1. Guies
per al desenvolupament
de la societat del
coneixement
Els governs locals davant el repte del Web 2.0

2. Guies
Per al desenvolupament
de la societat del
coneixement
Els governs locals davant el repte del Web 2.0

3. Els governs locals
davant el repte
del Web 2.0
Edita: LOCALRET
Disseny i maquetació: Servinter Comunicación
Impressió: Monterreina | D.Legal: M-54076-2008
Desembre de 2009
Aquesta és una obra col·lectiva en la que han participat, de diverses formes i directament o indirectament, diverses personalitats i
institucions. A totes elles volem agrair la seva col·laboració i en especial, les aportacions realitzades per: Cink Shaking Business, SL.
També volem agrair la col·laboració de totes aquelles persones que han estat entrevistades per a la publicació d’aques llibre.

4. índex de continguts
índex de continguts
ÍNDEX Pàg
1. Pròleg 4
2. Introducció 5
2.1 Una definició
2.2 La revolució del coneixement
3. Una aproximació a la tecnologia 8
3.1. Escenaris en la Xarxa
3.2. Què és i què no és el Web 2.0?
4. Del Web 1.0 a la Web 2.0 12
4.1. Història
4.2. Usuari
4.3. Les xarxes socials
4.4. Els prosumidors
4.5. Publicitat i audiència
5. Contextualizant 18
5.1. El web 2.0 com a oportunitat
5.2. Entorns digitals. Un nou escenari
6. El Web Social 22
6.1. El programari lliure
6.2. Nadius vs. Nouvinguts digitals
7. Talent global 26
7.1. Gestió documental col·laborativa
7.2. La innovació col·lectiva i el canvi en el drets d’autor
7.2. De la idea a l'acció
8. Les eines 2.0 i les seves aplicacions 30
8.1. Els fòrums
8.2. Els blocs
8.3. Microblogging
8.4. Les xarxes socials
8.5. Altres plataformes
9. La situació actual 40
9.1 L'Administració pública
9.2. Els partits polítics
9.3. Organitzacions, institucions i moviments socials
10. El Web 2.0 a Catalunya 48
10.1 L'estat de la participació a la Xarxa a Catalunya
11. Cap a l'Ajuntament 2.0 52
11.1. Open Government: Riscos i avantatges
11.2. L'estratègia digital
11.3. L'Ajuntament 2.0
11.4. L'empoderament ciutadá
12. Preguntes d'ús freqüent 56
13. Alguns enllaços que s'esmenten en aquesta publicació 58

5. 1 Pròleg
El Web 2.0, també entès en moltes ocasions com a Web Social, és un terme que en
molt poc temps ha fet fortuna. De fet, ja forma part del vocabulari de totes aquelles
persones que, poc o molt, fan ús de les noves tecnologies de la informació i la comu-
nicació, és a dir, que en una societat tecnològicament avançada com la nostra, el
concepte “Web 2.0” s'ha estès entre molts ciutadans.
Però, què és exactament el Web 2.0? Quin ús se'n fa? Com afecta a les relacions entre
les administracions públiques i els ciutadans? És sinònim de Xarxa Social? ... Com
veurem tot seguit aquestes, i d'altres preguntes, no tindran sempre en les pàgines
següents una única resposta o una explicació tancada perquè es tracta d'un feno-
men encara viu i en constant procés de creixement i d'adaptació. En aquesta publi-
cació ens aproximarem, tant com sigui possible, a oferir solucions als interrogants
plantejats.
Sigui un concepte de moda o un veritable nou paradigma de la comunicació, el que
ningú posa en dubte és que l'evolució de les noves tecnologies ha permès construir
un nou espai Web. Així, en contraposició amb el Web 1.0, Internet ha deixat de ser
només unidireccional i permet ara la construcció d'espais on els usuaris prenen tot
el protagonisme. Ja no són només receptors d'informació o opinió, sinó que, imbri-
cats en una veritable xarxa de comunicació, es converteixen en creadors de contin-
guts i punts centrals de la xarxa que esdevé, d'aquesta manera, un espai on compar-
tir continguts, coneixements, opinions...
El Web 2.0 està significant la fi de qualsevol model de jerarquització d'Internet. El
nou paper que té l'usuari deixa de ser testimonial o passiu i el converteix en prota-
gonista, fent possible el naixement i consolidació de les anomenades xarxes socials,
formades por milers o milions de ciutadans en un espai global, o per uns quants
individus units per un interès comú.
Des de Localret hem considerat que fer una recopilació ordenada dels principals
conceptes i termes que s'associen a la idea global de Web 2.0 podria ser de molta
utilitat. Hem volgut centrar-nos de manera especial en tota aquella informació que
pot ser rellevant per a totes aquelles persones que treballen o es relacionen diària-
ment amb les administracions locals. Tinguem ben present que el fenomen de la
Web 2.0 ens porta també el fenomen dels “Ajuntaments 2.0”.
4
Guies
per al
desenvolupament de
la societat del
coneixement

6. Introducció 2
El Web 2.0 comporta l'obertura de la Xarxa a les persones, un canvi en la tecnologia que ha facilitat i
ha motivat l'entrada de la societat a Internet, on ara, a més de consumir continguts, també se'n
poden produir, publicar i compartir mitjançant unes eines senzilles posades a la seva disposició amb
aquesta finalitat.
Som davant una revolució dels patrons d'organització, comunicació i jerarquització de la Xarxa, un
paradigma nou que es va assentar durant els primers anys d'aquesta dècada i que ara viu el seu perí-
ode de consolidació. Es tracta d'un espai més obert, democràtic i accessible, enfront d'aquell altre
tancat i estàtic de la generació anterior d'Internet, el Web 1.0.
L'explosió de la participació, el naixement d'un paper nou per a l'usuari, que és capaç de mantenir
una situació proactiva i no testimonial com fins aleshores i l'aparició d'un nou terme, el del Web 2.0,
encunyat per l'irlandès Tim O'Reilly l'any 2004, van trencar el motlle en el qual s'havia desenvolupat
la Xarxa fins a aquell moment.
I 2.1. Una definició
Segons O'Reilly, «amb el concepte Web 2.0 subratllem un canvi de paradigma sobre la concepció
d'Internet i les seves funcionalitats, que ara abandonen la seva marcada unidireccionalitat i s'orienten
més cap al fet de facilitar la màxima interacció entre els usuaris i el desenvolupament de les xarxes
socials (tecnologies socials) on poden expressar-se i opinar, recopilar i compartir continguts, col·labo-
rar i crear coneixement (coneixement social)».
La segona etapa de la Xarxa
Amb aquest terme va començar aleshores una segona etapa dins la curta vida que havia tingut la
Xarxa i en la qual el protagonisme i la generació ja no era d'uns pocs privilegiats que tenien les habi-
litats tecnològiques suficients per aconseguir que la seva veu fos escoltada, sinó que esdevenia molt
més oberta i atorgava el poder a qualsevol persona que volgués entrar a Internet sense la necessitat
de tenir-ne uns grans coneixements.
El Web 2.0 és un entorn obert, bidireccional i orientat cap al fet de facilitar la interacció entre
els usuaris i la seva organització mitjançant xarxes que facilitin la seva comunicació i la seva
connexió.
5
Guies
per al
desenvolupament de
la societat del
coneixement

7. Els governs locals davant el repte del Web 2.0
2. Introducció
D'aquesta manera es feia efectiva la democratització de les eines d'accés a la informació i de l'elaboració dels contin-
guts a la Xarxa atès que els visitants, el públic a qui va dirigida la informació no serien només els encarregats de lle-
gir-la, tal i com havia succeït al Web 1.0. A partir d'aquell instant, aquell mateix públic es convertia en l'encarregat de
comentar la notícia, ampliar l'article, recomanar-la o bé etiquetar-la sense haver de disposar dels coneixements tèc-
nics per dur a terme alguna de les accions esmentades.
L'Administració en un nou entorn
Ara bé, la societat rebia un enorme poder que aviat va començar a explotar, un nou espai de comunicació obert, en
el qual també hi havia lloc per a les Administracions per tal que hi trobessin un nou nexe d'unió amb la ciutadania i
hi poguessin conversar en un «entorn horitzontal», en el qual ambdós agents (la societat i l'Administració) es trobes-
sin a la mateixa alçada comunicacional.
Es tractava d'una revolució que comportava moltes oportunitats per millorar la relació entre l'Administració i la socie-
tat, una relació distant en tantes ocasions, i on tenien la possibilitat d'enfortir uns lligams amb l'oportunitat que el
Web 2.0 els aportava.
I 2.2. La revolució del coneixement
El Web 2.0 és un canvi en l'esquema de la comunicació tradicional dels grans mitjans, en els quals uns pocs comuni-
caven a una majoria, que es limitava a rebre la informació. Ara arriba un moment més democràtic en què qualsevol
pot fer pública la seva veu i compartir-la amb tot aquell usuari que estigui connectat a la Xarxa.
Aquesta evolució és un pas gegant basat en uns progressos tècnics, clars i visibles, que han facilitat tota una revolu-
ció al món de la comunicació i la informació. Aquests elements han facilitat l'eclosió del Web social, però haurien
estat una simple tecnologia a la qual no se li hauria extret tot el seu potencial sense una revolució social. I és que la
tecnologia ha proposat i la societat n'ha disposat perquè sense un canvi en la mentalitat dels ciutadans i amb la sim-
ple aparició d'aquests avenços ens hauríem limitat a presenciar un canvi de format, un aparador nou en què simple-
ment s'hauria ampliat el tradicional esquema comunicacional d'informació.
Allunyades de tot això, les oportunitats que ofereix la tecnologia han estat útils per generar nous espais de conver-
sa, nous models de participació ciutadana i nous discursos. Es tracta d'un canvi de filosofia i de mentalitat que ve
guiat pels canvis tècnics que han augmentat la curiositat de la societat. Aquesta no es queda satisfeta en rebre infor-
mació, sinó que fa servir la Xarxa per dotar d'un significat i el processament d'aquesta per a la generació d'un verita-
ble coneixement, que s'escampa a través dels espais socials per tal que la societat l'aprofiti.
Internet i el conjunt de les tecnologies de la informació i la comunicació representen la llibertat que tothom vol tenir
avui dia. És una gran font de coneixement, per mitjà de la qual es pot estar informat de tot allò que està passant al
món perquè la informació no és un privilegi, sinó un dret amb molt poder. Això provoca que la societat demani,
d'una manera organitzada i més potent, una relació més propera amb tots els agents que intervenen en el dia a dia,
entre els quals destaca l'Administració pública. Davant aquesta situació, els organismes no poden girar l'esquena a
una situació que ja no és una simple moda, sinó que s'ha transformat en tot un moviment social, la revolució del
coneixement.
6
Guies
per al
desenvolupament
de la societat del
coneixement

8. Adaptació a la Llei d’accés electrònic del ciutadà als serveis públics
1. Introducció
7
Guies
per al
desenvolupament de
la societat del
coneixement

9. 3 Una aproximació
a la tecnologia
Aquesta última dècada ha comportat tota una revolució
tecnològica que fa que la Xarxa es torni a inventar cada dia.
Segons l'estudi The Internet Retailing Report, de l'empresa
Morgan Stanley, als Estats Units d'Amèrica la ràdio va trigar 38
anys en arribar als 50 milions d'usuaris, la televisió va aconseguir
el mateix en només 13 anys i amb Internet s'ha donat un altre
pas ja que entre el moment que va començar a comercialitzar-
se el servei d'accés a la Xarxa i el moment en què es va arribar
als 50 milions d'usuaris tan sols van transcórrer 5 anys. No cal dir
que avui dia Internet ja és present a més de la meitat de les llars
espanyoles, i s'ha aconseguit que 24 milions de persones a tot el
país la facin servir, segons les dades de l'informe La Sociedad de la
Información en España 2008(1), confeccionat per Telefónica.
Aquests registres es limiten a valorar la connexió a través de
l'ordinador. Si li afegim l'ús creixent de la Xarxa per mitjà dels
dispositius mòbils, observarem una tendència creixent al fenomen
de la població hiperconnectada.
El canvi tecnològic
Som davant un canvi en la tecnologia, que facilita l'entrada dels
usuaris d'una manera real a la potencialitat d'Internet. Atesa l'evolució
que va dels sistemes tècnics inicials als gestors de publicació de
continguts simplificats, automatitzats i intuïtius, l'usuari pot prescindir
del coneixement d'algun tipus d'element o llenguatge tecnològic.
D'aquesta manera, apareixen els anomenats CMS (Content
Management System) o sistemes de gestió dels continguts, que no
són altra cosa que unes eines que permeten crear i administrar els
continguts d'una manera simple i sense cap necessitat de dominar
habilitats informàtiques específiques per a la creació, principalment,
de pàgines Web. Trobem un pas més en aquest trencament de les
barreres del coneixement de la tecnologia en els editors WYSWYG
(What You See is What You Get o «allò que veus és allò que tens»), un
tipus de CMS molt populars, que permeten confeccionar un
document sense cap necessitat de conèixer un llenguatge informàtic
com l'HTML ja que es treballa d'una manera molt gràfica sobre la visió
del treball final, tal i com es veurà després de la seva publicació.
_
8 1
http://e-libros.fundacion.telefonica.com/sie08
Guies
Per al
desenvolupament de
la societat del
coneixement

10. 120
CREIXEMENT DE DIVERSOS MITJANS - EL WEB CREIX RÀPIDAMENT
100
80
USUARIS (MM)
60
50
40
CABLE
INTERNET
RADIO TV
20
0
1998E
1922
1930
1940
1950
1960
1970
1982
Font: Morgan Stanley Technology Research. E = Morgan Stanley Research Estimate. Data are for U.S. media adoption.
Aquest augment de l'accessibilitat en l'ús dels programes ha comportat les eclosions de sistemes de
publicació, com ara els blocs, i la seva versió més curta, els microblocs, les emissions en àudio a través
de podcasts o la gestió col·laborativa d'algunes publicacions per mitjà dels wikis, entre altres coses.
Tot i aquest allau de termes, tan sols es tracta de conceptes simples que exemplifiquen alguns dels
canvis tecnològics, noves expressions que ens fan comprendre els elements tècnics que condicionen
i que han afavorit tot el canvi que ha sofert la Xarxa en particular i la societat en general en els darrers
anys.
I 3.1. Escenaris en la Xarxa
Endinsar-se al Web 2.0 és la forma més fiable de viure l'extensió digital de cadascun de nosaltres. Les
xarxes interactives que la composen són espais virtuals més democràtics. Territoris on s'utilitza la
il·lusió, el mèrit, el talent i la dedicació com a patrons de valoració global. El Web 2.0 és, en realitat, una
espècie de contrapès que comença a equilibrar l'opinió oficial amb la de milions d'internautes que la
componen. És un altaveu democràtic que permet a qualsevol utilitzar-lo. De fet, el Web 2.0 permet
que els missatges construeixin converses col·lectives, ja que en el seu context, el Web 2.0 és un gran
diàleg. Submergir-se en les xarxes socials és quelcom que trenca la cadena natural de comunicació
9
Guies
Per al
desenvolupament de
la societat del
coneixement

11. Els governs locals davant el repte del Web 2.0
3. Una aproximació a la tecnologia
unidireccional a la que estem acostumats. Imposa l'ús d'un nou model de comunicació més horitzon-
tal, heterogeni i global, on l'emissor es dirigeix als seus lectors com a individus i no com a col·lectius.
Influència i viralitat
En general, al Web 2.0 i a les xarxes digitals la influència en el receptor de la informació és imprevisible
i depèn d'infinits factors incontrolables. Els usuaris d'aquests escenaris tenen un control absolut sobre
la informació a la qual volen accedir. Per definició, en aquest espai complex, és impossible llegir una
sola versió d'un tema ja que aquesta, immediatament entra en el debat global. El Web 2.0 és viral i afa-
voreix la promoció de les bones idees; també és creativitat i afavoreix l'ocurrència.
I 3.2. Què és i què no és el Web 2.0?
El Web 2.0 és moltes coses, però altres no. Podem afirmar que és una Xarxa interactiva que permet el
contrast d'una determinada informació, de manera que no és precís accedir a centenars de fonts ini-
cialment, sinó que aquestes accedeixen a posteriori per construir la notícia definitiva. És intel·ligència
col·lectiva i per aquest motiu, en principi, ignora allò que no és atractiu o útil. És talent global que asso-
leix conclusions en grup i a temps real. És un diàleg entre dues persones, però milions de vegades. El
Web 2.0 multiplica els emissors d'informació i catalitza la veu polièdrica de la societat com a font d'o-
pinió. Galvanitza les xarxes que són espais complexos on el poder de la raó i el debat es desenvolupen
en la seva màxima expressió. És un espai on la informació es transforma en reacció.
Tanmateix, el Web 2.0 no és cap tendència social, és l'embrió d'una societat digitalment connectada i
electrònicament millor relacionada. El Web 2.0 no és cap sistema que permeti la utilització partidària
de les xarxes socials, els agregadors i els seus sistemes de relació per tal d'establir algun tipus de con-
trol. El Web 2.0 no és cap agència de notícies on els periodistes hagin d'anar a cercar informació. És
quelcom més complex, un territori on la informació es fabrica a posteriori.
Què és i què no es el Web 2.0
I És una Xarxa interactiva.
I És intel·ligència col·lectiva.
I És talent global.
I No és cap diàleg entre dues persones.
I No és cap tendència global.
I No és cap sistema que permeti la seva utilització per tal d'establir algun tipus de control.
10
Guies
Per al
desenvolupament
de la societat del
coneixement

12. 11
Guies
Per al
desenvolupament de
la societat del
coneixement

13. 4 Del Web 1.0 al Web 2.0
Tot i haver introduït el terme Web 2.0 i allò que ha implicat tant
tecnològicament com socialment, s'ha d'observar el canvi de
forma retrospectiva per tal d'entendre d'una manera més
detinguda la variació al llarg del temps i alguns aspectes en els
quals tot aquest pas del Web 1.0 al Web 2.0 ha generat una
revolució.
Del Web 1.0...
I Estructura tancada i unidireccional.
I Web d'unes poques persones.
I Consumidor d'informació.
I Discurs.
...al Web 2.0
I Estructura oberta i participativa.
I Web de tothom.
I Prosumidor.
I Conversa.
I 4.1. Història
El concepte de Web 2.0 va ser creat l'any 2004 per l'irlandès Tim
O'Reilly després de la crisi de la primera generació d'empreses
tecnològiques i d'Internet que havien aconseguit créixer d'una
manera exponencial i s'havien beneficiat d'una bombolla que
no va trigar gaire a explotar. Al començament d'aquesta
dècada, la coneguda «crisi de les puntcom» va frenar
l'especulació i va iniciar una gran onada de veus crítiques en
contra del sector tecnològic i la xarxa. Davant aquest
panorama negatiu al voltant d'Internet i el futur que les
empreses podrien tenir dins aquest sistema de comunicació,
O'Reilly va decidir encunyar un terme que iniciava una nova
manera d'entendre Internet, més oberta i plural, un nou
horitzó que calia explorar.
12
Guies
Per al
desenvolupament de
la societat del
coneixement

14. No cal dir que, abans que O'Reilly fes servir per primera vegada aquest terme, un cop que havia passat
la crisi de les empreses tecnològiques al començament d'aquesta dècada i comencés a obrir-se la
Xarxa a la participació dels usuaris, Internet era un lloc molt diferent.
Els inicis de la Xarxa
Encara que els inicis d'Internet els podem establir a la dècada de 1960, fins ben entrada la dècada de
1990, després del desenvolupament de la World Wide Web i el començament de la comercialització
de l'accés a Internet a gran escala, la Xarxa no va trobar un espai real a la societat. S'inicià, per tant, en
aquests anys la primera fase d'Internet. Va ser una època protagonitzada pels impediments a l'hora de
participar en un entorn complicat i reservat per als coneixedors de la tècnica i la informàtica, per la
simplicitat d'una plataforma encara desproveïda de la potencialitat que va començar a tenir amb
l'entrada en escena de la banda ampla i per la manca de penetració a la societat que ha aconseguit
en aquests darrers temps.
L'eclosió de la participació
Aquesta estructura unidireccional de la comunicació va anar trencant-se a poc a poc, eliminant les
barreres del coneixement tecnològic, per donar-se a conèixer per la Xarxa d'una manera massiva. Així,
en esdeveniments com l'atemptat fatídic contra el World Trade Center de Nova York l'11 de setembre
de 2001 va començar a explotar la participació dels ciutadans, que anaven a Internet per informar-se
d'allò que estava passant i que estava sent explicat, a banda dels grans mitjans, també per testimonis
directes del succés.
Tot i així, fins ara no ha arribat l'eclosió dels mitjans participatius i les eines de publicació de
continguts, que han comportat l'augment de les veus i la constitució d'un espai de pressió real en què
la societat es comunica i es relaciona.
Cap a on va la Xarxa?
Actualment, la Xarxa es troba en ple procés d'assentament de totes les eines que han sorgit en plena
expansió de la participació que ha representat la irrupció del Web 2.0, en el qual s'acaben de
determinar les vies de relació òptimes en un univers hiperconnectat, que comença a saturar-se i que
necessita d'aquesta ordenació que generi maneres d'evitar l'excessiu soroll (conegut amb el terme en
anglès buzz) que fa tota aquesta participació.
Aquest moment d'establiment no ha detingut l'evolució de la Xarxa i ja es parla bastant del «Web 3.0»
o «Web semàntic», un nou pas més enllà pel que fa al processament de la informació, la portabilitat
de les dades i els processos automatitzats d'intel·ligència artificial. Malgrat tot, es tracta d'un concepte
que encara està per definir i la tecnologia ideal és, de moment, una quimera en mans d'alguns
visionaris que confien en aquesta nova era d'Internet.
13
Guies
Per al
desenvolupament de
la societat del
coneixement

15. Els governs locals davant el repte del Web 2.0
4. Del Web 1.0 al Web 2.0
I 4.2. L'usuari
Amb tot aquest panorama, la societat viu una
explosió d'oportunitats per a ella mateixa. En
aquest punt comença el protagonisme de l'usuari,
que passa a ser el centre de tota l'activitat a la
Xarxa.
L'individu, gràcies a la tecnologia i la revolució del
coneixement, aconsegueix un apoderament, una
posició privilegiada dins l'esquema comunicacio-
nal i d'actuació tradicional de les organitzacions
públiques.
És cert que l'ésser humà, la societat en conjunt, és
el principal suport de tota la Xarxa de connexions i tota la conversa que, tal i com s'ha exposat, és el
motor del Web 2.0, a diferència de la pròxima era de la Xarxa , la 3.0, on el protagonisme recauria en
les màquines i la rapidesa d'aquestes a l'hora de processar la informació.
Un usuari com a protagonista d'un entorn dinàmic, en canvi continu i creuat de connexions entre per-
sones, que s'hi relacionen a través d'entramats complexos d'enllaços, que es coneixen com a xarxes
socials.
I 4.3. Les xarxes socials
Si l'usuari és el principal protagonista del Web 2.0, les xarxes socials són els principals punts de troba-
da d'aquests i on succeeix l'intercanvi de continguts i d’impressions, l'espai on té lloc l'acció dins la
Xarxa i on es troben tots aquells que fan servir Internet en major o menor grau, la unitat de relació amb
diverses aparences, temàtiques i extensions.
Termes 2.0, definició 1.0
Encara que el concepte pugui semblar complicat, una Xarxa social no és altra cosa que una estructu-
ra de relació en la qual s'uneixen diversos nodes o usuaris relacionats, a diversos nivells, entre ells. Així,
entre aquests usuaris n'hi haurà amb major nombre de relacions i millor posicionats, el que els conver-
teix en hubs o connectors, superusuaris que prescriuen a la resta de membres de la Xarxa usos, con-
tinguts, experiències... és a dir, un trasllat a l'entorn digital dels punts de relació de les persones al món
real, potenciats al llarg del temps i l'espai gràcies a la tecnologia.
Una xarxa social no és res més que un trasllat a l'entorn digital dels punts de relació de les
persones al món real, potenciats al llarg del temps i l'espai gràcies a la tecnologia.
14
Guies
Per al
desenvolupament
de la societat del
coneixement

16. Els governs locals davant el repte del Web 2.0
4. Del Web 1.0 al Web 2.0
Les Administracions públiques tenen un paper de posicionament interessant dins aquest entramat
social per millorar la seva relació amb la ciutadania i tractar de convertir-se en motors de l'activitat
d'una xarxa. Hubs que es comuniquen amb un gran nombre d'usuaris i que en tot moment saben
captar per mitjà de l'escolta de tots aquests entorns allò que els ciutadans pensen o senten i la mane-
ra en que volen que es regeixin les seves vides.
Les Administracions públiques tenen un paper interessant de posicionament dins
aquest entramat social:
I Per millorar la seva relació amb la ciutadania.
I En tractar de convertir-se per elles mateixes en motors de l'activitat d'una xarxa.
Els inicis de les xarxes socials
Tot i que hi ha antecedents, les primeres manifestacions de xarxes socials digitals amb una
estructura similar a la d'avui en dia la trobem al començament d'aquesta dècada amb casos
com MySpace o Friendster. Al llarg d'aquests anys, aquests sistemes s'han anat perfeccionant
i ja podem trobar xarxes socials perfectament segmentades per públics molt concrets (xarxes
socials verticals), amb un potencial a l'alça, que competeixen amb les tradicionals xarxes
generalistes com Facebook i que tenen com a objectiu atrapar tot tipus d'usuaris.
És un entorn dinàmic amb molts actors que s'interrelacionen dins de diversos entorns i eines,
una diversitat de marques, eines i funcions que tenen un únic objectiu: potenciar la relació
entre els usuaris de la Xarxa.
I 4.4. Els «prossumidors»
Amb un panorama tan complet i interrelacionat, els actors tenen, en tot moment, un paper
cabdal a l'hora d'engegar-ho tot. Si anteriorment hem apuntat cap a l'usuari com a centre de
tot procés, no podem deixar d'assenyalar cap a la metamorfosi del consumidor o ciutadà en
una figura més activa que ja no es limita a rebre informació. Ara, l'usuari de la Xarxa és un
«prossumidor», un individu que entén tot procés de relació com un sistema obert en què tant
pot consumir informació com produir-la ell mateix.
Què es un «prossumidor»?
Un prossumidor és aquell individu que entén tot procés de relació com un sistema obert en
què tant pot consumir informació com produir-la ell mateix.
15
Guies
Per al
desenvolupament de
la societat del
coneixement

17. Els governs locals davant el repte del Web 2.0
4. Del Web 1.0 al Web 2.0
Es tracta d'una persona que, a més de consumir la informació que ofereixen els mitjans, vol comentar
allò que veu, algú que a més de consumir productes, hi vol emetre un judici i comentar els canvis que
hi introduiria; algú que ja no en té prou esperant assegut que tot li arribi. Les Administracions han d'a-
profitar aquest estat d'ànim per generar unes dinàmiques de participació i obrir-se cap a aquest tipus
d'individu que, a més de viure en la societat, hi vol ser partícip i aportar alguna cosa al sistema.
Un canvi en el paper del ciutadà
Un canvi en el paper tradicional del ciutadà és la participació en el sistema. Aquest sistema té ara la
possibilitat d'incloure-hi la societat d'una manera més directa gràcies a tots aquests canvis en els pro-
cessos de decisió, que fins ara duia a terme quan s'emetia el vot durant els processos electorals. Les
institucions han d'estar preparades per a aquest canvi anant alerta davant tot el que es diu a la Xarxa,
mantenint una actitud prou oberta per acceptar les contribucions que s'hi realitzen i que poden ser
útils per a la societat, i exercint una tasca dinamitzadora que afavoreixi la proactivitat de la societat civil.
I 4.5. Publicitat i audiència
En tota aquesta revolució d'Internet hi ha un aspecte que no podia deixar de variar, el publicitari. Tot
l'àmbit digital està guanyant terreny a altres àmbits tradicionalment més poderosos en qüestió d'in-
versió publicitària. Així, segons l'Internet Advertising Bureau(2), durant el primer semestre de l'any 2009
al Regne Unit, per primera vegada en la història, s'ha invertit més al mercat d'Internet que al de la tele-
visió. Aquest fet confirma l'aposta definitiva per un nou àmbit que trenca amb l'emissió descontrola-
da d'impactes a les grans masses.
Segmentació i creixement del mercat
A l'era del Web 2.0, la publicitat s'ha convertit en un element hipersegmentat, que aprèn de l'ús i la
participació dels usuaris en tots els entorns socials i que emet impactes d'una manera estratègica.
Aquest nou model es fonamenta en la selecti-
% DE LLARS AMB ACCÉS A INTERNET I BANDA AMPLA A ESPANYA vitat i l'índex de pertinència de cada un dels
impactes i no en grans volums com als mitjans
I Llars amb banda ampla 51 tradicionals.
I Llars amb accés a internet 46
34 Aquest canvi en un mercat cada vegada més
gran ja ha aconseguit convertir Catalunya en
un dels líders nacionals en l'ús de banda ampla.
15 Més del 50% dels ciutadans ja disposa d'una
connexió a Internet des de casa, segons les
dades de l'informe La Sociedad de la
Información en España 2008 (edició de
2004 2008 2009)(3), de l'Observatorio Nacional de las Tele-
Font: Informe de desenvolupament de la comunicaciones y de la Sociedad de la Infor-
Societat de la Informació SETSI mación. _
16 (2) http://www.iabuk.net/en/1/adspendgrows300909.mxs
(3) http://www.mityc.es/dgdsi/es-ES/Novedades/Documents/INFORME2009.pdf
Guies
Per al
desenvolupament
de la societat del
coneixement

18. 17
Guies
Per al
desenvolupament de
la societat del
coneixement

19. 5 Contextualitzant
Aquest nou escenari sorgeix en un entorn canviant i en movi-
ment constant. El context complex en el qual vivim s'estableix
mitjançant una nova realitat d'una societat en què la tecnologia
és omnipresent. D'aquesta manera, la tecnologia es converteix
en un element que facilita el dia a dia de la societat i genera
oportunitats noves.
I 5.1. El Web 2.0 com a oportunitat
El Web 2.0 és l'oportunitat més gran que ha sorgit mai per mos-
trar les capacitats de qualsevol persona, organització o institu-
ció. Amb un cost mínim, es pot difondre un missatge que, si és
efectiu i vàlid, podrà arribar a qualsevol punt del planeta sense
cap limitació temporal o geogràfica.
El Web 2.0 és l'oportunitat més gran que ha sorgit mai
per mostrar les capacitats de qualsevol persona, organit-
zació o institució. Amb un cost mínim, es pot difondre un
missatge que, si és efectiu i vàlid, podrà arribar a qualse-
vol punt del planeta sense cap limitació temporal o geo-
gràfica.
Les xarxes socials estableixen una plataforma perquè qualsevol
persona es doni a conèixer. Ens trobem davant el fenomen de
la recerca de lideratge d'opinió en les xarxes socials que moltes
persones pretenen exercir-hi o acaben duent-lo a terme sense
cercar-lo d'una manera intencionada. Això ha anat generant
una pugna creixent en totes les eines socials que s'han popula-
ritzat a la Xarxa per ocupar els primers llocs d'influència en qual-
sevol col·lectiu.
No obstant això, no qualsevol aconsegueix l'èxit i el reconeixe-
ment fàcilment gràcies a les xarxes socials. Enmig d'un context
d'abundància de missatges, es valora molt la consecució d'un
18
Guies
Per al
desenvolupament de
la societat del
coneixement

20. punt diferencial. No cal dir que el fet fonamental que determina aquesta gran oportunitat es troba en
la generació d'un valor per a la comunitat.
Així, els agents que vulguin guanyar aquesta rellevància social s'han de mostrar innovadors, han
d'establir discursos frescos, creatius, fiables, diferents, els factors diferencials en els quals rau el seu
èxit i els quals incideixen directament en la penetració del seu missatge i el compliment de les
seves voluntats.
Per tot això, l'Administració hauria de tenir localitzats en tot moment els líders d'opinió en les àrees en les
quals li interessi incrementar la participació sense perdre de vista el sentiment comú de tots els usuaris.
L'oportunitat i Obama
Un exemple de tot plegat el podem trobar a la campanya que va portar Barack Obama de ser un pre-
candidat amb unes oportunitats escasses per sortir escollit guanyador en les primàries demòcrates a
obtenir la presidència dels Estats Units d'Amèrica. Gràcies al potencial dels espais socials de la Xarxa,
que es mantenia sobre una estratègia ciutadana presencial potent, les seves idees es van anar difo-
nent i la marca Yes, We Can molt aviat es va transformar en tot un símbol. Aquest lema es va transfor-
mar ràpidament en un efecte viral que li va permetre arribar a una quantitat de públic que en el con-
text del Web 1.0 no hauria estat possible. Això té una explicació: a la xarxa social, la comunicació es
produeix com un boca orella electrònic que no s'atura en el temps ni en l'espai ja que es precís que
això es produeixi simultàniament. L'oient i l'emissor es troben en llocs diferents, la qual cosa magnifi-
ca el resultat i afavoreix totes les oportunitats descrites.
I 5.2. Els entorns digitals. Un nou escenari
No n'hi ha prou amb traslladar a la Xarxa els models antics i que funcionen en el «món 1.0», tot espe-
rant que continuïn sent vàlids en els temps de l'economia en xarxa, en què tot varia i canvia en pocs
minuts. Aquest fet obliga a introduir-hi unes estructures molt més elàstiques i capaces de reaccionar
davant la innovació continua i els moviments de la societat.
La tecnodependència
La tecnologia s'ha convertit en un valor dins la ciutadania. Cada vegada més ens convertim en «tec-
nològic-dependents». Vivim subjectes a la tecnologia: des de les tasques més rudimentàries i bàsiques
fins a les més complexes; des del fet de facilitar-nos un transport fins a al de comunicar-nos amb qual-
sevol persona. D'aquesta manera, l'Administració n'ha de ser conscient i aportar-hi sempre una visió
d'acord amb els ciutadans i aprofitar la tecnologia per millorar els canals d'entesa i de relació. No cal
19
Guies
Per al
desenvolupament de
la societat del
coneixement

21. Guia d’adaptació a la Llei d’accés electrònic del ciutadà als serveis Públics
5. Contextualitzant
dir que en els entorns de participació és molt evident aquest factor; la tecnologia és útil per organit-
zar millor qualsevol entramat i potenciar les tasques presencials a qualsevol nivell.
Vivim subjectes a la tecnologia: des de les tasques més rudimentàries i bàsiques fins a les
més complexes; des del fet de facilitar-nos un transport fins al de comunicar-nos amb qual-
sevol persona. D'aquesta manera, l'Administració n'ha de ser conscient i aportar-hi sempre
una visió d'acord amb els ciutadans i aprofitar la tecnologia per millorar els canals d'ente-
sa i de relació.
20
Guies
Per al
desenvolupament
de la societat del
coneixement

22. 21
Guies
Per al
desenvolupament de
la societat del
coneixement

23. 6 El Web social
En ple creixement del Web 2.0, no tot el que es troba a la
Xarxa és obert i participatiu. D'aquesta manera, molts dels
sites que s'estan desenvolupant avui dia no poden entrar dins
allò que es considera Web social o 2.0. La posada en marxa de
pàgines tancades amb un enfocament dirigit cap a la partici-
pació és una tendència que cada vegada va més a la baixa ja
que dins els espais d'Internet es van incloent elements com a
mòduls per a comentaris o l'agregació de la conversa que es
genera en les xarxes socials per mitjà d'aplicacions. Som
davant dos simples exemples de la porta que obre tot el que
comporta la Web social a l'univers dels Webs informatius, on
l'actualització no és constant i simplement els usuaris hi
exposen els seus continguts.
La integració dels matisos socials
Així doncs, l'Administració té al seu davant un camí gran i ple
d'oportunitats en la integració dels matisos socials dins les
seves pàgines institucionals. Amb tot això, els organismes
públics guanyen més espai per al desenvolupament de noves
connexions i punts de debat, discussió i creació col·lectiva en el
qual es poden generar unes dinàmiques de participació dins el
nucli de la societat. Aquest és el començament per a un model
de govern el més obert possible gràcies a aquest aspecte obert
de la Xarxa que comporta el Web social, que és alguna cosa més
que els típics llocs categoritzats com Web 2.0 (xarxes socials,
blocs, fòrums, etc.).
El Web social és qualsevol espai de la Xarxa en què qual-
sevol usuari és capaç de participar i prendre un paper
proactiu, més enllà del tradicional paper de consumidor
d'informació.
22
Guies
Per al
desenvolupament de
la societat del
coneixement

24. El Web social és qualsevol espai de la Xarxa en què qualsevol usuari és capaç de participar i prendre
un paper proactiu, més enllà del tradicional paper de consumidor d'informació. Es tracta d'una opor-
tunitat per als usuaris per tal que construeixin els seus propis continguts i les seves pròpies relacions
més enllà de tot allò que ja fan en entorns totalment oberts, com ara les xarxes socials.
I 6.1. El programari lliure
Dins aquest afany d'obertura d'Internet i de proactivitat dels usuaris, cal esmentar l'impuls que un
col·lectiu molt important de la Xarxa dóna al programari lliure. Es tracta de tot aquell programa o apli-
cació oberta en què qualsevol usuari pot continuar el seu desenvolupament, completant el produc-
te o realitzant altres obres derivades, habitualment amb la finalitat de tornar a distribuir-lo d'una
manera totalment lliure.
El programari lliure és tot aquell programa o aplicació oberta en què qualsevol usuari pot con-
tinuar el seu desenvolupament, completant el producte o realitzant altres obres derivades,
habitualment amb la finalitat de tornar a distribuir-lo d'una manera totalment lliure.
El programari lliure i l'Administració pública
Aquest tipus de programari està començant a fer impacte en l'Administració pública i en l'àmbit esta-
tal ja hi ha exemples d'organismes, com ara la Junta de Extremadura o la Junta de Andalucía, que han
assumit aquest tipus de llicències i les han introduït en la seva rutina diària i la seva gestió contínua.
A Catalunya, el programari lliure ha avançat molt més en l'àmbit privat, especialment en el de les
grans empreses, però moltes Administracions locals també han començat a descobrir els seus avan-
tatges(4).
A això hi hem d'afegir que la Llei 11/2007 assenyala els estàndards oberts com els preferibles per a
l'Administració i gràcies a aquesta llei s'ha pogut donar un impuls important a aquesta tendència. Es
tracta d'una base important que ja està permetent avenços considerables en un camp encara poten-
cialment per explotar i carregat d'oportunitats que continuen amb el desenvolupament del progra-
mari lliure en l'àmbit públic.
I 6.2. Nadius vs. nouvinguts digitals
Dins tota aquesta transformació, un dels principals motors és el grup dels nadius digitals, aquesta
generació que, des que va néixer, es mou entre els dispositius digitals i assumeix d'una manera natu-
ral tots els canvis que la tecnologia genera en la societat. En oposició amb aquests ens trobem amb
els nouvinguts digitals, aquells usuaris que, per la seva edat, van començar a viure la revolució digital
fora de temps i han d'adaptar-se a tots aquests canvis.
_
(4) El Programari Lliure a les Administracions Locals, títol de les Guies per al desenvolupament de la societat del 23
coneixement (ed. Localret).
Guies
Per al
desenvolupament de
la societat del
coneixement

25. Els governs locals davant el repte del Web 2.0
El Web social
Són usuaris avançats de tot l'univers de les noves tecnologies i la Xarxa, alhora que generen un movi-
ment de la resta dels segments d'edat i els impulsen a assumir totes les innovacions que vivim. No cal
dir que l'ús que fan els adolescents d'avui dia de les TIC (tecnologies de la informació i la comunicació)
i la seva interacció amb la informació estan condicionant els propers avenços en el nostre entorn, uns
canvis que cada vegada se succeeixen més de pressa i que forcen la resta d’usuaris.
I Els nouvinguts digitals són aquell usuaris que, per la seva edat, van començar a viure la revo-
lució digital fora de temps i han d'adaptar-se a tots els canvis.
I Els nadius digitals, en canvi, pertanyen a la generació que, des que va néixer, es mou entre dis-
positius digitals i assumeix d'una manera natural tots els canvis que la tecnologia genera en la
societat.
Els nadius digitals i l'Administració pública
Els nadius digitals són, per tant, un grup d'edat que acaba de començar la seva relació amb
l'Administració o que començarà a fer-ho aviat. Aquest col·lectiu, amb un poder de decisió creixent al
si de la societat, a mida que vagi prenent el seu lloc al davant de la ciutadania, anirà demanant a les
institucions uns canals de conversa i de relació molt més oberts i funcionals. El Web 2.0 ofereix la pos-
sibilitat d'arribar a aquest col·lectiu i generar-hi unes noves dinàmiques de participació.
24
Guies
Per al
desenvolupament
de la societat del
coneixement

26. 25
Guies
Per al
desenvolupament de
la societat del
coneixement

27. 7 Talent global
En aquest espai d'obertura que és el Web 2.0, els usuaris
s'organitzen i hi generen unes estructures de participació al
voltant de diverses causes o temes. Així, milions de persones
col·laboren editant continguts a la wikipedia, alliberen el
contingut dels seus estudis a través dels seus Webs i els seus
blocs, i comparteixen tot allò que pot ser utilitzat per la
comunitat per tal de millorar.
Per tant, la idea de la comunitat es fa més forta i s'atorga un
valor afegit a la creació col·lectiva, tot assumint que alguna cosa
que es genera d'una manera col·laborativa i en la qual s'han
involucrat molts usuaris sempre serà millor que la suma dels
elements individuals que ells mateixos puguin generar d'una
manera aïllada. Una cosa que va en contra del concepte
d'autoria, que ja no es valora tant per la seva exclusivitat, sinó
per la seva elasticitat per adequar-se a un nou entorn
hiperconnectat.
Nous formats, nous drets, nous entorns de creació... Una
revolució més associada als canvis que les noves tecnologies
porten a la conversa que es produeix a la Xarxa. Ara el valor ja
no només està a la marca d'una persona, sinó que es trasllada
també als discursos compartits i que neixen de la comunitat,
més enllà de l'autoria concreta de cada un dels elements de
qualsevol conjunt.
I 7.1. Gestió documental col·laborativa
Dins d'aquesta nova manera de creació, que ultrapassa
l'individualisme i els límits físics i geogràfics gràcies a la
tecnologia, els wikis hi tenen el paper cabdal.
26
Guies
Per al
desenvolupament de
la societat del
coneixement

28. Què és un wiki?
Un wiki és un tipus de pàgina Web que pot ser editada per diversos usuaris d'una manera simultània
i alhora ser construïda per la comunitat d'usuaris que hi tinguin accés. Som davant un sistema de
publicació que ja es fa servir des de l'edició de dipòsits de coneixement, de la mateixa manera que la
resta de les enciclopèdies col·laboratives obertes a la Xarxa.
Un dels exponents més importants d'aquest fenomen de la col·laboració i la generació de continguts
de manera col·lectiva és, sens cap mena de dubte, la wikipedia. Es tracta del primer gran projecte
d'aquest tipus i el més gran, actualment amb un total de més de 3 milions d'articles en la seva versió
inicial, aquella que s'edita en anglès.
Dins aquest apartat, a banda de la wikipedia, ens podem trobar altres iniciatives semblants, però més
localitzades i temàtiques, com es el cas de la Rosespedia, l'enciclopèdia participativa del patrimoni
cultural de Roses, en què els usuaris ja han generat uns centenars d'articles sobre aquesta àrea.
Un wiki és un tipus de pàgina Web que pot ser editada per diversos usuaris d'una manera
simultània i alhora se construïda per la comunitat d'usuaris que hi tinguin accés.
La Viquipèdia
Dins tot el projecte de la wikipedia ens trobem la versió catalana, la viquipèdia, en què es troben ja
més de 200.000 articles. Aquest fet confirma el fet que també a Catalunya hi ha una comunitat
d'usuaris que treballen diàriament per aportar alguna cosa a la Xarxa.
I 7.2. La innovació col·lectiva i el canvi en el drets d'autor
Tot aquest nou entorn ha ofert noves oportunitats a la creació i la innovació. Actualment, amb aquest
fenomen de la col·laboració i l'obertura a les xarxes socials, qualsevol companyia o institució pot
generar noves sinèrgies amb la comunitat i recolzar-s'hi per dur a terme els processos d'innovació; és
a dir, un fenomen completament gestionat d'una manera pública i mantingut d'una manera
col·lectiva, amb la possibilitat d'aconseguir un valor més gran que si es portés a terme d'una manera
privada i a càrrec d'un grapat de persones en un procés intern i tancat.
Copyleft
En tots aquests processos de creació i innovació col·lectiva es transforma el concepte de l'autor dels
continguts i es fomenta la figura de les llicències de copyleft, segons les quals se'n permet distribuir
d'una manera oberta els continguts, la còpia, la reproducció o la transformació, sempre seguint unes
condicions determinades, que comencen per l'esment i el reconeixement a l'autor original del
contingut i passen per altres termes, com l'ús comercial o la possibilitat de generar-ne unes obres
derivades.
27
Guies
Per al
desenvolupament de
la societat del
coneixement

29. Els governs locals davant el repte del Web 2.0
7. Talent global
Copyleft és un concepte que permet distribuir de manera oberta els continguts, la còpia, la
reproducció o la transformació, sempre dins d'unes determinades condicions, que passen per
la menció i el reconeixement a l'autor original del contingut.
Aquest nou univers transforma des de la indústria del programari a la musical, passant per l'editorial,
entre d'altres. En aquests temps d'una societat hipercomunicada i hiperconnectada, en què la
tecnologia ha obert els camins per al treball distribuït i col·laboratiu, tot està en plena reinvenció.
Creative Commons
El tipus de llicència a nivell mundial més estès en aquest entorn dels continguts digitals és, sens cap
mena de dubte, Creative Commons. És la denominació d'un tipus de protecció de l'autoria sobre els
continguts i que salvaguarda la identitat del creador de les obres amb la necessitat de l'atribució a
canvi de l'obertura d'aquests elements a la comunitat d'acord amb diverses variables (com la
generació d'una obra derivada o el seu ús comercial).
Tot i això, hi ha altres opcions, entre les quals podem trobar, a nivell estatal, el projecte Coloriuris, que
persegueix, de la mateixa manera que ho fa el Creative Commons, la preservació de l'autoria dels
continguts sense haver-ne de limitar l'accés de la comunitat.
I 7.3. De la idea a l'acció
Tot aquest fenomen de la col·laboració que ha facilitat la tecnologia no és altra cosa que un trasllat a
l'entorn digital de la col·laboració entre les persones. Aquestes dinàmiques de participació emulen el
que succeeix de dia en dia en el món físic, on de vegades allò digital s'acaba traslladant al món físic.
L'Administració i la col·laboració oberta
Finalment, tot aquest corrent obert de col·laboració i de gestió compartida està portant-se al terreny
real. Així ho ha d'entendre l'Administració pública, que pot aprofitar aquestes vies de generació de
continguts compartida i la promoció de la innovació conjunta per transformar el món analògic i no
deixar tot en el simple terreny digital.
Es tracta d'un fenomen encara no explotat d'una manera intensa des dels entorns públics i que ha de
servir com a exemple per obrir les vies de col·laboració que les noves tecnologies de la informació i la
comunicació generen. És un enorme espai d'impuls de tot el canvi que encara es pot dur a terme per
la ciutadania en tot l'entorn dinàmic en què es desenvolupen les relacions de la societat civil.
28
Guies
Per al
desenvolupament
de la societat del
coneixement

30. Els governs locals davant el repte del Web 2.0
7. Talent global
Les TIC i les noves dinàmiques de comunicació obertes pel Web social fan possible que
els ciutadans i l'Administració puguin col·laborar en processos oberts de creació
col·lectiva i innovació oberta que s'impulsin des d'allò digital i tinguin després una
possible translació al món analògic.
Creació col·lectiva a l'Administració pública
Un exemple de procés de creació col·lectiva i innovació amb l'ajut de plataformes digitals són
els pressupostos participatius. Es tracta de mecanismes que permeten als ciutadans influir o
decidir directament sobre els processos de formació dels pressupostos públics de la seva
localitat.
És cert que aquesta modalitat de participació ciutadana, tal i com s'ha provat a diversos
municipis catalans, tradicionalment s'ha dut a terme d'una manera presencial, mitjançant
assemblees o tallers, però la irrupció d'Internet està canviat substancialment aquests
processos. A partir d'unes eines que milloren les experiències de participació, tant en termes
d'accessibilitat com en d'altres de funcionament, i de l'ús de les xarxes socials que incideixen
en la millora de la comunicació, es pretén implicar més la ciutadania i augmentar la legitimitat
del procés.
Trobem exemples de pressupostos participatius tradicionals que s'han acompanyat de
processos on-line a ciutats alemanyes com Friburg, Hamburg o Berlín, com també a ciutats
italianes com Parma o a la regió del Laci. En la majoria d'aquestes primeres provatures, les
conclusions coincideixen en gran mesura. La introducció d'aquests processos en versió on-
line augmenta la participació en termes generals, però també en termes de col·lectius amb
un historial de participació més baix, com ara les dones o els immigrants. A més, hi
coincideixen a concloure que l'èxit dels processos depèn, gairebé exclusivament, de la
capacitat de comunicació del municipi en qüestió. Aquells que utilitzen els mitjans
tradicionals i les xarxes socials de forma intensiva tenen més possibilitats d'obtenir uns nivells
de participació més alts que aquells que no ho fan.
29
Guies
Per al
desenvolupament de
la societat del
coneixement

31. 8 Les eines 2.0 i
les seves aplicacions
Tots els canvis que han esdevingut en l'entorn de la
comunicació passen al camp pràctic per mitjà de diverses eines
i aplicacions. Es tracta d'un univers d'elements interconnectats,
cadascun especialitzat en un aspecte concret, que lliguen a
l'hora de portar a terme una estratègia de comunicació
completa en les xarxes socials.
D'aquesta manera, passem a aprofundir en les diverses
plataformes de relació en els espais oberts a la Xarxa i en cada
apartat tractem les institucions que ja les estan utilitzant per
observar d'una manera directa la forma en què es poden crear
unes dinàmiques de relació amb els ciutadans.
I 8.1. Els fòrums
Abans que el propi fenomen del Web 2.0 es comencés a
generalitzar i es produís l'eclosió de la participació, a la Xarxa ja
hi havia petits reductes en els quals algunes comunitats
d'usuaris ja es relacionaven i començaven a tractar diversos
temes d'una manera conjunta. Un dels primers llocs on aquests
usuaris van començar a relacionar-se van ser els fòrums de
discussió.
Definició
Es tracta d'unes aplicacions basades en Internet, amb la qual
cosa es desenvolupen unes pàgines que permeten a diversos
usuaris opinar d'una manera lineal sobre alguns temes de
discussió o opinió. Van ser els primers grans espais de discussió
oberta i organitzada que van començar a obrir-se a la Xarxa i els
descendents directes dels sistemes primigenis de comunicació
entre diversos usuaris d'una manera simultània.
La seva estructura d'organització és lineal i jerarquitza els
missatges de dalt a baix, tot posant ordre a la conversa al voltant
d'un tema concret que diversos usuaris mantenen d'una
manera asíncrona. Els fòrums poden seguir, principalment, dues
30
Guies
Per al
desenvolupament de
la societat del
coneixement

32. maneres de presentació i distribució dels missatges: la plana, on tots els comentaris s'ordenen d'una
manera cronològica, o la imbricada, on es generen diversos fils de discussió entre els missatges
publicats en cada tema i les respostes a cadascun d'ells.
I Participar en la conversa amb un llenguatge que escaigui al mitjà
I Monitoritzar el que diuen de la institució
I Millorar els serveis gràcies a la informació que s’ha recollit
Casos d'èxit
Aquest tipus d'entorns es poden complicar i poden donar lloc a uns models mixtos i, fins i tot, a
portals d'informació més complexos i evolucionats, tal i com ha estat el cas de Racó Català, un fòrum
d'opinió nascut l'any 1999, que ha anat canviant i de ser un simple conjunt de fils temàtics en els quals
unes desenes de persones opinaven ha passat a ser, fins i tot, un portal informatiu i d'argumentació
en què participen milers d'usuaris.
D'aquesta manera s'estableix una interacció contínua entre tots els ciutadans que s'han donat d'alta
en aquest portal informatiu basat en fòrums en què ja s'han deixat més de 3 milions de missatges en
els més de 100.000 temes oberts fins al moment. Es tracta d'un espai obert que pot ser un emulador
d'una manera simple amb l'ús d'aplicacions que generen aquest tipus de pàgines Web, amb les quals
es poden establir converses amb qualsevol persona i generar dinàmiques obertes entre
l'Administració i el ciutadà.
I 8.2. Els blocs
És una eina de publicació que avui dia ja comença a ser coneguda entre la ciutadania i guanya una
importància significativa i un paper dins l'àmbit d'influència de la societat.
Definició i context
Els blocs són diaris personals digitals que estan dissenyats de tal manera que cada article té una data
de publicació i així resulta senzill fer-ne el seguiment. Les possibilitats que aquests ofereixen per tal
que hi hagi una interacció entre l'autor i els lectors són la característica principal dels blocs.
Normalment, els blocs tenen habilitada una opció perquè els lectors puguin deixar comentaris en els
articles o posts de l'autor. Així, aquest aconsegueix una retroalimentació i es genera una conversa al
voltant de la temàtica de l'article en qüestió.
Els autors dels blocs s'anomenen blocaires i els temes que tracta cadascun d'ells acaba definint el tipus
de bloc. Així, podem trobar blocs personals, blocs d'experts sobre un tema, blocs professionals,
periodístics o blocs polítics. Tot i que el plantejament inicial estava orientat cap a unes pàgines personals
que incorporessin les eines pròpies del Web 2.0, és a dir, aquelles que hi faciliten l'accessibilitat i que hi
fomenten la interactivitat, el cert és que els blocs han superat totes les expectatives que havien creat.
31
Guies
Per al
desenvolupament de
la societat del
coneixement

33. Els governs locals davant el repte del Web 2.0
8.Les eines 2.0 i les seves aplicacions
La seva importància ha augmentat de tal forma que ja hi ha veus que els situen com un mitjà de
comunicació més, amb una capacitat de difusió que en ocasions és superior a la dels mitjans
tradicionals. Això és així a causa de l'augment d'audiència a Internet, però també per raó de la
capacitat de difusió i segmentació que mostren els blocs amb un alt nivell d'especialització. Ja no són
aquests simples espais personals on algú exposava la seva visió sobre qualsevol tema. Ara són espais
de discussió oberta i portada a terme d'una manera individual, col·lectiva o corporativa, creïbles i
assumits per la comunitat com una manera simple d'informació i interacció.
Rànquings
Segons Technorati, un lloc Web que classifica els blocs de tot el món amb diversos criteris, com ara
temàtica, idioma o difusió, actualment hi ha més de 135 milions de blocs arreu del món. Aquest tipus
de Webs són necessàries des del punt de vista que ordenen els blocs per temàtiques i n'ajuden a la
localització i la difusió. En aquest sentit, a Catalunya hi ha un exemple de classificador d'aquest tipus.
Es tracta de Poliblocs, el portal de blocs polítics en català. Aquest lloc Web pretén ser un recull de blocs
escrits en català que tinguin a veure amb la informació de caire polític. Entre d'altres, hi trobem els
blocs dels partits polítics, de les institucions, dels periodistes i dels ciutadans.
I Fomenta la interacció entre autor i lectors
I Proporciona una informació de valor i actualitzada per als ciutadans
I Implica diferents departaments per als continguts del bloc
Casos d'èxit
L'Ajuntament de Barcelona utilitza el seu bloc, Barcelona Parla, com a plataforma virtual per tal que els
ciutadans facin sentir la seva veu i participin en tot el que afecta la seva ciutat. És una eina que tracta
d'incrementar la participació de la ciutadania i, a més, ho fa d'una forma directa ja que dóna la
possibilitat als usuaris d'aportar un contingut al propi bloc. Així, la veu de Barcelona passa a ser la veu
dels seus ciutadans, que aporten nous articles, notícies o valoracions i que, a més, deixen comentaris
als apunts dels altres usuaris del bloc.
La Generalitat de Catalunya ha engegat un altre bloc públic, El bloc de gencat, per promocionar les
seves experiències a Internet, com també per informar de diversos temes relacionats amb la innovació,
la gestió del coneixement i l'eGovernment. En aquest cas, l'objectiu és connectar amb una comunitat
determinada, formada principalment pels treballadors públics i els professionals de la política, i
dinamitzar-la de forma que acabi generant un valor afegit tant per l'Administració com per als seus
usuaris, és a dir, els ciutadans. El bloc està plantejat com a eix central des del qual s'origina el missatge
que després recorrerà les altres xarxes 2.0, que a la vegada també estan enllaçades amb el bloc i hi són
presents.
32
Guies
Per al
desenvolupament
de la societat del
coneixement

34. Els governs locals davant el repte del Web 2.0
8. Les eines 2.0 i les seves aplicacions
I 8.3. Microblogging
Aquestes eines d'actualització ràpida i ús senzill s'han estès gràcies a la proliferació de les
connexions mòbils i el creixent ús de telèfons i dispositius portàtils que permeten a tothom
publicar els seus continguts des de qualsevol lloc i, en molts casos, es tracta de la primera font
d'informació per descriure alguns esdeveniments que són notícia.
Definició i context
El microblogging és una derivació del fenomen bloc que té la particularitat que la
comunicació s'estableix a partir de missatges curts, generalment inferiors a 200 caràcters, que
poden llegir el públic general o només aquells usuaris que tinguem a la nostra Xarxa de
contactes. Actualment, el microblogging ha esdevingut un fenomen que ha revolucionat la
Xarxa per la seva immediatesa, és a dir, per la seva capacitat per seguir l'actualitat més ràpid
que qualsevol altre mitjà, i alhora per la seva proximitat ja que facilita i promou la interacció
directa entre els seus usuaris.
Twitter és el responsable principal d'aquesta extensió, cada vegada més veloç, del
microblogging. Aquesta Xarxa social de microblogging s'ha convertit en una de les eines més
populars d'Internet amb prop de 45 milions d'usuaris a tot el món. El motiu d'aquest èxit es
deriva d'unes aplicacions que han tingut força suport en l'àmbit empresarial i han reforçat el
paper dels usuaris a temps real a la Xarxa.
El gran augment dels perfils a Twitter i les característiques especials d'aquesta xarxa social han
afavorit que tant les empreses com les institucions públiques hagin mostrat un interès
creixent per utilitzar aquesta eina de microblogging. En el cas de les institucions públiques,
l'objectiu és acostar-se més a la ciutadania i establir i fomentar un canal de comunicació en
el qual hi sigui possible la interacció.
I Proporciona informació actualitzada i de valor per als ciutadans
I Fomenta la interacció i acosta als ciutadans
I Utilitza un to que humanitza la institució i la fa propera
Casos d'èxit
Cada vegada són més les Administracions públiques que donen el pas d'entrar a Twitter per
experimentar amb aquesta eina. També hi ha altres perfils públics, com ara els dels partits
polítics, les fundacions i, fins i tot, els perfils personals dels polítics, que han descobert en el
Twitter una bona eina per enraonar directament amb els ciutadans.
Per tal d'ordenar tots els perfils de Twitter, també ens trobem alguns llocs web que permeten
als usuaris crear els seus propis llistats per segmentar els perfils. Així, alguns serveis, com ara
33
Guies
Per al
desenvolupament de
la societat del
coneixement

35. Els governs locals davant el repte del Web 2.0
8.Les eines 2.0 i les seves aplicacions
Tweepml, fan que els usuaris creïn els seus propis agregadors de Twitter i els comparteixin amb altres
usuaris de tal forma que sigui més senzill localitzar els perfils de diferents temàtiques. A Catalunya
trobem també un rànquing anomenat Politwitts, que fa una classificació de tots aquells perfils que
tinguin a veure amb la política, ja siguin institucionals o bé personals.
Alguns governs municipals de grans ciutats, com ara Nova York, han començat a fer servir el Twitter
com a canal de comunicació bidireccional amb els seus ciutadans. En el cas de la ciutat nord-
americana, aquesta utilització es basa en el fet de distribuir el canal i crear diversos perfils de Twitter i
atorgar-li a cadascun d'ells una funció concreta. Així, hi ha un perfil que segueix totes les decisions del
govern de l'Ajuntament i que tracta d'acostar-les als ciutadans, un perfil que segueix totes les activitats
de l'alcalde i que, fins i tot, en té alguna aportació personal, i un altre que segueix un perfil de telèfon
informatiu per a la ciutadania. Aquest últim possiblement sigui el més interessant atès que mostra fins
a quin punt és possible la conversa al Twitter. Els ciutadans demanen qualsevol tipus d'informació per
aquest canal i l'Ajuntament respon amb la màxima celeritat possible.
Pel que fa a Catalunya, els primers exemples d'usos del Twitter els trobem en diversos Ajuntaments
que hi comencen la seva immersió de formes diferents. Per una banda, hi ha l'Ajuntament de Santa
Coloma de Gramenet o el de La Seu d'Urgell, amb un perfil dedicat a la difusió de l'activitat de
l'Ajuntament, a notificar la resolució d'incidències que afecten la ciutadania, tal i com podria ser un tall
en el corrent elèctric, i també per promocionar la seva presència a altres eines 2.0, com ara Youtube o
Facebook. I per l'altra, Ajuntaments com el del Prat de Llobregat o el de Cerdanyola del Vallès, que han
obert perfils per a les seves regidories de cultura i que utilitzen el canal de comunicació per a difondre
específicament els actes culturals que es duen a terme al seu municipi.
I 8.4. Les xarxes socials
En aquesta expansió dels espais socials de la Xarxa, les xarxes socials, entre totes les eines disponibles
a Internet, són les que més temps d'atenció abasseguen. Es tracta d'uns espais de relació amb una
gran potencialitat per obrir les institucions cap als ciutadans i participar-hi en una conversa directa.
Definició i context
Una xarxa social és un punt de conversa i de relació de les persones fonamentat en un entramat digital
i potenciat per mitjà d'Internet. Es tracta, per tant, d'una xarxa de relacions entre els usuaris on
s'intercanvien informació i l'utilitzen per ampliar la seva quantitat de contactes gràcies als límits
geogràfics i temporals que trenca la tecnologia i que permet connectar les persones amb algun punt
en comú.
En definitiva, es tracta d'una emulació digital d'un punt de trobada físic, ampliat gràcies a la tecnologia
i l'abast d'Internet. És una forma global de connectar les persones i de trobar el major nombre possible
d'usuaris, que després dins la Xarxa s'aniran unint per les afinitats personals, temàtiques, geogràfiques
o de qualsevol altra mena. Es tracta del model seguit per les xarxes socials generalistes i que varia molt
de les xarxes socials especialitzades, temàtiques o verticals, en què la temàtica i l'objectiu estan molt
34
Guies
Per al
desenvolupament
de la societat del
coneixement

36. Els governs locals davant el repte del Web 2.0
8. Les eines 2.0 i les seves aplicacions
més acotats i busquen un menor nombre d'usuaris, però que participin de manera més activa
al voltant d'un eix d'interès comú concret. Així, les Administracions públiques poden decidir
entre passar a formar part de la conversa global que es produeix en les xarxes socials existents
o desenvolupar les seves pròpies xarxes socials i centrar-hi tota la conversa amb la ciutadania.
I Porta la conversa allà on es relacionen els ciutadans
I Connecta amb els ciutadans i els convida a participar
I Identifica les comunitats específiques i hi aporta una informació de valor
Casos d'èxit
Davant aquests dos possibles escenaris d'actuació, els exemples que es realitzen de
pràctiques de conversa des de l'Administració pública amb els usuaris s'han separat en dos
apartats diferenciats, tenint d'una banda l'activitat centrada en la major xarxa generalista del
planeta, Facebook, i de l'altra, un exemple de xarxa social ciutadana on els habitants d'un
punt geogràfic concret s'uneixen entorn d'un sistema horitzontal per trobar alguns temes
d'interès comú.
L' Administració a Facebook
Un bon exemple d'utilització de la xarxa social Facebook com a canal de comunicació entre
un govern i els seus ciutadans el trobem a la ciutat de San Francisco als Estats Units d'Amèrica.
Aquesta ciutat californiana, famosa per les seves iniciatives a les xarxes 2.0, aposta per la
relació directa amb els seus usuaris. Així, a la seva fanpage, que ja ha assolit els 264.000
admiradors, hi trobem un recull de notícies relacionades amb les novetats que afecten la
ciutat, una agenda d'esdeveniments molt completa, un repositori de fotografies que tant el
consistori com els propis ciutadans han aportat, un enllaç al canal de Youtube de la ciutat i,
fins i tot, una secció on els ciutadans poden iniciar i participar en algunes discussions.
No cal dir que a les fanpages de Facebook és important aportar dos elements determinats.
En primer lloc, el fet de tenir un contingut exclusiu que permeti ajudar en la promoció i la
difusió de la fanpage, i en segon lloc, permetre als usuaris la interacció i l'aportació de
contingut propi. A Catalunya també tenim exemples d'immersions al Facebook, com ara les
dels Ajuntaments de Tona, La Seu d'Urgell o l'Escala. En tots aquests casos s'utilitza la xarxa
social per difondre les novetats dels municipis, ja siguin en forma de nous espectacles com
d'incidències que afecten directament els veïns. També hi ha una agenda d'esdeveniments i
un apartat de fotografies, però manca un apartat de discussions que la ciutadania aprofiti
realment per interactuar amb el seu Ajuntament.
El cas de Tinet
Tinet és l'acrònim de Tarragona Internet i es tracta de la primera xarxa social ciutadana
d'Espanya, creada l'any 1995 per uns professors de la Universitat Rovira i Virgili. El seu objectiu
35
Guies
Per al
desenvolupament de
la societat del
coneixement

37. Els governs locals davant el repte del Web 2.0
8.Les eines 2.0 i les seves aplicacions
inicial era l'alfabetització digital i amb aquest objectiu proporcionava l'accés gratuït a Internet en un
moment en què l'accés a la xarxa no era assequible per a tothom. Amb el temps, Tinet ha anat
evolucionant tot i que ha mantingut l'essència de xarxa ciutadana de les comarques de Tarragona.
Continua donant servei de notícies que afecten aquesta província, com també de caràcter general,
organitza actes relacionats amb les noves tecnologies, és present a totes les xarxes 2.0 i, sobretot,
permet que tots els seus usuaris hi tinguin un compte on hi poden crear un bloc, participar als fòrums
i altres activitats que promouen la implicació ciutadana amb la pròpia Xarxa.
Altres espais
Les Administracions han de participar a les converses que tenen lloc a la Xarxa. No obstant això, el fet
que una pàgina Web sigui categoritzada com a xarxa social no vol dir que hi hagi d'estar present. El
millor és dur a terme una estratègia i entrar en els espais que aportin un benefici real a l'Administració.
D'aquesta manera es farà un menor nombre de converses, però seran en llocs clau i generaran un valor
a la societat. Així, xarxes com Tuenti, molt centrades en la comunicació personal i amb una comunitat
contrària a la incursió d'organismes o col·lectius, o Linkedin, xarxa enfocada al networking, no tenen
perquè ser el centre de cap moviment d'obertura a Internet d'una institució.
I 8.5. Altres plataformes
Tot i que els tipus principals de plataformes de relació han estat descrits, n'existeixen altres molt més
específics o que tan sols són variacions d'aquells que s'han descrit o barreges amb les característiques
d'alguns d'ells. Així, se n'han de fer ressaltar dos més: els sistemes d'emmagatzematge d'elements
multimèdia i els filtres socials.
Els sistemes d'emmagatzematge d'elements multimèdia
Amb la millora de la velocitat de les connexions, cada dia més persones s'animen a comunicar-se amb
elements que van més enllà de la paraula escrita. D'aquesta manera s'han multiplicat els serveis que
ofereixen la possibilitat de descarregar els arxius d'àudio, vídeo o fotografia amb la finalitat de agregar-
los posteriorment a altres suports (blocs o pàgines Web) o de compartir-los en els espais socials. Es
tracta d'una nova estació que qualsevol institució pot aprofitar amb la finalitat de facilitar l'accés lliure
dels usuaris als continguts d'interès per al ciutadà i que està sent molt utilitzada en alguns sectors, com
ara el de la promoció turística, els quals hi veuen la manera d'exposar els atractius de qualsevol àrea
d'una manera global a través de la Xarxa i amb la facilitat de què disposen aquests sistemes per ser
compartits desprès en alguns escenaris, com ara les xarxes socials.
Així, dins aquests sistemes, podem diferenciar diversos casos dins l'àmbit públic a les principals eines
d'allotjament de vídeos (YouTube) i de fotografies (Flickr).
I Compartir material i promocionar-lo a la Xarxa
I Obrir la possibilitat que els ciutadans aportin contingut
36
Guies
Per al
desenvolupament
de la societat del
coneixement

38. Els governs locals davant el repte del Web 2.0
8. Les eines 2.0 i les seves aplicacions
Youtube
Els exemples de les ciutats que utilitzen Youtube ens mostren com el canal es mou més cap
a la promoció interna, però també l'externa, de la pròpia ciutat. Un cas molt clar és el de la
ciutat de Sydney. El canal de Youtube de la ciutat australiana mostra uns continguts exclusius,
com ara entrevistes o reportatges, els quals compleixen el doble objectiu que es descrivia
anteriorment. Així doncs, els habitants de la ciutat poden conèixer quines novetats s'hi pro-
dueixen, sobretot pel que fa als espectacles, les exposicions o els esdeveniments especials, i
alhora, els reportatges que cobreixen tots aquests esdeveniments aprofiten per donar a
conèixer la ciutat de portes enfora. És una qüestió d'aprofitament de les possibilitats que ofe-
reix la plataforma i la seva notorietat a la Xarxa, fet que no impedeix que també hi hagi inter-
acció amb els altres usuaris en el mateix canal.
A Catalunya també trobem algun cas de ciutats que han decidit descarregar alguns contin-
guts audiovisuals a la Xarxa de vídeos Youtube. Ajuntaments, com els de Canet de Mar,
Lleida, Sant Cugat del Vallès o Terrassa, aprofiten les virtuts d'aquesta eina 2.0 per donar a
conèixer algunes tradicions o alguns llocs dels respectius municipis per visitar, alhora que
també en fan un ús informatiu i mostren millores de la ciutat, construccions d'infraestructu-
res, llancen campanyes on hi participa la ciutadania aportant el seu contingut o, fins i tot,
repassen els millors moments de les últimes festes majors.
Tot sorgeix d'una voluntat informativa molt clara. Els consistoris que utilitzen Youtube com a
eina pretenen mostrar tot allò que fan, acostar la seva activitat a la ciutadania i, a la vegada,
rebre una resposta i la participació directa d'aquesta. Alhora, a més, han de ser conscients que
l'eina els serveix al mateix temps per a la promoció interna i la promoció externa i, per tant, la
seva imatge adquireix una rellevància especial en l'estratègia dels municipis a les xarxes 2.0.
Flickr
L'ús de Flickr pels Ajuntaments és poc freqüent, i alguns ajuntaments ja cobreixen la seva fun-
ció amb aplicacions que troben a altres eines 2.0, com ara Facebook o els propis blocs. A
Catalunya, però, hi ha Ajuntaments que mantenen oberts alguns perfils a Flickr, com ara
Copons o Sant Feliu de Llobregat.
En el cas del municipi de l'Anoia, es tracta d'una iniciativa que forma part d'una estratègia glo-
bal per acostar l'Ajuntament a la seva ciutadania i que rep el nom de Copons 2.0. L'Ajuntament
l'utilitza per penjar-hi les fotografies d'alguns esdeveniments, com ara les competicions espor-
tives, la festa major, per presentar diferents carrers o places del poble o, fins i tot, per mostrar
algunes postals del poble en les diferents estacions de l'any.
A Sant Feliu de Llobregat, en canvi, es tracta d'un perfil de Flickr que està dedicat exclusivament
al projecte Sant Feliu online. Per tant, hi trobem fotografies d'algunes de les iniciatives que tenen
cabuda en aquest projecte, tal i com són una entrega d'equips informàtics a diferents entitats o
bé les imatges de les instal·lacions dels telecentres que engega l'Ajuntament.
37
Guies
Per al
desenvolupament de
la societat del
coneixement

39. Els governs locals davant el repte del Web 2.0
8.Les eines 2.0 i les seves aplicacions
Els filtres socials
Aquests són sistemes de «sharing emocional», que consisteixen en l'activitat de compartir continguts
entre els usuaris d'una comunitat que dóna valor a allò que considera que pot aportar alguna cosa al
col·lectiu. És una manera de filtrar tota l'actualitat que flueix per la Xarxa i rebre-la de manera reduïda i amb
un protagonisme major d'allò que el conjunt d'usuaris ha considerat de més valor. Som davant els siste-
mes de promoció de continguts que tenen com a principal referent mundial el portal Digg, que va ser
adaptat a nivell estatal amb una eina denominada Menéame. Es tracta de sistemes anàlegs i que servei-
xen clarament de base per al referent principal d'aquest tipus de sistemes a Catalunya, La Tafanera.
I Localitza els temes d'interès per a la ciutadania
I No intervé en el procés de les valoracions dels usuaris
I La Tafanera
La Tafanera és un lloc web d'origen català on els usuaris registrats envien les notícies que acaben con-
vertint-se en el contingut de la pròpia pàgina. Aquest contingut prové tant de blocs com de mitjans
digitals i els propis usuaris, mitjançant els sistemes de vot, poden promocionar les notícies més inte-
ressants a la portada del lloc Web i deixar la resta en els seus apartats corresponents. Es tracta de l'es-
sència de les Webs col·laboratives. Els usuaris escullen què llegeixen els usuaris amb uns sistemes de
«selecció natural» que fan que els propis usuaris eliminin o, directament, no votin aquelles notícies que
volen fer publicitat d'algun producte o que siguin poc adequades. Aquests són possiblement els llocs
Web que millor recullen l'essència del Web 2.0, quant a projectes col·laboratius i d'innovació duts a
terme pels propis usuaris.
Les eines socials de geoposicionament
Són eines que faciliten als usuaris el procés de geoposicionament de diferents ubicacions en els
mapes digitals. Aquest procés permet que els propis usuaris es geoposicionin, fins i tot des dels dispo-
sitius mòbils, o que marquin els llocs d'interès per a altres usuaris en alguns mapes que poden ser d'ac-
cés públic o restringit. El geoposicionament es pot dur a terme a partir d'un text, però també es poden
geoposicionar altres tipus de documents digitals, com ara fotografies o vídeos.
I Facilita una informació d'interès públic d'una manera senzilla i entenedora
I Actualitza en temps real aquesta informació
I Google Maps
38
Guies
Per al
desenvolupament
de la societat del
coneixement