SlideShare ist ein Scribd-Unternehmen logo
1 von 21
Els quadres grocs diran el títol de cada apartat del
tema. Si no surt cap requadre d'aquestes és que
encara continua l'apartat anterior.
ElS HEROIS
Els quadres blaus són les explicacions del tema
que tractem. És molt recomenable (per no dir
imprescindible) que agafeu els apunts d'aquí).
Els quadres clarets són explicacions secundàries,
de suport, que expliquen, amplien o recorden
informació. D'aquests no cal agafar apunts.
1. NAIXEMENT
Era fill d'Egeu, rei d'Atenes, i d'Etra, filla del rei
de Trezén. Egeu va allitar-se amb Etra estant
begut. Quan es va despertar i adonar de què havia
passat, va dir a Etra que si neixia un fill d'aquella
unió, havia de romandre amagat a Trezén. Després
va amagar les sandàlies i l'espasa sota d'una roca i
va tornar a Atenes.
Quan Teseu va arribar als setze anys i era un jove
fort i intel·ligent, Etra li va revelar el seu origen.
Teseu no va tenir problemes en aixecar la roca i
trobar les sandàlies i l'espasa d'Egeu i amb elles
va fer cap a Atenes.
Teseu i Etra (Hyrce)
Durant el trajecte a Atenes, Teseu va netejar els camins de bandits i monstres que impor-
tunaven els viatgers. Primer va trobar Perifetes que assassinava les víctimes amb un garrot
de bronze. Teseu li va prendre el garrot i el va colpejar fins matar-lo.
Més endavant va trobar Sinis que era tan fort que podia doblegar un pi. De fet, matava les
seves víctimes lligant-los als extrems de dos pins i deixarnt-los perquè fossin espedaçats.
Teseu el va véncer en combat i el va matar de la mateixa forma.
Teseu i Sinis
A Cromió va perseguir i matar una monstruosa truja salvatge que aterroritzava la població
local. A continuació va trobar Esciró, un lladre que, assegut sobre d'un penya-segat, dema-
nava als viatgers que li rentessin els peus i quan aquests s'ajupien ell els empenyia avall on
una tortuga marina els devorava. Teseu es va negar a rentar-li els peus, el va aixecar de la
roca i el va precipitar al mar.
Teseu i la truja Teseu i Esciró
Seguint el camí, Teseu va ser retat per Cerció, un lluitador que matava els contrincants amb
una fortíssima abraçada. Teseu el va agafar pels genolls i el va tirar a terra boca avall,
matant-lo en l'acte. Teseu va inventar així l'art de la lluita cos a cos.
Finalment va conéixer Procrustes, pare de Sinis, un hostaler malvat que tenia un sol llit
on feia jeure els seus hostes: si eren molt alts, els tallava les cames perquè hi capiguessin;
si eren baixets, els allargava amb un poltre de tortura. Teseu el va castigar, torturant-lo
de la mateixa manera que ell havia torturat els altres.
Teseu i Cerció
Teseu i Procrustes
Teseu va arribar a Atenes on Egeu s'havia
casat amb la fetillera Medea i havia tingut
un fill amb ella. Gelosa que Teseu pren-
gués el tron al seu fill, Medea va convèn-
cer Egeu que Teseu era un espia i va donar
a Teseu una copa amb verí.
Tanmateix, Egeu va reconéixer ràpidament
l'espasa de Teseu i va tirar la copa a terra.
Egeu va anunciar que Teseu era el seu fill i
hereu i Medea va anar a l'exili.
Medea (Sandys)
2. TESEU I EL MINOTAURE
Anys enrera, Androceu, fill del rei Minos de Creta, havia estat assassinat durant una
visita a Atenes. Aleshores Minos va decretar que els atenesos havien d'enviar cada nou
anys set nois i set noies a Creta, perquè fossin sacrificats al terrible Minotaure.
El nom real del Minotaure era Asterió i era el fruit dels amors bestials de Pasifae, esposa de
Minos, i un toro. Posidó havia obsequiat Minos amb un toro blanc perquè el sacrifiqués en
honor seu, però a Minos li va agradar tant que es va quedar l'animal per a ell.
Pasifae i el toro
A petició de Posidó, Afrodita va fer que Pasifae s'enamorés del toro. Per encàrrec de
la reina l'inventor Dèdal va fabricar una carcassa de vaca que va permetre a Pasifae
unir-se a la bèstia, engendrant així el Minotaure, que tenia cos d'home i cap de toro.
Dèdal ajuda a Pasifae a entrar a la carcassa.
Minos va fer tancar el monstre en un gran Laberint que li va construir Dèdal i cada cert
temps l'alimentava amb carn humana. També hi va tancar Dèdal amb el seu fill Ícar, però
l'inventor va poder fugir amb unes ales que havia fet amb plomes i cera. Pare i fill ja sobre-
volaven el mar quan Ícar va voler volar massa alt, la cera es va desfer per l'escalfor del sol i
ell va morir en caure al mar.
Dèdal i Ícar (Leighton) El vol de Dèdal i Ícar (Saraceni)
Quan Minos va tornar a reclamar els catorze joves a Egeu, Teseu es va oferir per anar a
Creta i matar els monstre. L'oracle de Delfos li va aconsellar prendre Afrodita com a guia i
per tant ell li va oferir un sacrifici a la platja abans de sarpar.
Quan Teseu va arribar a Creta, Afrodita va fer que Ariadna, filla de Minos, s'enamorés
d'ell. Ella el va fer prometre que es casaria amb ella si l'ajudava i li va donar un cabdell
màgic que el guiaria fins al centre del Laberint. Teseu va entrar al Laberint de nit i va matar
el Minotaure mentre dormia, i amb l'ajuda del fil en va poder sortir
Teseu al Laberint Teseu mata el Minotaure Teseu i el Minotaure
Una vegada fora del Laberint, Teseu va reunir els joves i Ariadna i va fugir a Atenes amb
ells. De camí van desembarcar a Naxos on Teseu va abandonar Ariadna. Es desconeix si ho
va fer volent o si els vents van empènyer el vaixell quan ella encara era a terra. Ariadna va
plorar la traició de Teseu però més tard va ser trobada pel déu Dionís que la va convertir en
la seva esposa.
Ariadna dormida mentre Teseu fuig al fons
(Waterhouse)
Dionís i Ariadna
(Pittoni)
De retorn a Atenes Teseu es va oblidar de canviar les veles negres del vaixell per unes
de blanques que li havia donar Egeu per anunciar l'èxit del viatge. Quan Egeu va
veure arribar el vaixell amb les veles negres, va pensar que Teseu era mort i, aclaparat
pel dolor, es va suïcidar precipitant-se al mar que des d'aleshores porta el seu nom.
D'aquesta trista manera, Teseu va esdevenir rei d'Atenes.
Una vegada coronat, Teseu va reformar Atenes de tal manera que els atenesos el
van venerar durant generacions com el fundador de la ciutat: va unificar les
diverses tribus en què es dividia l'Àtica en una sola comunitat, els va donar una
Constitució i òrgans de govern i va encunyar les primeres monedes.
3. GESTES DE TESEU
Teseu es va fer molt amic de Pirítou, rei dels làpites. Pirítou havia escoltat els relats de la
força de Teseu i va voler posar-lo a prova robant-li uns ramats que pasturaven a Marató.
Teseu el va perseguir però no hi va haver combat perquè ambdós es van caure bé i es van
jurar amistat eterna.
Pirítou es va casar amb Hipodamia i va invitar al casament déus i pobles veïns, entre ells,
els centaures. Durant el banquet que va seguir, els centaures van sentir-se atrets pel flaire
del vi i van còrrer a omplir-se'n els vasos. Ara bé, els centaures no estaven acostumats a
beure vi i ben aviat van emborratxar-se. Un d'ells va segrestar Hipodamia mentre els
altres van atacar les altres noies.
Làpites i centaures (Cosimo)
Teseu i Pirítou van còrrer a rescatar Hipodamia i van matar el centaure. La batalla
entre làpites i centaures va durar tot un dia i quan es va fer fosc ambdós bàndols havien
patit moltes baixes. Finalment Teseu va expulsar els centaures a les muntanyes.
Rapte d'Hipodamia (Rubens)
Teseu es va casar dues vegades. La seva primera muller va ser l'amazona Antíope
que li va donar el seu fill Hipòlit. Més tard es va casar amb Fedra, filla de Minos i
germana d'Ariadna, que li va donar dos fills més.
4. FEDRA I HIPÒLIT
Enfadada perquè Hipòlit no li retia culte, Afrodita va decidir castigar-lo fent que Fedra
s'enamorés d'ell. Durant un temps la reina va amagar els seus sentiments per vergonya, fins
al punt d'emmalaltir, però finalment no va poder estar-se de confesar-se per carta a Hipòlit.
Fedra (Cabanel)
Hipòlit va quedar tan horroritzat que va dirigir-se cridant a la cambra de Fedra. Aquesta,
per por a ser descoberta, es va penjar d'una viga però va deixar una nota en què acusava
el jove d'haver-la violat. En llegir-la, Teseu va maleir Hipòlit i el va fer desterrar. Quan
Teseu, a través d'Àrtemis, va esbrinar la veritat, ja va ser massa tard. Hipòlit havia patit
un accident amb el seu carro i havia mort arrossegat pels seus cavall.
Mort d'Hipòlit (Alma-Tadema)
L'amistat amb Pirítou va acabar costant-li cara a Teseu. Mortes Fedra i Hipodamia, els
dos reis van pactar ajudar-se mutuament a trobar noves esposes. Primer Teseu va elegir
segrestar Hèlena d'Esparta, filla de Zeus i Leda, que aleshores era una nena, però com
que encara no es podia casar amb ella, la va deixar a càrrec de la seva mare, Etra.
Leda i el cigne (Rubens) Hèlena (Rossetti)
5. MORT DE TESEU
Més endavant, Pirítou va recordar-li el pacte i ambdós van consultar l'oracle de Zeus. La
resposta del déu va ser que Pirítou havia de casar-se amb Persèfone. Tot i que Teseu va
veure ironia en les paraules de Zeus, Pirítou les va prendre seriosament i va exigir a Teseu
que complís la paraula donada i l'ajudés a aconseguir la mà de la deessa.
Teseu i Pirítou van davallar al Tàrtar on Hades va escoltar la seva irreverent petició.
Fent-se el bon amfitrió, el déu els va invitar a seure en sengles cadires màgiques que
d'immediat es van convertir en part d'ells, de manera que hi van quedar atrapats i no en
podien escapar si no era mutilant-se a ells mateixos.
Persèfone (Rossetti)
Hades i Persèfone
Teseu i Pirítou van romandre quatre anys al Tàrtar, torturats per les Fúries, fins
que Hèracles va davallar a capturar Cerber i, amb permís d'Hades, va alliberar
Teseu, arrencant-lo de la cadira, no sense dolor.
Hèrcules i Cerber (Zurbarán)
Hèracles porta Cerber davant d'Euristeu.
Mentre Teseu havia romàs atrapat al Tàrtar, els espartans havien atacat
Atenes per rescatar Hèlena i se l'havien endut amb Etra com a esclava.
Debilitat per l'aventura al món subterrani, Teseu no es va veure amb cor de
governar Atenes i va partir cap a l'illa d'Esciros on tenia unes propietats.
Paisatge d'Esciros
Licomedes, rei d'Esciros, feia temps que cobejava les propietats de Teseu i, amb
l'excusa de mostrar-li l'illa, el va conduir a dalt d'una muntanya. Una vegada a
dalt, el va empènyer i va dir als atenesos que s'havia caigut per accident.

Weitere ähnliche Inhalte

Was ist angesagt? (20)

Mite del minotaure
Mite del minotaureMite del minotaure
Mite del minotaure
 
Teseu en el laberint
Teseu en el laberintTeseu en el laberint
Teseu en el laberint
 
Edip
EdipEdip
Edip
 
Odissea_1BATX
Odissea_1BATXOdissea_1BATX
Odissea_1BATX
 
Mite cheyi
Mite cheyiMite cheyi
Mite cheyi
 
Odissea iconografia per cants
Odissea iconografia per cantsOdissea iconografia per cants
Odissea iconografia per cants
 
Odisseu i l'Odissea
Odisseu i l'OdisseaOdisseu i l'Odissea
Odisseu i l'Odissea
 
Power teseu, fedra i hipòlit
Power teseu, fedra i hipòlitPower teseu, fedra i hipòlit
Power teseu, fedra i hipòlit
 
Teseu 4rt eso
Teseu 4rt esoTeseu 4rt eso
Teseu 4rt eso
 
Els amors de zeus
Els amors de zeusEls amors de zeus
Els amors de zeus
 
Eneida 1 12
Eneida 1 12Eneida 1 12
Eneida 1 12
 
Posidó
PosidóPosidó
Posidó
 
Destrucció de troia
Destrucció de troiaDestrucció de troia
Destrucció de troia
 
Elenarodri
ElenarodriElenarodri
Elenarodri
 
Apolo+
Apolo+Apolo+
Apolo+
 
Teseu_ESO
Teseu_ESOTeseu_ESO
Teseu_ESO
 
Orfeu i eurídice
Orfeu i eurídiceOrfeu i eurídice
Orfeu i eurídice
 
Percy jackson y el ladrón del rayo
Percy jackson y el ladrón del rayoPercy jackson y el ladrón del rayo
Percy jackson y el ladrón del rayo
 
ELS AMORS DE ZEUS
ELS AMORS DE ZEUSELS AMORS DE ZEUS
ELS AMORS DE ZEUS
 
Metamorfosis (III), d'Ovidi
Metamorfosis (III), d'OvidiMetamorfosis (III), d'Ovidi
Metamorfosis (III), d'Ovidi
 

Andere mochten auch

Historiografia
HistoriografiaHistoriografia
HistoriografiaSergi
 
Historiadelcomic
HistoriadelcomicHistoriadelcomic
HistoriadelcomicSergi
 
La Polis: urbanisme, societat i política
La Polis: urbanisme, societat i políticaLa Polis: urbanisme, societat i política
La Polis: urbanisme, societat i políticamireiagdg
 
Geografia de Grècia
Geografia de GrèciaGeografia de Grècia
Geografia de GrèciaSergi
 
Lhabitatge A Roma
Lhabitatge A RomaLhabitatge A Roma
Lhabitatge A Romamireiagdg
 
Heracles
HeraclesHeracles
HeraclesSergi
 

Andere mochten auch (6)

Historiografia
HistoriografiaHistoriografia
Historiografia
 
Historiadelcomic
HistoriadelcomicHistoriadelcomic
Historiadelcomic
 
La Polis: urbanisme, societat i política
La Polis: urbanisme, societat i políticaLa Polis: urbanisme, societat i política
La Polis: urbanisme, societat i política
 
Geografia de Grècia
Geografia de GrèciaGeografia de Grècia
Geografia de Grècia
 
Lhabitatge A Roma
Lhabitatge A RomaLhabitatge A Roma
Lhabitatge A Roma
 
Heracles
HeraclesHeracles
Heracles
 

Ähnlich wie 011teseu

Ariadna, Teseu i el Minotaure
Ariadna, Teseu i el MinotaureAriadna, Teseu i el Minotaure
Ariadna, Teseu i el Minotaureismsmamol
 
Germansde zeus
Germansde zeusGermansde zeus
Germansde zeusSergi
 
La Mitologia Grega
La Mitologia GregaLa Mitologia Grega
La Mitologia Gregamartetarub
 
El bou de Creta i les eugues de Diòmedes
El bou de Creta i les eugues de DiòmedesEl bou de Creta i les eugues de Diòmedes
El bou de Creta i les eugues de DiòmedesJaume Llinàs Sansó
 
009herois
009herois009herois
009heroisSergi
 
Posidó, déu del mar
Posidó, déu del marPosidó, déu del mar
Posidó, déu del maralba_targa
 
Percy jackson y el ladrón del rayo
Percy jackson y el ladrón del rayoPercy jackson y el ladrón del rayo
Percy jackson y el ladrón del rayojazminbuzzalino1
 
Perseu, Medusa, Andròmeda
Perseu, Medusa, AndròmedaPerseu, Medusa, Andròmeda
Perseu, Medusa, Andròmedasemgrec
 
Cossos transformats en pedres
Cossos transformats en pedresCossos transformats en pedres
Cossos transformats en pedresariadnagracia
 
Treball monogràfic sobre els déus grecs
Treball monogràfic sobre els déus grecsTreball monogràfic sobre els déus grecs
Treball monogràfic sobre els déus grecsclarallado99
 
El teatre (2a part)
El teatre (2a part)El teatre (2a part)
El teatre (2a part)erosyoli
 
Laberint agea
Laberint ageaLaberint agea
Laberint ageaRapsodos
 
Els contes i la mitologia
Els contes i la mitologiaEls contes i la mitologia
Els contes i la mitologiarooocio44
 
Divinitats i religions
Divinitats i religionsDivinitats i religions
Divinitats i religionsvallterrics
 
Els Déus de l'Olimp
Els Déus de l'OlimpEls Déus de l'Olimp
Els Déus de l'OlimpAnnaGV97
 

Ähnlich wie 011teseu (20)

Ariadna, Teseu i el Minotaure
Ariadna, Teseu i el MinotaureAriadna, Teseu i el Minotaure
Ariadna, Teseu i el Minotaure
 
Germansde zeus
Germansde zeusGermansde zeus
Germansde zeus
 
Teseo
TeseoTeseo
Teseo
 
La Mitologia Grega
La Mitologia GregaLa Mitologia Grega
La Mitologia Grega
 
El bou de Creta i les eugues de Diòmedes
El bou de Creta i les eugues de DiòmedesEl bou de Creta i les eugues de Diòmedes
El bou de Creta i les eugues de Diòmedes
 
009herois
009herois009herois
009herois
 
Tdm
TdmTdm
Tdm
 
Posidó, déu del mar
Posidó, déu del marPosidó, déu del mar
Posidó, déu del mar
 
Percy jackson y el ladrón del rayo
Percy jackson y el ladrón del rayoPercy jackson y el ladrón del rayo
Percy jackson y el ladrón del rayo
 
Perseu, Medusa, Andròmeda
Perseu, Medusa, AndròmedaPerseu, Medusa, Andròmeda
Perseu, Medusa, Andròmeda
 
Europa
EuropaEuropa
Europa
 
Cossos transformats en pedres
Cossos transformats en pedresCossos transformats en pedres
Cossos transformats en pedres
 
La guerra de troia
La guerra de troiaLa guerra de troia
La guerra de troia
 
Treball monogràfic sobre els déus grecs
Treball monogràfic sobre els déus grecsTreball monogràfic sobre els déus grecs
Treball monogràfic sobre els déus grecs
 
El teatre (2a part)
El teatre (2a part)El teatre (2a part)
El teatre (2a part)
 
Laberint agea
Laberint ageaLaberint agea
Laberint agea
 
Mitologia Hera
Mitologia HeraMitologia Hera
Mitologia Hera
 
Els contes i la mitologia
Els contes i la mitologiaEls contes i la mitologia
Els contes i la mitologia
 
Divinitats i religions
Divinitats i religionsDivinitats i religions
Divinitats i religions
 
Els Déus de l'Olimp
Els Déus de l'OlimpEls Déus de l'Olimp
Els Déus de l'Olimp
 

Mehr von Sergi

01.grecia
01.grecia01.grecia
01.greciaSergi
 
La casa romana
La casa romanaLa casa romana
La casa romanaSergi
 
Troia
TroiaTroia
TroiaSergi
 
Teatres
TeatresTeatres
TeatresSergi
 
Temples
TemplesTemples
TemplesSergi
 
Caigudaimperi
CaigudaimperiCaigudaimperi
CaigudaimperiSergi
 
Comedia
ComediaComedia
ComediaSergi
 
010heracles
010heracles010heracles
010heraclesSergi
 
Cienciagrega
CienciagregaCienciagrega
CienciagregaSergi
 
Deusmenors
DeusmenorsDeusmenors
DeusmenorsSergi
 
Medicinagrega
MedicinagregaMedicinagrega
MedicinagregaSergi
 
Religioromana
ReligioromanaReligioromana
ReligioromanaSergi
 
Virgili
VirgiliVirgili
VirgiliSergi
 
Ovidi
OvidiOvidi
OvidiSergi
 
Horaci
HoraciHoraci
HoraciSergi
 
Deus
DeusDeus
DeusSergi
 
Hdgmediques
HdgmediquesHdgmediques
HdgmediquesSergi
 
Exercit
ExercitExercit
ExercitSergi
 
Oratoria
OratoriaOratoria
OratoriaSergi
 
historiografia
historiografiahistoriografia
historiografiaSergi
 

Mehr von Sergi (20)

01.grecia
01.grecia01.grecia
01.grecia
 
La casa romana
La casa romanaLa casa romana
La casa romana
 
Troia
TroiaTroia
Troia
 
Teatres
TeatresTeatres
Teatres
 
Temples
TemplesTemples
Temples
 
Caigudaimperi
CaigudaimperiCaigudaimperi
Caigudaimperi
 
Comedia
ComediaComedia
Comedia
 
010heracles
010heracles010heracles
010heracles
 
Cienciagrega
CienciagregaCienciagrega
Cienciagrega
 
Deusmenors
DeusmenorsDeusmenors
Deusmenors
 
Medicinagrega
MedicinagregaMedicinagrega
Medicinagrega
 
Religioromana
ReligioromanaReligioromana
Religioromana
 
Virgili
VirgiliVirgili
Virgili
 
Ovidi
OvidiOvidi
Ovidi
 
Horaci
HoraciHoraci
Horaci
 
Deus
DeusDeus
Deus
 
Hdgmediques
HdgmediquesHdgmediques
Hdgmediques
 
Exercit
ExercitExercit
Exercit
 
Oratoria
OratoriaOratoria
Oratoria
 
historiografia
historiografiahistoriografia
historiografia
 

Kürzlich hochgeladen

ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdf
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdfESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdf
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdfErnest Lluch
 
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,Lasilviatecno
 
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxXARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxCRIS650557
 
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATMECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATLasilviatecno
 
Plans Estudi per Especialitats - El Musical
Plans Estudi per Especialitats - El MusicalPlans Estudi per Especialitats - El Musical
Plans Estudi per Especialitats - El Musicalalba444773
 
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdfSílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdfsilvialopezle
 

Kürzlich hochgeladen (8)

HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA  Serra del Benicadell.pdfHISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA  Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
 
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdf
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdfESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdf
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdf
 
itcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldaduraitcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldadura
 
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
 
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxXARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
 
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATMECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
 
Plans Estudi per Especialitats - El Musical
Plans Estudi per Especialitats - El MusicalPlans Estudi per Especialitats - El Musical
Plans Estudi per Especialitats - El Musical
 
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdfSílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
 

011teseu

  • 1. Els quadres grocs diran el títol de cada apartat del tema. Si no surt cap requadre d'aquestes és que encara continua l'apartat anterior. ElS HEROIS Els quadres blaus són les explicacions del tema que tractem. És molt recomenable (per no dir imprescindible) que agafeu els apunts d'aquí). Els quadres clarets són explicacions secundàries, de suport, que expliquen, amplien o recorden informació. D'aquests no cal agafar apunts.
  • 2. 1. NAIXEMENT Era fill d'Egeu, rei d'Atenes, i d'Etra, filla del rei de Trezén. Egeu va allitar-se amb Etra estant begut. Quan es va despertar i adonar de què havia passat, va dir a Etra que si neixia un fill d'aquella unió, havia de romandre amagat a Trezén. Després va amagar les sandàlies i l'espasa sota d'una roca i va tornar a Atenes. Quan Teseu va arribar als setze anys i era un jove fort i intel·ligent, Etra li va revelar el seu origen. Teseu no va tenir problemes en aixecar la roca i trobar les sandàlies i l'espasa d'Egeu i amb elles va fer cap a Atenes. Teseu i Etra (Hyrce)
  • 3. Durant el trajecte a Atenes, Teseu va netejar els camins de bandits i monstres que impor- tunaven els viatgers. Primer va trobar Perifetes que assassinava les víctimes amb un garrot de bronze. Teseu li va prendre el garrot i el va colpejar fins matar-lo. Més endavant va trobar Sinis que era tan fort que podia doblegar un pi. De fet, matava les seves víctimes lligant-los als extrems de dos pins i deixarnt-los perquè fossin espedaçats. Teseu el va véncer en combat i el va matar de la mateixa forma. Teseu i Sinis
  • 4. A Cromió va perseguir i matar una monstruosa truja salvatge que aterroritzava la població local. A continuació va trobar Esciró, un lladre que, assegut sobre d'un penya-segat, dema- nava als viatgers que li rentessin els peus i quan aquests s'ajupien ell els empenyia avall on una tortuga marina els devorava. Teseu es va negar a rentar-li els peus, el va aixecar de la roca i el va precipitar al mar. Teseu i la truja Teseu i Esciró
  • 5. Seguint el camí, Teseu va ser retat per Cerció, un lluitador que matava els contrincants amb una fortíssima abraçada. Teseu el va agafar pels genolls i el va tirar a terra boca avall, matant-lo en l'acte. Teseu va inventar així l'art de la lluita cos a cos. Finalment va conéixer Procrustes, pare de Sinis, un hostaler malvat que tenia un sol llit on feia jeure els seus hostes: si eren molt alts, els tallava les cames perquè hi capiguessin; si eren baixets, els allargava amb un poltre de tortura. Teseu el va castigar, torturant-lo de la mateixa manera que ell havia torturat els altres. Teseu i Cerció Teseu i Procrustes
  • 6. Teseu va arribar a Atenes on Egeu s'havia casat amb la fetillera Medea i havia tingut un fill amb ella. Gelosa que Teseu pren- gués el tron al seu fill, Medea va convèn- cer Egeu que Teseu era un espia i va donar a Teseu una copa amb verí. Tanmateix, Egeu va reconéixer ràpidament l'espasa de Teseu i va tirar la copa a terra. Egeu va anunciar que Teseu era el seu fill i hereu i Medea va anar a l'exili. Medea (Sandys)
  • 7. 2. TESEU I EL MINOTAURE Anys enrera, Androceu, fill del rei Minos de Creta, havia estat assassinat durant una visita a Atenes. Aleshores Minos va decretar que els atenesos havien d'enviar cada nou anys set nois i set noies a Creta, perquè fossin sacrificats al terrible Minotaure.
  • 8. El nom real del Minotaure era Asterió i era el fruit dels amors bestials de Pasifae, esposa de Minos, i un toro. Posidó havia obsequiat Minos amb un toro blanc perquè el sacrifiqués en honor seu, però a Minos li va agradar tant que es va quedar l'animal per a ell. Pasifae i el toro A petició de Posidó, Afrodita va fer que Pasifae s'enamorés del toro. Per encàrrec de la reina l'inventor Dèdal va fabricar una carcassa de vaca que va permetre a Pasifae unir-se a la bèstia, engendrant així el Minotaure, que tenia cos d'home i cap de toro. Dèdal ajuda a Pasifae a entrar a la carcassa.
  • 9. Minos va fer tancar el monstre en un gran Laberint que li va construir Dèdal i cada cert temps l'alimentava amb carn humana. També hi va tancar Dèdal amb el seu fill Ícar, però l'inventor va poder fugir amb unes ales que havia fet amb plomes i cera. Pare i fill ja sobre- volaven el mar quan Ícar va voler volar massa alt, la cera es va desfer per l'escalfor del sol i ell va morir en caure al mar. Dèdal i Ícar (Leighton) El vol de Dèdal i Ícar (Saraceni)
  • 10. Quan Minos va tornar a reclamar els catorze joves a Egeu, Teseu es va oferir per anar a Creta i matar els monstre. L'oracle de Delfos li va aconsellar prendre Afrodita com a guia i per tant ell li va oferir un sacrifici a la platja abans de sarpar. Quan Teseu va arribar a Creta, Afrodita va fer que Ariadna, filla de Minos, s'enamorés d'ell. Ella el va fer prometre que es casaria amb ella si l'ajudava i li va donar un cabdell màgic que el guiaria fins al centre del Laberint. Teseu va entrar al Laberint de nit i va matar el Minotaure mentre dormia, i amb l'ajuda del fil en va poder sortir Teseu al Laberint Teseu mata el Minotaure Teseu i el Minotaure
  • 11. Una vegada fora del Laberint, Teseu va reunir els joves i Ariadna i va fugir a Atenes amb ells. De camí van desembarcar a Naxos on Teseu va abandonar Ariadna. Es desconeix si ho va fer volent o si els vents van empènyer el vaixell quan ella encara era a terra. Ariadna va plorar la traició de Teseu però més tard va ser trobada pel déu Dionís que la va convertir en la seva esposa. Ariadna dormida mentre Teseu fuig al fons (Waterhouse) Dionís i Ariadna (Pittoni)
  • 12. De retorn a Atenes Teseu es va oblidar de canviar les veles negres del vaixell per unes de blanques que li havia donar Egeu per anunciar l'èxit del viatge. Quan Egeu va veure arribar el vaixell amb les veles negres, va pensar que Teseu era mort i, aclaparat pel dolor, es va suïcidar precipitant-se al mar que des d'aleshores porta el seu nom. D'aquesta trista manera, Teseu va esdevenir rei d'Atenes.
  • 13. Una vegada coronat, Teseu va reformar Atenes de tal manera que els atenesos el van venerar durant generacions com el fundador de la ciutat: va unificar les diverses tribus en què es dividia l'Àtica en una sola comunitat, els va donar una Constitució i òrgans de govern i va encunyar les primeres monedes. 3. GESTES DE TESEU
  • 14. Teseu es va fer molt amic de Pirítou, rei dels làpites. Pirítou havia escoltat els relats de la força de Teseu i va voler posar-lo a prova robant-li uns ramats que pasturaven a Marató. Teseu el va perseguir però no hi va haver combat perquè ambdós es van caure bé i es van jurar amistat eterna. Pirítou es va casar amb Hipodamia i va invitar al casament déus i pobles veïns, entre ells, els centaures. Durant el banquet que va seguir, els centaures van sentir-se atrets pel flaire del vi i van còrrer a omplir-se'n els vasos. Ara bé, els centaures no estaven acostumats a beure vi i ben aviat van emborratxar-se. Un d'ells va segrestar Hipodamia mentre els altres van atacar les altres noies. Làpites i centaures (Cosimo)
  • 15. Teseu i Pirítou van còrrer a rescatar Hipodamia i van matar el centaure. La batalla entre làpites i centaures va durar tot un dia i quan es va fer fosc ambdós bàndols havien patit moltes baixes. Finalment Teseu va expulsar els centaures a les muntanyes. Rapte d'Hipodamia (Rubens)
  • 16. Teseu es va casar dues vegades. La seva primera muller va ser l'amazona Antíope que li va donar el seu fill Hipòlit. Més tard es va casar amb Fedra, filla de Minos i germana d'Ariadna, que li va donar dos fills més. 4. FEDRA I HIPÒLIT Enfadada perquè Hipòlit no li retia culte, Afrodita va decidir castigar-lo fent que Fedra s'enamorés d'ell. Durant un temps la reina va amagar els seus sentiments per vergonya, fins al punt d'emmalaltir, però finalment no va poder estar-se de confesar-se per carta a Hipòlit. Fedra (Cabanel)
  • 17. Hipòlit va quedar tan horroritzat que va dirigir-se cridant a la cambra de Fedra. Aquesta, per por a ser descoberta, es va penjar d'una viga però va deixar una nota en què acusava el jove d'haver-la violat. En llegir-la, Teseu va maleir Hipòlit i el va fer desterrar. Quan Teseu, a través d'Àrtemis, va esbrinar la veritat, ja va ser massa tard. Hipòlit havia patit un accident amb el seu carro i havia mort arrossegat pels seus cavall. Mort d'Hipòlit (Alma-Tadema)
  • 18. L'amistat amb Pirítou va acabar costant-li cara a Teseu. Mortes Fedra i Hipodamia, els dos reis van pactar ajudar-se mutuament a trobar noves esposes. Primer Teseu va elegir segrestar Hèlena d'Esparta, filla de Zeus i Leda, que aleshores era una nena, però com que encara no es podia casar amb ella, la va deixar a càrrec de la seva mare, Etra. Leda i el cigne (Rubens) Hèlena (Rossetti) 5. MORT DE TESEU
  • 19. Més endavant, Pirítou va recordar-li el pacte i ambdós van consultar l'oracle de Zeus. La resposta del déu va ser que Pirítou havia de casar-se amb Persèfone. Tot i que Teseu va veure ironia en les paraules de Zeus, Pirítou les va prendre seriosament i va exigir a Teseu que complís la paraula donada i l'ajudés a aconseguir la mà de la deessa. Teseu i Pirítou van davallar al Tàrtar on Hades va escoltar la seva irreverent petició. Fent-se el bon amfitrió, el déu els va invitar a seure en sengles cadires màgiques que d'immediat es van convertir en part d'ells, de manera que hi van quedar atrapats i no en podien escapar si no era mutilant-se a ells mateixos. Persèfone (Rossetti) Hades i Persèfone
  • 20. Teseu i Pirítou van romandre quatre anys al Tàrtar, torturats per les Fúries, fins que Hèracles va davallar a capturar Cerber i, amb permís d'Hades, va alliberar Teseu, arrencant-lo de la cadira, no sense dolor. Hèrcules i Cerber (Zurbarán) Hèracles porta Cerber davant d'Euristeu.
  • 21. Mentre Teseu havia romàs atrapat al Tàrtar, els espartans havien atacat Atenes per rescatar Hèlena i se l'havien endut amb Etra com a esclava. Debilitat per l'aventura al món subterrani, Teseu no es va veure amb cor de governar Atenes i va partir cap a l'illa d'Esciros on tenia unes propietats. Paisatge d'Esciros Licomedes, rei d'Esciros, feia temps que cobejava les propietats de Teseu i, amb l'excusa de mostrar-li l'illa, el va conduir a dalt d'una muntanya. Una vegada a dalt, el va empènyer i va dir als atenesos que s'havia caigut per accident.