Presentació de M. Carme Noguer (coordinadora d’Organització, Persones i Administració Electrònica de l’Ajuntament de Manlleu) a la taula rodona "Experiències pràctiques de l'aplicació de la publicitat activa" durant la Jornada "Aplicació pràctica de la Llei de Transparència als ens locals" celebrada el 17 de maig de 2016 a l'Espai Francesca Bonnemaison.

1. Experiències pràctiques de
l’aplicació de la publicitat activa:
LA IMPLANTACIÓ A L’AJUNTAMENT DE
MANLLEU

2. Les AAP hem viscut un salt abismal en
els darrers anys: de l’edat de pedra
(Ley de procedimiento administrativo
del 1958) al govern obert.

3. Per on vam començar?
La posada en marxa de la
web municipal fa uns 12 anys
va suposar analitzar què es
feia, qui ho feia i com es feia i
articular tota aquesta
informació per fer-la
comprensible per a la
ciutadania.

4. I vam continuar per...
La promulgació de la Llei
11/2007 va suposar l’obligació
de disposar de seu electrònica
amb els continguts mínims
marcats per aquesta norma:
posada en marxa de l’eAdm:
18 de maig de 2010
arranquem

5. Els 189 serveis disposen de la seva fitxa resum que
inclou les característiques principals de cadascun;
els tràmits relacionats amb ell que es poden
realitzar electrònicament; els indicadors d’avaluació
relacionats amb aquest i les dades obertes
disponibles sobre cadascun.

6. I a on som ara...
El gener del 2015
posem en marxa el
portal de transparència,
amb l’objectiu
d’avançar un pas més
en esdevenir una
Administració oberta.

7. Estructura del portal

8. Estructura del portal

9. Aspectes clau
Incorporació de la transparència com un valor clau per assolir la missió de l’organització.
Suport i lideratge polític i tècnic.
Canvi de cultura organitzativa: un camí lent, llarg i difícil.
Definició de prioritats: imprescindible incorporació en el Pla de Mandat o eina similar.
Definició clara de responsabilitats i implicació dels màxims responsables de l’organització.
Compromís sostingut en el temps de mantenir, millorar i incorporar nova informació i dades.
La transparència ha d’abastar a tota l’organització i a la definició dels projectes o dels nous serveis.
Rellevància i usabilitat de la informació incorporada.
Accessibilitat i facilitat de comprensió.
Incrementar transparència permet millorar també la forma de recollida de dades interna i la gestió dels processos: obliga a una revisió profunda de com
s’estan fent les coses.
Disposar d’una política, protocol o marc de referència intern que fixi aquestes prioritats i responsabilitats.
Disposar d’un òrgan transversal que vetlli activament pel seu compliment i que s’impliqui activament.
Disposar d’un suport extern que ajudi a afrontar aquests reptes que tots compartim, que permeti compartir lliçons apreses, ofereixi assessorament,
guiatge: AOC, Diputacions, etc.
En definitiva... TRANSPARÈNCIA ÉS UN PROCÉS DE PERMANENT OBERTURA: un cop encetat el camí no hi ha retorn.

10. Amenaces o debilitats
El canvi és un factor de por quan veiem més riscos que recompenses: resistència interna a esdevenir més oberts.
La temptació de seguir actuant com sempre o de no afrontar urgentment aquest canvi: “Sovint infravalorem els riscos i
sobrevalorem els beneficis de mantenir sistemes o models tancats” (James Boyle, Creative Commons)
L’èxit d’una iniciativa en transparència depèn d’identificar clarament els riscos, minimitzar-los i centrar esforços en els
incentius adequats.
Les àrees solen percebre les iniciatives en transparència com una forma de crear càrregues addicionals en unitats
administratives o empleats que ja estan saturats o sobrecarregats.
La transparència “roba” temps profitós de la “funció principal” o de la missió real de l’organització: és una moda que suposa
una pèrdua de temps respecte d’allò que de “veritat” ens correspon.
La transparència no és una resposta ràpida als problemes.
La transparència requereix voler treballar d’una forma responsable i que rendeixi comptes sobre l’actuació pública cap a la
ciutadania: cal assegurar el compromís de l’organització sobre perquè és important i què ens pot ajudar a aconseguir.
Té un elevat cost a curt termini en termes de temps i esforç.
Els beneficis de l’obertura poden trigar temps a produir-se i donaran lloc a dubtes sobre si els canvis produïts mereixien la
pena.

11. Cap a on va el nostre entorn...
INFORME DE AVANCE 2014-2015
ESPAÑA
Open Government Partnership
Mecanismo de Revisión
Independiente (IRM)
El gobierno abierto va más allá del poder ejecutivo y más allá del nivel nacional de
gobierno. La definición de los planes de acción en gobierno abierto no debería
ser una atribución exclusiva de la AGE, sino más bien una responsabilidad
compartida y realizada en colaboración con los otros poderes públicos, en todos
los niveles de gobierno. El gobierno abierto implica cambiar la forma en que se
realizan procesos de gobierno clave y de cómo se interpreta lo público, atendiendo
desde su definición y diseño inicial a los valores o principios de transparencia,
participación y rendición pública de cuentas, y el uso de las TIC como valor
instrumental.

12. En aquest mapa de la web datos.gob.es, que ubica
georeferencialment les iniciatives i portals de dades obertes
que han sorgit en l’àmbit autonòmic i local es pot observar el
progrés de l’open data a Espanya
Aquesta iniciativa dóna compliment al
Compromís 5 sobre accés a la
informació geogràfica i la seva
possibilitat de reutilització de l’actual
Pla d’Acció Nacional (NAP) i ha
permès situar a Espanya al lloc 17 de
97 països analitzats pel OPEN DATA
INDEX.

13. I cap a on anem ara...

14. I com ho fem...

15. I per a què esperem que s’utilitzin aquestes dades...

16. Conclusió
La publicitat activa és només un primer pas cap a la verdadera transparència
Les dades han de ser usables i útils per a la ciutadania (visió externa) i per a la presa de decisions (visió
interna)
Cal un canvi de cultura a tota l’organització en la forma en què es produeix i comparteix la informació i les
dades: una organització transparent ha d’impulsar activament aquest valor i ha de cercar compromisos entre el
seus agents (organismes depenents, proveïdors, beneficiaris de subvencions, etc.) i entitats amb què es
relaciona directament, per tal d’incorporar i compartir obertament la informació més rellevant i útil per
aconseguir el canvi que suposa aquest repte
No es tracta només de publicar multitud de dades o documents, sinó que cal facilitar l’accés, la cerca, l’anàlisi
i la translació de les dades en informació rellevant i comprensible per al conjunt de la ciutadania: cal fer una
anàlisi prèvia d’allò que volem mostrar, de quina forma i amb quina finalitat per tal que sigui realment útil
amb l’objectiu cercat: compromís amb la ciutadania en un govern obert, proper i que rendeix comptes respecte
dels recursos públics que gestiona.

17. Moltes gràcies!
M. Carme Noguer