tradicionals de l’església. Ell
advertia a la gent dels turments que els esperarien en l’infern si
no eren bons cristians. Per als seus sermons utilitzava el gènere
de l’oratòria, i recursos teatrals: diferents veus per als diferents
personatges, allargada de les vocals, exageracions a l’hora de
gesticular, onomatopeies… A més, recorria sovint a faules i
exemples que facilitaven la comprensió de conceptes abstractes.
Es va lliurar als camins del seu apostolat l’any 1376 fins al 1419,
quan va morir.
Estructura dels sermons
L'estructura que Sant Vicent seguia per qualsevol dels
   seus sermons era la següent:
        1. Breu proposició del
        tema, gairebé sempre concretada en una frase
        llegida a Missa.
        2. Salutació a la Mare de Déu a través de l’Ave Maria.
        3. Introducció doctrinal dividida en unes tres parts, en
        les quals        sempre apareix una aplicació a un
        misteri diví de la vida de Crist o els seus sants, i les
        conseqüències morals per als oients.
        4. Lirismes, diàlegs, exemples, faules, anècdotes,
        oratori…
La llengua de Sant Vicent
Sant Vicent Ferrer sempre va predicar en llengua valenciana.
Encara que el públic fóra d'una altra llengua, l'entenia i
s'exaltava. Això era interpretat com un miracle del sant. Avuí
dia s'interpreta com un exemple de que el valencià marca
clarament totes les vocals i les consonants. Pot considerar-se
com una llengua que es troba al centre de les llengües
romàniques, i que a l'època es feia intel·ligible per a parlants
de castellà, portugués, occità, francés, italià, etc. La llengua
emprada als seus sermons s'ha estudiat a nombroses obres
de lingüística i es considera una base important per a la llengua
moderna, especialment el vocabulari litúrgic i religiós.
Fragments de sermons
En una ciutat era una dona, e         les mamelles, e així dos
per un gran crim fonc                 vegades lo dia, hora de dinar e
sentenciada que morís de fam:         al vespre. Així la sostenc molts
pens que devia ésser alguna           dies, e lo jutge deia: <<Com
honrada dona. La dona havia           se pot fer que no sia
una filla, e la filla criava sa       morta?>>. Lo jutge dix: <<No
criatura; e sabent que era            pot ésser>>, e lo jutge ho volc
sentenciada sa mare, així la          veure, e véu que la vella
filla feia alletar son fill, e ella   mamava. Plagué-li tant esta
conservava la llet per a sa           pietat, que delliurà la mare.
mare. E hac gràcia que hi             Esta era bona filla.
entràs a visitar, sens vianda; e
així, conservant la llet, e com
era entrada a la presó, dava a
mamar a sa mare e buidava-li
A fi que Nostre Senyor Déu done virtut i eficàcia en les santes
paraules del sant Evangeli, etc.
Et primo: <<Ave Maria, etc.>>.
Sant Lluc evangelista, recitant-nos en l’Evangeli un gran miracle
que féu Jesucrist ressuscitant un home mort, per manament i
poder divinal, primo, en el sant Evangeli ell declara la condició
del mort; secundo, la donació de vida; tertio, la conversió del
poble. I tots a una veu començaren a lloar a Déu dient: <<Deus
visitavit plebem suam>>.
Bibliografia
http://es.wikipedia.org/wiki/San_Vicente_Ferrer
http://www.terra.es/personal/pilasanvicente/caspe.htm
http://www.terra.es/personal/pilasanvicente/sermones.htm

Weitere ähnliche Inhalte

Was ist angesagt?

Literatura catalana medieval
Literatura catalana medievalLiteratura catalana medieval
Literatura catalana medievalLluis Rius
 
les quatre cròniques
les quatre cròniquesles quatre cròniques
les quatre cròniquescarme
 
Literatura Medieval Catalana s.XIV-XV
Literatura Medieval Catalana s.XIV-XVLiteratura Medieval Catalana s.XIV-XV
Literatura Medieval Catalana s.XIV-XVSílvia Montals
 
Resum de literatura medieval catalana - 1r de batxillerat
Resum de literatura medieval catalana - 1r de batxilleratResum de literatura medieval catalana - 1r de batxillerat
Resum de literatura medieval catalana - 1r de batxilleratIsabel Pascual García
 
Literatura Medieval Catalana s.XII-XIII
Literatura Medieval Catalana s.XII-XIIILiteratura Medieval Catalana s.XII-XIII
Literatura Medieval Catalana s.XII-XIIISílvia Montals
 
Literatura catalana segles XIV i XV
Literatura catalana segles XIV i XVLiteratura catalana segles XIV i XV
Literatura catalana segles XIV i XVLluis Rius
 
Prosa religiosa i moral (1)
Prosa religiosa i moral (1)Prosa religiosa i moral (1)
Prosa religiosa i moral (1)KathyM_
 
EL SEGLE D'OR VALENCIÀ
EL SEGLE D'OR VALENCIÀEL SEGLE D'OR VALENCIÀ
EL SEGLE D'OR VALENCIÀAdolf Vicent
 
Les quatre grans cròniques medievals.
Les quatre grans cròniques medievals.Les quatre grans cròniques medievals.
Les quatre grans cròniques medievals.mlope657
 
El naixement d'una nova cultura. Els primers textos.
El naixement d'una nova cultura. Els primers textos.El naixement d'una nova cultura. Els primers textos.
El naixement d'una nova cultura. Els primers textos.Sílvia Montals
 
1.2 la poesia trobadoresca
1.2 la poesia trobadoresca1.2 la poesia trobadoresca
1.2 la poesia trobadorescaRocio Avila
 

Was ist angesagt? (20)

Literatura catalana medieval
Literatura catalana medievalLiteratura catalana medieval
Literatura catalana medieval
 
les quatre cròniques
les quatre cròniquesles quatre cròniques
les quatre cròniques
 
Literatura Medieval Catalana s.XIV-XV
Literatura Medieval Catalana s.XIV-XVLiteratura Medieval Catalana s.XIV-XV
Literatura Medieval Catalana s.XIV-XV
 
Resum de literatura medieval catalana - 1r de batxillerat
Resum de literatura medieval catalana - 1r de batxilleratResum de literatura medieval catalana - 1r de batxillerat
Resum de literatura medieval catalana - 1r de batxillerat
 
Literatura Medieval Catalana s.XII-XIII
Literatura Medieval Catalana s.XII-XIIILiteratura Medieval Catalana s.XII-XIII
Literatura Medieval Catalana s.XII-XIII
 
Literatura catalana segles XIV i XV
Literatura catalana segles XIV i XVLiteratura catalana segles XIV i XV
Literatura catalana segles XIV i XV
 
Prosa religiosa i moral (1)
Prosa religiosa i moral (1)Prosa religiosa i moral (1)
Prosa religiosa i moral (1)
 
POESIA CATALANA Jordi de Sant Jordi i Ausiàs March
POESIA CATALANA Jordi de Sant Jordi i Ausiàs MarchPOESIA CATALANA Jordi de Sant Jordi i Ausiàs March
POESIA CATALANA Jordi de Sant Jordi i Ausiàs March
 
2 Les quatre grans Cròniques
2 Les quatre grans Cròniques2 Les quatre grans Cròniques
2 Les quatre grans Cròniques
 
EL SEGLE D'OR VALENCIÀ
EL SEGLE D'OR VALENCIÀEL SEGLE D'OR VALENCIÀ
EL SEGLE D'OR VALENCIÀ
 
Sunion
SunionSunion
Sunion
 
Les quatre grans cròniques medievals.
Les quatre grans cròniques medievals.Les quatre grans cròniques medievals.
Les quatre grans cròniques medievals.
 
Prosa medieval catalana
Prosa medieval catalanaProsa medieval catalana
Prosa medieval catalana
 
El naixement d'una nova cultura. Els primers textos.
El naixement d'una nova cultura. Els primers textos.El naixement d'una nova cultura. Els primers textos.
El naixement d'una nova cultura. Els primers textos.
 
Ramon Llull
Ramon LlullRamon Llull
Ramon Llull
 
La Crònica de Jaume I
La Crònica de Jaume ILa Crònica de Jaume I
La Crònica de Jaume I
 
Origen llengua catalana
Origen llengua catalanaOrigen llengua catalana
Origen llengua catalana
 
La decadència
La decadènciaLa decadència
La decadència
 
La Poesia Trobadoresca
La Poesia TrobadorescaLa Poesia Trobadoresca
La Poesia Trobadoresca
 
1.2 la poesia trobadoresca
1.2 la poesia trobadoresca1.2 la poesia trobadoresca
1.2 la poesia trobadoresca
 

Ähnlich wie Sant vicent ferrer.

Literatura Religiosa Segles Xiv I Xv
Literatura Religiosa Segles Xiv I XvLiteratura Religiosa Segles Xiv I Xv
Literatura Religiosa Segles Xiv I Xvcarme_d
 
Francesc Eiximenis Powerpoint
Francesc Eiximenis PowerpointFrancesc Eiximenis Powerpoint
Francesc Eiximenis Powerpointmguinoa
 
El nom de_la_rosa
El nom de_la_rosaEl nom de_la_rosa
El nom de_la_rosaMiuc1
 
Santa Caterina de Siena (2)
Santa Caterina de Siena (2)Santa Caterina de Siena (2)
Santa Caterina de Siena (2)txeiks
 
Presentació literatura doctrinal
Presentació literatura doctrinalPresentació literatura doctrinal
Presentació literatura doctrinalcocomarin11
 
Romànic amb video youtube 2007
Romànic amb video youtube 2007Romànic amb video youtube 2007
Romànic amb video youtube 2007xmg
 
Adrià jurado 3r a frances eximenis
Adrià jurado 3r a frances eximenisAdrià jurado 3r a frances eximenis
Adrià jurado 3r a frances eximenishachiickoo
 
Història de l'església t4 l'església viva
Història de l'església t4 l'església vivaHistòria de l'església t4 l'església viva
Història de l'església t4 l'església vivarampercom
 
La comunitat franciscana definitiu
La comunitat franciscana definitiuLa comunitat franciscana definitiu
La comunitat franciscana definitiulestonnac-bcn
 
Sant Vicent Ferrer: Infància
Sant Vicent Ferrer:  InfànciaSant Vicent Ferrer:  Infància
Sant Vicent Ferrer: InfànciaJaume Costa
 
Les illes balears durant l’antiguitat tardana
Les illes balears durant l’antiguitat tardanaLes illes balears durant l’antiguitat tardana
Les illes balears durant l’antiguitat tardanaamelisgalmes
 
Valenciano tema 4
Valenciano tema 4Valenciano tema 4
Valenciano tema 4luzpersa
 
SANT JORDI
SANT JORDISANT JORDI
SANT JORDITrock
 
Full informatiu beat Àlvar del Portillo n. 18
Full informatiu beat Àlvar del Portillo n. 18Full informatiu beat Àlvar del Portillo n. 18
Full informatiu beat Àlvar del Portillo n. 18opusdeicat
 
Literatura. Edat Mitjana
Literatura.  Edat MitjanaLiteratura.  Edat Mitjana
Literatura. Edat Mitjanamsimo6
 

Ähnlich wie Sant vicent ferrer. (20)

Literatura Religiosa Segles Xiv I Xv
Literatura Religiosa Segles Xiv I XvLiteratura Religiosa Segles Xiv I Xv
Literatura Religiosa Segles Xiv I Xv
 
Prosa moral i didàctica
Prosa moral i didàcticaProsa moral i didàctica
Prosa moral i didàctica
 
Francesc eiximenis
Francesc eiximenisFrancesc eiximenis
Francesc eiximenis
 
Francesc Eiximenis Powerpoint
Francesc Eiximenis PowerpointFrancesc Eiximenis Powerpoint
Francesc Eiximenis Powerpoint
 
El nom de_la_rosa
El nom de_la_rosaEl nom de_la_rosa
El nom de_la_rosa
 
La literatura del s.XIV
La literatura del s.XIVLa literatura del s.XIV
La literatura del s.XIV
 
Santa Caterina de Siena (2)
Santa Caterina de Siena (2)Santa Caterina de Siena (2)
Santa Caterina de Siena (2)
 
Presentació literatura doctrinal
Presentació literatura doctrinalPresentació literatura doctrinal
Presentació literatura doctrinal
 
Romànic amb video youtube 2007
Romànic amb video youtube 2007Romànic amb video youtube 2007
Romànic amb video youtube 2007
 
Pare Coll biografia
Pare Coll biografia Pare Coll biografia
Pare Coll biografia
 
Adrià jurado 3r a frances eximenis
Adrià jurado 3r a frances eximenisAdrià jurado 3r a frances eximenis
Adrià jurado 3r a frances eximenis
 
Història de l'església t4 l'església viva
Història de l'església t4 l'església vivaHistòria de l'església t4 l'església viva
Història de l'església t4 l'església viva
 
La comunitat franciscana definitiu
La comunitat franciscana definitiuLa comunitat franciscana definitiu
La comunitat franciscana definitiu
 
Sant Vicent Ferrer: Infància
Sant Vicent Ferrer:  InfànciaSant Vicent Ferrer:  Infància
Sant Vicent Ferrer: Infància
 
Les illes balears durant l’antiguitat tardana
Les illes balears durant l’antiguitat tardanaLes illes balears durant l’antiguitat tardana
Les illes balears durant l’antiguitat tardana
 
Literatura medieval catalana
Literatura medieval catalanaLiteratura medieval catalana
Literatura medieval catalana
 
Valenciano tema 4
Valenciano tema 4Valenciano tema 4
Valenciano tema 4
 
SANT JORDI
SANT JORDISANT JORDI
SANT JORDI
 
Full informatiu beat Àlvar del Portillo n. 18
Full informatiu beat Àlvar del Portillo n. 18Full informatiu beat Àlvar del Portillo n. 18
Full informatiu beat Àlvar del Portillo n. 18
 
Literatura. Edat Mitjana
Literatura.  Edat MitjanaLiteratura.  Edat Mitjana
Literatura. Edat Mitjana
 

Sant vicent ferrer.

  • 1. Sant Vicent Ferrer Alumnes: Irene García i Ana Córdoba. Grup: 3r C
  • 2. Índex 1. Context històric. 2. Vida. 3. Sermons. 3.1. Estructura dels sermons. 4. La llengua de Sant Vicent. 4.1. Fragments de sermons. 5. Bibliografia.
  • 3. Context històric S. XIII: • 1213: Castella inicia la conquesta i anorreament d’Al-Andalus. • 1228: Conquesta de Mallorca. • 1235: Conquesta d’Eivissa. • 1238: Conquesta del Regne de València. • 1276 – 1285: Conquesta i repoblament de Múrcia. • 1285 – 1291: Conquesta de Menorca. • Revolució comercial als països mediterranis que fa de base del desenvolupament econòmic. • A Catalunya apareixen els rics mercaders. • Mentalitat nova que determina l’expansió mediterrània a través de Mallorca-Serdenya-Sicília.
  • 4. S. XIV: • 1291 – 1327: Inici de l’expedició catalana a Orient, amb el comanament de Roger de Flor. • 1327: Conquesta de Sardenya. • 1336 – 1387: Ocupació de l’Alguer. • 1396 – 1410: Reincorporació de Sicília a la Corona. Mor Martí l’Humà sense descendència (1410) i s’extingeix la casa dinàstica de Barcelona. S. XV: • 1412: Elegit rei Ferran d’Antequera, de la dinastia castellana dels Trastàmara, al Compromís de Casp. • 1416 – 1458: Conquesta de Nàpols, i caiguda de Constantinoble en poder dels turcs. • 1469: Ferran el Catòlic es casa amb Isabel de Castella. • 1479: Unió dinàstica d’Aragó i Castella. • 1479 – 1516: Inquisició espanyola a la Corona. Expulsió de jueus i conquesta d’Amèrica.
  • 5. Vida Sant Vicent Ferrer va nàixer en 1350 a València. Estudià filosofia i als disset anys ingressà a l'Orde de Sant Domènec. Va continuar els estudis superiors als convents dominics de Lleida. Des del 1385, va ensenyar teologia als estudis de València. El 1379 va convertir-se en partidari del papa d'Avinyó Climent VII, enfrontat a Urbà VI. El 1394, Pere de Luna va ser elegit papa pels cardenals avinyonesos amb el nom de Benet XIII, i aquest nomenà Vicent el seu conseller i penitenciari apostòlic; Vicent, però, refusà el nomenament de cardenal, per humilitat. El 1398, Sant Vicent va caure malalt. Una llegenda diu que va ser curat miraculosament per Crist i els sants Francesc i Domènec, i que aquests el van enviar a predicar pel món, per fer que els pecadors es convertiren, ja que la fi del món era propera. Quan ja era curat, demanà el permís per deixar la cort papal i li fou concedit. Així, passà la resta de la seua vida com a predicador arreu d'Europa
  • 6. Va voler acabar amb el cisma 1419 mentre predicava a d'Occident, intentant una Vannes, Bretanya. concòrdia entre Benet XIII i Gregori XII i, en no assolir- ho, va demanar a Benet que renunciés al papat. Com que aquest es va negar, Vicent treballà perquè les corones de Castella i Aragó no li donaren suport. En 1412, al Compromís de Casp, Vicent va acabar donant suport al candidat Ferran d’Antequera, de la dinastia castellana dels Trastàmara. Va morir el 5 d’abril de
  • 7. Sermons Sant Vicent Ferrer va transmetre nombrosos sermons per els pobles de tota Europa occidental, amb l’objectiu de convéncer i adoctrinar en els valors més tradicionals de l’església. Ell advertia a la gent dels turments que els esperarien en l’infern si no eren bons cristians. Per als seus sermons utilitzava el gènere de l’oratòria, i recursos teatrals: diferents veus per als diferents personatges, allargada de les vocals, exageracions a l’hora de gesticular, onomatopeies… A més, recorria sovint a faules i exemples que facilitaven la comprensió de conceptes abstractes. Es va lliurar als camins del seu apostolat l’any 1376 fins al 1419, quan va morir.
  • 8. Estructura dels sermons L'estructura que Sant Vicent seguia per qualsevol dels seus sermons era la següent: 1. Breu proposició del tema, gairebé sempre concretada en una frase llegida a Missa. 2. Salutació a la Mare de Déu a través de l’Ave Maria. 3. Introducció doctrinal dividida en unes tres parts, en les quals sempre apareix una aplicació a un misteri diví de la vida de Crist o els seus sants, i les conseqüències morals per als oients. 4. Lirismes, diàlegs, exemples, faules, anècdotes, oratori…
  • 9. La llengua de Sant Vicent Sant Vicent Ferrer sempre va predicar en llengua valenciana. Encara que el públic fóra d'una altra llengua, l'entenia i s'exaltava. Això era interpretat com un miracle del sant. Avuí dia s'interpreta com un exemple de que el valencià marca clarament totes les vocals i les consonants. Pot considerar-se com una llengua que es troba al centre de les llengües romàniques, i que a l'època es feia intel·ligible per a parlants de castellà, portugués, occità, francés, italià, etc. La llengua emprada als seus sermons s'ha estudiat a nombroses obres de lingüística i es considera una base important per a la llengua moderna, especialment el vocabulari litúrgic i religiós.
  • 10. Fragments de sermons En una ciutat era una dona, e les mamelles, e així dos per un gran crim fonc vegades lo dia, hora de dinar e sentenciada que morís de fam: al vespre. Així la sostenc molts pens que devia ésser alguna dies, e lo jutge deia: <<Com honrada dona. La dona havia se pot fer que no sia una filla, e la filla criava sa morta?>>. Lo jutge dix: <<No criatura; e sabent que era pot ésser>>, e lo jutge ho volc sentenciada sa mare, així la veure, e véu que la vella filla feia alletar son fill, e ella mamava. Plagué-li tant esta conservava la llet per a sa pietat, que delliurà la mare. mare. E hac gràcia que hi Esta era bona filla. entràs a visitar, sens vianda; e així, conservant la llet, e com era entrada a la presó, dava a mamar a sa mare e buidava-li
  • 11. A fi que Nostre Senyor Déu done virtut i eficàcia en les santes paraules del sant Evangeli, etc. Et primo: <<Ave Maria, etc.>>. Sant Lluc evangelista, recitant-nos en l’Evangeli un gran miracle que féu Jesucrist ressuscitant un home mort, per manament i poder divinal, primo, en el sant Evangeli ell declara la condició del mort; secundo, la donació de vida; tertio, la conversió del poble. I tots a una veu començaren a lloar a Déu dient: <<Deus visitavit plebem suam>>.