2. Introducció de la història
Aquest text ens parla sobre com una dona
s'enfronta a la societat per millorar els drets de la
dona en el camp del treball.
Aquest text va dirigit a totes aquelles persones que
no s’atreveixen a donar un pas important per
millorar la seva qualitat de vida; i en aquest text
s’explica com amb molt d’esforç es pot aconseguir
una cosa que sembla impossible.
3. Aquesta és la història de la Blanca, una dona de 25
anys, atrevida, valenta i amb molt caràcter, que va
lluitar fins al final per poder arribar a complir el seu
somni, formar part del cos de policia.
En l’actualitat, això ens pot sembla una cosa molt
freqüent, però a l’any 1970, això era impensable;
encara que ja se sap que lluitant molt, mai res és
impossible.
4. Fa uns 40 anys aproximadament, la Blanca
acabava de finalitzar els seus estudis, però ella no
havia tingut l’oportunitat de triar la seva carrera
universitària, sinó que havia sigut el seu pare el
que havia decidit per ella el que estudiaria.
5. La Blanca, cansada de fer sempre el que li diu el seu
pare, decideix que el que a ella li agradaria fer
realment, seria forma part d’un cos de policia.
El seu pare s’enfada molt amb ella perquè creu que
aquesta feina és cosa d’homes, però no
aconsegueix fer que la seva filla canviï d'opinió, així
que haurà de fer el possible per ajudar a la Blanca
ha complir el seu somni.
6. La Blanca, va llegir en un diari, que en una
comissaria del seu barri buscaven un nou
membre per entrar a formar part del cos de
policia, així que es va anar a informar de que
havia de fer perquè l’acceptessin en aquest
lloc de treball.
7. La noia va sortir de casa per dirigir-se a la
comissaria, i va agafar el paraigües, ja que a fora
estava caient una gran tempesta.
Ella anava vestida amb unes botes d’aigua d’un to
vermellós, un abric llarg d’un color blanc neu, i a la
mà esquerra portava una carpeta amb el seu
currículum.
8. La Blanca va arribar a la comissaria, va fer una
pausa, i finalment es va decidir a entrar.
Un cop a dins, un senyor que anava vestit amb
l’uniforme de policia, li va preguntar si podia fer
alguna cosa per ella, i la Blanca li va explicar que
venia amb el propòsit d’entrar a treballar en el cos
de policies.
9. En sentir aquelles paraules, l’home es va ficar a
riure i li va dir que no estaven per tonteries, que
tenien molta feina.
Ella es va quedar molt sorpresa de la reacció
d’aquell home, i li va continuar insistint en que no
era cap broma, però l’home no li va fer cas.
10. La Blanca, molt indignada, li va preguntar al policia
perquè li semblava tan estrany que ella hagués anat a
presentar el seu currículum, i el policia li va contestar
que aquella era una feina per homes, que mai cap
dona havia tingut un càrrec com aquell i que una
dona seria incapaç de fer una feina tant dura.
La Blanca, que no estava d'acord amb l’opinió d’aquell
home, va decidir que no es rendiria fins aconseguir el
que ella volia.
11. Quan va arribar a casa seva, la Blanca va començar
a buscar informació sobre el que s’havia de fer per
poder entrar en un cos de policies, i va trobar que
s’havien d’aprovar unes oposicions, però en
aquestes només es podien presentar els homes.
Durant uns dies va estar buscant informació, i va
descobrir que no era la única que estava en
aquella situació, sinó que hi havia més dones que
havien volgut fer aquesta feina, però no les havien
deixat, pel simple fet de ser dones.
12. La Blanca va aconseguir posar-se en contacte
amb algunes d’aquelles dones, que es va unir, i
van anar als jutjats per defensar els seus drets, i
que els hi deixessin fer les oposicions per poder
exercir de policies.
A base de lluitar molt, van aconseguir que els hi
deixessin fer les oposicions, encara que només
una d’elles podria entrar al cos de policies.
13. Les oposicions eren al cap de dues setmanes, i la
Blanca es va preparar molt, per treure la millor
nota, i ser ella la escollida; així que es va passar
moltes hores estudiant.
14. Finalment va arribar el gran
dia, el dia de les oposicions.
Totes les noies estaven
emocionades i a la vegada
molt nervioses.
L’examen va començar les nou
del matí, i a les dotze, van
finalitzar.
15. Unes setmanes més tard, la Blanca va rebre una
carta.
La va obrir lentament, i va començar a llegir el
seu contingut.
Quan va acabar de llegir la carta, va aparèixer un
somriure a la seva cara.
L’havien escollit per entrar en el cos de policia.
16. La Blanca va comunicar-li la noticia al seu
pare, que va estar molt orgullós de la seva filla.
Aquell mateix dia, després d’haver llegit la
carta, se’n va anar corrent cap a la comissaria
perquè li expliquessin el que havia de fer per
començar a treballar el més aviat possible.
17. Aquell mateix any, va honorificar a la Blanca
amb una medalla d’or, per ser la primera dona
en atrevir-se a lluitar per defensar els seus
drets, sense tenir por a les conseqüències que
això podia suposar.
Aquest moviment es va escampar per tot
Espanya, i des d’aquell moment, moltes més
dones van tenir l’oportunitat de formar part
d’un cos de policies.
18. L’any 1972, degut a aquest fet, moltes dones van
començar a introduir-se en la societat com unes
treballadores amb els mateixos drets que els
homes, tan a nivell de sou, com per arribar a
ocupar càrrecs que abans només podien
realitzar els homes.
