1. TEMA 40
La poesia lírica
dels segles XIV i XV.
Ausiàs March

3. • S. XIV: Regnat del Casal de Barcelona > Pere el
Cerimoniós, Joan el Caçador i Martí l’Humà
• Tots 3 tingueren sensibilitat per la literatura i per les arts.
Difongueren des de la Cort un model lingüístic del català
• S. XV: amb la mort sense descendència de Martí l’Humà
entra la nova dinastia dels Trastàmara amb el
Compromís de Casp (1412)
• El centre econòmic i cultural passa a València

4. • Alfons el Magnànim inicià l’expansió pel Mediterrani,
incorporant a la Corona d’Aragó: Còrsega i Sardenya

5. • 1380-1500 Segle d’Or de les lletres catalanes
• Tota la poesia dels s. XIV i XV segueix les formes i els
temes de la poesia trobadoresca
• Tot i que la llengua empleada segueix sent l’occità, s’inicia
un procés de desprovençalització
• Forma: es manté el decasíl·lab amb cesura a la 4ª síl·laba
• Corrents literaris d’altres països que influencien la literatura
catalana, com el dolce stil nuovo d’Itàlia

6. POESIA ITALIANA: INTROSPECCIÓ I AMOR
• Principals autors: Dante Alighieri
Francesco Petrarca
• Dolce stil nuovo: recerca d’una expressió refinada dels propis pensaments
• Ús de metàfores i simbolismes
• Dona=dona angelicatta, intermediària entre l’home i Déu
• S’identifica amor i cor gentil
• La dona és cantada en vida i després de morta
• Ús del vers d’art major: el decasíl·lab

7. • Rei de caràcter • Oncle d’Ausiàs March • Pare d’AM (2ª ½ s.
sanguinari i venjatiu (2ª ½ s.XIV) XIV)
• Com a poeta mostra • Poemes de tema • Cavaller de Pere el
humor i despreocupació amorós influïts per la Cerimoniós
• Destaquen 3 peces lírica francesa • 3 poemes al·legòrics i
poètiques: coetània 9 poesies de reflexió
• Noces de Joan el • 3 poemes al·legòrics i moral
Caçador 6 poesies • Sirventesos per criticar
• Martí l’Humà, sobre • Debat entre Honor i els costums dels
com armar cavallers Delit cortesans
• Debat entre March i • Lo rauser de la vida • L’arnès del cavaller
el vescomte de Gaia • Lo compte final
Rocabertí
Pere el Jaume
Pere March
Cerimoniós March

8. • 1370-1405 origen • 1370-1444 • Finals XIV-1424
napolità • Escrivà de Martí • Cavaller d’A el M
• Cavaller de Martí l’Humà, cambrer • Cruïlla entre la tradició
l’Humà d’Alfons el Magnànim trobadoresca i l’influx
• 20 poesies escrites en • Traductor de la Divina dels humanistes
occità on parla de Comèdia de Dante italians
l’amor des de un punt • 15 poesies • 18 poesies de
de vista subjectiu (sirventesos, lais i temàtica amorosa
• Temes de tradició cançons) • El presoner: idea de
trobadoresca • Influència solitud
• Trobar lleu trobadoresca (Cerverí • Lo setge d’Amor:
• Influenciat per la de Girona) i francesa paral·lelismes entre la
poesia italiana • Trobar ric guerra i l’amor
Gilabert Andreu Jordi de
de Próixita Febrer Sant Jordi

10. • Naix a Gandia el 1397, mor a València el 1459
• Membre de la cavalleria al servei
d’Alfons el Magnànim
• Participà en les expedicions reials a Còrsega i Sardenya
• L’any 1437 es casà amb Isabel Martorell i
després d’enviudar es casà en segones
núpcies amb Joana Escorna

11. • Va esdevenir un model literari i una autoritat en matèria
d’amor (nova concepció de l’amor)
• Marca la ruptura amb la tradició trobadoresca
Deixa de banda els convencionalismes de l’amor cortès
Reflexió sobre els sentiments del poeta de manera sincera i
plena de contradiccions
• Obertura d’una poesia més d’acord amb els gustos i les
necessitats d’una societat que avança: la burgesia catalana
ascendeix fent trontollar les estructures del feudalisme

12. • El corpus de la seva obra consta de 128 poemes:
 Cants d’amor > es classifiquen segons el senyal:
• Plena de seny: diàleg entre l’autor i la dama, solitud del poeta
Es proposa trencar les formes més tradicionals de l’acte d’amar
• Llir entre cards: es desvetlla el nom de la dama (Teresa)
Amor=contemplació, única possibilitat d’amor pur
• Amor, amor: desenganyat i vell. El plaer intel·lectual no és suficient
per assolir l’amor complet.
• Oh foll’amor: el poeta se sent vil, deshonest i pecador
• Mon darrer bé: s’enamora d’una dama quan ja és vell

13.  Cants de mort: 6 poesies dedicades a plànyer la mort de la dama
 Cants morals: to sentenciós, doctrinal i moral. Natura de l’amor:
3 classes > honest, delitable i el que té d’ambdós. Temes de
contingut filosòfic: el bé, la mort, la vellesa.
 Cant espiritual: preocupació del poeta per aconseguir el camí de
Déu. Temor i desig de la mort
 Poesies de circumstàncies

14. INFLUÈNCIES
Clàssics grecollatins
 Coneixement dels mites clàssics
Sant Tomàs i Aristòtil
 Poesia de contingut moral i didàctic
La Bíblia
 Referències a episodis bíblics
Els trobadors
 Utilitza el senyal i els anomena
Dante i Petrarca
 Anàlisi psicològica de l’amor, escriptura de la mort de les estimades

15. Teoria aristotèlica de l’amor >’home té 2 natures:
COS: amor carnal
ÀNIMA: amor espiritual
Buscar estabilitat en aquesta contradicció
Contradicció temor i desig de la mort:
TEMOR: com tot home davant de la mort
DESIG: alliberament del dolor d’estimar i rencontre amb la
dama, gaudir del sentiment no correspost en vida
Dualitat entre home pecador – salvació de l’ànima i fe en Déu
Racionalització de l’amor, dona mitjà per acostar-se a Déu
Solucions per un home que no arriba a trobar el goig de l’ànima

16.  Llengua
• Escriu en català per donar versemblança a la seva sinceritat
• Llengua culta
 Versificació
• Versos durs i aspres: la retòrica està al servei de l'intel·lecte
• Usa el patró trobadoresc: decasíl·lab amb cesura (4 + 6)
• Ús de l’estramp: vers decasíl·lab sense rima
 Recursos retòrics
• Dicotomia
• Comparacions d’imatges diverses
• Ús del senyal
• Metàfores
• Hipèrboles

17. PER SABER-NE MÉS
• www.escriptors.cat/autors/marcha/
• www.musicadepoetes.cat
• March, Ausiàs. Antologia poètica. Mc Graw Hill, Madrid, 1998
• Riquer, Martí de Riquer. Historia de la literatura catalana. Ariel,
Barcelona, 1980
• Història de Catalunya
(pendent dades bibliogràfiques)
• AA. VV. Historia universal. La Edad Media. Volumen 10. Ed. Salvat,
Madrid, 2004