1. EL TEATRE CATALÀ
1. ELEMENTS BÀSICS DEL TEATRE
Actor. És qui representa els personatges creats damunt l’escenari.
Autor. És qui escriu el text.
Director. És qui dóna forma a la idea concebuda per l’autor.
Escenografia. És tot allò que serveix per adequar un espai per fer-hi representacions teatrals.
Espai. És l’indret preparat per representar-hi el text.
Públic. És el receptor del missatge teatral.
Text. És l’obra que s’ha escrit per ser representada.
Estil dominant: l’estil directe.
Text compost per: text literari + text acotat
Posada en escena: és l’art d’escenificar l’acció i els personatges creats pel dramaturg.
2. EL TEATRE CULTE
2.1. LA TRAGÈDIA
Origen: en l’antiga Grècia en honor a Dionís.
Definició: presenta uns personatges importants, que destaquen o bé pel càrrec que ocupen
o bé pel que representen, enfrontats a situacions greus amb un final tràgic causat pel destí,
provocant la catarsi (sentiment d’identificació amb l’heroi).
Protagonista: es veu alterat per un esdeveniment que trenca l’equilibri establert, i així,
l’heroi entra en un conflicte superior al qual es veurà sotmès irremediablement: el destí.
Llenguatge culte.
2.2. EL DRAMA
Origen: en l’antiga Grècia i com a drama satíric.
Definició: presenta uns personatges reals que hauran de patir un obstacle que menarà a un
final catastròfic, imprevist i que pot sorprendre a l’espectador.
Protagonista: l’heroi és sotmès a un conflicte d’abast i dimensió humanes que provocarà el
final tràgic (mort, suïcidi, solitud...) causat només per “l’home”.
Llenguatge estàndard.
2.3. LA COMÈDIA
Origen: en l’antiga Grècia com a gènere oposat a la tragèdia.
Definició: presenta uns personatges on l’equilibri establert és alterat, però per enginy o
atzar, resulta tenir un final feliç. Té la intenció de criticar, satiritzar i moralitzar la societat.
Els temes tractats són quotidians.
Protagonista: l’heroi és sotmès a un conflicte del qual en sortirà ben parat amb enginy o
atzar. El personatges són arquetips, representen els valors satiritzats.
Llenguatge col·loquial.

2. 3. EL TEATRE POPULAR
Tradicional i conservador. Autor anònim.
Caràcter mòbil. Temàtica universal.
Transmès de boca en boca. Cronologia imprecisa.
3.1. TEATRE POPULAR RELIGIÓS
Impulsat per l’església, introdueix textos de l’evangeli per divulgar les idees catòliques als
fidels. Cant de la Sibil·la
Els misteris, agrupats en cicles:
o Cicle de Nadal: es representa el naixement i l’adoració de Jesús, Els pastorets.
o Cicle Pascual: s’escenifica la passió, la mort i la resurrecció de Jesucrist, La passió
d’Olesa de Montserrat.
o Cicle marià: obres relacionades amb la mort i l’assumpció de la verge, El misteri d’Elx.
o Cicle hagiogràfic: obres relacionades amb les vides i els martiris dels sants.
o Cicle bíblic: obres relacionades amb fragments de l’Antic Testament.
3.2. TEATRE POPULAR PROFÀ
Entremesos o sainets:
o peces senzilles de temes quotidians.
o To còmic i burlesc. Escrites en vers.
o Compostes per un acte.
o Llenguatge col·loquial ple de barbarismes i vulgarismes.
o Personatges arquetips.
o Es representaven entre plat i plat.
o Intenció basada en divertir al públic.
Momos i mascarades:
o Basats en la pantomima i la dansa.
o De caire còmic o històric.
o Es representaven durant Carnestoltes i altres festes populars.
4. ÀNGEL GUIMERÀ (1845 - 1924)
1. Tragèdia romàntica: - Recreació d’ambients passats: medievalisme.
- Tractament subjectiu/ gran relleu dels personatges.
- Escrites en vers i llenguatge culte.
- Mar i cel.
2. Drama d’ambientació realista: - Elements realistes: ambientació de la Catalunya contemporània de
l’autor, personatges secundaris i llenguatge estàndard en prosa.
- Elements romàntics: personatges principals i concepte de l’amor.
- Triangle amorós: Maria Rosa (món obrer), Terra baixa (món pagès i
rural) i La filla del mar (món mariner).
3. Vacil·lacions: els intents modernistes.

3. Mar i cel (pàg. 226)
o Hi ha present l’amor impossible entre la Blanca i el Saïd. Ell és musulmà i ella cristiana,
pertanyen a un món oposat. Saben que el seu amor no serà ben vist. L’obra idealitza l’amor
amb la barreja d’aquests dos móns.
La filla del mar (llibre de lectura + pàg. 225)
o Hi ha un triangle amorós entre l’Àgata, el Pere Màrtir i la Mariona.
o L’Àgata (protagonista) és un ésser endut per la passió de l’amor i el mar.
o El personatges secundaris, els mariners, reflecteixen la realitat.
o Acaba amb la mort tràgica dels protagonistes.
5. TEATRE MODERNISTA
A finals del s. XIX el teatre modernista es va dividir en dues tendències:
Regeneracionista (segueix el teatre d’Ibsen):
o Teatre d’idees.
o Transformació i denúncia social.
o Joan Puig i Ferreter, Aigües encantades.
Simbolista (segueix el teatre de Maeterlinck):
o Partidari de l’art per l’art.
o Santiago Rusiñol, L’auca del senyor Esteve.
5.1. JOAN PUIG I FERRETER
Joan Puig i Ferreter (1882-1956).
Producció teatral: temes de contingut social i reflexió moral (teatre regeneracionista).
Aigües encantades (llibre de lectura)
o Temes: lluita pel canvi, religió, família tradicionalista, control, respecte i ignorància.
o Amat i Juliana (decadentistes + món rural), els pares de la Cecília, són tradicionals,
conservadors, religió - superstició, ignorants, menyspreu de la cultura, masclistes, etc.
o Cecília (regeneracionista + món urbà) és revolucionaria social i familiar, té un
pensament racional i científic, venç la ignorància, creu que la cultura té el poder de
transformar la societat, critica els fets, agnòstica i té esperança amb el futur.
5.2. SANTIAGO RUSIÑOL, L’AUCA DEL SENYOR ESTEVE
Santiago Rusiñol (1861-1931), novel·lista, pintor i dramaturg (teatre simbolista).
Producció teatral: compromès amb la denúncia social, reprodueix l’enfrontament modernista
entre l’artista i la societat. Cigales i formigues, L’hèroe i L’auca del senyor Esteve.
L’auca del senyor Esteve (pàg. 233)
o Tema: l’enfrontament entre l’Esteve, el pare, que representa la classe social burgesa i
el Ramonet, el fill, que vol ser artista. Reflecteix la realitat modernista.
o El conflicte queda resolt amb la conciliació.

4. 6. EL TEATRE DE PREGUERRA: JOSEP MARIA DE SAGARRA
Josep M de Sagarra (1894-1961) poeta i dramaturg català.
Producció teatral:
o Comèdies de costum: es caracteritzen per la tradició vuitcentista i influenciades per Molière,
Shakespeare i el teatre castellà del s. XVII. El matrimoni secret i La rambla de les floristes
o Poemes dramàtics: es caracteritzen per ser obres ambicioses que passen en una Catalunya
intemporal, amb situacions dramàtiques al marge de la realitat quotidiana, amb personatges
arquetips i conflictes amorosos, i escrites en vers. L’hostal de la Glòria i El cafè de la Marina
El cafè de la Marina (pàg. 241)
o Fa un pas enrere del Modernisme.
o Caterina, la protagonista, és una jove que treballa al cafè de la família (lloc públic). Es queixa
de la situació que es troba: treballant tot el dia per un sou pobre, sola sense amor i amb els
ulls que la miren.
L’hostal de la Glòria (pàg. 239)
o La Glòria i el seu marit Andreu són els propietaris d’un hostal (lloc públic). Un dia la germana
de la Glòria, la Roser, baixa de la masia i té una aventura amorosa amb l’Andreu. La Glòria ho
descobreix i la fa fora. El final és representat amb la conciliació entre la Glòria i l’Andreu.
7. EL TEATRE DE POSTGUERRA
Censura, prohibició i persecució de la llengua – reduïda a l’àmbit familiar.
Anihilament del teatre fins l’any 1946.
Recuperació del teatre l’any 1955.
7.1. SALVADOR ESPRIU
Salvador Espriu (1913-1985) poeta i dramaturg català.
Producció teatral: es caracteritza per la diversitat formal, l’aspiració de la unitat i la dona com
protagonista. Dues influències:
o Influència mitològica grega: Antígona i Una altra Fedra si us plau.
o Influència del món bíblic + el mite de Sinera (Arenys al revés, la seva ciutat natal):
Primer història d’Esther.
Primera història d’Esther (pàg. 243 i 258)
7.2. JOAN OLIVER (PERE QUART)
Joan Oliver (1899-1986) poeta i dramaturg català.
Producció teatral: es caracteritza per ser renovador, buscar assolir la normalitat i arribar a un
públic determinat definit a les obres. Té èxit amb les paròdies i la comèdia burgesa.
Ball robat (pàg. 245 i 246)
o Tres parelles es troben infelices enyoren l'anhel irrealitzat d'haver pogut ser feliços
amb un cònjuge diferent del seu, tanmateix amic i component d'una altra parella. Al
final es reconcilien ja que si canviessin de parella no milloraria el seu estat actual.