2. La formació dels regnes cristians
EL REGNE ÀSTUR:
El primer nucli polític cristià que va sorgir a la Península va ser l’àstur,
després del triomf sobre els musulmans a la batalla de Covadonga (722),
on els àsturs estaven dirigits pel noble visigot Pelayo.
Durant el segle següent, es va a terme el procés colonitzador del Duero,
una espècie de terra de ningú o terra fronterera del musulmans.
3. NAIXEMENT DE LLEÓ I CASTELLA:
A principis del segle X el regne àstur va passar a dir‐se regne asturleonés o
simplement regne lleonès, ja que la capitalitat del regne se va traslladar de
Oviedo a Lleó.
El regne va anar creixent i a les terres orientals de la conca del Duero
van anar sorgint diversos comtats
4. EL REGNE DE PAMPLONA:
A començaments del segle XI el regne va aconseguir el seu apogeu.
EL COMTAT D’ARAGÓ:
El comtat d’Aragó va sorgir a l’est del regne de Pamplona a principis
de segle IX.
EL COMTAT DE BARCELONA:
L’origen del comtat de
Barcelona el tenim al segle VIII
12. Un noble de categoria inferior que demana protecció a
un noble de categoria superior, el seu senyor feudal. Li
jura fidelitat, dóna assistència i presta servei militar a
favor seu, rebent a canvi el control i jurisdicció sobre la
terra i la població del seu feu o senyoriu.
26. Conocida como "enfermedad de reyes y reina de las enfermedades,
la gota es un tipo de artritis que causa ataques repentinos, dolores
severos, inflamación, enrojecimiento e hipersensibilidad en las
articulaciones. Afecta las articulaciones del dedo gordo pero puede
generalmente ocurrir en los pies, tobillos, rodillas, manos y muñecas. La
gota ocurre cuando una sustancia llamada ácido úrico se acumula en el
cuerpo y se forman como agujas cristales en las articulaciones.
33. EL CASTELL
Els castells estaven emurallats, tenien
torres de defensa i, sovint, un fossat. Les
dependències del castell se situaven al
voltant d’un gran pati central.
A la torre de l’homenatge hi vivia el senyor
i la seva familia hi rebia el cavallers i
comvidats.
34.
35.
36. TORRE DE L’HOMENATGE
La torre de l'homenatge (o torre mestra)
és la torre més alta del castell, màxim
exponent de l'autoritat del senyor; que
pot servir de residència, d'últim refugi, de
torre de vigilància o d'habitatge per la
guarnició.
49. Durant l’edat mitjana, l’Església es va convertir en el
principal focus de difusió i de conservació de la cultura,
especialment gràcies als monestirs. Des d’aquests, els
monjos copistes van fer una important tasca de recopilació i
de reproducció de manuscrits d’autors clàssics escrits en
llatí però que sovint els arribaven per mitjà dels àrabs.
Destaque sobretot les enquadernacions i les miniatures
amb què van il·lustrar els nous manuscrits.
Els monestirs també eren un focus d’evangelització de la
gent del camp ja que l’edifici solia estar envoltat de terres
que eren treballades per pagesos i per serfs que estaven al
servei
del
monestir.
66. En els monestirs els
monjos
s'encarregaven de
copiar a mà llibres
clàssics, que a més
embellien dibuixant
coloristes
miniatures.
Les tapes
solien ser de
fusta
recobertes
amb pell seca.
76. El feu era l'extensió de terra que posseïa un
home lliure, per concessió del senyor, a canvi de
declarar-se vassall d'aquest i obligar-se a
determinades càrregues que es pagaven en
serveis o en espècies.
77. Els serfs
Estaven lligats a la terra que trevallaven sense poder
abandonar-la: quan aquesta era venuda passaven a
dependre del nou propietari.
Els llauradors
Els llauradors devien al senyor tributs i prestacions en
moneda, una part de la collita i de bestiar, i de
vegades, també objectes de producció domèstica
(articles de fusta o peces de tela). A més de la
prestació d'uns tres dies de treball no remunerat,
havien de fer servir el molí, el forn i la premsa del
senyor pagant un impost establert.
88. Els xiquets a l’Edat Mitjana
Els nens, des de ben petits ajudaven
als seus pares en feines poc perilloses;
recollint fruita, anar a buscar aigua a la
font, anar a buscar llenya… Les nenes,
a més, ajudaven a la mare a filar i a
teixir. Tant els nens com les nenes, als
8 anys, ja podien ser pastors. Als 10
anys ja treballaven com els grans.
91. A partir dels segles XI i XII les tècniques i les eines
agrícoles van millorar molt. Gràcies a això les collites
augmentaren i els llauradors van poder començar a
intercanviar els seus productes. Apareix i es
desenvolupa el comerç.
A partir del segle XI, i durant el XII, es produeix un
renaixement de les ciutats (burgs), amb la creació
de noves poblacions o el desenvolupament de les ja
existents. Els nous habitants dels burgs
constitueixen un nou estament social: la burgesia.
Els habitants de les ciutats eren lliures, ja no
depenien de cap senyor feudal.
A les ciutats, a partir del segle XII, la vida
urbana s'organitzà per treballs. Els que
treballaven en un mateix ofici s'arreplegaren en
gremis.
92.
93. Un tintorer a
l'Edat Mitjana.
Els artesans d’un mateix
ofici s’agrupaven al
mateix carrer.
Els tallers, propietats dels
mestres, també eren el
seu habitatge.
Els artesans de cada
ciutat s’agrupaven en
gremis per protegir-se de
la competencia i garantir
el seu bon funcionament.
Els gremis presentaven
les seves normes i
controlaven la qualitat i el
preu dels seus articles.
110. El desenvolupament econòmic i urbà dels segles XII i
XIII, accelerà l'interès per la instrucció: s'obren nous
centres d'ensenyança, es cultiven noves formes de
pensament i creix considerablement el número
d'estudiants. Apareix la universitat.
111. La Universitat de Salamanca és una de les més
antigues d'Europa juntament amb les de Bolonya.
113. L’estil romànic va aparèixer a l’Europa Occidental del segle X.
Els edificis característics d’aquest estil varen ser els monestirs
i les esglésies.
L’església romànica es caracteritzava pels elements següents:
Planta de creu llatina, és a dir, dues naus creuades en què la principal
era més ampla i més llarga
Sostre en forma de volta de canó, aconseguida per mitjà d’arcs de mig punt.
Murs massissos, baixos i amb finestres petites
Contraforts que reforçaven els murs des de l’exterior
121. Com que no poden obrir grans finestres a les
parets, els temples tènen una il·luminació
escassa.
122.
123.
124.
125.
126. PINTURA
La pintura, igual que
l'escultura, estava
subordinada a
l'arquitectura.
S'utilitzava per
decorar les esglésies.
Tenien una finalitat
didàctica, servien per
ensenyar al poble
(majoritàriament
analfabet) passatges de
la Bíblia en forma
esquemàtica.