1. Activitats de relació entre
història i literatura
Delegació d’Horta-Guinardó

2. Coneixent Espriu
1. Recerca a casa d'informació d'Espriu (full 1)
2. A l'aula, posada en comú de la informació i anàlisi de l'obra
3. Lectura dels poemes col·lectiva i comentari (semblances, diferències...) (full 2)
4. Creació d'un poema (full 3)
• Lectura en veu alta del poema.
• Contraposició del punt de vista de l‘autor (home) amb el del receptor (dona). Pluja d'idees de la
seva relació, hipòtesis del context i la situació.
• Divisió del grup classe en 4 grups. 2 grups treballen en versions per a la primera meitat del
poema i els altres dos, en les versions de la segona meitat.
• Resultat: 2 poemes. Modificacions en grup (2 grups per poema). Recerca de títol.
5. Exposició dels poemes resultants a l'Espai Avinyó el Dia de la Poesia.

3. Full 1 – Treball a casa
1. L'any 2013 és l'Any Espriu. Expliqueu breument qui va ser i què va fer Salvador Espriu.
Podeu trobar la informació a les pàgines web següents:
http://www.tv3.cat/elmeuavi/espriu/cronologia.htm
http://ca.wikipedia.org/wiki/Salvador_Espriu_i_Castell%C3%B3
http://www.enciclopedia.cat/
http://www.escriptors.cat/autors/esprius/
2. Mireu aquest vídeo (http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=652&p_ex=espriu). Feu una llista dels fets més
destacats de la seva vida.
3. Podeu citar 3 obres seves? Indiqueu a quin gènere literari pertanyen.
4. En els seus escrits, hi apareix sovint la paraula Sinera. A què fa referència?
5. Salvador Espriu va parlar molt de la guerra i de l'exili. Investigueu a quin poema pertany aquest
fragment:
“A vegades és necessari i forçós
que un home mori per un poble,
però mai no ha de morir tot un poble
per un home sol:”
Quin és el missatge del poema?

4. Full 2 – Treball a l’aula
Oh, que cansat estic de la meva
covarda, vella, tan salvatge terra,
i com m’agradaria allunyar-me’n,
nord enllà,
on diuen que la gent és neta
i noble, culta, rica, lliure,
desvetllada i feliç!
Aleshores, a la congregació, els germans dirien
desaprovant: “Com l’ocell que deixa el niu,
així l’home que se’n va del seu indret”,
mentre jo, ja ben lluny, em riuria
de la llei i de l’antiga saviesa
d’aquest meu àrid poble.
Però no he de seguir mai el meu somni
I em quedaré aquí fins a la mort.
Car sóc també molt covard i salvatge
i estimo a més amb un
desesperat dolor
aquesta meva pobra, bruta, trista, dissortada pàtria.
Salvador Espriu
Aquí teniu el poema de Salvador Espriu “Assaig de càntic en el temple” (El caminant i el mur, 1954) i el
poema “Assaig de plagi a la taverna”, que Joan Oliver (Pere Quart) va escriure paral·lelament al d'Espriu.
Oh, que avingut estic amb la meva
petita, esclava, poc sortosa terra,
i com em recaria d’allunyar-me’n,
sud avall,
on sembla que la gent és bruta
i pobra, accidiosa, inculta,
resignada, insolvent!
Aleshores, a la taverna nova, els companys dirien
fotent-se’n: “Com qui s’agrada de la lletja,
així el lluç que pica un ham sense esquer”,
mentre jo, encara prop, pensaria
en les velles fretures i confiances
d’aquest meu tossut poble.
I, ja tot sospesat, recularia
per restar aquí fins a la mort.
Car, fet i fet, tampoc no sóc tan ase
i estimo a més amb un
irrevocable amor
aquesta meva i -nostra-
bastant neta, envejada, bonica pàtria.
Joan Oliver
Quines diferències hi ha entre els dos poemes? I quines similituds?

5. Full 3 – Creació d’un poema
Et diré sempre la veritat.
I si et parlo tan sovint de la meva
quotidiana, solitària mort,
i amb cruel accent carrego
aquesta única síl·laba
del meu petit saber,
és sols perquè m’agradaria que sentissis
dintre teu, ben endins, on acaba
el fred camí al teu darrer sepulcre,
com humilment, silenciós,
t’estimo.
Veus? El suau vent a l’herba,
i tu i jo, una dona i un home,
i tots els noms de tan fràgil bellesa,
i aquesta tarda per a nosaltres
potser immortal.
Però no vols endevinar mai als meus ulls
qui sóc jo, com sóc jo, i ara m’omples
de buida, densa, sorollosa
argila de paraules,
fins a fer-ne un insalvable mur,
aquest curt pas
que ja del tot em separa
de tu.
Salvador Espriu
Ara us toca a vosaltres elaborar una versió del poema “Amb música ho escoltaries potser millor”.

6. Full 3 – Creació d’un poema
Ell l’estima molt, a ella. I ella a ell?
Possibles plantejaments per a la resposta:
•S’han discutit
•Un amor platònic
•Ella l’ha rebutjat i no està per ell?
•Ella també l’estima? Són amics?
•La seva relació no està definida i ell no es pot expressar?
•Ell no se sent comprès
•Ella no és conscient que ell se li declara
Pluja d’idees per elaborar els poemes

7. Full 4 – Poemes dels alumnes
No ballem al mateix so Amb els ulls oberts potser millor
El que et digui, potser
sigui mentida per a tu
però és veritat,
encara que dir-te el que sento
no t’agradarà.
Només de tu vull l’afecte,
més enllà han relliscat
les teves intencions d’estima.
Sense el meu amor
trobaràs allò que diuen amistat.
Necessito dir-te la meva veritat,
sense ella mai coneixeràs qui sóc,
què sento, com rebo el teu amor
que no pot ser mai meu.
Però que em fa compartir el teu patiment
dolorós pel que he errat.
De tu no vull amor, vull companyonia
per fer fàcil per a tots dos
aquest camí de solitud,
espigant aquells moments escassos
en què al·lucinats davant d’un esclat de bellesa
sentim que el temps s’atura
i que per un instant ens creiem immortals.
No t’enganyis, mai s’atura, mai ho farà per nosaltres.
Sí, ho veig, i tu, ho escoltes?
Sento la pluja de paraules
sobre la freda teulada,
gotes d’aigua rodolen
mortalitzant el moment.
Els teus ulls delaten un desig
però no vols acceptar els meus sentiments,
què vull jo, com ho vull jo,
i ara, cansada,
fins a fer-me inexplicable,
el teu afany serà l’espasa
que em separarà
de tu.
No pots veure la tempesta al mar,
tu un home i jo una dona
I un temps que sembla llarg
I pot ser curt.
Vols que endevini qui ets,
com penses?
Sempre tu amb el teu trist món.
I jo voldria dir-te que
essent al teu costat sóc feliç.
No necessito estimar-te per entendre’t.
Parlo i parlo perquè tu endevinis els meus ulls,
els meus sentiments, qui sóc.
No vull murs, no vull dolor.

8. Em trobaràs darrere del mur
Aquesta veritat de què em parles
no aconsegueixo entendre-la,
no arribo a sentir ben bé el que vols dir-me
del teu petit saber.
Jo ja he trobat el meu fred camí,
no has de traspassar aquest mur
per saber que somio tornar a estar junts...
T'estimo.
Veus? Ara arriba la tempesta,
i jo, una dona cansada d'esperar-te
i la bellesa dels noms pansida
i moltes tardes passades
que van poder ser immortals.
De seguida vaig endevinar els teus ulls.
Qui eres, com eres, i si m'estimaves.
I ara t'ompliré de plena, clara i precisa
argila de paraules,
fins a enderrocar aquest curt pas
que fins ara ens separa.
La veu del silenci
La veritat de vegades fa mal.
Si mai et parlo de la meva
insòlita i mundana vida
i amb dolç accent allibero
aquelles múltiples síl·labes
del meu colossal desconeixement
és sobretot perquè no vull que sentis
fora teu, ben fora, on comença
el càlid descans del teu primer somni
com gloriós, loquaç,
t'odio.
Veus? El bull de les meves entranyes,
perquè tu, home amb la teva sordesa
m'has deixat feta de fel, i aquesta
tarda no diré res per no fondre't
amb l'amargor del meu fetge.
No em fio d'una mirada esbiaixada,
que pretén amagar l'altra meitat del mirall.
Prefereixo callar el que veig en tu,
el que sé de tu,
encara que això em pesi com maons a l'estómac.
Però si insisteixes, llançaré fel i maó,
veuràs que el mur que ens separa no és
insalvable
si és que tens temps...
Elemental 3

9. No ballem al mateix so
El que et digui, potser
sigui mentida per a tu
però és veritat,
encara que dir-te el que sento
no t’agradarà.
Només de tu vull l’afecte,
més enllà han relliscat
les teves intencions d’estima.
Sense el meu amor
trobaràs allò que diuen amistat.
Sí, ho veig, i tu, ho escoltes?
Sento la pluja de paraules
sobre la freda teulada,
gotes d’aigua rodolen
mortalitzant el moment.
Els teus ulls delaten un desig
però no vols acceptar els meus sentiments,
què vull jo, com ho vull jo,
i ara, cansada,
fins a fer-me inexplicable,
el teu afany serà l’espasa
que em separarà
de tu.
Amb els ulls oberts potser millor
Necessito dir-te la meva veritat,
sense ella mai coneixeràs qui sóc,
què sento, com rebo el teu amor
que no pot ser mai meu.
Però que em fa compartir el teu patiment
dolorós pel que he errat.
De tu no vull amor, vull companyonia
per fer fàcil per a tots dos
aquest camí de solitud,
espigant aquells moments escassos
en què al·lucinats davant d’un esclat de bellesa
sentim que el temps s’atura
i que per un instant ens creiem immortals.
No t’enganyis, mai s’atura, mai ho farà per nosaltres.
No pots veure la tempesta al mar,
tu un home i jo una dona
I un temps que sembla llarg
I pot ser curt.
Vols que endevini qui ets,
com penses?
Sempre tu amb el teu trist món.
I jo voldria dir-te que
essent al teu costat sóc feliç.
No necessito estimar-te per entendre’t.
Parlo i parlo perquè tu endevinis els meus ulls,
els meus sentiments, qui sóc.
No vull murs, no vull dolor.
Intermedi 2

10. Creació d’un monòleg a partir de
la visita al Refugi Antiaeri de la
plaça del Diamant
1. Visita comentada al Refugi Antiaeri
• Explicació històrica amb cartells informatius a la plaça del Diamant
• Visita al refugi amb explicacions de com s’hi vivia
2. Activitats a l’aula/casa
• Valoració de la visita
• Creació d’un monòleg literari
3. Resultat - diferents tipus de monòleg
• Intimistes
• Històrics
• Narratius

11. La visita al Refugi
• Explicació històrica del guia del Taller d’Història de Gràcia amb cartells
informatius sobre els bombardejos a Barcelona durant la Guerra Civil i
sobre les estratègies de defensa (canons, trinxeres...) i els refugis
• Entrada al Refugi a 13 metres de profunditat amb explicacions de com s’hi
vivia i amb documentació diversa (fotografies, la normativa del Refugi i el
full de comptabilitat)
• Torn de preguntes

12. Activitats a l’aula/casa
• Valoració de la visita
• La van trobar molt interessant perquè molts coneixien de primera mà la
història i alguns tenien familiars que havien viscut els bombardejos durant la
guerra.
• Creació d’un monòleg literari
• Monòleg en què el personatge fos algú que pensés, que parlés des del Refugi
• Es treballa la comprensió oral, l’expressió escrita i l’expressió oral
• Llargada i tema lliures
• Narració en primera persona
Activitat treballada amb alumnes d’Intermedi

13. Monòlegs dels alumnes
Personatges:
• lògicament, dones i nens, que són els que tenien preferència a l’hora d’entrar al Refugi
• bon resultat, s’acompleix l’objectiu
• textos amb creativitat i emoció
Temes dels monòlegs:
• el món dels infants
• quotidianitat
• efectes de la guerra:
• por
• tristesa

14. Monòlegs dels alumnes
Tipus de monòlegs:
• Intimistes
• Històrics
• Narratius
En un mateix text, sovint, es barregen trets de diferents tipus de monòlegs.

15. Monòlegs dels alumnes
El món dels infants
La mare m’ha agafat del braç i m’ha dit, més aviat m’ha cridat, que anés cap al refugi. Jo
m’he posat molt content, però no he dit res, perquè sembla que per poder entrar-hi has
d’estar seriós, trist i preocupat. Si crides o plores una mica, sembla que és molt millor; si
no, potser no et deixen entrar-hi. De “L’amagatall”(Fabiola Espinosa).
Quotidianitat
Ens diuen que quan baixem aquí hem de pensar en les nostres coses de cada dia. Això ens
diuen a l'escola. Per mi és molt fàcil pensar en els meus problemes, perquè en tinc
moltíssims. A més de tota la feina que ens posen a l'escola, tinc moltíssima feina a la
botiga perquè ara, amb tot allò de la guerra, la mare està ocupada amb altres coses, i
mai no em diu què fa. Ara que hi penso, quan he sortit corrent de la botiga, crec que m'he
oblidat d'alguna cosa. Potser era important. Potser m'he deixat el forn encès. Espero que
no. Del monòleg “Una nena de tretze anys que ajuda la seva mare a la botiga cada
dia”(Elena Deleyto).
Temes:

16. Monòlegs dels alumnes
Efectes de la guerra
la por
Jo estic angoixada, no porto gens bé això de ser sota terra. De “18 de febrer” (Anna
Sentís)
La gent s’observa silenciosa i atemorida, les mares i pares acosten els seus fills, com si així
augmentés la protecció. De “Monòleg des del Refugi de la plaça del Diamant” (Lluís
Tarròs)
la tristesa
La mare treballa a la fàbrica des que va començar la guerra i el pare se'n va anar al front.
Ja no és la mateixa des de llavors. Només la veiem a la nit, sempre amb cara cansada,
trista, seriosa i sovint plorant. Quan la Marta li pregunta que quan tornarà el pare, mai
no contesta i a vegades es posa a plorar. De “Daniel” (Juan Fernández)
Temes:

17. Monòlegs dels alumnes
Intimistes
Tinc ganes de sortir i de respirar aire fresc, aquí fa mala olor, hi ha molta gent. El nen de
la Carmeta no parar de plorar, pobret, li estan sortint les dentetes. Però m'està posant
nerviosa i crec que sortiré encara que em caigui una bomba al cap. Si això dura, no ho sé
pas. No tornaré a baixar, ja pot enfadar-se la mare, no hi penso baixar! (Teresa Pons)
La meva filla plora i l'abraço i li parlo fluixet per calmar-la. Tant de bo no recordi tot això
quan sigui gran, o millor sí, que ho recordi! Si ho recorda serà perquè és viva, i si quan
sigui gran ho recorda, procurarà que no es torni a repetir una guerra com aquesta.
(Carmen Pérez)
Tipus de monòlegs:

18. Monòlegs dels alumnes
Històrics
testimonis de la Guerra Civil
Quan la Marta és a l’escola, jo recorro els carrers de Barcelona, segueixo les milícies que
van amunt i avall i, de vegades, sento trets de lluny. Miro com netegen la runa dels
bombardejos i algunes vegades els ajudo, però tinc por de trobar-me “alguna cosa” sota.
De “Daniel” (Juan Fernández)
Jo ja sóc gran per anar a l'escola, tinc dotze anys i l'única cosa que he de saber és
aprendre a disparar per matar aquests feixistes que ens bombardegen; la meva mare no
vol sentir parlar d'això, però em diu el Pere que, quan tingui uns anys més, em podré
allistar a les legions de la CNT, que no miren el carnet i allà m'ensenyaran a disparar, a
matar “los fachas”. De “Daniel” (Juan Fernández)
Eren les nou del matí d’un fred 30 de gener (és la data del bombardeig de Sant Felip Neri):
La sirena no parava de bramar: “Perill, perill”. En un tres i no res, vaig deixar tot el que
feia i vaig tirar escales avall. El carrer era ple de gent en direcció al refugi de la plaça; el
vigilant em va indicar el meu lloc, baixant l’escala, seguint el trencall de la dreta, tot just
al costat de la infermeria. (Toni Granollers)
Tipus de monòlegs:

19. Monòlegs dels alumnes
Històrics
testimonis dels refugis
Què eren?
Em trobo en un lloc realment curiós, envoltat de persones de totes les condicions, edats i
classes socials, persones que no conec, però amb qui em sento identificada perquè tenim
les mateixes pors i angoixes. És el Refugi Antiaeri de la plaça del Diamant.
És un soterrani construït pels veïns i autoritats locals per a la protecció de les nostres
vides enfront dels bombardeigs enemics (en aquest cas, dels avions italians col·laboradors
de les tropes franquistes). (Lluís Tarròs)
Com s’hi “vivia”?
Sóc al refugi, hi ha molta gent. Estem asseguts als bancs de pedra de la galeria. Una forta
olor d'humitat ho impregna tot, se sent un dèbil murmuri de la gent parlant molt fluix.
(Carmen Pérez)
Tipus de monòlegs:

20. Monòlegs dels alumnes
Narratius
Explica la història del naixement de qui és el personatge narrador del monòleg i de la
mort del seu pare. El narrador va néixer al Refugi just en el moment que el seu pare moria
a casa seva a causa d’una bomba. El pare havia anat al domicili, després de salvar la
mestressa de la botiga on treballava, per anar a buscar la seva dona, embarassada, i
dirigir-se al Refugi. Abans de morir, el pare veu que la seva dona ja no és a casa i somriu
pensant que és al Refugi. (Juanjo Ruiz Aguila)
Tipus de monòlegs: