SlideShare ist ein Scribd-Unternehmen logo
1 von 62
LES PLANTES I
L’AGRICULTURA
Projecte de Medi Natural
1r trimestre – 4t EP
Sortida a la verema
Can Julià
(St. Esteve Sesrovires)
Anem a la
vinya a
collir el raïm
Reposem
per
esmorzar i
jugar una
estona
Aprenem el procés
d’elaboració del vi
Toquem les
màquines
antigues
Aixafem el raïm
amb els peus
Cantem i ens ho
passem molt bé!
Un cop ben aixafats els grans
de raïm, ja només queda
la brisa i colem el most
Estem a punt per fer
la nostra ampolleta
i decorar l’etiqueta!
És boníssim!!!
Fem un
herbari
-Aprofitem fulles que hem
agafat a la sortida i altres
que busquem al jardí de
casa, al bosc, etc.
-Les posem a assecar ben
planes entre papers de
diari.
-Les classifiquem segons
la forma de la vora i el
limbe.
La classificació de les fulles
Enganxem
cada fulla
i fem la
seva fitxa
Després fem
les portades
Fem una
presentació
en power
point sobre
l’aliment
que hem
triat
GUIÓ DE TREBALL:
-Nom de l’aliment escollit i nom de l’alumne
-Tipus: hortalissa, verdura, fruita, cereal…
-Descripció física: forma, mida, color, olor…
-Beneficis per a la salut
-Llocs on es conrea
-Preu aproximat de venda 1 kg.
-Curiositats: recepta, fires, d’on és típic, altres usos…
Consells per fer una presentació amb Power point:
-Triar bé la informació que necessito
-No copiar res sense entendre-ho (puc usar el diccionari)
-Posar alguna fotografia a cada diapositiva
-No escriure massa!
-Triar la mida i color del text perquè es llegeixi bé
-Assajar-ho a casa i explicar-ho amb claredat
I aquí us deixem els treballs més ben
valorats de 4t. Esperem que us agradin!!
EL PLÀTAN
Theo Casajús – 4tA
Descripció
És una fruita tropical exòtica.
Te forma arquejada i una pell
gruixuda, que primer és verda i quan
madura es torna groga.
La part comestible està a l´ interior, és
blanca itova.
No té llavors iés dolç.
BENEFICIS PER LA SALUT
El plàtan és una de les fruites que
ens porta més energia.
És per això que va molt bé menjar-
ne abans o després de fer esport
per recuperar-nos ràpidament.
On es conrea
•El plàtan es conrea en clima càlid i
amb humitat constant com per
exemple el de Canàries.
•Les palmeres poden medir entre 4 i
15 m.
•En cada pinya de plàtans poden haber
fins a 200.
Preu aprox. 1Kg
•Un quilo de plàtans costa
1,99€
•Aproximadament surten 6
plàtans
Adéu
Gracies per
escoltar-me
Un gra de cacau és la llavor del “Theobroma cacao”
(arbre del cacau) . Aquesta llavor és gran, ovoide i
aplanada; el seu sabor és molt amarg.
 L’arbre del cacau és de mida
petita, creix entre els 6 i els 10
metres. Necessita un clima
tropical amb molta calor i
humitat.
 La fulla és lanceolada i
perenne.
 El fruit té forma de carbassó
allargat i creix directament del
tronc.
 Els grans estan dintre del fruit i
s’han d’assecar abans de fer-
los servir per elaborar altres
productes.
 El cacau és estimulant,
energètic, digestiu i ric en
antioxidants.
 Augmenta les endorfines que
son unes hormones que ens fan
sentir molt animats.
 El cacau es va començar a cultivar a
Sudamérica però actualment la major part
provè de l’Àfrica.
 El cacau en pols costa 18€ el
kg. aproximadament.
 La xocolata, que és l’aliment
basat en el cacau més conegut,
costa uns 10 € el kg.
LA PASTANAGA
-Color i mida.
-Característiques.
-Conreu.
- Vitamines que aporten.
-Nutrició.
-Curiositats.
-Idiomes.
COLOR MIDA
La pastanaga pot ser de
diferents colors ,depèn dels
països: aquí es de color
ataronjat o taronja, a
Holanda és de color de la
bandera.
Hi ha 3 varietats de
pastanaga: curta, llarga i
semillarga.
CURTA: Medeixen menys de
10 cm. i son les més
adecuades per una taula de
cultiu. Són difícil de trobar.
LLARGA: Superen els 20
cm. de llarg i es destinen
més com aliment animal.
SEMILLARGES: Tenen una
mida entre 10 i 20 cm. i són
les més comuns que ens
trobem a les fruiteries.
CARACTERÍSTIQUES
 És una planta herbàcia biennal, de 30 a 80 cm d'alçària, de flors blanques o roses.
 Hi ha formes de conreu d'arrel axonomorfa, gruixuda i de color ataronjat, la qual és
mengívola i molt nutritiva conté carotens, fibra i sucre..
 La pastanaga borda d'arrel prima i blanquinosa, es fa a tot Europa.
 Floreix durant la primavera i l'estiu.
 Pesen entre 100-150 grams i fan entre 15-17cm però hi ha varietats que poden
arribar fins a 20cm de llarg.
CONREU:
 Són conreades en regadiu en horts o bé com conreu extensiu.
 Els calen terres ben llaurades, flonges i sorrenques per tal que l'arrel
creixí adequadament.
 El plantat es realitza en fileres separades de 20 cm, i dins cadascuna,
les plantes disten de 8 a 10 cm.
 Els primers brots apareixen als 10 dies.
 Les llavors s'enterren a 1 cm de fondària, cobertes per compost
lleuger que cal mantenir humit fins que broti
VITAMINES QUE APORTEN:
 Són baixes en lípids i proteïna.
 Té vitamina A que és fonamental per a les funcions epitelials de la pell
i per als pigments dels ulls.
 També té vitamanes B1, B2, PP i nombrosos elements minerals.
NUTRICIÓ:
 Proporcionen una energia d'unes 40 calories per cada cent grams.
 Les fulles es poden menjar en amanides o sopes. Normalment es menja
l'arrel, en amanida, purés, guisats o sopes, crua o cuita.
 Amb la pastanaga es poden fer també dolços i pastissos.
 És recomanable menjar diàriament petites quantitats de pastanaga crua
ratllada, en amanides o amb suc de llimona.
 També es poden menjar cuites, senceres o en puré, però tenen menys
vitamines.
ZONES DE PRODUCCIÓ:
 El principal productor és la Xina, seguida de lluny dels Estats Units i
Rússia.
 A Espanya es cultiva a Segòvia, Toledo, Córdoba, València, Alacant,
Santa Cruz de Tenerife, Àlaba, Barcelona, Madrid.
CURIOSITATS:
 La pastanaga es cultiva des de fa més de dos mil anys.
 Era coneguda dels grecs i romans i va arribar a Europa al principi de
l'era cristiana.
 Aquesta hortalissa era molt apreciada a Anglaterra en temps de la
reina Isabel i va ser portada a Virgínia el 1609 i a Nova Anglaterra el
1629.
 Els indis la van estendre per la resta del territori americà.
PREU I ON COMPRAR
 PREU:
0.99€ AL KILO
 A ON COMPRAR:
- MERCAT.
-SUPERMERCAT.
-QUEVIURES.
-PAGÉS.
IDIOMES:
 CATALÀ: PASTANAGA
 CASTELLÀ: ZANAHORIA
 ANGLÈS: CARROT
 ITALIÀ: CAROTA
 ALEMANY: KAROTTE
 FRANCÈS: CAROTTE
 GREC: καρότο
 XINÈS: 胡萝卜
 Espero que us hagi agradat!!!
LA PINYA
ÍNDEX
Origen
Descripció
Cultiu
On comprar-la
Beneficis
Curiositats
Receptes
Despedida
És una fruita tropical originària
d’ Amèrica del Sud.
Després va arribar a Europa i Àsia.
És el producte latinoamericà que més èxit
a tingut a Europa.
ORIGEN
DESCRIPCIÓ
Forma cilíndrica.
Escorça escamosa de color marró.
Corona de fulles espinoses.
Polpa de color groc.
CULTIU
L’ època de la pinya és de març a
juny, encara que ara la gaudim tot
l’any.
Necessita climes càlids.
Resistent a la sequera, encara que
necessita que es regui.
ON COMPRAR-LA?
Fruiteria
Supermercat
Preu: 2’90 € el kg
BENEFICIS
Aporta vitamines i minerals, per estar
forts i sans.
Té molta fibra, evitant l’ estrenyiment.
Ajuda a fer la digestió.
És diurètica.
CURIOSITATS
La pinya no és una sola fruita, sino
cents de fruites petites agrupades.
Les fàbriques utilitzan la pell i el cor
per fer molts productes, com per
exemple: vinagre, alcohol, menjar per les
mascotes.
RECEPTES
Al natural
Suc
Amanides
Amb pernil salat
En almívar
GRÀCIES PER
ESCOLTAR-ME!!!

Weitere ähnliche Inhalte

Was ist angesagt? (20)

Verema
VeremaVerema
Verema
 
Les plantes II
Les plantes IILes plantes II
Les plantes II
 
Fruits Tardor
Fruits TardorFruits Tardor
Fruits Tardor
 
La Verema
La VeremaLa Verema
La Verema
 
Verdures i hortalisses
Verdures i hortalissesVerdures i hortalisses
Verdures i hortalisses
 
Can Miravitges
Can MiravitgesCan Miravitges
Can Miravitges
 
Fruits i fruites de la tardor
Fruits i fruites de la tardorFruits i fruites de la tardor
Fruits i fruites de la tardor
 
Ullastre i abatzer
Ullastre i abatzerUllastre i abatzer
Ullastre i abatzer
 
Ruta identificació Via Verda de l'Ondara
Ruta identificació Via Verda de l'Ondara Ruta identificació Via Verda de l'Ondara
Ruta identificació Via Verda de l'Ondara
 
Judit
JuditJudit
Judit
 
Els arbres típics d’eivissa
Els arbres típics d’eivissaEls arbres típics d’eivissa
Els arbres típics d’eivissa
 
Cirera, marta
Cirera, martaCirera, marta
Cirera, marta
 
La fruita dolça
La fruita dolçaLa fruita dolça
La fruita dolça
 
La pinya
La pinyaLa pinya
La pinya
 
El pi
El piEl pi
El pi
 
Les hortalisses i verdures
Les hortalisses i verduresLes hortalisses i verdures
Les hortalisses i verdures
 
Olivera
OliveraOlivera
Olivera
 
Fitxa fruita nuria
Fitxa fruita nuriaFitxa fruita nuria
Fitxa fruita nuria
 
El magraner
El magranerEl magraner
El magraner
 
Hort escolar bosc montjuic (17 juny 2013)
Hort escolar bosc montjuic (17 juny 2013)Hort escolar bosc montjuic (17 juny 2013)
Hort escolar bosc montjuic (17 juny 2013)
 

Andere mochten auch (20)

Projecte 5è: ELS SENTITS
Projecte 5è: ELS SENTITSProjecte 5è: ELS SENTITS
Projecte 5è: ELS SENTITS
 
Power point poblats 16-17
Power point poblats 16-17Power point poblats 16-17
Power point poblats 16-17
 
6è L'APARELL LOCOMOTOR
6è L'APARELL LOCOMOTOR6è L'APARELL LOCOMOTOR
6è L'APARELL LOCOMOTOR
 
Projecte 3r: EL SISTEMA SOLAR
Projecte 3r: EL SISTEMA SOLARProjecte 3r: EL SISTEMA SOLAR
Projecte 3r: EL SISTEMA SOLAR
 
AIXÍ ÉS LA MEVA ESCOLA!
AIXÍ ÉS LA MEVA ESCOLA! AIXÍ ÉS LA MEVA ESCOLA!
AIXÍ ÉS LA MEVA ESCOLA!
 
AIXÍ ÉS LA MEVA ESCOLA!
AIXÍ ÉS LA MEVA ESCOLA!AIXÍ ÉS LA MEVA ESCOLA!
AIXÍ ÉS LA MEVA ESCOLA!
 
Sortida Barcelona prodigiosa
Sortida Barcelona prodigiosaSortida Barcelona prodigiosa
Sortida Barcelona prodigiosa
 
Ppt cos 16 17
Ppt cos 16 17Ppt cos 16 17
Ppt cos 16 17
 
Carnestoltes
CarnestoltesCarnestoltes
Carnestoltes
 
Primària
PrimàriaPrimària
Primària
 
Setmana de la ciència
Setmana de la ciènciaSetmana de la ciència
Setmana de la ciència
 
Bon Nadal !
Bon Nadal !Bon Nadal !
Bon Nadal !
 
Prehistòria
PrehistòriaPrehistòria
Prehistòria
 
Els petits exploradors de 2n
Els petits exploradors de 2nEls petits exploradors de 2n
Els petits exploradors de 2n
 
CONNECTATS A EUROPA
CONNECTATS A EUROPACONNECTATS A EUROPA
CONNECTATS A EUROPA
 
Transports
TransportsTransports
Transports
 
Projecte Espanya 5è
Projecte  Espanya 5èProjecte  Espanya 5è
Projecte Espanya 5è
 
Projecte catalunya
Projecte catalunyaProjecte catalunya
Projecte catalunya
 
Visitem la biblioteca Agustí Centelles !
Visitem la biblioteca Agustí Centelles !Visitem la biblioteca Agustí Centelles !
Visitem la biblioteca Agustí Centelles !
 
Taller de mates
Taller de matesTaller de mates
Taller de mates
 

Ähnlich wie Projecte 4t: LES PLANTES I L'AGRICULTURA

Ähnlich wie Projecte 4t: LES PLANTES I L'AGRICULTURA (20)

Arnau
ArnauArnau
Arnau
 
PROJECTE:LES PLANTES
PROJECTE:LES PLANTESPROJECTE:LES PLANTES
PROJECTE:LES PLANTES
 
215maduixes[1]
215maduixes[1]215maduixes[1]
215maduixes[1]
 
Presentació Tomàquet
Presentació TomàquetPresentació Tomàquet
Presentació Tomàquet
 
Judit
JuditJudit
Judit
 
Plantes del País Valencià
Plantes del País ValenciàPlantes del País Valencià
Plantes del País Valencià
 
PROJECTE : PLANTES I L'AGRICULTURA a 4t
PROJECTE : PLANTES I L'AGRICULTURA a 4tPROJECTE : PLANTES I L'AGRICULTURA a 4t
PROJECTE : PLANTES I L'AGRICULTURA a 4t
 
Joaquim
JoaquimJoaquim
Joaquim
 
Joaquim
JoaquimJoaquim
Joaquim
 
Presentació Escarola
Presentació EscarolaPresentació Escarola
Presentació Escarola
 
Ricard
RicardRicard
Ricard
 
Presentació Pastanaga
Presentació PastanagaPresentació Pastanaga
Presentació Pastanaga
 
PROJECTE:LES PLANTES
PROJECTE:LES PLANTESPROJECTE:LES PLANTES
PROJECTE:LES PLANTES
 
El nostre projecte. presentació mireia
El nostre  projecte. presentació mireiaEl nostre  projecte. presentació mireia
El nostre projecte. presentació mireia
 
Enciam122
Enciam122Enciam122
Enciam122
 
Presentació bolets
Presentació boletsPresentació bolets
Presentació bolets
 
Guillem
GuillemGuillem
Guillem
 
Els aliments
Els alimentsEls aliments
Els aliments
 
Sortida A VallcàRquera
Sortida A VallcàRqueraSortida A VallcàRquera
Sortida A VallcàRquera
 
La verema corregit
La verema corregitLa verema corregit
La verema corregit
 

Mehr von coordinacioprimaria (20)

Pronoms personals
Pronoms personalsPronoms personals
Pronoms personals
 
Puntuació - català 6è
Puntuació - català 6èPuntuació - català 6è
Puntuació - català 6è
 
Reunió de Pares de 6è 2018
Reunió de Pares de  6è 2018Reunió de Pares de  6è 2018
Reunió de Pares de 6è 2018
 
Un dia molt especial!
Un dia molt especial!Un dia molt especial!
Un dia molt especial!
 
Fem de profes
Fem de profesFem de profes
Fem de profes
 
Edat mitjana
Edat mitjanaEdat mitjana
Edat mitjana
 
Projecte 6e 1718_avis
Projecte 6e  1718_avisProjecte 6e  1718_avis
Projecte 6e 1718_avis
 
Projecte 4 t_ 1718_comarques
Projecte 4 t_ 1718_comarquesProjecte 4 t_ 1718_comarques
Projecte 4 t_ 1718_comarques
 
Projecte 3r 1718_animals
Projecte  3r 1718_animalsProjecte  3r 1718_animals
Projecte 3r 1718_animals
 
Projecte 2n 1718 oficis
Projecte 2n 1718 oficisProjecte 2n 1718 oficis
Projecte 2n 1718 oficis
 
Projecte 1r : La Prehistòria
Projecte 1r : La PrehistòriaProjecte 1r : La Prehistòria
Projecte 1r : La Prehistòria
 
PROJECTE: EL COS a 1r
PROJECTE: EL COS a 1rPROJECTE: EL COS a 1r
PROJECTE: EL COS a 1r
 
PROJECTE : LES PLANTES a 2n
PROJECTE : LES PLANTES a 2nPROJECTE : LES PLANTES a 2n
PROJECTE : LES PLANTES a 2n
 
PROJECTE : EL SISTEMA SOLAR a 3è
PROJECTE : EL SISTEMA SOLAR a 3èPROJECTE : EL SISTEMA SOLAR a 3è
PROJECTE : EL SISTEMA SOLAR a 3è
 
PROJECTE : Poblats de l'Edat Antiga 5è
PROJECTE : Poblats de l'Edat Antiga 5èPROJECTE : Poblats de l'Edat Antiga 5è
PROJECTE : Poblats de l'Edat Antiga 5è
 
L'APARELL LOCOMOTOR
L'APARELL LOCOMOTORL'APARELL LOCOMOTOR
L'APARELL LOCOMOTOR
 
El gran dictat
El gran dictatEl gran dictat
El gran dictat
 
Setmana de la ciència curs 17-18
Setmana de la ciència curs 17-18Setmana de la ciència curs 17-18
Setmana de la ciència curs 17-18
 
Qui diu que fer català és avorrit?
Qui diu que fer català és avorrit?Qui diu que fer català és avorrit?
Qui diu que fer català és avorrit?
 
Gràcies Pares
Gràcies ParesGràcies Pares
Gràcies Pares
 

Kürzlich hochgeladen

ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdfELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdfErnest Lluch
 
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdfMenú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdfErnest Lluch
 
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitatCreu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitatLourdes Escobar
 
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxXARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxCRIS650557
 
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATMECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATLasilviatecno
 
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,Lasilviatecno
 

Kürzlich hochgeladen (8)

ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdfELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
 
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdfMenú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
 
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitatCreu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
 
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA  Serra del Benicadell.pdfHISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA  Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
 
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxXARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
 
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATMECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
 
itcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldaduraitcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldadura
 
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
 

Projecte 4t: LES PLANTES I L'AGRICULTURA

  • 1. LES PLANTES I L’AGRICULTURA Projecte de Medi Natural 1r trimestre – 4t EP
  • 2. Sortida a la verema Can Julià (St. Esteve Sesrovires)
  • 3.
  • 4. Anem a la vinya a collir el raïm
  • 5.
  • 10. Cantem i ens ho passem molt bé!
  • 11.
  • 12. Un cop ben aixafats els grans de raïm, ja només queda la brisa i colem el most
  • 13. Estem a punt per fer la nostra ampolleta i decorar l’etiqueta!
  • 15.
  • 16. Fem un herbari -Aprofitem fulles que hem agafat a la sortida i altres que busquem al jardí de casa, al bosc, etc. -Les posem a assecar ben planes entre papers de diari. -Les classifiquem segons la forma de la vora i el limbe.
  • 17.
  • 18. La classificació de les fulles
  • 19.
  • 20. Enganxem cada fulla i fem la seva fitxa
  • 22.
  • 23. Fem una presentació en power point sobre l’aliment que hem triat
  • 24. GUIÓ DE TREBALL: -Nom de l’aliment escollit i nom de l’alumne -Tipus: hortalissa, verdura, fruita, cereal… -Descripció física: forma, mida, color, olor… -Beneficis per a la salut -Llocs on es conrea -Preu aproximat de venda 1 kg. -Curiositats: recepta, fires, d’on és típic, altres usos… Consells per fer una presentació amb Power point: -Triar bé la informació que necessito -No copiar res sense entendre-ho (puc usar el diccionari) -Posar alguna fotografia a cada diapositiva -No escriure massa! -Triar la mida i color del text perquè es llegeixi bé -Assajar-ho a casa i explicar-ho amb claredat
  • 25.
  • 26.
  • 27.
  • 28. I aquí us deixem els treballs més ben valorats de 4t. Esperem que us agradin!!
  • 30. Descripció És una fruita tropical exòtica. Te forma arquejada i una pell gruixuda, que primer és verda i quan madura es torna groga. La part comestible està a l´ interior, és blanca itova. No té llavors iés dolç.
  • 31. BENEFICIS PER LA SALUT El plàtan és una de les fruites que ens porta més energia. És per això que va molt bé menjar- ne abans o després de fer esport per recuperar-nos ràpidament.
  • 32. On es conrea •El plàtan es conrea en clima càlid i amb humitat constant com per exemple el de Canàries. •Les palmeres poden medir entre 4 i 15 m. •En cada pinya de plàtans poden haber fins a 200.
  • 33. Preu aprox. 1Kg •Un quilo de plàtans costa 1,99€ •Aproximadament surten 6 plàtans
  • 35.
  • 36. Un gra de cacau és la llavor del “Theobroma cacao” (arbre del cacau) . Aquesta llavor és gran, ovoide i aplanada; el seu sabor és molt amarg.
  • 37.  L’arbre del cacau és de mida petita, creix entre els 6 i els 10 metres. Necessita un clima tropical amb molta calor i humitat.  La fulla és lanceolada i perenne.  El fruit té forma de carbassó allargat i creix directament del tronc.  Els grans estan dintre del fruit i s’han d’assecar abans de fer- los servir per elaborar altres productes.
  • 38.  El cacau és estimulant, energètic, digestiu i ric en antioxidants.  Augmenta les endorfines que son unes hormones que ens fan sentir molt animats.
  • 39.  El cacau es va començar a cultivar a Sudamérica però actualment la major part provè de l’Àfrica.
  • 40.  El cacau en pols costa 18€ el kg. aproximadament.  La xocolata, que és l’aliment basat en el cacau més conegut, costa uns 10 € el kg.
  • 42. -Color i mida. -Característiques. -Conreu. - Vitamines que aporten. -Nutrició. -Curiositats. -Idiomes.
  • 43. COLOR MIDA La pastanaga pot ser de diferents colors ,depèn dels països: aquí es de color ataronjat o taronja, a Holanda és de color de la bandera. Hi ha 3 varietats de pastanaga: curta, llarga i semillarga. CURTA: Medeixen menys de 10 cm. i son les més adecuades per una taula de cultiu. Són difícil de trobar. LLARGA: Superen els 20 cm. de llarg i es destinen més com aliment animal. SEMILLARGES: Tenen una mida entre 10 i 20 cm. i són les més comuns que ens trobem a les fruiteries.
  • 44. CARACTERÍSTIQUES  És una planta herbàcia biennal, de 30 a 80 cm d'alçària, de flors blanques o roses.  Hi ha formes de conreu d'arrel axonomorfa, gruixuda i de color ataronjat, la qual és mengívola i molt nutritiva conté carotens, fibra i sucre..  La pastanaga borda d'arrel prima i blanquinosa, es fa a tot Europa.  Floreix durant la primavera i l'estiu.  Pesen entre 100-150 grams i fan entre 15-17cm però hi ha varietats que poden arribar fins a 20cm de llarg.
  • 45. CONREU:  Són conreades en regadiu en horts o bé com conreu extensiu.  Els calen terres ben llaurades, flonges i sorrenques per tal que l'arrel creixí adequadament.  El plantat es realitza en fileres separades de 20 cm, i dins cadascuna, les plantes disten de 8 a 10 cm.  Els primers brots apareixen als 10 dies.  Les llavors s'enterren a 1 cm de fondària, cobertes per compost lleuger que cal mantenir humit fins que broti
  • 46. VITAMINES QUE APORTEN:  Són baixes en lípids i proteïna.  Té vitamina A que és fonamental per a les funcions epitelials de la pell i per als pigments dels ulls.  També té vitamanes B1, B2, PP i nombrosos elements minerals.
  • 47. NUTRICIÓ:  Proporcionen una energia d'unes 40 calories per cada cent grams.  Les fulles es poden menjar en amanides o sopes. Normalment es menja l'arrel, en amanida, purés, guisats o sopes, crua o cuita.  Amb la pastanaga es poden fer també dolços i pastissos.  És recomanable menjar diàriament petites quantitats de pastanaga crua ratllada, en amanides o amb suc de llimona.  També es poden menjar cuites, senceres o en puré, però tenen menys vitamines.
  • 48. ZONES DE PRODUCCIÓ:  El principal productor és la Xina, seguida de lluny dels Estats Units i Rússia.  A Espanya es cultiva a Segòvia, Toledo, Córdoba, València, Alacant, Santa Cruz de Tenerife, Àlaba, Barcelona, Madrid.
  • 49. CURIOSITATS:  La pastanaga es cultiva des de fa més de dos mil anys.  Era coneguda dels grecs i romans i va arribar a Europa al principi de l'era cristiana.  Aquesta hortalissa era molt apreciada a Anglaterra en temps de la reina Isabel i va ser portada a Virgínia el 1609 i a Nova Anglaterra el 1629.  Els indis la van estendre per la resta del territori americà.
  • 50. PREU I ON COMPRAR  PREU: 0.99€ AL KILO  A ON COMPRAR: - MERCAT. -SUPERMERCAT. -QUEVIURES. -PAGÉS.
  • 51. IDIOMES:  CATALÀ: PASTANAGA  CASTELLÀ: ZANAHORIA  ANGLÈS: CARROT  ITALIÀ: CAROTA  ALEMANY: KAROTTE  FRANCÈS: CAROTTE  GREC: καρότο  XINÈS: 胡萝卜
  • 52.  Espero que us hagi agradat!!!
  • 55. És una fruita tropical originària d’ Amèrica del Sud. Després va arribar a Europa i Àsia. És el producte latinoamericà que més èxit a tingut a Europa. ORIGEN
  • 56. DESCRIPCIÓ Forma cilíndrica. Escorça escamosa de color marró. Corona de fulles espinoses. Polpa de color groc.
  • 57. CULTIU L’ època de la pinya és de març a juny, encara que ara la gaudim tot l’any. Necessita climes càlids. Resistent a la sequera, encara que necessita que es regui.
  • 59. BENEFICIS Aporta vitamines i minerals, per estar forts i sans. Té molta fibra, evitant l’ estrenyiment. Ajuda a fer la digestió. És diurètica.
  • 60. CURIOSITATS La pinya no és una sola fruita, sino cents de fruites petites agrupades. Les fàbriques utilitzan la pell i el cor per fer molts productes, com per exemple: vinagre, alcohol, menjar per les mascotes.