2. El Dia d'Europa és una celebració que té lloc cada 9
de maig a la Unió Europea, en record de
l'anomenada Declaració Schuman, en la qual el
ministre francès d‘afers estrangers, Robert
Schuman, va donar el primer pas per a la integració
dels estats europeus en proposar que el carbó i
l'acer d'Alemanya (llavors República Federal
Alemanya) i França (i els altres països que
s'adheriren) se sotmeteren a una administració
conjunta, impulsant la creació de la primera
Comunitat Europea: la del carbó i acer, sent per
tant l'origen de l'actual Unió Europea.
La importància d'aquesta proposta realitzada el 1950, cinc anys després
de la rendició del règim nazi i davant una Europa devastada per la II
Guerra Mundial, rau més que en sotmetre les dues produccions
indispensables de la indústria armamentística a una única autoritat, en
què els països que participaren en aquesta organització, trobarien una
gran dificultat en el cas de voler iniciar una guerra entre ells.
3. La commemoració d'aquesta data té lloc des
de 1985, després de la seva aprovació pels
caps d'Estat i de govern reunits en el Consell
Europeu. Tot i ser l'únic dia de celebració
oficial a la Unió Europea, es considera un dia
laborable i les celebracions organitzades
pels estats membres no solen equiparar-se a
les que es fan amb motiu de les festes
nacionals de cada estat. Així, encara que a
nivell nacional aquesta festivitat no sol
trobar molt de ressó, sí és habitual veure
com el sector de l'ensenyament i algunes
organitzacions realitzen activitats
específiques per commemorar la jornada.
4. Robert Schuman, Ministre francès d'Afers
Estrangers, va pronunciar la Declaració que porta el
seu nom el 9 de maig de 1950. Hi proposava la
creació d'una Comunitat Europea del Carbó i de
l'Hacer. Els membres posarien en comú la producció
de carbó i d'acer.
La CECA (formada en el seu origen per França,
Alemanya Occidental, Itàlia, els Països Baixos,
Bèlgica i Luxemburg) va ser la primera d'una sèrie
d'institucions supranacionals que es convertirien en
el que és hui la Unió Europea.
Context històric
El 1950, cinc anys després de finalitzar la Segona Guerra Mundial, les nacions
europees encara estaven lluitant per superar les seues diferències.
Els governs europeus, decidits a evitar una altre terrible enfrontament, van
arribar a la conclusió que, posant en comú la producció de carbó i acer, la
guerra entre França i Alemanya, rivals històrics, resultaria en els termes de la
declaració "no només impensable, sinó materialment impossible ".
5. Es va pensar, encertadament, que la fusió dels
interessos econòmics contribuiria a augmentar el nivell
de vida i constituiria el primer pas cap a una Europa
més unida. L'adhesió a la CECA estava oberta a altres
països.
Cites clau:
•"La pau mundial no pot salvaguardar-se sense uns
esforços creadors equiparables als perills que
l'amenacen."
"Europa no es farà d'una vegada, ni en una obra de
conjunt: es farà gràcies a realitzacions concretes, que
creen en primer lloc una solidaritat de fet."
•"La posada en comú de les produccions de carbó i
d'acer (...) canviarà el destí d'aquestes regions, que
durant tant de temps s'han dedicat a la fabricació
d'armes, de les que elles mateixes han estat les
primeres víctimes."
Saló del Rellotge (Sala de
l'Horloge); d'esquena a la
xemeneia, Schuman va
pronunciar el discurs.
6. Moltes han estat les persones que han participat
en la construcció de les Comunitats Europees,
primer, i de la Unió Europea (UE), després, a partir
de l'anomenada Declaració Schuman de 1950.
Moltes d'aquestes persones han jugat un paper
destacat en la vida dels seus propis països
d'origen, paper que fins i tot pot ser més
significatiu que el que han representat en el si de
la Unió. Encara que normalment es coneix com
"Pares d'Europa" a Adenauer, Monnet, Schuman i
Gasperi.La Comissió Europea (CE) oficialment
considera com a tals Konrad Adenauer, Jean
Monnet, Winston Churchill, Robert Schuman,
Alcide de Gasperi, Paul-Henri Spaak , Walter
Hallstein i Altiero Spinelli.
Robert Schuman
Jean Monnet Konrad Adenauer
Winston Churchill
7. Konrad Adenauer (1876 - 1967) va ser el primer canceller de la República Federal d'
Alemanya ( RFA ) de 1949 a 1963. Mantenir una política destinada a incorporar a la
RFA , després de la Segona Guerra Mundial, plenament al bloc occidental, assegurant
la reconciliació de Alemanya amb França i les altres potències aliades. Va acollir des
del principi de forma positiva la proposta de Robert Schuman i va donar suport
fermament la creació de les Comunitats Europees .
Jean Monnet (1888 - 1979) va ser qui va concebre l'estratègia de començar per la
integració econòmica d'Europa , per fomentar d’aquesta manera una solidaritat
material que contrarestara els particularismes nacionals i fos la base per a una futura
unió política . Va participar en 1948 en la creació del Consell d'Europa a l'Haia i en
l'elaboració de la Declaració Schuman (1950 ) . De 1952 a 1955 va ser el primer
president de la CECA, que seria l'embrió de la posterior Comunitat Econòmica
Europea . Per tot això, el Consell Europeu va donar a Jean Monnet el títol de "Ciutadà
d'honor d'Europa" el 1976 i va ser guardonat amb el premi Robert Schuman pels seus
serveis a la causa d'Europa .
Winston Churchill (1874 - 1965) , va ser un polític i home d'estat britànic , conegut
pel seu lideratge del Regne Unit durant la Segona Guerra Mundial . És considerat un
dels grans líders de temps de guerra i va ser Primer Ministre del Regne Unit en dos
períodes ( 1940-1945 i 1951-1955 ) .
8. Robert Schuman (1886 - 1963) va ser un polític francès d'origen germano- luxemburgués.
És considerat com un dels " pares d'Europa" en referència a la seua determinant
participació en la creació de les Comunitats Europees.Com a membre fundador del
Moviment Republicà Popular ( MRP ), va ser un dels principals dirigents de la Quarta
República Francesa , sent ministre de Finances , president del Consell de França , ministre
d'Afers Estrangers i ministre de Justícia . També va exercir com a diputat de Mosela entre
1919 i 1962 , amb una pausa entre 1942 i 1946.
El seu càrrec com a ministre d'Afers Estrangers (1948-1952) , el va portar a ser el principal
negociador francès dels tractats signats entre el final de la Segona Guerra Mundial i el
principi de la Guerra Freda ( Consell d'Europa , OTAN , CECA , etc . ) . A més , va ser ell qui
va proposar per primera vegada , el 9 de maig de 1950, un projecte d'integració europea ,
que donaria lloc a la Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer . Va ser també el primer
president de l'Assemblea Parlamentària Europea (1958-1960) , precedent de l'actual
Parlament Europeu .
9. Alcide de Gasperi (1881 - 1954) va dirigir a Itàlia, entre 1945 i 1953, huit governs
successius. També va ser ministre d‘Afers Estrangers. Va aconseguir que Itàlia
s'adherira a la Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer (CECA) i va donar suport
activament el projecte de la Comunitat Europea de Defensa. Poc abans de morir, es va
convertir en el primer president l'Assemblea parlamentària de la CECA.
Paul-Henri Spaak (1899 - 1972), polític belga, un dels iniciadors de la unió duanera de
Bèlgica amb els Països Baixos i Luxemburg, que donaria lloc al Benelux.
Walter Hallstein (1901 - 1982), va ser un polític alemany i el primer president de la
Comissió Europea.
Altiero Spinelli (1901 - 1982), va ser un polític italià, defensor a ultrança del
federalisme europeu. El seu paper més important va tenir lloc com a defensor del
procés integrador succeït durant les dècades que van seguir a la Segona Guerra
Mundial
10. El marc institucional únic de la Unió Europea (UE) és
l'expressió concreta del principi de la unicitat
institucional d'aquesta organització internacional. Està
compost per institucions, òrgans i organismes als
quals els Estats membres atribueixen competències
per a l'exercici comunitari de part dels seus poders i
de la sobirania. Amb açò es busca que determinades
decisions i actuacions institucionals provinguen
d'òrgans de caràcter supranacional, la voluntat dels
quals s'aplica en el conjunt dels Estats membres,
llevant poder d’aquesta manera als òrgans nacionals
de cada país.
11.
12.
13.
14.
15.
16.
17. La bandera europea no només és
símbol de la UE, sinó també de la
unitat i identitat europees en un
sentit més ampli.
La bandera europea està formada per
12 estrelles grogues disposades en un
cercle sobre fons blau. Les estrelles
simbolitzen els ideals d'unitat,
solidaritat i harmonia entre els pobles
d'Europa.
El nombre d'estrelles no té res a
veure amb el nombre de països de la
UE, tot i que el cercle sí que és un
símbol de la unitat.
Va ser dissenyada per Arsène Heitz, un pintor d'Estrasburg, amb el
propòsit manifest que fos utilitzada pel major nombre
d'organitzacions possible, fomentant d’aquesta manera la
integració d'Europa.
18. L'euro és la moneda oficial de la Unió
Europea des de l’1 de gener de 1999 i de
curs legal a l'eurozona, a més circula per
altres onze estats europeus, tant de forma
pactada com no oficial.
Va entrar en circulació, progressivament,
des de l’1 de gener de 2002, substituint a
les antigues monedes nacionals dels països
que ara el fan servir.
L'euro que utilitzen cada dia uns 332
milions d'europeus és la prova més
tangible de la cooperació entre els països
de la UE. Els seus avantatges són a la vista
per a qualsevol que viatge a l'estranger o
faça compres per internet en webs d'altres
països.
19. La melodia que simbolitza la UE procedeix
de la Novena Simfonia i va ser composta en
1823 per Beethoven, que va decidir posar
música al poema "Oda a l'Alegria", escrit
per Schiller en 1785.
L'himne no només simbolitza a la Unió
Europea, sinó també a Europa en un sentit
més ampli. El poema "Oda a l'Alegria" de
Schiller expressa la visió idealista de la
fraternitat entre els éssers humans, una
visió que Beethoven compartia.
El 1972, el Consell d'Europa va convertir el tema "Oda a l'Alegria" de
Beethoven en el seu himne. El 1985, va ser adoptat pels dirigents de la UE com
a himne oficial de la Unió Europea. Sense lletra, en el llenguatge universal de la
música, aquest himne és l'expressió dels ideals europeus de llibertat, pau i
solidaritat.
L'himne europeu no pretén substituir els himnes nacionals dels països de la UE,
sinó celebrar amb ell els valors que tots ells comparteixen.
20. "Unitat en la diversitat", el lema de la Unió Europea, es va utilitzar per
primera vegada l'any 2000.
Es refereix a la manera en què els europeus s'han unit, formant la UE, per
treballar a favor de la pau i la prosperitat, beneficiant-se a la vegada de la
gran diversitat de cultures, tradicions i llengües del continent.
21. La pròpia Unió Europea no expedeix passaports, però
els passaports expedits pels seus 28 estats membres
comparteixen certes característiques de disseny.
Els passaports dels estats membres són de color
bordeus, amb l'escut de l'Estat membre de la Unió
Europea en el centre de la tapa frontal del passaport.
Les paraules "passaport" i "Unió Europea" ("Comunitat
europea" fins al 1997), en l'idioma oficial del país, es
troben inscrits sota l'escut, al costat del nom del país.
Des de 2009 aquests passaports són biomètrics i tenen
el símbol de dades biomètriques en el fons.
22.
23. Tota la informació ací continguda va ser obtinguda a través de la
xarxa. Els enllaços a les pàgines utilitzades són:
1.- http://es.wikipedia.org/wiki/Día_de_Europa
2.-
http://europa.eu/about-eu/basic-information/symbols/europe-day/schuman-d
3.-http://europa.eu/abouteu/basicinformation/symbols/motto/index_es.htm
4.- http://es.wikipedia.org/wiki/Padres_de_Europa
5.- http://europa.eu/about-eu/basic-information/symbols/index_es.htm
6.- http://es.wikipedia.org/wiki/Pasaportes_de_la_Unión_Europea
7.- http://es.wikipedia.org/wiki/Instituciones_de_la_Unión_Europea
Les Imatges van ser obtingudes en la seua totalitat de Google Imatges.
La plantilla de la presentació de powerpoint va ser descarregada de la web
de plantilles gratuïtes de Powerpoint.
