1. visió
desembre 2009 | núm.5
Revista Localret. Impulsem la societat del coneixement al servei de tots els municipis
VISIÓ MUNICIPAL
El Prat instal·la oficines virtuals
VISIÓ LOCALRET
VISIÓ ACTUALIT T
A
Els ajuntaments catalans
Catalunya signa el inicien la licitació dels
Pacte nacional per a les serveis de telecomunicacions
infraestructures
VISIÓ SOCIAL
El sector turístic es bolca a Internet
L’ENTREVISTA
Manel J. Ferré, alcalde d’Amposta

3. editorial
desembre 2009 | núm.5
sumari
5 visió ActuAlitAt
Les infraestructures invisibles Què aporta el Web 2.0 a la comunicació
política?
“
10 visió sociAl
No podem guanyar el lloc que ens correspon en l’economia del segle XXI amb El sector turístic es bolca a Internet.
infraestructures del XX”. Aquesta frase és del President de la Generalitat, José
Montilla, com a part fonamental de la necessitat que Catalunya s’hagi dotat 12 l’EntrEvistA
d’un Pacte Nacional d’Infraestructures. Manel J.Ferré, alcalde d’Amposta.
El Pacte Nacional d’Infraestructures és, sens dubte, un transcendental punt 16 visió dEl món
d’inflexió que ha de suposar donar resposta a reivindicacions històriques amb dota- Les principals tendències que arriben al món
cions econòmiques suficients i calendaris creïbles i assumibles. Tanmateix, aquest de la societat de la informació.
Pacte també és fonamental perquè posa a tots els signants, començant pel mateix
Govern de la Generalitat, davant del plantejament del disseny estratègic de l’horitzó 18 visió tEcnològicA
de Catalunya. Plataforma de contractació electrònica
per als ens locals.
Avui és imprescindible que els ciutadans i les mercaderies es puguin moure el
més ràpidament, el més econòmicament i de la forma més segura possible. Però si 20 visió locAlrEt
és important que acabem amb les deficiències d’infraestructures tradicionals que Els ajuntaments catalans inicien la licitació
arrosseguem com a país, més ho és per al futur posar-nos a l’alçada dels països més dels serveis de telecomunicacions.
avançats del món en matèria de telecomunicacions. Si fins el moment s’ha posat
l’esforç en el ciment, l’asfalt o el ferro, el segle XXI està marcat pel desenvolupament 24 visió municiPAl
de les telecomunicacions. L’Arboç disposa de servei WiFi i WiMAX.
Catalunya ha de tenir, com a país que vol progressar, les infraestructures que 30 AgEndA
permetin la millor mobilitat de les persones i els productes, però l’actual societat
del coneixement, es basa en l’intercanvi de la informació i l’economia prioritza els
productes i els serveis amb més valor afegit.
Des de Localret hem apostat perquè les telecomunicacions estiguin a l’abast de
tota la població i de tot el territori, sense escletxes digitals. Durant els darrers anys,
tant des de les administracions públiques com des del sector privat, s’ha fet un gran
esforç per portar la telefonia i la banda ampla a l’àmbit rural i als nuclis més petits i
allunyats. Però no n’hi ha prou. Si Catalunya vol continuar formant part dels països
desenvolupats ha de comptar amb unes telecomunicacions competitives i amb ús
transversal i universal. A banda de les comunicacions en mobilitat, el futur passa in-
defectiblement per les xarxes de nova generació (NGN) basades en la fibra òptica, les
quals proporcionen una amplada de banda molt superior a les xarxes actuals.
Aquestes noves “infraestructures invisibles” no les faran amb el ritme necessari
les operadores privades fora dels nuclis densament poblats. Des de l’àmbit públic
s’han d’impulsar aquestes infraestructures perquè tot i tenir escassa visibilitat són
imprescindibles per a la societat actual.

4. opinió Noves solucions per als nous reptes
L
ocalret celebra aquest mes de de- la societat de la informació i un país dotat
Pere Navarro i sembre la seva Assemblea General. de les infraestructures necessàries per al
És una bona ocasió perquè el con- seu desenvolupament.
Morera junt dels ens locals catalans fem un balanç
President de Localret i
alcalde de Terrassa de l’actual situació i ens plantegem els rep- En aquest sentit vull destacar que avui,
tes que tenim per endavant. com defensem des dels ajuntaments, tam-
bé hi ha un consens generalitzat que les
La celeritat amb la qual vivim en les administracions públiques, des de les ins-
nostres activitats quotidianes i la necessitat titucions de la Unió Europea fins a les lo-
de respondre amb celeritat als problemes cals, han de complementar els espais que
diaris ens aconsellen, de tant en tant, atu- per raons de rendibilitat econòmica no co-
rar-nos un minut i analitzar, amb una certa brirà, o ho faria deficientment, la iniciativa
perspectiva, com han evolucionat les admi- privada. L’extensió de la societat de la in-
nistracions locals i quins reptes i objectius formació ha de ser transversal, a tot el te-
tenim plantejats en l’horitzó més proper. rritori, arribant a tots els ciutadans i bene-
ficiant tots els sectors econòmics, socials
Pel que fa a l’àmbit d’actuació de Lo- i culturals.
calret, les infraestructures de telecomuni-
cacions i l’impuls de la societat de la in- Tenim per endavant el repte de transfor-
formació, hem de fer, sense caure en el mar els ajuntaments, consells comarcals i
cofoisme però tampoc en la falsa modès- diputacions en veritables administracions
tia, un balanç satisfactori. El principal, des electròniques, al servei dels ciutadans les
del meu punt de vista, és que hem con- 24 hores del dia i els 365 dies de l’any.
tribuït a situar com a prioritat en totes les L’objectiu és que l’aplicació de les noves
agendes la necessitat de dotar Catalunya, tecnologies no només faci més accessible
en el seu conjunt, d’una sòlida base per l’administració pública als ciutadans, sinó
al desenvolupament de les telecomunica- que la transformi des de dins. Les TIC ens
cions i de tots els serveis associats que pi- han demostrat que fent un bon ús ens aju-
voten al voltant de la banda ampla. den a millorar el funcionament intern de
les administracions, ésser més eficient en
Avui no hi ha cap persona, institució, la gestió dels serveis públics i, un aspecte
col·lectiu o empresa que no consideri im- cada vegada més important, acostar més
prescindible per al futur de la nostra so- la gestió als ciutadans, fent-la més trans-
cietat tenir uns ciutadans preparats per a parent i fent-la més participativa.
Editor: localret · disseny i maquetació: servinter Jochnet, s.l. · Periodicitat trimestral
Fotografia: Localret · Impressió: Gráficas Monterreina · Dipòsit legal: M-39052-2008
Localret: c/Llacuna, 162, 3a pl., 08018 Barcelona · Tel.: 93 486 14 30 · www.localret.cat · e-mail: comunicacio@localret.cat
Distribució: Servinter Jochnet, S.L. · Tel.: 93 218 53 99 · e-mail: info@servintercomunicacion.es
tots els drets reservats. Queda prohibida la reproducció total o parcial sense l’autorització escrita de l’editor.

5. 5
VISIÓ ACTUALIT T
A
V Premis CATCert
Nova
empenta
al DNI
Els V Premis CATCert de
Signatura Electrònica, orga-
Manlleu, Pere Prat, per la im-
plantació de la signatura elec-
Signatura Electrònica van po-
sar punt i final a les Jornades
electrònic
nitzats per l’Agència Catalana trònica en la gestió adminis- de Signatura Electrònica, que
de Certificació (CATCert), van trativa mitjançant l’expedient s’han celebrat els dies 10 i 11 El Govern estatal ha donat
guardonat les iniciatives d’ús digital.La millor iniciativa a les de novembre al Palau de Con- un nou l’impuls fomentar l’ús
de la signatura electrònica administracions locals catala- gressos de Fira de Barcelona. del DNI electrònic amb un pla
als ajuntaments de Sant Just nes grans va ser per a la Di- Les Jornades són un d’actuació que suposa una
Desvern, Manlleu, Vilanova i la putació de Tarragona, per la fòrum de debat que tenen inversió de quasi 14 milions
Geltrú i la Diputació de Tarra- difusió de l’ús de la signatura com a objectiu contribuir al d’euros. Aquest pla inclou, en-
gona com a reconeixement a electrònica en el territori que desenvolupament i la divulga- tre d’altres iniciatives, la distri-
“l’esforç de les organitzacions suposa l’ús de l’E-CATÀLEG, ció de la signatura electrònica bució gratuïta de lectors i el re-
en la promoció i l’ús de la sig- una aplicació web per a la i la certificació digital. Durant partiment de fulls informatius.
natura electrònica”.El premi gestió de les programacions aquesta edició de les jorna- També es contempla més de
a la millor iniciativa d’ús de culturals dels ajuntaments de des es van debatre les no- 30.000 sessions de demos-
la signatura electrònica a les la demarcació. L’Ajuntament vetats normatives en aquest tració a les principals oficines
administracions locals cata- de Vilanova i la Geltrú va ser àmbit, com el Decret per a d’expedició.
lanes petites i mitjanes va re- guardonat per la implantació l’impuls i el desenvolupament Avui 13 milions de ciuta-
caure als ajuntaments de Sant de Firmadoc amb signatura dels mitjans electrònics a la dans disposen de DNI elec-
Just i de Manlleu. El president electrònica a la gestió econò- Generalitat de Catalunya; la trònic però la seva utilització
de Localret, Pere Navarro, mica financera. Llei d’accés electrònic dels és encara molt escassa. Les
visió localret |
va ser l’encarregat de lliurar La millor iniciativa a la Ge- ciutadans als serveis públics; previsions de l’administració
el premi a l’alcalde de Sant neralitat de Catalunya va ser la Llei de contractes del sec- apunten que a començaments
Just, Josep Perpinyà, i al cap per a l’Escola d’Administració tor públic i la Llei d’impuls de 2010 hi hauran més de 14
d’informàtica, Pere Galindo, Pública de Catalunya (EAPC). de la societat de la informa- milions de documents elec-
per la implantació digital en El Col·legi de Registradors ció, entre d’altres. Segons trònics en circulació, amb un
la tramitació dels expedients de la Propietat i Mercantil de dades de les Jornades, les ritme de sis milions anuals. El
visió actualitat
d’aprovació de despeses i la Catalunya va rebre el premi administracions locals cata- DNI electrònic i el tradicional
integració amb l’iArxiu. a d’altres administracions i el lanes presten 9.000 serveis i coexistiran fins el 2017. Cata-
El secretari general de premi per al sector privat va tràmits als ciutadans a través lunya és la segona comunitat,
Governació, Jaume Oliveras, ser per Albalia Interactiva. de certificats digitals emesos després d’Andalusia, amb més
va lliurar el guardó a l’alcalde Els V Premis CATCert de per CATCert. z nombre de nous documents,
amb un total d’1,9 milions. z

6. 6
VISIÓ ACTUALIT T
A
Què aporta el La simplificació de les eines d’Internet i la facilitat amb la qual els usuaris poden
passar de ser consumidors d’informació a creadors d’informació i d’opinió, està
Web 2.0 a la
configurant el fenomen anomenat Web 2.0. Aquesta accessibilitat, facilitat de con-
sum i de generació de missatges, ha creat nous canals de comunicació, molts dels
quals esdevenen veritables xarxes socials, on la relació ha deixat de ser jerarquit-
comunicació
zada i s’estableix una retroalimentació constant. El Web 2.0 ja no distingeix entre
emissors i receptors, establint-se una comunicació o una relació “de diàleg”.
Aquest fenomen està generant un replantejament de la comunicació entre els
política?
polítics o els càrrecs electes i els ciutadans. Visió Localret ha volgut conèixer l’opinió
d’alguns destacats dirigents polítics que utilitzen les eines del Web 2.0 per a la seva
comunicació amb els ciutadans.
Ernest Benach i Pasqual Miquel Iceta Llorens
President del Parlament de Catalunya Portaveu del Grup Parlamentari
Socialistes - Ciutadans pel Canvi
Una doble oportunitat:
per als polítics i per als ciutadans Política 2.0,
federalisme digital
Les eines 2.0 transformen el que fins ara hem entès com
a comunicació política. Les TIC aporten una doble oportuni- La política s'enfronta avui a greus problemes. Sotmesa a
tat. Una per als polítics, que tenen la capacitat d’explicar als l'economia, ha perdut pes i influència en el món globalitzat,
ciutadans què fan, què pensen, què senten. Gràcies a les TIC, té dificultats per proporcionar una explicació del que passa,
per exemple, tothom que vulgui pot consultar la meva agenda, apareix com allunyada de la ciutadania i sembla incapaç de
les meves opinions expressades en els blocs, el que llegeixo o fer front als reptes del futur.
considero interessant de llegir, etcètera. Això, i especialment Cal certificar la defunció de la política 1.0. El segle XXI exi-
en uns moments en què hi ha un escepticisme creixent res- geix una política 2.0. Una política capaç de millorar el seu arre-
pecte a la política, és molt important. I ho és perquè els ciuta- lament a les realitats locals, capaç de proporcionar solucions
dans agraeixen aquest exercici d’obertura i transparència, ja globals als problemes globals i capaç de situar la ciutadania
que els permet conèixer què fem, en què dediquem temps i en el centre de la reflexió i l'acció col·lectives.
energies els polítics en actiu. La majoria dels polítics treballen, Internet està impulsant canvis culturals més profunds que
i treballen molt, i és bo que tinguem canals de comunicació els introduïts per la impremta, la ràdio o la televisió.
amb els ciutadans per fer-los partíceps de la nostra activitat, Per primer cop el lector, l'oient o l'espectador pot esdeve-
que és, de fet, una activitat que busca el benefici col·lectiu. nir actor. Internet és interactivitat i apoderament, ha relativitzat
Deia que les eines 2.0 són una doble oportunitat. Ho són el poder, ha revaloritzat la creativitat i el talent, ha estimulat la
per als polítics, però també, i especialment, per als ciutadans. creació, l'autoorganització, l'activisme, el contrast entre diver-
La comunicació en xarxa permet que avui les relacions entre ses fonts d'informació i la crítica; ha trencat fronteres i promou
visió actualitat
totes dues parts no siguin verticals i, per tant, jeràrquiques, una il·limitada connectivitat entre persones, facilita l'accés al
sinó horitzontals, de manera que tothom hi pot dir la seva en coneixement i el pas a l'acció i, a més, ho fa a velocitats verti-
les mateixes condicions. ginoses, instantàniament.
Cal que en política passem del “parlar a” al “parlar amb”, Podem avançar des de la democràcia representativa a la
perquè “parlar amb” obliga a escoltar, a interactuar. Aquesta democràcia deliberativa, en la que no sols elegim represen-
és la revolució més important. tants sinó que participem en l'elaboració de propostes. El Web
www.ernestbenach.cat 2.0 obre el camí a la política 2.0, al federalisme digital.
blocs.mesvilaweb.cat/ebenach www.iceta.org
visió localret |
www.parlament.cat/web/president diaridemiqueliceta.wordpress.com
www.facebook.com/pages/Ernest-Benach
www.flickr.com/photos/ernestbenach

7. 7
7
Dolors Camats i Luis Albert Batalla i Siscart
Portaveu del Grup Parlamentari Alcalde de la Seu d’Urgell i Diputat del Grup
d’Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Parlamentari de Convergència i Unió
Unida i Alternativa
Pensament 2.0
Nou enllaç entre la política i la ciutadania
Com si d’una nova moda es tractés, molta gent ja parla
Les noves tecnologies, sense substituir la participació de la política 2.0, és a dir, aquella que també utilitza les noves
presencial, permeten la proximitat entre ciutadania i política, eines digitals per informar, conèixer, iniciar debats o prendre
donen més visibilitat a la veu dels usuaris i influeixen en el decisions. Però al contrari d’una moda que avui arriba i demà
procés de reestructuració dels sistemes polítics. marxa, aquest concepte ha arribat per quedar-se i, m’atreviria
L’aposta d’ICV per la radicalitat democràtica ha de ser- a dir per provocar una revolució.
vir per crear una identitat digital coherent amb els valors de En el temps que fa que utilitzo eines com el bloc, el fa-
l’esquerra verda. La xarxa és una eina clau per la nova gover- cebook, el twitter o el flickr he observat que, el 2.0, tal com
nança i una finestra al diàleg. La política no ha d’oblidar, però, explica com molt bé Antoni Gutiérrez Rubí, suposa una “re-
que la condició indispensable del Web 2.0 és la interacció. Si generació social que connecta amb moviments de fons de la
ens obrim a la xarxa, hem d'estar disposats a escoltar, argu- nostra societat”: el coneixement compartit, la creativitat per-
mentar i contestar, per no convertir les xarxes socials en un manent i la innovació, la col·laboració i l’aplanament de les
simple aparador. Internet te llums i ombres: el perill d'una xar- estructures verticals, l’interès per a temes personals i del dia a
xa sorda a la ciutadania. Hem de combatre la fractura digital, dia, la mirada global en l’actuació local... Tot plegat comporta
perquè hi ha zones a Catalunya sense connexió garantida, i un nou terreny de joc amb unes noves normes que reconeixen
no perpetuar l’exclusió d’una part de la població. i donen valor al referent i no a la jerarquia.
La xarxa és el futur i la política n’ha de ser protagonista. Finalment, malgrat la importància de no descuidar aquest
Utilitzem el Web 2.0 per acabar amb la desafecció política nou terreny de joc digital i l’accés a nous públics tradicional-
però sense caure en el triomfalisme “naïf” de pensar que el ment allunyats de la política, cal no oblidar que el 2.0 mai no
2.0 serà la fórmula de l'èxit perquè el que compta és el mis- pot substituir la presència directa, el tu a tu entre electe i ciu-
satge, i hem de procurar que allò que diem respongui a les tadà, que esdevé fonamental en l’aprofundiment democràtic
necessitats reals. de la nostra societat.
camats.blogspot.com | twitter.com/dolorscamats albertbatalla.cat
Santi Rodríguez Serra
Regidor de Vilanova i la Geltrú i Diputat del Grup Parlamentari del Partit Popular de Catalunya
Subjectes actius de la política
visió localret |
Les noves tecnologies estan revolucionant el món de la comunicació política. A partir de l’aparició d’aquests nous mitjans han
començat a minvar les quotes dels mitjans de comunicació de masses. Això obliga a diversificar els missatges entre diferents mit-
jans que, a més, ofereixen l’oportunitat de segmentar la informació. El Web 2.0 no és aliè a aquest procés i si bé no es pot pretendre
arribar a molts interlocutors directament ni distribuir missatges personalitzats. Així mateix, apareix un nou factor: la bidireccionalitat
de la informació, és a dir, hi ha feedback immediat, el que permet avaluar l’acceptació dels missatges.
Un altre dels aspectes a considerar és que cada vegada més ciutadans, i sobretot els joves, utilitzen com a únic mitjà d’informació
visió actualitat
la xarxa, i per tant, per comunicar-nos amb ells, només ho podrem fer a través d’aquesta via.
El Web 2.0 és un pas en la tecnologia, que pot apropar els polítics als subjectes de la seva acció, els ciutadans. Si a l’inici Internet
va permetre obrir les administracions 24 hores, ara el Web 2.0 ha de permetre que la política sigui fruit de la interacció directa entre
els ciutadans i els polítics, i per tant, que els ciutadans deixin de ser subjectes passius de la política i adoptin un paper actiu.
santirodriguezserra.blogspot.com

8. 8
VISIÓ ACTUALIT T
A
Catalunya signa el Pacte nacional per
a les infraestructures fins el 2020
Els principals sectors econòmics, socials, En l’àmbit de les telecomunicacions el El Pacte preveu:
polítics i institucionals han signat el Pacte Pacte considera que cal assegurar la con- - Universalitzar l’accés als serveis de
nacional per a les infraestructures de Ca- nectivitat arreu del territori a les tecnolo- telecomunicacions: garantir que tots els
talunya. Es tracta d’un acord que consen- gies de la informació i la comunicació (TIC), nuclis de més de 50 habitants i tots els
sua les actuacions prioritàries fins al 2020 és a dir, la presència d’infraestructures que centres de producció disposin de banda
permetin a la població gaudir dels serveis ampla, telefonia mòbil i televisió digital te-
en el àmbits de la mobilitat, l’aigua, els
més avançats de comunicacions electrò- rrestre abans del 2010.
residus, l’energia, les telecomunicacions i niques. - Telefonia mòbil: promoure el desple-
el sòl. En els propers 12 anys s’invertiran Els objectius són garantir l’accés als gament integral de la telefonia mòbil de
més de 100.000 milions d’euros. localret serveis bàsics de les comunicacions elec- tercera generació (UMTS) perquè el 2010
és signatari del Pacte. tròniques; assegurar la cohesió digital; arribi a la majoria de poblacions, polígons
millorar o construir les infraestructures de industrials i xarxes de transports i fixar els
comunicacions necessàries per a la mi- objectius de desplegament de les xarxes
llora de la competitivitat de les empreses, de nova generació (NGN).
l’eficiència de l’Administració i la qualitat - Crear i potenciar anelles sectorials con-
de vida de la ciutadania. nectades amb fibra òptica. z
La recepta electrónica Els mòbils
entra amb força tindran nova
Des de la seva implantació parcial al 2008, a Catalunya ja s’han expedit més de 12
numeració
milions de receptes electròniques a més de 700.000 usuaris. El creixement de la telefonia mòbil és
tan ràpid que aviat s’esgotaran els
visió actualitat
Girona, les Terres de l’Ebre, Lleida, Camp de Tarragona, l’Alt Pirineu i la regió números que comencen per 6.
sanitària central ja han incorporat aquesta nova eina. L’àrea de Barcelona ho farà
durant l’any 2010. Amb la recepta electrònica l’usuari no s’ha de desplaçar al CAP
o centre de salut per recollir la seva prescripció mèdica. El Ministeri d’Indústria ha decidit
La recepta electrònica es gestiona a qualsevol farmàcia i és útil per a les per- que els mòbils començaran pel número
sones amb mobilitat reduïda, pacients amb tipologies cròniques i és adient per al 7 quan s’esgotin els 100 milions de nú-
control dels medicaments. Amb la recepta electrònica es pot exercir més control meros amb el clàssic 6. L’objectiu d’obrir
sobre l’acumulació de medicaments per part dels ciutadans i també s’ha convertit un nova xifra és afavorir l’obertura de
visió localret |
en una mesura de prevenció contra el frau, ja que el farmacèutic pot llegir, gràcies nous serveis associats a la telefonia
amb un sistema informàtic, tota la informació lligada al pacient i els medicaments mòbil i proporcionar recursos de nume-
que pren. z ració a nous operadors. z

9. 9
Desplegament de fibra El català
òptica als polígons és el
La Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació (STSI) del departament
de governació i Administracions Públiques ha començat el procés de contractació de 8è idioma
als blocs
la direcció d’obra i de requisits complementaris per a la realització de l’obra civil i les
instal·lacions necessàries per al desplegament de la xarxa d’accés de fibra òptica a 12
polígons industrials de catalunya.
L’import màxim d’aquesta licitació és FEDER de la Unió Europea. La iniciati- El recent Simpòsium Internacional
de 472.000 euros, i comportarà la cons- va té com a objectiu fomentar la compe- sobre multilingüísme i ciberespai ha
trucció d’obra i les instal·lacions neces- titivitat del teixit industrial català gràcies posat de manifest que el català és el
sàries per al desplegament de xarxa a l’aplicació de recursos TIC avançats, vuitè idioma del món amb més activi-
d’accés de fibra òptica als següents polí- i s’articula mitjançant dues grans línies tat als blocs i el quinzè a Wikipèdia.
gons industrials: Pla de Santa Anna (Sant d’actuació: polígons industrials i anelles
Fruitós de Bages), CIM La Selva (Riude- sectorials. Per als experts, aquest fet signifi-
llots de la Selva), Els dolors (Manresa), Po- “Polígons industrials”, la primera, con- ca una símptoma de l’excel·lent salut
lígon de Navàs (Navàs), Les Gavarres (Ta- sisteix en el desplegament successiu del català a la xarxa en comparació
rragona), CIM Lleida i Camí dels Frares d’infraestructures de fibra òptica per do- al pes demogràfic de Catalunya, gai-
(Lleida), Plans de la Sala (Sallent), Les Co- tar de connectivitat aproximadament de rebé deu milions de catalanoparlants
mes (Igualada), Entrevies (Tarragona), El 34 polígons industrials de Catalunya. A al planeta.
Grau (Sant Fruitós de Bages) i Baix Ebre data d’avui ja es disposa dels estudis Entre les principals conclusions
(Tortosa). d’enginyeria previs per a més de 20 polí- del Simpòsium s’apunta que la Xarxa
Aquesta contractació s’emmarca dins gons, dels quals ara se’n licita la construc- no tornarà a ser un territori exclusiu
la iniciativa Banda Ampla Rural, promo- ció de l’obra civil per a 12 d’ells. z de l’anglès perquè les noves xarxes
guda per l’STSI i cofinançada amb fons socials obren les portes al multilin-
güisme. z
Els primers
pressupostos Això representa un estalvi de 2.300.000 pàgines i de 35.000 euros. En llenguatge
visió localret |
informàtic, la mida del llapis de memòria que el conseller d’Economia i Finances va
electrònics
lliurar al president del Parlament és de 22 Mb.
Aquesta transferència electrònica s’ha pogut fer gràcies a un nou aplicatiu infor-
màtic, desenvolupat pel Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participa-
ció, que ja funciona des d’aquest curs polític per a l’elaboració i tramitació de totes
les respostes parlamentàries, sol·licituds d’informació i informes de compliment de
Per primera vegada, el Projecte de llei
visió actualitat
mocions i resolucions. Tots els departaments del Govern utilitzen el nou sistema,
de pressupostos de la generalitat per cosa que els permet treballar de forma simultània en la preparació de respostes i
al 2010 s’ha lliurat per via telemàtica, compartir tota la informació sense intercanviar papers ni correus electrònics. Tot
és a dir, que no se n’editarà cap vo- plegat, estalvia costos i temps. El circuit en xarxa serà totalment complert quan
lum en paper. s’incorpori la signatura electrònica i el registre electrònic. z

10. 10
VISIÓ SOCIAL
El sector turístic es bolca a Internet
La indústria del turisme s’ha convertit en un dels principals motors econòmics de
Catalunya. Pàgines web, fòrums 2.0, gestió integral, màrqueting digital, serveis de
telecomanda amb PdA… tot un món d’aplicacions de noves tecnologies que ser-
veixen per situar en un món global l’oferta turística des dels municipis amb més
places hoteleres, fins a la casa rural més aïllada del país.
El mercat turístic depèn de la infor- que l’actualitzin permanentment. incrementat un 39% al 2008. L’únic sector
mació. Abans funcionava el boca-orella i Internet s’ha convertit en la plataforma que no està en crisi és el comerç electrò-
les campanyes publicitàries nacionals o de comunicació electrònica de la globa- nic.
internacionals a l’abast només de grans lització perquè ha permès la connexió de Sistemes de localització,
administracions marques turístiques de mercats de tot el món. Cada cop més, el que permet situar la posi-
potencial com la Costa Brava o la Costa volum de les transaccions que es fa per la ció exacta del viatger i li
Daurada, per posar dos exemples. Avui, xarxa és més important i les institucions indica els punts d’interès
un viatger, ja sigui de Barcelona o dels públiques i privades són conscients del més propers a la seva
Estats Units, que vulgui allotjar-se en una seu efecte en la població. Les empreses ubicació, amb informació
casa rural del Priorat o en un hotel luxós turístiques no poden perdre el tren de les detallada de la ruta d’accés,
de Barcelona, amb tota seguretat buscarà noves tecnologies i s’estan adaptant meto- dades d’interès, el temps, el
informació de l’establiment, dels accessos, dologies, productes i serveis a la xarxa. Po- trànsit, els serveis més propers
de les activitats i, fins i tot, recomanacions sicionament de pàgines web als cercadors, (hotels, restaurants, farmàcies,
d’altres viatgers. I aquesta informació vol- utilització de keywords i les xarxes socials monuments, esdeveniments, etc.),
drà trobar-la a Internet. com Facebook o Twitter, etc. Els primers localització via satèl·lit… Les orga-
visió social
Les previsions de l’Organització Mun- contactes que es van establir amb les TIC nitzacions turístiques estan desenvo-
dial del Turisme apunten que al llarg de les van ser amb les pàgines web –l’aparador lupant nous projectes multi-canal per
properes dècades es produirà un creixe- al món-, però la tecnologia aplicada als incloure Internet, mòbil o televisió digi-
ment molt important del sector turístic, tant serveis de continguts turístics és un àmbit tal. I a tota aquesta infraestructura s’ha de
en nombre de turistes com de despeses fe- d’activitat que cada vegada desperta més sumar que la Comissió Europea destinarà
tes en cadascun dels seus desplaçaments. interès. 18 milions d’euros al 2010 per desenvo-
visió localret |
El creixement no serà uniforme, segons Segons la jornada “El Consum del segle lupar noves xarxes de telefonia mòbil de
l’OMT, ni per zones ni per tipus de negoci. XXI. Comprar i vendre a través d’Internet”, quarta generació (4G), que permetrà mul-
I només creixeran aquells que adaptin la celebrada a finals de novembre, la venda tiplicar per 100 l’actual velocitat de con-
seva oferta a les expectatives del públic i de bitllets i transaccions turístiques s’ha nexió a Internet. Són molts ja els municipis

11. 11
Són molts els municipis
amb vocació i tradició
turística que veuen en les
TIC una manera d’oferir
serveis afegits als viatges
tants. Per al director de Turisme de Cata-
lunya, Ignasi de Delàs, “Internet ha marcat
un abans i un després” al màrqueting i pu-
blicitat turística. A més, l’actual situació de
dificultats econòmiques ha afavorit la con-
tractació directa i a través d’Internet i la re-
ducció de les activitats complementàries.
Paral·lelament el ciutadà, cada vegada
més, cerca informació, opinió i compara-
tives abans d’escollir on passar les vacan-
ces o uns dies de festa.
amb vocació i tradició turística que veuen tes per satisfer un mercat més ample. El Segons dades de la Comissió del Mer-
en aquestes tecnologies una bona manera Web 2.0 i les xarxes socials són noves ei- cat de les Telecomunicacions (CMT), durant
d’oferir serveis amb valor afegit als viat- nes de promoció que han de ser utilitzades el primer trimestre del 2009, el transport aeri
gers i de fomentar un turisme no estacio- per administracions públiques i per les em- (9,9%) i les agències turístiques i operadors
nal, que vagi més enllà del valor segur de preses. El primer pas ja s’està donant i els de turisme (9,5%), es situen entre els sec-
sol i platja. webs informatius es transformen en espais tors que més comerç electrònic generen.
Però les noves tecnologies són també d’interacció de les persones. De fet la Ge- Els hotels, apartaments i càmpings, amb
eficaces per agilitar les relacions amb els neralitat ja inverteix la meitat de les seves un 3,1% també es troben entre els sectors
proveïdors a nivell turístic: es redueixen campanyes de promoció a Internet. Així hi més dinàmics.
els costos, s’estableixen noves formes ha la proposta “on line” de “haztefandeca- Alguns municipis com Roses han in-
de relació amb els clients gràcies als talunya.com”, amb enllaços a xarxes com corporat les noves tecnologies com a una
CRM (customer relationship mana- Facebook, Twiter o Youtube, o el domini de les eines principals per a la promoció
gement), s’incrementa l’oferta de “catalunya.com” on es singularitza l’oferta econòmica i turística. Per afavorir la com-
productes i serveis i també la de turística per productes com la gastronomia, petitivitat s’ha facilitat l’accés dels empre-
clients. els esports, la cultura o la natura, o per seg- saris a noves eines de gestió i promoció,
visió localret |
ments d’usuaris com el familiar o els pro- i es treballa perquè la ciutat se singularitzi
Global i local fessionals interessat per fires sectorials. a la xarxa, aplicant models com la creació
El recent 8è Congrés Internacional del de la rosespèdia, situant el municipi en un
Els experts assenyalen Desenvolupament Rural, fet al Ripollès, geoportal o introduint la utilització dels codi
dues vies de treball que han centrat en la innovació i la recerca, va aler- QR per informar de manera individualitzada
de ser paral·leles i complemen- tar que el sector turístic de la comarca no i “in situ” al visitant. z
visió social
tàries. Per una banda un posicio- prestava prou atenció a les noves tecno-
nament global de la marca “Catalun- logies. Qualitat i excel·lència en el servei
ya”, i per una altra una segmentació i s’han d’acompanyar amb les noves eines
especialització de cadascuna de les ofer- per apropar-se als potencials clients i visi-

12. 12
L’ENTREVISTA
Alcalde d’Amposta
MANEL J. FErré
El municipi d’Amposta, capital de la comarca del Montsià, no vol quedar-se al marge de la Socie-
tat de la Informació. Amb una economia cada vegada menys dependent del sector primari, ne-
cessita un territori connectat a les noves tecnologies. Pioners en el projecte de “Ciutats Digitals”
preparen la ciutat per a les xarxes de telecomunicacions basades amb fibra òptica, a la vegada
que han de treballar perquè els arribi el senyal de TDT o Internet i el senyal de 3G a les indústries
i establiments turístics fora del casc urbà.
Com afronta l’Ajuntament el jecte ens permet tenir una eina trar als ciutadans quins són els
repte d’adaptar-se a les no- que ens ajuda a fomentar, do- avantatges que comporta l’ús
ves tecnologies? nar a conèixer i posar a l’abast de les TIC, d’introduir-los en
l’entrevista
L’Ajuntament i el conjunt de de les empreses, del teixit par- una nova cultura digital.
Des de la ciutat d’Amposta fa temps ticipatiu i de tots els ciuta-
que és conscient de la impor- dans i ciutadanes en general Amb quines
l’administració local tància transformadora que per les tecnologies de la informa- infraestructures?
també tenim la al conjunt de la societat tenen ció i la comunicació (TIC). Des Des del primer moment
les noves tecnologies. Des del de l’administració local creiem hem cregut també imprescin-
responsabilitat de
visió localret |
mateix Ajuntament vam fer una que també tenim la responsa- dible acompanyar aquest im-
ser impulsors en l’ús aposta decidida i vam ser pio- bilitat de ser impulsors i motors puls a les noves tecnologies
ners en adherir-nos al projecte de l’ús de les noves tecnolo- amb la preparació de la ciu-
de les TIC de ciutats digitals. Aquest pro- gies. Hem de fer-ho bé i mos- tat pel que fa a les infraestruc-

13. 13
tures. Actualment disposem
d’una xarxa de telecomunica-
cions basada en la fibra òpti-
ca que uneix els diferents cen-
Amposta vol formar part de les capitals
tres de l’administració local. de comarca que la Generalitat
És una xarxa pròpia preparada
per oferir serveis de banda ul-
vol connectar amb fibra óptica
traràpida, tot i que encara te-
nim alguns punt connectats
per ràdioenllaç (WiMax). Per per tenir preparada la infraes- L’Ajuntament està treba-
suposat, en un futur aques- tructura per connectar els cen- llant per implantar un nou sis-
visió localret |
ta xarxa es podria ampliar a tres d’ensenyament, el museu tema de gestió d’expedients
tots els espais administratius i comarcal o l’hospital comarcal. de manera telemàtica i per
d’interès públic. Estem subjec- La finalitat és connectar també això comptem amb ajuts pro-
tes als condicionants econò- totes les xarxes ciutadanes i cedents del Plan Avanza del
mics i a les necessitats d’altres polígons industrials. Ministeri d’Indústria. Mentres-
administracions i institucions. tant estem redefinint tots els
l’entrevista
Amposta vol formar part de les I com es prepara interna- procediments i planificant tota
capitals de comarca que la Ge- ment l’Ajuntament per con- l’evolució cap a l’administració
neralitat vol connectar amb fi- vertir-se en administració electrònica. Amb convenis
bra òptica. Estem treballant electrònica? amb l’EACAT (l’extranet de les

14. 14
L’ENTREVISTA
administracions catalanes), de les mateixes entitats i ciu- activitats i cursos de forma-
l’E-TRAM (que és el mòdul de tadans s’ha dotat de molt con- ció per tal de promoure entre
gestió municipal de sol·licituds tingut i eines aquest espai. Hi els ciutadans i les empreses
i tràmits per Internet integrat ha agendes molt dinàmiques la inclusió digital. Som cons-
a la plataforma del Consorci que recullen les activitats que cients que des de l’àmbit local
AOC), i la Diputació de Tarra- es fan, borsa de treball, mer- hem de fer tot el possible, tot
gona estem treballant per inte- cat cultural i també tenen mol- allò que ens permet els nos-
grar també tots els processos ta utilitat les enquestes que es tres recursos, per lluitar contra
interns del mateix Ajuntament. fan de manera periòdica. A Am- l’anomenada “escletxa digital”.
L’adaptació a la Llei 11/2007 posta hi ha molts ciutadans, Ens dirigim a totes les edats i a
no és senzill per a municipis empreses i entitats que fan un tots els sectors, perquè el co-
com el nostre, és un treball ús habitual de la signatura digi- neixement i l’accés a les no-
que requereix temps i recur- tal. El fet que des de CATCert, ves tecnologies ha d’arribar a
sos econòmics que no són fà- la Diputació i el Consell Comar- tothom. Està bé que oferim ei-
cils de tenir. Qualsevol progra- cal s’hagin fet campanyes i dis- nes tecnològiques a ciutadans
ma de gestió d’expedients té tribucions d’identitat digital ha i empreses, però el més impor-
un cost d’entre 200 i 300.000 fet que sigui una eina molt uti- tant és que les sàpiguen utilit-
l’entrevista
Hem d’estar euros. Ara donarem un fort im- litzada. zar, al cap i a la fi, per exem-
puls perquè rebrem uns ajuts ple els establiments turístics,
molt atents als del Plan Avanza. I què és necessari millorar? d’ofertes i de llocs on promo-
nous canals de Pel contrari estem intentant cionar el seu negoci en troba-
Del projecte Amposta Ciutat millorar altres aspectes com ran moltes més, a banda de
comunicació Digital, quina és la iniciativa la possibilitat d’allotjament de l’espai que li puguem oferir.
perquè ens ajuden
visió localret |
que més èxit està tenint? pàgines web per a empreses i
Ens ha sorprès molt favora- comerços que encara no fun- Què pot aportar la participa-
a millorar els blement l’acollida que ha tingut ciona prou bé. Durant els úl- ció ciutadana telemàtica que
nostres serveis la participació ciutadana. Des tims dos anys portem a terme no ofereix la presencial?

15. 15
res perquè des de l’Ajuntament,
sempre que han aconseguit els
requisits, ha atorgat les oportu-
nes llicències. El cas és que, per
exemple, Telefónica ja té les an-
tenes, però encara no dóna el
servei de 3G.
Les administracions públiques
han d’invertir en infraestructu-
res de telecomunicacions?
Queda claríssim que unes
de les mancances que tenim a
les Terres de l’Ebre són l’accés
a les TIC i a la societat de la in-
formació. Això ens represen-
ta un “handicap” en uns mo-
ments com l’actual, en què que
patim problemes de deslocalit-
zació i de pèrdues d’indústries
a les nostres comarques. Des
de l’àmbit local fem tot allò que
podem al nostre abast i ens
Bàsicament la immediatesa El cert és que és el nucli del cal que el Govern intensifiqui
del sistema, dóna als ciutadans municipi d’Amposta està ben l’esforç en dotar de recursos
una agilitat i una senzillesa molt cobert i no hi ha cap dificul- totes aquelles iniciatives lliga-
valorada. Precisament des de tat, el problema greu el tenim a des amb R + D. Seria una bona
l’Ajuntament estem estudiant la molts pocs quilòmetres, als nu- oportunitat per poder sortir de
possibilitat de lligar aquest siste- clis del Poblenou del Delta o a les actuals dificultats d’una ma-
ma amb el Servei d’Atenció Ciu- l’Eucaliptus, amb cobertures nera reforçada. En aquest sen-
tadana (SAC). La participació deficitàries del 95% i, per su- tit la ciutat d’Amposta durant
ciutadana a través dels mitjans posat, no arriba el 3G. A través els últims anys ha anat diver-
electrònics no es redueix només del projecte Amposta Ciutat Di- sificant les seves activitats i el
a la possibilitat que els ciutadans gital estem analitzant la portada pes del sector primari s’ha anat
expressin les seves queixes, si- de senyals a través de radioen- compensant amb el desenvo-
nó també cal valorar que per a llaç a aquests nuclis. Hem par- lupament del sector serveis i
nosaltres són molt importants lat amb les operadores de tele- l’industrial. Per ser competi-
les propostes i els suggeriments comunicacions, però no hi ha tius necessitem no quedar-nos
que ens arriben per millorar ser- manera. La situació es redueix al marge de l’accés a les noves
veis. Hem d’estar molt atents a a una qüestió de negoci. No tecnologies.
visió localret |
aquests nous canals de comu- només el mòbil, sinó també la
nicació perquè ens ajuden a mi- connexió a Internet és vital, per Preparats per a l’apagada de
Cal que el Govern llorar la qualitat dels serveis que exemple, per donar serveis als la televisió analògica?
intensifiqui l’esforç prestem als ciutadans. establiments turístics com ca- Si es fes avui mateix la meitat
ses de pagès i restaurants. Les del municipi es quedarà en negre,
en dotar de recursos L’orografia del municipi afa- empreses argumenten que no no rebria cap senyal. Confiem
totes aquelles
l’entrevista
voreix, en principi, que no ha- porten el senyal perquè no hi ha que el Pla Catalunya Connecta
gi d’haver problemes de co- prou volum de negoci. No po- s’acompleixi aquí a Amposta i es
iniciatives lligades bertura de telefonia mòbil. És den al·legar cap altra motiu per millori el senyal pel que fa a la Te-
amb r+D així? no instal·lar les infraestructu- levisió Digital Terrestre. z

16. 16
VISIÓ DEL MÓN
ma
obaprepara un pla es converteix en el
principal comp
per impulsar les TIC etidor
d’Internet Exp
L’autoritat federal de les telecomunicacions dels Estats Units
(Comissió Federal de Comunicacions –FCC-) presentarà a princi-
lorer
pis del 2010 un ambiciós pla que es proposa, entre d’altres objec- El navegador de codi obert Firefox ha assolit més de mil milions
tius, una sensible millora de les xarxes de banda ampla del país. de descàrregues, fet que el converteix en el principal competidor
La finalitat és que àmbits com la sanitat i l’ensenyament puguin d’Internet Explorer. El tercer navegador més utilitzat és el del ge-
fer ús de les noves tecnologies en el seu funcionament quotidià i gant de les recerques, Google Chrome que no ha aconseguit, en-
millorar-ne la qualitat dels serveis. El Govern considera com a ob- cara, treure usuaris als dos primers.
jectiu assolir velocitats de 50 Mbps amb una millora de les infra- Les xifres de descàrregues de Firefox eren impensables fa no-
estructures de telecomunicacions. L’estiu passat l’administració més cinc anys, quan la força del navegador de Microsoft era in-
Obama va aprovar un primer programa, dotat amb 7.200 milions contestable i molts van vaticinar la desaparició de Firefox.
de dòlars, destinat a la construcció d’una xarxa d’Internet d’alta Un 20% dels internautes espanyols ja han triat Firefox per rea-
velocitat a les àrees rurals. z litzar les seves consultes a la xarxa. z
Internet Eyes
vigilància 2.0
Un companyia anglesa, Internet Eyes, ofereix als seus usua-
ris la possibilitat de llogar càmeres de seguretat connectades a la
xarxa 2.0 per convertir-se en vigilants des de casa. L’empresa els
promet una gratificació de mil lliures per cada delicte que s’hagi
evitat.
Per convertir-se en cibervigilant, la persona interessada ha
d’omplir una subscripció gratuïta. L’empresa li assigna una sèrie
de càmeres de videovigilància (connectades a través del circuit
CCTV, closed circuit television) i si veuen moviments sospitosos,
premen un botó per enviar una imatge i un missatge de text al
propietari de la càmera. Els usuaris guanyen un punt, si detecten
visió del món
un possible crim, i tres si el crim resulta real. El passat mes de
novembre la companyia va iniciar una prova de funcionament del
sistema. El proper pas serà el seu llançament a nivell global.
El fet que la companyia Internet Eyes promogui el seu servei
con si fos un joc ha aixecat les crítiques massives al Regne Unit.
Mentre que responsables de la companyia opinen que Internet
Eyes es converteix en la millor arma per prevenir el delicte, polítics
visió localret |
i ciutadans contraris als abusos dels drets civils opinen que el
sistema podria convertir el país en el paradís dels espies.
Al Regne Unit hi ha 4,2 milions de càmeres de videovigilància,
una per cada 14 persones, i el 20% del total existent al món. z

17. 17
El Fòrum sobre Internet que Pel contrari, el número
ha organitzat les Nacions Uni- d’abonats a la telefonia mòbil
des aquest mes de novembre experimenta a Àfrica el creixe-
a Egipte ha alertat que mentre ment més gran, amb un 550%
el 70% de l’anomenat “pri- entre els anys 2003 i 2008, pas-
mer món” té accés a Internet, sant de 54 milions d’abonats
aquest percentatge es redueix a més de 350 milions. Com
al 17% als països en vies de a conseqüència de la fal-
desenvolupament i a dades ta d’infraestructures la telefo-
inferiors, especialment als paï- nia mòbil creix 20 vegades més
sos africans i àrabs. A més, que la telefonia fixa. Malgrat
només 5 països, Argèlia, Egip- aquest augment Àfrica queda
te, Marroc, Sudàfrica i Tunis, molt per sota de creixements
concentren el 90% dels usuaris tant espectaculars com l’Índia,
l’onu alerta africans. D’altra banda, dels
20 llocs al món amb les tarifes
que durant els primers 7 mesos
del 2009 va registrat 100 mi-
sobre “l’escletxa digital” més cares, 14 se situen al con-
tinent africà.
lions de noves subscripcions a
la telefonia mòbil. z
A Finlàndia
accedir a Internet
és un dret
Els ciutadans de Finlàndia amb dificultats. Una de les
tindran a partir del juliol del solucions que s’estudien és
2010 el dret a accedir a In- promoure l’ús de comunica-
ternet a una velocitat mínima cions mòbils a un preu rao-
d’1Mb. Per a finals del 2015 nable.
visió localret |
el govern finès s’ha marcat A Espanya, el ministre
el repte de fer la connexió de d’Indústria, Turisme i Comerç,
100 Mb un “dret legal”. Miguel Sebastián, ha anunciat
Segons les dades del durant la recent inauguració
Ministeri de Transport i Co- del III Foro Internacional de
municacions de Finlàndia, el Contenidos Digitales (FICOD)
visió del món
96% dels més de 5 milions que a partir de l’any 2011
d’habitants disposen d’ac- l’accés a Internet, amb una
cés a la banda ampla, tot i amplada de banda d’1Mb,
que hi ha uns 2.000 llars, formarà part del servei univer-
situades en zones rurals, sal. z

18. 18
VISIÓ TECNOLÒGICA
Plataformes de contractació
electrònica per als ens locals
Les administracions públiques tenen l’obligació de ser més eficients i reduir els seus teix nivell el suport electrònic que els do-
processos burocràtics. La contractació electrònica ja ha demostrat que pot ser una cuments en paper. A Espanya es va inserir
eina àgil, senzilla, econòmica, segura i transparent per a l’adquisició de béns i ser- plenament amb la Llei 30/2007, de con-
veis. les administracions locals a catalunya disposen de diverses alternatives per a la tractes del servei públic.
De la mateixa manera que ha evoluci-
contractació electrònica. Des del 2003, i impulsada per Localret, funciona amb èxit la
onat el marc jurídic, s’ha desenvolupat la
PECAP, la Plataforma Electrònica de Contractació de les Administracions Públiques.
tecnologia, facilitant avui la identificació i
l’autenticació electrònica de manera sen-
La contractació electrònica ja fa temps dels grans números que suposa la contra- zilla i fiable. Una de les principals preo-
que va deixar de ser un aspecte anecdò- ctació electrònica en l’àmbit públic. Així, cupacions dels legisladors ha estat que
tic, limitat a innovadors, per esdevenir una les administracions públiques fan compres la contractació electrònica no suposi cap
obligació i un repte assenyalat en totes les que suposen entre el 15 o el 20% del Pro- “escletxa digital” i que no es produeixin
agendes dels responsables de les admi- ducte Interior Brut (PIB), la qual cosa supo- discriminacions com a conseqüència de
nistracions públiques. Des dels màxims sa un moviment que se situa entre els 1,5 la utilització de sistemes operatius o dels
òrgans de la Unió Europea (UE) es veu en a 2 bilions d’euros anualment a Europa. Si requisits tècnics.
l’administració electrònica els trets princi- la contractació i la facturació es fes elec-
pals de la modernització i la innovació dels trònicament de manera íntegra es podria PECAP: plataforma per a
ens públics. Tant és així, que la Comissió generar un estalvi aproximat del 5% en les
Europea va fixar els seus objectius en el despeses de contractació i en una reduc-
l’administració local
Pla d’acció sobre administració electrònica ció de les despeses de transacció del 10%, L’Assemblea General de Localret de
i2010, establint de manera molt ambiciosa com a mínim. l’any 2000 ja va apuntar la necessitat
que l’any vinent el 100% de la contractació Les principals dificultats per al funcio- d’oferir als ens locals associats un servei
pública haurà d’estar disponible en forma nament de les plataformes electròniques que oferís la possibilitat de contractar elec-
electrònica. de contractació per a administracions, i trònicament. Així, Localret va adjudicar en
L’interès comunitari, seguit també per la per a l’intercanvi electrònic en general, han concurs públic que l’empresa del grup “la
resta dels governs dels Estats, està basat estat les legislatives i les de seguretat, tots Caixa” Suministros Urbanos y Mantenimi-
en els beneficis de l’estalvi econòmic, l’es- dos aspectes avui plenament superats. El entos SA (SUMASA) tingués la concessió
talvi de temps, la transparència i la publi- camí no ha estat fàcil, però es va avançar de la gestió del servei que es va posar en
visió tecnològica
citat. Fins i tot la mateixa UE ha fet càlculs molt des de l’any 2002, amb la Llei 34 de funcionament l’any 2003.
serveis de la societat de la informació i del La PECAP és un portal a Internet (http://
comerç electrònic, fins a la Llei 11/2007, www.pecap.org) que permet als ens locals
d’accés electrònic als serveis públics. Ara, licitar i adjudicar els contractes per via te-
i d’acord amb el marc de la Unió Europea, lemàtica. Els seus avantatges són princi-
Les principals dificultats el règim jurídic ofereix la necessària cober- palment la simplificació dels processos de
tura perquè la contractació electrònica es contractació; la reducció dels processos
per al funcionament de les pugui fer amb total garantia i la tramitació de negociació; la integració de la contrac-
plataformes han estat les de electrònica tingui la mateixa validesa que tació en els processos interns dels ens lo-
visió localret |
l’efectuada pels mitjans que s’anomenen cals; la transparència en els expedients de
seguretat i les legislatives, “tradicionals”. Des de la Directiva 2004/18 contractació; l’increment de les empreses
avui superades la Comissió Europea va començar la seva i proveïdors que es poden presentar atès
regulació amb l’objectiu de posar al ma- que la difusió de les ofertes no depèn de la

19. 19
proximitat geogràfica; i d’altres com la re-
ducció del volum del paper que s’ha d’uti-
litzar en els expedients de contractació. El funcionament és
La plataforma permet la contractació de
qualsevol producte o servei, la seva divisió molt senzill amb el
en lots, etc. El seu funcionament és molt procediment de
senzill i majoritàriament es fa amb el proce-
diment de “subhasta inversa”, és a dir, es “subhasta inversa”
fixa un preu màxim de sortida i les empreses
fan les seves ofertes “a la baixa”. S’aconse-
gueix, d’aquesta manera, encara uns preus
més avantatjosos per als ens locals en un
procés totalment transparent perquè es fa
Què es pot
en temps real i amb coneixement a l’instant contractar
de les ofertes que fan cadascuna de les
empreses. L’ens local sap, d’altra banda, electrònicament?
que mai haurà d’adquirir els béns o serveis
licitats per sobre d’allò que s’hagi valorat. Alguns exemples:
La PECAP permet la sol·licitud de pressu-
postos o gestió d’ofertes i la subhasta o
negociació “online”. SUBMInISTRAMEnTS
L’accés a la plataforma i el seu ús no • Energia (combustible i electricitat)
té cap cost per als ens locals que s’adhe- • Telecomunicacions
reixen a través de Localret, mitjançant la
• Material d’oficina, informàtica i
subscripció d’un acord d’adhesió. Pel que
fa als requisits tècnics, els ens locals no- fotocopiadores
més han de disposar de connexió a Inter- • Mobiliari interior, vestuari, protocol i
net i comptar amb un certificat de signatu- publicacions
ra electrònica vàlid. z
• Correus, missatgeria i viatges
• Vehicles
• Via pública (mobiliari, senyals, eines i
instal·lacions)
RESUM DELS PRIMERS 9 MESoS DE L’Any 2009
• Plantes i jardins, material tècnic i
resta d’instal·lacions
visió localret |
Subhastes 57
SERvEIS
Total licitat 14.162.529,79€ • Servei mèdic, desinfecció i
sanejaments
Total adjudicat 12.059.504,87€ • Recollida de deixalles visió tecnològica
• Manteniment de parcs, jardins i
edificis
Estalvi 14,85%
• Neteja d’edificis
• Semàfors i il·luminació de la via
pública

20. 20
VISIÓ LOCALRET
El ajuntaments catalans
inicien la licitació dels serveis
de telecomunicacions
Actualment ja hi ha una bona part d’ens locals catalans, més d’un 25 per cent, que han dut a terme iniciatives per tal de
contractar els serveis de telecomunicacions en les millors condicions possibles aprofitant el règim de lliure competència
existent en el mercat de les telecomunicacions.
Des de Localret estem treballant per Entre els beneficis que pot comportar - negociació amb els operadors.
tal de donar impuls a iniciatives locals licitar els serveis de telecomunicacions hi Millora de la cobertura urbana i de la do-
en aquest àmbit, i és amb aquest propò- ha: tació dels equipaments municipals.
sit amb el que es va organitzar a finals - Reducció de la despesa. Analitzant Es pot millorar encara més la licita-
d’octubre una jornada en la qual es van amb detall les despeses i licitant els ser- ció dels serveis de telecomunicacions si
mostrat eines i pautes vàlides per als ens veis de telecomunicacions es pot estalvi- es fa mitjançant compra agregada, és a
locals. Així també es van presentar diver- ar entre un 10 i un 35%. dir, contractar els serveis de telecomu-
sos casos pràctics de municipis i con- - Evolució tecnològica. Es pot acce- nicacions amb un únic expedient, on es
sells comarcals que ja han dut a terme dir a les darreres tecnologies i nous ser- consideren de forma agregada tots els
iniciatives en aquest sentit. D’altra banda veis. consums i les despeses de diferents mu-
també s’ha editat dins de la col·lecció - Increment de la qualitat del servei. nicipis o altres ens locals.
“Guies per al desenvolupament de la so- Establiment de mecanismes de control i Podeu trobar la publicació o la infor-
cietat del coneixement” la publicació “La penalització per baixa qualitat i millores mació generada a la jornada al web de
contractació dels serveis de telecomuni- en el nivell d’atenció a clients. Localret. z
cacions a l’administració local”. http://www.localret.cat
visió localret
visió localret |

21. 21
Primer aniversari de les
Comunitats Localret
En aquests primers dotze mesos s’han posat en marxa tres Comunitats que es cen-
tren en diferents àmbits professionals del món local: Comunitat TIC; Comunitat Ge-
ospacial i comunitat consensus.
Les Comunitats han anat creixent de
forma progressiva i actualment compten
amb gairebé 330 usuaris, la majoria dels
quals procedeixende les administracions
locals catalanes i amb un nombre de vi-
sites mensuals superior a les 1500. Altres
dades d’interès permeten observar que
durant aquest període les Comunitats han
rebut més d’11.000 visites i els usuaris han
consultat gairebé 63.000 planes.
Les Comunitats ofereixen informació
actualitzada, accés a documentació i en-
llaços d’interès, contactes amb responsa-
bles d’altres ajuntaments i administracions
i agenda d’esdeveniments específiques. z
http://www.comunitats.localret.cat
Guia sobre el programari lliure
Localret ha editat dins de la col·lecció “Guies per al desenvolupament de la societat del coneixement”, el títol
“El programari lliure a les administracions locals”.
visió localret |
Amb aquesta Guia, Localret no pretén ser prescriptor de cap decisió s’ha de fonamentar en criteris tecnològics, econòmics
opció, ni lliure ni privativa, així com tampoc condicionar la lli- o de funcionalitat, bandejant els criteris ideològics, polítics o,
bertat d’elecció de les administracions locals a l’hora d’escollir simplement, d’inèrcia o temor davant d’allò que ens sembla
un programari, però sí es posa al vostre abast els diferents ele- més desconegut. També, amb la consulta d’aquesta guia, es
ments per valorar avantatges i desavantatges de cada decisió. pot comprovar que “lliure” no vol dir “de franc” i que davant
visió localret
Des d’una “neutralitat efectiva”, la guia “El programari lliure a de qualsevol tria de programari les administracions o ens locals
les administracions locals” es donen arguments per decidir so- han de tenir una estratègia, una planificació, uns recursos i un
bre l’elecció d’un programari i s’afegeix que aquesta presa de desenvolupament. z

22. 22
VISIÓ LOCALRET
Europa vol inversió pública en
les noves xarxes d’Internet
El president de localret, Pere navarro, Localret va participar en la consulta prèvia sobre xarxes NGN (xarxes de telecomu-
ha valorat molt positivament la decisió nicacions de nova generació) i es va pronunciar a favor de la inversió pública “perquè
de la comissió Europea d’adoptar una es doni un impuls definitiu al desplegament de les xarxes de telecomunicacions d’alta
sèrie de directrius per tal que els Estats capacitat –basades en la fibra òptica- i que s’estenguin a tot el territori”. Localret afegia
que els municipis no pretenen competir amb les operadores, sinó salvaguardar que tots
europeus donin suport públic al desple-
els ciutadans, empreses i administracions catalanes, puguin tenir l’oportunitat d’accedir
gament de xarxes d’accés a Internet de
a les xarxes d’Internet d’alta capacitat.
nova generació (NGN) a les zones ano- Pere Navarro ha considerat de “decisió transcendental” el pronunciament de la Co-
menades “grises o “blanques”, és a dir, missió Europea i ha recordat que a Catalunya, la Generalitat i els governs locals, a través
a totes aquelles zones on les operadores de Localret, estan treballant perquè, mitjançant l’ITCat –Ens Gestor d’Infraestructures
no invertiran per no considerar-les prou de Telecomunicacions de Catalunya- s’estengui una xarxa d’alta capacitat a tot el te-
rendibles. rritori. z
Serveis inclosos al Fons Estatal per a
l’Ocupació i la Sostenibilitat Local
localret ha elaborat un document, que i la modernització de l’administració. logia de projectes i per la seva relativa
ha posat a disposició dels ens locals Des de Localret, sempre s’ha impul- novetat Localret ha posat a disposició
consorciats, que recull les principals sat el desplegament i la utilització de les dels ajuntaments a seva experiència i ha
característiques del Fons Estatal per a noves tecnologies de la informació i la proposat un seguit de serveis i de pro-
comunicació (TIC) al servei dels ens lo- jectes “tipus” per tal de facilitar l’accés a
l’Ocupació i la Sostenibilitat Local, així
cals, i per tant la possibilitat d’accedir l’oferta de solucions existents en el mer-
com una relació de propostes agrupades
a aquests Fons es presenten com una cat que us poden ser d’interès.
en tres tipologies diferents: desenvolu-
visió localret
oportunitat immillorable per tirar enda- Cal recordar que en el moment de
pament d’infraestructures tecnològiques; vant projectes que beneficiaran als ser- presentar sol·licituds a projectes cal
modernització de l’administració; i efi- veis que els ajuntaments poden oferir a preveure que cap ens públic, com ara
ciència i estalvi energètic. la ciutadania. Consorci AOC, CATCert, la Secretaria de
L’anterior edició del FEIL va estar molt Telecomunicacions, les Diputacions i els
El nou Fons estatal, en aquesta se- orientada a destinar els fons en projectes Consells Comarcals o Localret, us ofe-
gona edició, s’ha vist modificat de forma d’obra pública, mentre que la d’enguany reixi una solució similar o adaptable a les
visió localret |
substancial i han pres rellevància aspec- obre el ventall de possibilitats a la millora necessitats concretes d’un ens local. z
tes com la sostenibilitat, l’eficiència ener- de les infraestructures i la modernització http://ciael.localret.cat
gètica, les infraestructures tecnològiques de l’administració. Davant aquesta tipo- www.localret.cat